Llibre digital: la finalitat 辿s que els alumnes cerquin informaci坦 sobre Narc鱈s Monturiol i el submar鱈. Alhora que hem donat a con竪ixer la novel揃la de Jules Verne, "20000 lleg端es de viatge submar鱈"
Ppt unidad didactica de poesia en llengua catalanasoniacardona91
油
Aquesta 辿s una unitat didctica destinada a infants de cinc anys aproximadament en la qual es treballa a mode de projecte la poesia. Tot el recull de poesies presenten com a temtica comuna els animals, ja que creiem que resulta molt atractiva pels infants i 辿s una bona manera d'introduir-los en aquest art.
1. DICTATS 2n 4. La modernitzaci坦 de les forces armades
nord-americanes preveu la robotitzaci坦 de
1. B/V
l'ex竪rcit i la creaci坦 de xarxes
informtiques sofisticades per coordinar
Un individu va estar tres dies a Barcelona
sistemes d'armes. El pla futurista inclou
per a vendre una partida de vi, i el dia
les 炭ltimes tecnologies de guerra, xarxes
abans de tornar al poble, va entrar a fer-se
de comunicaci坦 i armes tan sofisticades
afaitar a una barberia del carrer de Sant
que, en alguns casos, eliminen la
Pau.
necessitat de tenir 辿ssers humans als
En veure que l'havien servit tan b辿, va dir
camps de batalla.
al dependent:
Esquadrons de bombarders supers嘆nics
-No podr鱈eu venir a afaitar el pare, que no
sense pilot serien condu誰ts des de les bases
pot sortir?
a centenars de quil嘆metres de distncia, i
-No hi ha cap inconvenient: on esteu?
tancs robots de vuit tones farien les
-A la Pobla de Lillet, demaneu a cal
primeres ofensives terrestres.
Guerxo tothom us en donar ra坦.
Diari dels estudiants, 27-05-05 (adap)
500 xistes catalans (Biblioteca Popular
Catalana)
5. Ens encantava visitar l'esgl辿sia, gran i
solitria, sobretot a les nits clares. El cam鱈
2. L'endem al mat鱈 em vaig llevar tard. Vaig
que hi duia serpentejava pel bosc,
obrir una mica el portal坦 perqu竪 entr辿s
s'enfilava per la cresta d'un tur坦, passava
aire i llum i, posant-me davant d'aquell
per dos prats i finalment arribava a la
mirall que multiplicava les fesomies, vaig
paret del cementiri.
comen巽ar a pentinar-me. L'aire humit
A dins, els arcs s'elevaven en la foscor.
m'havia descargolat els rulls. Els cabells
Pels rics vitralls s'hi filtrava la llum de la
se m'havien tornat flonjos i pastosos. Vaig
lluna. A cada banda de l'altar hi havia dues
lligar-me'ls, a part, en dues castanyetes a
lloses de pedra, i a cada bloc hi jeia la
cada cant坦 del cap, i de la mata m辿s
figura de marbre d'un cavaller amb tota
grossa en vaig fer una trena, que em
l'armadura. Tenien les mans juntes, en
penjava per darrere, ornamentada al
posici坦 de pregria.
capdavall amb un llacet. Em vaig posar un
mocador de seda llampant, i vet aqu鱈 una
Edith Nesbit, Relats de fantasmes (adap)
testa original.
Joaquim Ruyra, El rem de treta-quatre.
6. Les llistes de llibres juvenils m辿s venuts
segueixen encap巽alades per llibres
fantstics, amb Harry Potter com a
3. La Gl嘆ria enretir el seu bracet rodanx坦
indubtable triomfador. Les aventures del
de davant dels ulls i es va quedar aturada
jove mag s'han convertit en un veritable
per un moment, arrufant el nas i
fenomen social, cosa que ha provocat
parpellejant sota la llum del sol. Despr辿s,
l'aparici坦 i la recuperaci坦 de nombroses
provant de mirar cap a tot arreu alhora,
obres d'aquest g竪nere. Efectivament,
s'alluny amb passes cauteloses de l'arbre
aquest 竪xit de vendes ha comportat la
en qu竪 s'havia repenjat.
sortida d'un bon nombre de llibres
-No s辿 qu竪 m'hi jugo -va dir la Gl嘆ria fent
fantstics per a joves, presents als
una ganyota- que ha entrat a la casa, i li he
aparadors de totes les llibreries.
dit un mili坦 de vegades que aix嘆 no s'hi
val.
Diari dels estudiants, 21-04-06
Isaac Asimov. Robbie i altres contes
(adap)
2. 7. L'aspecte del nostre visitant em xoc 10. Aquest mat鱈, en obrir el finestr坦 de les
d'all嘆 m辿s, ja que m'esperava el t鱈pic golfes, he vist un petit drag坦 encastat a la
metge de poble. Era molt alt i prim, amb paret. Diu que, si es fiquen dintre d'un
un nas llarg com un bec que arrencava armari, roseguen la roba. Vet ac鱈, doncs,
d'entre dos ulls grisos i penetrants, molt un hoste indesitjable. He fet un rotllo amb
junts l'un de l'altre, que espurnejaven uns papers i, d'un parell de cops, ha caigut
vivament des del darrere d'unes ulleres sobre l'ampit de llosa. Cap ferida: fins la
amb muntura d'or. Duia la indumentria cua, fragil鱈ssima, ha resultat indemne.
pr嘆pia dels de la professi坦, per嘆 tenia Panxa enlaire, d'un verd l鱈vid, bra巽os
l'aparen巽a un xic descurada, ja que duia la oberts com un nad坦 que plora, semblava
levita desllu誰da i les vores dels pantalons demanar la meva clem竪ncia. L'ha
esfilagarsades. obtinguda.
Toms Garc辿s, Vers i prosa.
Arthur Conan Doyle, El gos dels
Baskerville (adap)
11. El drag坦 ha refet el seu equilibri. Ran del
8. Si busquem l'origen de la paraula humor, marc de la finestra, formava, cap per
ens hem de remuntar a l'竪poca medieval. avall, un delicat arabesc. M'he entretingut
En aquell temps, aquest terme pertanyia al a dibuixar-lo: la cua, caiguda i tor巽ada cap
vocabulari m竪dic i els metges l'empraven a l'esquerra, tocava gaireb辿 el cap, un xic
per referirr-se a cadascun dels quatre gros, d'ametlla; el cos tenia un lleu
l鱈quids que se suposava que entraven en la retorciment; les potes i els dits eren
constituci坦 del cos. Fins al segle XVII, no tendres esquemes geom竪trics; les taques
apareix la nova accepci坦 d'aquest terme, fosques de la pell formaven angles
que podr鱈em definir com la visi坦 dels tranversals ben oberts, oposats per les
aspectes c嘆mics, absurds o xocants de les puntes. Quan he acabat el dibuix, he vist
coses. A partir de llavors, l'humor es que la figura del drag坦 venia a ser la d'un
consolida com a recurs literari en les interrogant. He obert la finestra sense
obres de grans autors, fins al punt que hi contestar-li i ha escapat, rpid, per la paret
ha hagut escriptors que l'han convertit en del gessam鱈.
l'element caracter鱈stic del seu estil literari. Toms Garc辿s, Vers i prosa.
9. El Sol no 辿s m辿s que una de tantes
estrelles del nostre Univers, que en cont辿 12. Els mots compostos s'han utilitzat per
milers i milions. Per嘆 aix嘆 辿s una cosa designar aparells i estris d'invenci坦 recent,
que la humanitat fa poc que coneix. No 辿s com, per exemple, el parallamps, el para-
fins a mitjan segle passat que es va arribar xocs, l'obrellaunes o el para-sol. La
a aquesta conclusi坦. L'estudi del Sol, per嘆, cultura popular ha fet servir aquests mots
continua ocupant en l'astronomia actual freq端entment, amb sentit figurat o
un lloc de primera fila, i es fa m辿s metaf嘆ric, per designar defectes de la
interessant i apassionat que el de totes les gent; 辿s el cas de poca-solta, cagadubtes o
altres estrelles. I aix嘆 per una doble ra坦: llepafils. Per嘆 alguns s坦n merament
primer, per la importncia que t辿 per a la descriptius, com cara-rod坦, camallarg o
vida del nostre planeta, i segon, perqu竪 辿s carabrut. En un registre m辿s alt, s'han
l'estrella que m辿s b辿 es pot estudiar a format compostos cultes com
causa de la seva proximitat, si b辿 aquest fisicoqu鱈mic, prerom o literariomusical.
proximitat vol dir cent cinquanta No cal dir que, des d'antic, existeixen els
milions de quil嘆metres, o sigui que numerals compostos del tipus vint-i-
haur鱈em de posar dotze mil terres en fila, quatre, vuit-cents, quarana-nov竪 o vint-i-
una darrere una altra, per arribar-hi. dosena i onomatopeies com bub-bub, xip-
Francesc Nicolau, Viatge per la hist嘆ria xap o piu-piu.
de l'astronomia.