LA PROSA MEDIEVAL. RAMON LLULL
- 1. LA PROSA EN LLENGUA CATALANA LA PROSA APOSTLICA I FILOSFICA RAMON LLULL
- 2. A partir del segle XIII, les lleng端es vulgars van ocupant els camps fins llavors reservats al llat鱈. Al segle XIII hi ha importants transformacions ja que les ciutats creixeran i es crearan universitats. S'escriuran moltes obres didctiques que serviran d'exemple per l'educaci坦 del poble. Els temes sobre els que m辿s s'escriu s坦n els religiosos y els morals. S'exposen els principis de la fe cristiana, s'expliquen faules que contenen ensenyaments... El creador de la prosa catalana culta 辿s Ramon Llull.
- 3. RAMON LLULL T辿 una obra molt extensa escrita en llat鱈, catal i rab. Tracta temes com la teologia, la filosofia, la medicina, l'astrologia, la geometria. En la seva obra en prosa destaquen: La Vida coetnia, de carcter autobiogrfic el Llibre de gentil e los tres savis, debat entre les tres grans religions monoteistes del Mediterrani (cristianisme, islamisme i judaisme) el Llibre de l'orde de cavalleria, sobre els ideals de la cavalleria i les novel揃les Blanquerna i Llibre de Meravelles.
- 4. Blanquerna Escrit entre 1280-1285. Blaquerna 辿s el protagonista, els seus pares s坦n un matrimoni mod竪lic i ell 辿s un exemple per tots els religiosos. Ell va pujant en la jerarquia eclesistica (monjo, abat, bisbe...) i renuncia a ser papa per consagrar-se a la vida d'ermit, que considera superior en tant que m辿s propera a D辿u. Blanquerna en tot moment duu a terme els ideals d'organitzaci坦 i de reforma eclesial que Llull propugnava.
- 5. Llibre de meravelles Escrit entre 1285-90. El protagonista, F竪lix, 辿s un jove que viatja pel m坦n amb la intenci坦 d'aprendre. Els diferents personatges que troba li van mostrant tot all嘆 que no coneix mitjan巽ant eximplis, breus narracions simb嘆liques que faciliten la comprensi坦. De les 10 parts del llibre (sobre D辿u, els ngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les b竪sties, l'home, el parad鱈s i l'infern), destaca al 7捉, el Llibre de les b竪sties, al揃legoria de la societat i la pol鱈tica medievals.
- 6. De les raons de Blanquerna per fer vida ermitana Els pares de Blanquerna, Evast i Aloma, juntament amb altres parents i amics, l'acompanyen a comen巽ar la seva vida d'ermit. Blanquerna era blanc i vermell i ros; era molt bell de veure, ja que la natura havia dotat el seu cos de totes les formes que s坦n plaents i agradables als ulls. Era jove; la seva nima estava plena de virtuts; en el seu cor habitava, nit i dia, el record i l'amor de la divinitat. El sant prop嘆sit que la seva voluntat tan fermament desitjava, escalfava i enamorava en D辿u tots aquells que el veien; l'aigua dels seus cors pujava als ulls, per pietat i devoci坦; i dels ulls se'ls escorrien les llgrimes. Quan Blanquerna i tots aqueslls que el seguien foren fora de la ciutat, Blanquerna preg a son pare i a sa mare i als altres senyors que se'n tornessin. Per嘆 Aloma respongu辿, i digu辿 que ella no se separaria de Blanquuerna de cap manera fins que arribessin al bosc en qu竪 havia d'entrar Blanquerna. Evast i tots els altres compartien aquesta voluntat, i tots seguiren Blanquerna. Mentre
- 7. que tots seguien Blanquerna, Evast deman a Blanquerna quina era la ra坦 principal que li havia fet concebre la voluntat de ser ermit i d'abandonar el m坦n. -Senyor-digu辿 Blanquerna-, per voluntat de D辿u s'ha esdevingut que v坦s m'heu fet ensenyar teologia i altres ci竪ncies per les quals he tingut coneixement de D辿u, que 辿s conegut pel que hi ha present de la seva obra i de la seva virtut en les criatures; i com que aquest m坦n 辿s un impediment per contemplar D辿u i meditar la seva alta virtut l'abandono. M'emporto a les muntanyes el que he apr竪s, i vull estar sol per no tenir cap impediment per estimar, con竪ixer, lloar i beneir D辿u amb el que he apr竪s en el m坦n. Aquesta 辿s, senyor, la ra坦 principal que em fa deixar el m坦n. Hi ha for巽a altres raons, entre les quals la seg端ent: que amb prou feines veig cap home en el m坦n que s'esforci a honorar, estimar i con竪ixer D辿u, o que li agraeixi el b辿 que n'ha rebut, i gaireb辿 tot el m坦n s'ha convertit en vanitats i malvestats, enganys i errors; i per aix嘆 prefereixo estar entre les b竪sties salvatges i els arbres i els ocells, que no tenen culpa, que no pas estar entre tants homes desconeixedors i culpables envers el benefici que han rebut de D辿u. Ramon Llull. Blanquerna (Adaptaci坦)
- 8. ACTIVITATS 遺看馨沿姻艶稼壊庄坦 1. Com 辿s Blanquerna? Qu竪 pret竪n Llull amb una descripci坦 com aquesta? 2. Quines s坦n les dues raons que d坦n Blanquerna per fer-se ermit? Anlisi de l'estructura 3. Distingeix la part descriptiva, la part narrativa i la de dileg. De quin g竪nere literari 辿s pr嘆pia la combinaci坦 d'aquestes tres menes de text? Estil 4. Detecta en el text algunes repeticions que actualment no considerar鱈em gaire elegants per嘆 que en l'estil lul揃li serveixen per destacar l'element repetit. Valoraci坦 5. Explica l'opini坦 que et mereix l'opci坦 de Blanquerna i diges amb quines vocacions del nostre m坦n la compararies. Creaci坦 6. Imagina la continuaci坦 d'aquest fragmen. Escriu el que el pare, Evast, o la mare, Aloma, podrien respondre al seu fill Blanquerna.
- 9. Del llibre de les b竪sties Els animals acaben d'escollir el lle坦 com a rei. La guineu i els seus companys, els carn鱈vors menors, han quedat fora del consell reial. Per aix嘆 estan descontents i tramen una venjan巽a, en la qual volen involucrar els animals herb鱈vors. En gran preocupaci坦 entr l'Orifany1per les paraules que Na Renard2 li havia dit, i pens llargament en el mal que podia caure sobre ell i sobre els seus companys per l'elecci坦 del rei i dels seus consellers. Mentre que l'Orifany pensava aquestes coses, Na Renard li digu辿 que no tingu辿s por del rei ni dels seus companys, ja que si ell volias 辿sser rei, ella trobaria la manera de fer-lo rei. Per嘆 l'Orifany tingu辿 por que Na Renard no el tra鱈s, ja que per natura m辿s havia d'estimar les b竪sties que vivien de carn que les b竪sties que vivien d'herba. I digu辿 a Na Renard aquestes paraules: -En una terra s'esdevingu辿 que un mil portava una rata, i un ermit preg a D辿u que aquella rata caigu辿s a la seva falda. Per les oracions del sant home, D辿u f辿u caure aquella rata a la falda d'aquell ermit, el qual preg a D辿u que en fes una bella donzella. D辿u escolt els precs de l'ermit, i f辿u de la rata una bella donzella. Filla, digu辿 l'ermit, v坦s voleu el sol per marit?. No, senyor, perqu竪 al sol li prenen claredat els n炭vols. I l'ermit deman si volia per marit la lluna; i ella digu辿 que la lluna no tenia la claredat per ella mateixa, sin坦 que li venia del sol. Bella filla, voleu v坦s el n炭vol per marit? Respongu辿 que no, ja que el vent s'enduia els n炭vols on volia. La donzella no volgu辿 el vent per marit, perqu竪 les muntanyes li impedien el moviment; ni volgu辿 les muntanyes, perqu竪 les rates les foradaven; ni volgu辿 un home per marit, perqu竪 matava les rates. Per fi la donzella preg a l'ermit que pregu辿s a D辿u que la convert鱈s en rata com abans i que li don辿s per marit un bell rat. Quan Na Renard hagu辿 sentit l'exemple, s'adon que l'Orifany sospitava d'ella i tingu辿 por que la descobr鱈s. Ramon Llull. Llibre de meravelles (Adaptaci坦) 1 Orifany: elefant 2Na Renard: la guineu
- 10. 遺看馨沿姻艶稼壊庄坦 Valoraci坦 1. Contesta aquestes preguntes: 4. D坦na la teva opini坦 contestant aquestes . Quina intenci坦 t辿 Na Renard? preguntes: . Com reacciona l'Orifany? . Com valores l'actitud de la rata? . Quina 辿s l'actitud de Na Renard al final? . I la de l'Orifany? Anlisi de l'estructura Investigaci坦 2. Quina part del passatge 辿s un exemple, 5. Informa't de com continua i com acaba 辿s a dir, una an竪cdota explicada amb una l'estrat竪gia de Na Renard en el Llibre de intenci坦 determinada? Quina creus que 辿s les b竪sties. la intenci坦? Creaci坦 Estil 6. Imagina't que Na Renard continua 3. Relaciona cadascun dels personatges intentant conv竪ncer l'Orifany. amb la idea que simbolitza. Redacta un exemple que, en boca de Na Renard, pogu辿s demostrar que alg炭 pot Na Renard pregria estimar m辿s els que s坦n diferents (els l'Orifany conservaci坦 animals herb鱈vors) que els que se li la rata prud竪ncia assemblen (els carn鱈vors). l'ermit intriga
- 11. FI.