ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
La captació atmosférica de
l'lmpressionisme
Darrer quart del segle XIX
15 d’Abril 1874 s’inaugura el saló dels independents
• l'lmpressionisme: corrent pictòric que pretén unir visió i llum, inherent a la pintura occidental des del
Renaixement.
La captació atmosférica de l'lmpressionisme
Pissarro aquí ens mostra les diferents
lluminositats diürnes
El pintor valencià Sorolla va retratar la ciutat en diversos dels seus quadres. Els seus quadres han estat exposats per
tot el món i això ha fet que escenes típiques de la societat valenciana s'hagin vist en altres llocs del món. Llocs que
avui encara podem recórrer per sentir-nos com si estiguéssim dins d'un dels seus quadres o si acompanyéssim al propi
Sorolla en la seva elaboració.
L'actual Hospital "València al mar" a Trista herència
Al costat del costat de la localització anterior trobem l'antic asil Sant Joan de Déu (avui hospital "València al Mar"). Allà
hi vivien nens orfes i Sorolla no va dubtar a retratar-los en un dels seus quadres més durs. És Trista herència (1899) i
està protagonitzat per un grup d'aquells nens entrant al mar.
• La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l’ambició de tots els grans
mestres de la història de la pintura, però els antecedents més directes els trobem especialment en els
paisatgistes anglesos CONSTABLE i TURNER.
• La sensibilitat social va ser hostil a aquesta nova manera de pintar. L’any 1863 MANET (precursor
del moviment a mig camí entre el Realisme i l'impressionisme) va exposar el seu quadre El dinar
campestre, que va escandalitzar els sectors tradicionals vinculats als salons oficials de l’art i, en canvi,
va entusiasmar els innovadors.
• Els pintors impressionistes, malgrat que van estar en contra de l'academicisme i de l'art oficial, van
intentar que les seves obres fossin admeses al Saló de París, però, en ser rebutjats, les van exposar a
l'anomenat Salon des Refusées (saló dels rebutjats).
• Tot i no existir com a escola, si tenien consciència del que significaven en el mon de l’art, d’aquí la
seva influència fins els nostres temps
Les aportacions tècniques principals dels impressionistes van ser aquestes:
a) La teoria deis colors. Es basa en els descobriments dels científics Eugene CHEVREUL i Ogden ROOD,
segons els quals hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres de complementaris (verd, violeta i
ataronjat). Ates que els colors no existeixen per si mateixos sinó en relació amb els colors més pròxims, els
impressionistes volien que l’ull percebés uns colors compostos que ells no havien barrejat a la paleta.
b) La plasmació de la llum.
Es va descobrir també que els colors no són immutables i que la incidència de la llum és
determinant. Per això, els pintors representen els colors tal com els veuen, sense que els importi
gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. També tracten de representar
l'atmosfera, i tot això incideix en les relacions que s’estableixen entre la llum, el temps i
l'espai. A més, volen copsar l'instant fugaç, la impressió d’un moment determinat.
c) Les aparences successives. Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb
tonalitats diverses, principalment segons com hi incideix la llum a certes hores del dia o en unes
èpoques de l’any determinades.
Boulevard Montmartre de Camille Pisarro
d) La coloració d'ombres en detriment del clar-obscur. Per representar les ombres dels objectes, els pintors van
abandonar la tonalitat fosca, i van optar per reduir els espais acolorits amb les tonalitats complementàries, per
exemple, llums grogues i ombres violades.
Claude MonetMadame Monet and Her Son Buy Oil Painting CanvasArgenteuil(1874)deManet
e) La pinzellada solta. Els pintors impressionistes van utilitzar pinzellades de colors purs agrupats, que,
contemplades a distància, es fonen en full de l’espectador.
f) Plein air (plenairisme )Rep aquest nom el tipus de pintura realitzada a l'aire lliure, que té els seus
antecedents en l’escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc que pinta i no pas al taller.

More Related Content

What's hot (20)

Sopa Campbell
Sopa CampbellSopa Campbell
Sopa Campbell
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Julia Valera
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
Antonio Núñez
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
Julia Valera
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
Julia Valera
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
CHILLIDA: ELOGI DE L'AIGUA
Antonio Núñez
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Julia Valera
Enterrament a Ornans
Enterrament a OrnansEnterrament a Ornans
Enterrament a Ornans
Gemma Ajenjo Rodriguez
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
Julia Valera
Art del segle xx 2
Art del segle xx 2Art del segle xx 2
Art del segle xx 2
Julia Valera
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
Julia Valera

Similar to L'impresionisme (20)

Realisme - Impressionisme
Realisme - ImpressionismeRealisme - Impressionisme
Realisme - Impressionisme
ramonagusba
L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX.pdf
L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX.pdfL’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX.pdf
L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX.pdf
Cinta Cid Cid
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
Abans de les avantguardes
Abans de les avantguardesAbans de les avantguardes
Abans de les avantguardes
xepi25
15. impressionisme
15. impressionisme15. impressionisme
15. impressionisme
jgutier4
15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme15. impressionisme i postimpressionisme
15. impressionisme i postimpressionisme
jgutier4
Els origens cartell publicitari
Els origens cartell publicitariEls origens cartell publicitari
Els origens cartell publicitari
sandroalfaro
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
Julia Valera
Trabajo de sociales
Trabajo de socialesTrabajo de sociales
Trabajo de sociales
vigarcas
Trabajo impresionismo 4º
Trabajo impresionismo 4ºTrabajo impresionismo 4º
Trabajo impresionismo 4º
vigarcas
L' art de finals del segle XIX
L' art de finals del segle XIXL' art de finals del segle XIX
L' art de finals del segle XIX
Lourdes Escobar
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30  CaracteríStiques Generals De L ImpressionismeUnitat 30  CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
Unitat 30 CaracteríStiques Generals De L Impressionisme
tomasggm
Impressionisme
ImpressionismeImpressionisme
Impressionisme
esterferrando

More from sandroalfaro (20)

L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
sandroalfaro
L'art del renaixement
L'art del renaixementL'art del renaixement
L'art del renaixement
sandroalfaro
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
sandroalfaro
Romanic arquitectura
Romanic arquitecturaRomanic arquitectura
Romanic arquitectura
sandroalfaro
Romanic context
Romanic contextRomanic context
Romanic context
sandroalfaro
Jardidelesdelcies
JardidelesdelciesJardidelesdelcies
Jardidelesdelcies
sandroalfaro
Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
sandroalfaro
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
sandroalfaro
Arquitectura clàssica
Arquitectura clàssicaArquitectura clàssica
Arquitectura clàssica
sandroalfaro
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
sandroalfaro
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
sandroalfaro
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
sandroalfaro
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
sandroalfaro
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
sandroalfaro
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
Analisi metropolis
Analisi metropolisAnalisi metropolis
Analisi metropolis
sandroalfaro
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
sandroalfaro
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
sandroalfaro
Analisi fotografiess
Analisi fotografiessAnalisi fotografiess
Analisi fotografiess
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualitzacio tendencies generals
sandroalfaro
Romanic escultura i pintura
Romanic escultura i pinturaRomanic escultura i pintura
Romanic escultura i pintura
sandroalfaro
Arquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenisticaArquitectura hel·lenistica
Arquitectura hel·lenistica
sandroalfaro
Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880 Modernisme a europa entre el 1880
Modernisme a europa entre el 1880
sandroalfaro
Escultura periode arcaic
Escultura periode arcaicEscultura periode arcaic
Escultura periode arcaic
sandroalfaro
Escultura periode clàssic
Escultura periode clàssicEscultura periode clàssic
Escultura periode clàssic
sandroalfaro
L'escultura meitat segle xx
L'escultura  meitat segle xxL'escultura  meitat segle xx
L'escultura meitat segle xx
sandroalfaro
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generalsL'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
L'art de la segona meitat segle xx contextualització tendències generals
sandroalfaro
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
Analisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletesAnalisi el lladre de bicicletes
Analisi el lladre de bicicletes
sandroalfaro
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XXEl cinema  en les  avantguardes i al llarg del segle XX
El cinema en les avantguardes i al llarg del segle XX
sandroalfaro

L'impresionisme

  • 1. La captació atmosférica de l'lmpressionisme Darrer quart del segle XIX 15 d’Abril 1874 s’inaugura el saló dels independents
  • 2. • l'lmpressionisme: corrent pictòric que pretén unir visió i llum, inherent a la pintura occidental des del Renaixement. La captació atmosférica de l'lmpressionisme Pissarro aquí ens mostra les diferents lluminositats diürnes
  • 3. El pintor valencià Sorolla va retratar la ciutat en diversos dels seus quadres. Els seus quadres han estat exposats per tot el món i això ha fet que escenes típiques de la societat valenciana s'hagin vist en altres llocs del món. Llocs que avui encara podem recórrer per sentir-nos com si estiguéssim dins d'un dels seus quadres o si acompanyéssim al propi Sorolla en la seva elaboració.
  • 4. L'actual Hospital "València al mar" a Trista herència Al costat del costat de la localització anterior trobem l'antic asil Sant Joan de Déu (avui hospital "València al Mar"). Allà hi vivien nens orfes i Sorolla no va dubtar a retratar-los en un dels seus quadres més durs. És Trista herència (1899) i està protagonitzat per un grup d'aquells nens entrant al mar.
  • 5. • La representació de la llum per mitjà de tocs cromàtics solts va ser l’ambició de tots els grans mestres de la història de la pintura, però els antecedents més directes els trobem especialment en els paisatgistes anglesos CONSTABLE i TURNER.
  • 6. • La sensibilitat social va ser hostil a aquesta nova manera de pintar. L’any 1863 MANET (precursor del moviment a mig camí entre el Realisme i l'impressionisme) va exposar el seu quadre El dinar campestre, que va escandalitzar els sectors tradicionals vinculats als salons oficials de l’art i, en canvi, va entusiasmar els innovadors.
  • 7. • Els pintors impressionistes, malgrat que van estar en contra de l'academicisme i de l'art oficial, van intentar que les seves obres fossin admeses al Saló de París, però, en ser rebutjats, les van exposar a l'anomenat Salon des Refusées (saló dels rebutjats). • Tot i no existir com a escola, si tenien consciència del que significaven en el mon de l’art, d’aquí la seva influència fins els nostres temps
  • 8. Les aportacions tècniques principals dels impressionistes van ser aquestes: a) La teoria deis colors. Es basa en els descobriments dels científics Eugene CHEVREUL i Ogden ROOD, segons els quals hi ha tres colors primaris (groc, vermell i blau) i tres de complementaris (verd, violeta i ataronjat). Ates que els colors no existeixen per si mateixos sinó en relació amb els colors més pròxims, els impressionistes volien que l’ull percebés uns colors compostos que ells no havien barrejat a la paleta.
  • 9. b) La plasmació de la llum. Es va descobrir també que els colors no són immutables i que la incidència de la llum és determinant. Per això, els pintors representen els colors tal com els veuen, sense que els importi gaire la tonalitat que tenen objectivament les coses. També tracten de representar l'atmosfera, i tot això incideix en les relacions que s’estableixen entre la llum, el temps i l'espai. A més, volen copsar l'instant fugaç, la impressió d’un moment determinat.
  • 10. c) Les aparences successives. Un mateix paisatge pot ser objecte de múltiples representacions amb tonalitats diverses, principalment segons com hi incideix la llum a certes hores del dia o en unes èpoques de l’any determinades. Boulevard Montmartre de Camille Pisarro
  • 11. d) La coloració d'ombres en detriment del clar-obscur. Per representar les ombres dels objectes, els pintors van abandonar la tonalitat fosca, i van optar per reduir els espais acolorits amb les tonalitats complementàries, per exemple, llums grogues i ombres violades. Claude MonetMadame Monet and Her Son Buy Oil Painting CanvasArgenteuil(1874)deManet
  • 12. e) La pinzellada solta. Els pintors impressionistes van utilitzar pinzellades de colors purs agrupats, que, contemplades a distància, es fonen en full de l’espectador.
  • 13. f) Plein air (plenairisme )Rep aquest nom el tipus de pintura realitzada a l'aire lliure, que té els seus antecedents en l’escola de Barbizon. L’artista treballa directament al lloc que pinta i no pas al taller.