![BIBLIOGRAFIA
Ruiza, Miguel; Fern叩ndez, Tom叩s; Tamaro, Elena; Dur叩n, Marcel. Ludwing Van Beethoven
[en l鱈nea]. Gener 2004 [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beethoven.htm
Wikimedia fundations Inc., Ludwing Van Beethoven [en l鱈nia]. Octubre 2012. [05 dOctubre
del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven#Obra
Wikimedia fundiations Inc., Romanticisme musical [en l鱈nia]. Setembre 2012. [05 dOctubre
del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme_musical
Wikimedia foundations Inc., M炭sica del Romanticismo [en l鱈nea]. Setembre 2012. [05
dOctubre del 2012. Disponible a la Web:
http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_del_Romanticismo#Generos_musicales_del_Rom
anticismo
Olympia. El Romanticisme, [en l鱈nea]. Junio 2010, [07 doctubre de 2012]. Disponible a la
web: http://www.slideshare.net/OlympiaVillalba/el-romanticisme-musical
QUEM ROSALES, Rony."Mis asignaturas", [en l鱈nea]. 2005-2010. [07 doctubre del 2012]
Disponible a la web: http://www.angelfire.com/hero2/mis_asignaturas/romanticismo.html
6](https://image.slidesharecdn.com/elromanticismeibeethoven-121012113752-phpapp02/85/El-romanticisme-i-beethoven-7-320.jpg)
![[3r] Diapositives Tema 3](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/repast-3-150122015322-conversion-gate02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (19)
Similar to El romanticisme i beethoven (19)
![Programa de ma simfonic 06 [11-12]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/programadema-simfonic0611-12-120126113126-phpapp02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
El romanticisme i beethoven
- 1. EDUCACI ARTSTICA: MSICA. DIDCTICA A LESCOLA PRIMRIA TREBALL HISTRIA DE LA MSICA EL ROMANTICISME LUDWING VAN BEETHOVEN Membres del Grup 3 M1: Obrador Orell, Pau Rexach S叩nchez, Catalina Riera Catal, Juan Pedro Sureda Servera, Carme 3r Curs del Grau en Educaci坦 Primria Any 2012-2013
- 2. NDEX El Romanticisme ......................................................................................... 2 El romanticisme musical ................................................................... 2 Caracter鱈stiques musicals ....................................................... 2 G竪neres musicals .................................................................... 3 Ludwing Van Beethoven ............................................................................. 4 Biografia ............................................................................................ 4 La seva obra ...................................................................................... 5 La Quinta Simfonia ........................................................................... 5 Bibliografia .................................................................................................. 6 1
- 3. ROMANTICISME El Romanticisme 辿s un moviment cultural i pol鱈tic sorgit a Alemanya a finals del segle XVIII que abasta totes les arts. CARACTERSTIQUES GENERALS Explosi坦 del jo Tot es deriva de la imaginaci坦 Exaltaci坦 de les passions i els sentiments Inter竪s pels valors nacionals i populars ntima comunicaci坦 amb la naturalesa ROMANTICISME MUSICAL El romanticisme musical compr竪n prcticament tot el segle XIX. s el per鱈ode m辿s brillant de la Hist嘆ria de la M炭sica ja que, per primera vegada, la m炭sica 辿s considerada lart m辿s important. Les dates dinici i final s坦n dif鱈cils de definir, malgrat aix嘆 una perioditzaci坦 freq端entment acceptada seria: 1800 - 1830: Romanticisme incipient o proto-romanticisme 1830 1850: Romanticisme ple 1850 1890: Romanticisme tard 1890 1914: Fi de segle El romanticisme introdueix un nou element po竪tic i metaf鱈sic, que fa que el sentiment prevalgui sobre la ra坦 (predomina el subjectivisme i lemoci坦). Es desenvolupen diferents aspectes de la prctica musical com ara la t竪cnica interpretativa o la construcci坦 dinstruments. CARACTERSTIQUES MUSICALS o Destaca la m炭sica per piano, per orquestra simf嘆nica, per 嘆pera i per el lied. o El compositor deixa de ser un servent i adquireix una molt bona reputaci坦 per damunt dels altres artistes. o La m炭sica deixa els salons aristocrtics i es trasllada a les sales de concert i als salons burgesos. o Alemanya i ustria s坦n el centre musical m辿s important en la m炭sica instrumental. I en la m炭sica vocal, ho s坦n Itlia i Fran巽a. 2
- 4. o Decau la m炭sica religiosa i de cambra o La melodia 辿s apassionada i intensa, sobre bases populars, generalment amb acompanyament. o El ritme 辿s lliure i m辿s complex: hi ha noves tonalitats i cromatisme amb finalitats expressives o Organitzaci坦 de leducaci坦 musical a escoles i conservatoris (Mendelsshon fund el conservatori de Leipzig) o Neixen formes simf嘆niques: el poema simf嘆nic i lobertura de concert o Lorquestra augmenta en el nombre dinstruments integrants GNERES MUSICALS DEL ROMANTICISME Els principals g竪neres musicals del Romanticisme s坦n les seg端ents: PRELUDI: Pe巽a dun sol temps, de curta duraci坦 i amb caracter鱈stiques del virtuosisme. Escrita principalment per a piano. BAGATELA: Composici坦 curta per a piano sense cap pretensi坦. ESTUDI: Obra breu de material temtic restringit, on el motiu va adquirint de cada cop major dificultat. IMPROMPTU: Obra no subjecta a cap norma i en la qual hi ha llibertat dimprovisaci坦. NOCTURN: Composici坦 de carcter tranquil i sentimental amb una delicada i expressiva l鱈nia mel嘆dica. LIED: Can巽坦 culta, refinada, 鱈ntima i de suggeriment l鱈ric. SIMFONIA I CONCERT: Desenvolupats i adaptats als ideals romntics. El primer simfonista romntic va ser en Beethoven. Els compositors romntics posteriors van estar influ誰ts per lesquema formal que va donar en Beethoven a la simfonia. MSICA PROGRAMTICA: Pret辿n expressar una idea, una hist嘆ria... i comunicar-la a loient. La m炭sica programtica va donar origen al poema simf嘆nic POEMA SIMFNIC: Obra dun sol moviment en el que es va desenvolupar musicalment un sol argument. s la gran forma romntica que estableix una uni坦 entre poesia i m炭sica. 3
- 5. LUDWING VAN BEETHOVEN (Alemanya 1770, Viena 1827) Autor emmarcat a la primera etapa del Romanticisme. BIOGRAFIA Compositor alemany. Nascut a una fam鱈lia dorigen flamenc. Davant les qualitats per la m炭sica que Beethoven demostrava, el seu pare intent fer dell un segon Mozart, encara que amb escs 竪xit. La vertadera vocaci坦 musical de Beethoven va ser quan va entrar en contacte amb lorganista Christian Gottlob Neefe qui es va convertir amb el seu mestre (lintrodu鱈 en lestudi den Bach). Fou membre de lorquestra de la cort de Bonn des de 1783. Al 1787 va realitzar un primer viatge a Viena amb el prop嘆sit de rebre classes den Mozart, encara que la seva malaltia i posterior dec辿s de la seva mare el van obligar a regressar a la seva ciutat natal poques setmanes despr辿s de la seva arribada. Al 1792 va tornar a viatjar a la capital austr鱈aca i es va donar a con竪ixer com a compositor i pianista a un concert que va tenir gran 竪xit lany 1795. La seva carrera com int竪rpret va quedar bruscament interrompuda a conseq端竪ncia de la sordesa que comen巽 a afectar-li a partir de 1796 i que des del 1815 el priv per complet de la facultat auditiva. Els 炭ltims anys de la seva vida van estar marcats per la soledat i una progressiva introspecci坦, encara que va seguir composant i fins i tot va ser l竪poca en la qual va crear les seves obres m辿s impressionants i avan巽ades. Les obres m辿s importants de Ludwing Van Beethoven s坦n Sonata per a piano n尊14 (Claro de Luna), Quinta Simfonia i la seva bagatela per a piano Para Elisa. 4
- 6. LA SEVA OBRA La seva obra es pot dividir en tres per鱈odes creatius: 1. (1770-1800) Sotmetiment a les formes clssiques Fins el 1800, les seves obres no es distingeixen, formalment, de les de Haydn i de Mozart, per嘆 tenen trets originals molt caracter鱈stics. Cap a la fi daquesta 竪poca se li manifest la sordesa, que acab esdevenint total. Obres destacades: primeres sonates per a piano, dos primers concerts per a piano i orquestra, la primera simfonia, els quartets opus 18 i el c竪lebre Septet opus 20. 2. (1801-1814) Continguts expressius densos i canvis bruscos de tonalitat En la segona etapa reform lestructura clssica de la simfonia, substituint el minuet per un Scherzo que permetia una major llibertat en la composici坦. Obres destacades: simfonies Tercera a la Vuitena, Concert per a viol鱈, tres quartets Rassumovski opus 59, l嘆pera Fidelio, la Sonata de lApassionata opus 57 per a piano i la Sonata a Kreutzer opus 47 per a viol鱈 i piano. 3. (1815-1827) Absoluta llibertat mel嘆dica i formal A la darrera fase de la seva vida cre les darreres sonates per a piano (Hammerklavier opus 106), els 炭ltims quartets (La Gran Fuga per a corda opus 133), La Missa Solemnis en re major i la Novena Simfonia, en l炭ltim moviment de la qual introdueix per primer cop la veu humana. La seva influ竪ncia sobre generacions venidores fou inesborrable ja que promogu辿 la transformaci坦 de la m炭sica occidental de la qual 辿s el compositor m辿s representatiu. LA QUINTA SIMFONIA La Simfonia n尊5 en do menor opus 67 de Beethoven fou composada entre 1804 i 1808. Aquesta simfonia 辿s una de les composicions m辿s populars i conegudes i una de les simfonies m辿s interpretades. Consta de quatre moviments: comen巽a amb un allegro de sonata, continua amb un andante i finalitza amb un scherzo interromput que compr竪n les dues darreres parts. Enlla巽 a Youtube del primer moviment de la Quinta Simfonia (Interpretat per lorquestra de Baviera): http://www.youtube.com/watch?v=ivvn04Zdxt4 5
- 7. BIBLIOGRAFIA Ruiza, Miguel; Fern叩ndez, Tom叩s; Tamaro, Elena; Dur叩n, Marcel. Ludwing Van Beethoven [en l鱈nea]. Gener 2004 [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beethoven.htm Wikimedia fundations Inc., Ludwing Van Beethoven [en l鱈nia]. Octubre 2012. [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_van_Beethoven#Obra Wikimedia fundiations Inc., Romanticisme musical [en l鱈nia]. Setembre 2012. [05 dOctubre del 2012]. Disponible a la Web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme_musical Wikimedia foundations Inc., M炭sica del Romanticismo [en l鱈nea]. Setembre 2012. [05 dOctubre del 2012. Disponible a la Web: http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica_del_Romanticismo#Generos_musicales_del_Rom anticismo Olympia. El Romanticisme, [en l鱈nea]. Junio 2010, [07 doctubre de 2012]. Disponible a la web: http://www.slideshare.net/OlympiaVillalba/el-romanticisme-musical QUEM ROSALES, Rony."Mis asignaturas", [en l鱈nea]. 2005-2010. [07 doctubre del 2012] Disponible a la web: http://www.angelfire.com/hero2/mis_asignaturas/romanticismo.html 6