ESTA PRESENTACIN DEL RENACIMIENTO MUSICAL . ES UN PUNTO DE PARTIDA PARA TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE QUIERAN AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS SOBRE ESTA MARAVILLOSA POCA PARA MUCHOS CAS OLVIDADA Y PARA OTRAS PERSONAS UN DESAFIO PARA AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS.
Pyotr Ilyich Tchaikovsky fue un compositor ruso muy famoso del periodo Rom叩ntico. Naci坦 en 1840 en Votkinsk y comenz坦 a estudiar m炭sica desde peque単o, aunque sus padres quer鱈an que fuera abogado y lo inscribieron en la escuela de derecho de San Petersburgo, donde estudi坦 hasta graduarse. Sin embargo, nunca dej坦 la m炭sica y continu坦 sus estudios de piano al mismo tiempo. Finalmente, decidi坦 dejar su carrera legal para dedicarse por completo a la composici坦n musical y cre坦 obras muy conocidas como El lago
La 坦pera es un espect叩culo que combina teatro, m炭sica y danza, en el que los cantantes interpretan una historia cantando y actuando al mismo tiempo. Las 坦peras incluyen solistas, coros y orquesta, y se dividen en una obertura y varios actos, represent叩ndose generalmente en teatros. Existen diferentes tipos como la 坦pera seria y la 坦pera bufa.
The document discusses several wind instruments: the organ, harmonica, accordion, and melodica. It provides details about each instrument's construction and how sound is produced. The organ is described as the largest musical instrument due to its physical size and wide tonal range. It has multiple keyboards and stops that allow for a variety of sounds. The harmonica, accordion, and melodica are all reed instruments that use air flow over individual reeds to produce notes. The accordion contains two boxes with buttons or keys on both sides. Melodicas have a keyboard on top that produces sound only when blowing through a mouthpiece.
Beethoven naci坦 en Bonn, Alemania en 1770. Mostr坦 un gran talento musical desde temprana edad a pesar de que su padre era estricto en su educaci坦n musical. Viaj坦 a Viena para estudiar con Mozart pero tuvo que regresar debido a la enfermedad de su madre. M叩s tarde regres坦 a Viena y estudi坦 con Haydn, aunque su m炭sica innovadora a menudo era incomprendida. A lo largo de su vida, Beethoven se volvi坦 completamente sordo, pero continu坦 componiendo obras ma
2. PUNT 1.- Concepte
El classicisme 辿s un
per鱈ode que senmarca
entre el barroc i el
romanticisme. Sol datar-
se entre entre 1750 i
1827. s una etapa curta.
La m炭sica anir
abandonant els cercles
eclesistics, 辿s a dir, de la
esgl竪sia i els cercles de la
noblesa palatina,辿s a dir,
dels palaus, per a
desenvolupar-se en cases
privades de la burgesia i
espectacles p炭blics.
3. PUNT 2.- Caracter鱈stiques
La melodia es torna molt important, normalment 辿s fcil de seguir i
estructurada en frases curtes i sim竪triques. Es natural i equilibrada
sense ornaments.
Ritme regular i perfectament estructurat en frases.
Harmonia clara amb acords enlla巽ats seguint les bases de les funcions
tonals.
Apareix linstrument hereu del clave que sanomena piano-forte.
4. PUNT 3.- Formes instrumentals
La forma sonata, 辿s la forma m辿s important de l辿poca:
SONATA: Composta per a un instrument solista com el piano, com les
de Mozart.
TRIOS, QUARTETS I QUINTETS: Les sonates per a diferents agrupacions
de cmera, sern denominades pel nombre dinstruments.
SIMFONIA: s una gran sonata per a orquestra.
CONCERT: s molt paregut a la simfonia, adaptat al lluiment del solista.
T辿 tres moviments. Destaca el dileg entre solista i orquestra, la
melodia, el ritme i lharmonia combinen.
5. PUNT 4.- M炭sica vocal
La m炭sica religiosa: Un gran nombre de compositors seguiren adscrits
a lesgl竪sia i continuaren escrivint formes religioses com la missa o el
motet, en general, per a orquestra, solistes i estil deliberadament
arcaic. Un exemple molt conegut 辿s el Requiem de Mozart.
La m炭sica profana: Des dinicis del segle XVIII l坦pera shavia convertit
en un fastu坦s espectacle de cort. Els temes es refereixen a la mitologia,
grans trag竪dies l鱈ric-her嘆iques, nombrada 坦pera seria, cantada en
itali. Pel contrari, les classes socials menys afavorides contaven amb el
seu propi teatre musical, la 坦pera buffa, dactuacions sat鱈ric-bufesques
de curta durada i simples, recurrien a lexpressi坦 directa en llenguatge
coloquial i tenien solament tres o menys personatges.
6. PUNT 5.- COMPOSSITORS
DEL CLASSICISME.
MOZART.
Salzburg 1756 Viena
1791.
FRANZ JOSEPH HAYDN.
Rohrau 1732 Viena
1809.
LUDWIG VAN
BEETHOVEN.
Bonn 1770 Viena 1827.