![[3r] Diapositives Tema 3](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/repast-3-150122015322-conversion-gate02-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More Related Content
What's hot (20)
Similar to Classicisme Definitiu (20)
More from mmart754 (12)
Classicisme Definitiu
- 2. Marc hist嘆ric Generalment el terme clssic es refereix a les manifestacions art鱈stiques que posseeixen qualitats com l equilibr i, la proporci坦 , serenitat ...(qualitats universals). L竪poca clssica musical coincideix amb lanomenat n eoclassicisme a la resta de les arts. El situem al segle XVIII , el segle de la il揃lustraci坦 i el triomf de la ra坦.
- 3. Nou estatus de m炭sic El m炭sic intenta passar de ser un artes que treballa per la cort a ser un professional lliure. Tot i que la seva m炭sica passa a ser interpretada en sales de concert, no aconsegueix aquesta llibertat ja que continua estant lligat als diners, al que el p炭blic demana.
- 4. Com est considerada la m炭sica? La m炭sica 辿s un entreteniment innocent que t辿 per finalitat fer la vida m辿s amable. El resultat 辿s una m炭sica elegant, enginyosa, que busca la bellesa en la senzillitat, la proporci坦 i lequilibri. Durant aquesta 竪poca es fa un proc辿s de popularitzaci坦 de lart i laprenentatge . El p炭blic volia m炭sica fcil dentendre i tocar (temes breus fcils de recordar, tonalitats majors, frases de 8 compassos...)
- 5. Principals difer竪ncies amb la m炭sica barroca Sincorpora el crescendo i el diminuendo . Textures m辿s transparents i lleugeres. Predominan巽a de l homofonia per damunt del contrapunt. Creixement de l orquestra i desaparici坦 del baix continu. Aix嘆 fa guanyar flexibilitat r鱈tmica i t鱈mbrica , lorquestra es torna m辿s mal揃leable. Imposici坦 del piano i desaparici坦 del clavic竪mbal en lorquestra. Les formes instrumentals guanyen prestigi.
- 6. Caracter鱈stiques de la m炭sica clssica - Varietat delements dins duna composici坦: diferents ritmes, melodies, temes i relleus t鱈mbrics i de carcter, riquesa dinmica. La melodia esdev辿 molt important. s natural i equilibrada, feta de frases sim竪triques l鱈nies sense ornaments. Predomini de les tonalitats majors . Les principals ciutats on es desenvolupa aquest estil s坦n: Berl鱈n , Salzburg , Viena .
- 7. TERME SONATA La paraula sonata designa dos conceptes diferents, encara que relacionats. La sonata com a estructura es refereix a una manera especial dorganitzar i de desenvolupar els temes musicals en el primer moviment duna composici坦. Aquesta formula ofereix tantes possibilitats que saplica a diferents obres que prenen noms diferents segons la combinaci坦 instrumental. S坦n obres formades per 3 o 4 moviments interpretades per 2 o 3 instruments.
- 8. Forma sonata Es basa en el principi del desenvolupament temtic i es poden diferenciar tres seccions: Exposici坦: presentaci坦 de les idees musicals bsiques. Desenvolupament: Treball temtic de les idees musicals presentades a lexposici坦. Reexposici坦: apareixen de nou les idees de lexposici坦 amb petites transformacions.
- 9. Sonata Derivada de la barroca. Per un o dos instruments. Formada per tres o quatre moviments : Allegro, Lento, Allegretto i Allegro. Boccherini va ser autor de moltes sonates. FORMA SONATA + 1 (o 2) SOLISTES Sonata en La major per cello i piano de Boccherini
- 10. Simfonia s com una gran sonata per orquestra . Principals moviments Primer moviment: rpid en forma de sonata Segon moviment: rpid Tercer moviment: com una dansa (minuet) Quart moviment: rpid en forma de rond坦 o sonata. FORMA SONATA + ORQUESTRA Haydn fou una refer竪ncia per als m炭sics de la seva 竪poca. 1r moviment Simfonia 45 de Haydn
- 11. Concert Desapareix el Concerto grosso del barroc i es desenvolupa el concert per instrument solista . El piano simposa com a instrument solista modern. Mozart compongu辿 uns trenta concerts per piano. FORMA SONATA + SOLISTA I ORQUESTRA Concert per a piano de Mozart
- 12. M炭sica de cambra Sorgeix el quartet de corda . Les seves obres estructuralment s坦n semblants a les sonates i les simfonies. Com a compositors en destaquen Haydn i Mozart. FORMA SONATA + 2 VIOLINS, VIOLINS, VIOLONCEL El quintet i el trio utilitzen tamb辿 la forma sonata. 1r moviment quartet n炭m 3 en Sol M de Mozart
- 13. pera Es canta tot o part del dileg. Barroca Pensada per complaure un cercle tancat darist嘆crates Personatges mitol嘆gics i irreals Carcter solemne Classicisme P炭blic burg辿s Situacions m辿s quotidianes i els personatges es comporten duna manera cre誰ble. Sentit de l humor Arguments entretinguts Apareixen diferents g竪neres relacionats amb l嘆pera: el musical i l opereta . El compositor m辿s destacat va ser lalemany Christoph Willibald Gluck . Fragment de l'嘆pera Paride ed Elena de Christoph Williball Gluck
- 14. 油