More Related Content
What's hot (20)
Similar to Introducció: el Segle XVIII i XIX. (20)
More from Marcel Duran (20)
Introducció: el Segle XVIII i XIX.
- 1. El segle XVIII i XIX Índex 1.L’Antic Règim 1.1. L’absolutisme 1.2. La societat estamental 1.3. Economia d’Antic Règim: 1.3.1. Agricultura 1.3.2. Artesania 1.3.3. Transports 1.3.4. Comerç
- 2. El segle XVIII i XIX Antic Règim Els primers Borbons. Felip V -1700-1746 Ferran VI-1746-1759 Carles III-reformista1759-1788 Carles IV- 1788-1808 Ferran VII- 1814-1833
- 3. El segle XVIII i XIX Antic Règim Lluís XIV (1638-1715)
- 4. El segle XVIII i XIX Antic Règim
- 5. El segle XVIII i XIX Antic Règim
- 6. El segle XVIII i XIX Antic Règim Títol de l’obra: La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Francisco de Goya. Madrid.
- 7. El segle XVIII i XIX Antic Règim Títol de l’obra: La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Francisco de Goya. Madrid.
- 8. El segle XVIII i XIX 1.3.1. Agricultura. Antic Règim
- 9. El segle XVIII i XIX Antic Règim 1.3.1. Agricultura. A Catalunya la majoria de terres eren de senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions mitjanes. Senyoria territorial • El feu n’era del senyor. Senyoria jurisdiccional • El senyor no n’era el propietari i la seva funció era governar.
- 10. El segle XVIII i XIX 1.3.1. Agricultura. Antic Règim A Catalunya la majoria de terres eren de senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions mitjanes. A Catalunya la pagesia era arrendatària o jornalera. Emfiteusi Major estabilitat i major producció. Rabassa morta Menor estabilitat i molta precarietat.
- 11. El segle XVIII i XIX 1.3.1. Agricultura. Antic Règim A Catalunya existeix la transmissió d’herència indivisible.
- 12. El segle XVIII i XIX 1.3.2. Artesania. Antic Règim • Carrer dels Abaixadors: S’hi establiren i tingueren la casa gremial els abaixadors, els que abaixaven els draps, un cop es van separar dels artesans de llana. • Carrer dels Agullers: Hi treballaven els menestrals fabricants d’agulles i utensilis per a la pesca. • Carrer dels Blanquers: Treien els pèls i la llana de les pells amb un raspall fins a deixarles "blanques". Els Gremis (...)
- 13. El segle XVIII i XIX 1.3.2. Artesania. Manufactura Antic Règim Nova forma de producció industrial.
- 14. El segle XVIII i XIX 1.3.3. Transports. Antic Règim
- 15. El segle XVIII i XIX 1.3.4. Comerç. Antic Règim A) Comerç marítim en grans vaixells B) Les vies terrestres eren lentes i insegures. Progressiva desaparició dels bandolers. C) Mercats i fires comarcals (Reus, Vic). D)Monopoli Cadis per comerciar amb Amèrica. E) Carles III, 1778, alliberament del comerç. Estimula la creació de capital comercial.
- 16. El segle XVIII i XIX • Per què la concentració de poders en una mateixa persona és una tirania? Justifica la frase de Montsesquieu: “és necessari que el poder reprimeixi el poder”.
- 17. El segle XVIII i XIX Índex 2. Els primers Borbons espanyols. 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió. 2.1.2.El Decret de Nova Planta i la centralització política. 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. 2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
- 18. El segle XVIII i XIX 2. Els primers Borbons espanyols. Felip d’AnjouFelip V. 1700-1746 Decret de Nova Planta. Uniformització i centralització Ferran VI 1746-1759 Continua l’Absolutisme. Carles III 1759-1788 Liberalització comerç. Despotisme il·lustrat. Carles IV 1788-1807 Absolutista. Tractat de Fontainebleau. Ferran VII 1814-1833 Últim Absolutista. Primer Liberal.
- 19. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714). Carles II (1665-1700). Monarquia Hispànica. Casa dels Àustria. Morí sense descendència.
- 20. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714). Carles II (1665-1700). Monarquia Hispànica. Casa dels Àustria. Morí sense descendència.
- 21. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714). Regnat de Felip II (1556-1598).
- 22. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714). Felip d’Anjou. Família Borbó. França. Nèt de Lluís XIV. Model Absolutista. Arxiduc Carles Fill de l’emperador Leopold d’Àustria. Model confederal.
- 23. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim. La monarquia borbònica a Espanya. La Guerra de Successió: causes i conseqüències. CAUSES Mort de Carles II (l’encantat) sense descendència. Casa dels Àustria. Aspirants Conseqüències Pau d’Utrecht i de Rastadt 1713-1714 Decret de Nova Planta. 1707 (V). 1711 (Ar). 1716 (Cat). Felip d’Anjou. Casa dels Borbó. Nét de Lluís XIV. França. Arxiduc Carles d’Habsburg. Fill de l'emperador d’Àustria. -Reconeixement de la dinastia Borbó al tro espanyol. -Pèrdua de l’Imperi espanyol a Europa. -Cessió de Gibraltar i Menorca a la Gran Bretanya. França i la Corona de Castella. Àustria Holanda Gran Bretanya Portugal Prússia Corona d’Aragó Gran Aliança de la Haia 1701 Enfrontament militar. 1700-1714 Suports internacionals i suports interns dins d’Espanya. Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.
- 24. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
- 25. El segle XVIII i XIX 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
- 26. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. 11 de setembre de 1714. Derrota catalana. Es van derogar totes les institucions polítiques significatives del Principat: la Generalitat, el Consell de Cent, les corts i les constitucions, i també els sistemes fiscal, monetari i militar propi.
- 27. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Decret de Nova Planta (1716). Catalunya. Decret de Nova Planta (1707). València. Decret de Nova Planta (1711). Aragó. Decret de Nova Planta (1715). Mallorca.
- 28. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. L’Articulació de Catalunya en la Monarquia dels Borbó. REI Real Audiència • • Organisme suprem de l’administració de justícia. Poder consultiu en les decisions de govern Capità General Superintendent (Màxima autoritat política i militar amb poder executiu). (Màxima autoritat financera). • • • • Representant del monarca. Comandant de l’exèrcit. Governador general. 12 corregiments fiscal Control i direcció de la recaptació de rendes i impostos. Reial Cadastre Impost directe. i
- 29. Les Institucions de la Monarquia Borbònica durant el regnat de Felip V (1700-1746) Nomena Administració Central Gabinet (secretaris) Assessoren -Estat (1714) -Justícia (1714) -Afers estrangers (1714) -Guerra (1714) Hisenda (1754) Assessoren Nomena Administració Provincial -Capità General -Reial Audiència –Corregidors -Audiències -Superintendent Ajuntaments -Alcaldes -Regidors
- 30. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 1ra. Seguiment del model francès: centralista i racional (pragmàtic).
- 31. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 2na. Abolició de les institucions, lleis i privilegis dels regnes.
- 32. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 3ra. Nou model estatal: el castellà. Espanya no existeix. Existeix Castella.
- 33. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 4ta. Racionalització de l’administració. Divisió en províncies governades per un capità general i regides per una audiència. Divisió provincial de 1850. Biblioteca Nacional de España.
- 34. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 5na. Nou sistema fiscal als territoris: el cadastre.
- 35. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 6na. Prohibició del català a l’educació, serveis religiosos, administratius i judicials.
- 36. El segle XVIII i XIX 2.1.2. El Decret de Nova Planta i la centralització política. Conseqüències del Decret de Nova Planta. 7na. Es començà a configurar definitivament l'Estat Espanyol tal com el coneixem avui, com un estat unitari tant a efectes polítics com administratiu.
- 37. El segle XVIII i XIX Índex 2. Els primers Borbons espanyols. 2.1.Felip V. 2.1.1.Guerra de la Successió. 2.1.2.El Decret de Nova Planta i la centralització política. 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. 2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
- 38. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. Carles III (1716-1788) Anys de regnat 1759-1788) Carlos III, el cazador. Autor: Francisco de Goya. Any: 1787. Museo del Prado.
- 39. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. Josep II “tot pel poble, però sense el poble”.
- 40. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. La Legislació reformadora. Reforma fiscal. Intent d’aplicar el cadastre a tot l’Espanya. Fracàs.
- 41. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. La Legislació reformadora. Reformar el poder de l’església. Controlar la Inquisició. I es combat que l’església sigui un poder dins de l’estat.
- 42. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. La Legislació reformadora. Reforma Agrícola. “Informe sobre la ley agraria” dirigit per Jovellanos. “Gaspar Melchor de Jovellanos”. Autor: Francisco de Goya. Any: 1798. Fracàs.
- 43. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. La Legislació reformadora. Reforma econòmica. Impulsar el liberalisme econòmic a través d’algunes mesures importants. Fracàs (?)
- 44. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. La Legislació reformadora. El reformisme il·lustrat a Catalunya. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1764). Junta de Comerç (1758).
- 45. El segle XVIII i XIX 2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat. Motí de Squillace (1766). Títol:“Imposición de la capa corta y el tricornio”. Litografia de la col·lecció Origen del Motín de Esquilache, autor anònim.
- 46. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Títol La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Madrid. Autor: Francisco de Goya. Any 1800.
- 47. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Carles IV (1788-1808) Restaura el conservadorisme i els il·lustrats s’aparten del poder polític. Manuel Godoy, Duc d'Alcudia 'Príncep de la Pau'. 1801. Francisco de Goya. Reial Acadèmia de San Fernando Madrid, Espanya.
- 48. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Guerra Gran (1793-1795) La pau de Basilea (1795) va posar fi a la guerra i va donar pas a un període de 13 anys de pau i acords entre França i Espanya.
- 49. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Batalla de Trafalgar (1805) Enfrontament naval que va tenir lloc al mar i que va suposar la derrota francoespanyola enfront de la Gran Bretanya. Destrucció de la flota espanyola. Pintura de Nicolas Pocock. Hores abans de l’inici de la Batalla. S’agreuja la crisi de la Hisenda Reial. Situació Límit.
- 50. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Tractat de Fontainebleau (1807) L’enfonsament de la Monarquia.
- 51. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Motí d’Aranjuez (març,1808) Retrat de Fernando VII , per Vicente López Portaña (1814-1815). Museo del Prado. L’arribada al tro de Fernando VII Gravat del segle XIX
- 52. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Abdicacions de Baiona (abril, 1808) L’arribada al tro de Josep I Bonaparte.
- 53. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Aixecament 2 de maig “Los fusilamientos del 3 de mayo” de Francisco de Goya. Museo del Prado. 1813-14 La Guerra de la Independència i/o la guerra del Francès (1808-1814) El 2 de mayo de 1808 en Madrid, o "La lucha con los mamelucos“. Francisco de Goya. 1813-14. Museo del Prado.
- 54. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Aixecament 2 de maig “Masacre en Corea” de Pablo Picasso. Museo Picasso de París. 1951. La Guerra de la Independència i/o la guerra del Francès (1808-1814)
- 55. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Nova oportunitat. Modernització d’Espanya Abolició del règim senyorial. Sorgiment dels afrancesats Retrat de Josep I, per François Gérard, 1808. Musée national du Château de Fontainebleau
- 56. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Rebuig a la dominació francesa. Creació d’un Front patriòtic. Creacions de Guerrilles Creació de la Junta Suprema Central i d’altres juntes locals.
- 57. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès.
- 58. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès.
- 59. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Tractat de Valençay (1813)
- 60. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. “Francisco de Goya y Lucientes” pintat per Vicente López , 1826. Sèrie de 82 gravats, anomenada “Los desastres de la Guerra” que Goya pinta entre 1810 i 1820, per mostrar la crueltat de la Guerra. Museu del Prado.
- 61. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. “Con razón o sin ella” de la sèrie Los desastres de la Guerra. Estampa 3 “Lo mismo”
- 62. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Estampa 36 “Tampoco” Estampa 35 “No sé puede saber por qué”
- 63. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Estampa 24 “Aún podrán servir”
- 64. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Estampa 79 “Murió la verdad”
- 65. El segle XVIII i XIX 2.3.Carles IV i la Guerra Gran. Un petit balanç de la Guerra del Francès. Estampa 33“¿Qué hay que hacer más?” Estampa 5 “Y son fieras”
- 66. El segle XVIII i XIX Índex 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. b) El Trienni liberal: 1820-1823. c) La Independència de les Colònies americanes.
- 67. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Dirigir els afers públics La Junta central va proposar. Creació de noves Juntes Combatre els francesos Redactar una constitució pel regne.
- 68. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Què és una Constitució? Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen una organització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans. L’acció desastrosa de Carles IV i la ruïna d’Espanya eren raons suficients per tal de crear una nova llei suprema que garantís un futur més bo.
- 69. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. 1 delegat per cada 50.000 habitants. Obertura de les Corts de Cadis. Sobirania Nacional. Redactar una constitució pel regne.
- 70. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Junta Superior de Catalunya va enviar-hi una vintena de diputats. Antoni de Capmany (Barcelona 1742- Cadis, 1813) Aquests diputats no van actuar mai de manera compacta.. Redactar una constitució pel regne.
- 71. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Promulgació de la Constitució el 19 de març de 1812
- 72. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Declaració de drets humans. Llibertat de pensament, igualtat.
- 73. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Reconeixement de les llibertats polítiques (expressió, associació i participació).
- 74. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Sufragi censatari indirecte. Sistema electoral indirecte. Sobirania nacional.
- 75. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Divisió de poders. Monarquia limitada. Monarquia Constitucional. Dret a veto.
- 76. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Confessionalitat de l’estat. L’estat i la religió no queden separats.
- 77. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Creació de províncies. El govern interior de les quals eren les diputacions provincials.
- 78. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Creació d’un exèrcit nacional. Servei obligatori militar.
- 79. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Característiques de la Constitució Implantació d’un ensenyament primari, públic i obligatori.
- 80. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. a) La primera Constitució Liberal. Proclamació de diversos decrets que suprimien les característiques de l’Antic Règim.
- 81. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. Balanç de la Constitució de Cadis. Aprovada el 1812 i revocada el 1814. Trienni Liberal (1820-23).
- 82. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. b) El Trienni liberal: 1820-1823. Rafael del Riego (1785-1823). General espanyol i polític liberal.
- 83. El segle XVIII i XIX b) El Trienni liberal: 1820-1823 Moviments revolucionaris (1820). Nacionalisme Liberalisme Congrés de Viena(1815). Restauració de l’absolutisme. Creació de la Santa Aliança
- 84. El segle XVIII i XIX b) El Trienni liberal: 1820-1823 Pronunciamiento Aixecament militar liberal on un cap militar es pronunciava a favor de la Constitució, i esclataven revoltes, sobretot a les ciutats, en suport de la insurrecció, per tal d’aconseguir forçar un canvi polític. Pronunciamiento a Las Cabezas de San Juan.
- 85. El segle XVIII i XIX b) El Trienni liberal: 1820-1823 Restaurar l’obra de Cadis: Llibertat d’Indústria. Liberalització dels intercanvis comercials. Abolició dels Gremis. Supressió de les Senyories jurisdiccionals i de les Primogenitures. DESAMORTITZACIÓ de les terres de l’església: posar a la venda una sèrie de terres vinculades. Altres mesures: Disminució del Delme. Reformes del sistema fiscal. Formació d’ajuntaments i diputacions electius. Desenvolupar una Milícia Nacional. A favor: Burgesia liberal i les classes populars urbanes. A Catalunya connectava amb àmplies capes socials. En contra: Descontentament dels pagesos. No podien accedir a la propietat de les terres. Noblesa i església.
- 86. El segle XVIII i XIX Entrada dels Cent Mil fills de Sant Lluís. Fi del Trienni Liberal Execució pública a la Plaça de la Cebada, Madrid. Després de l’execució, el cos fou partit en diferents trossos per ser un traïdor al rei. b) El Trienni liberal: 1820-1823
- 87. El segle XVIII i XIX b) El Trienni liberal: 1820-1823 Balanç del període. Rafael de Riego Martínez de la Rosa Execució de Luis de Lacy, 1817 Execució de Torrijos a la playa de San Andrés (Málaga) per Antonio Gisbert Pérez, 1888 (Museo del Prado).
- 88. El segle XVIII i XIX 3. Les Corts de Cadis i els primers règims liberals. c) La Independència de les Colònies americanes.
- 89. El segle XVIII i XIX c) La Independència de les Colònies americanes. CAUSES Desenvolupament d’una Burgesia Criolla. Exemple de la Independència dels Estats Units (1776). La Guerra del Francès (1808-1813). La intransigència de la monarquia absolutista respecte les Colònies.
- 90. El segle XVIII i XIX c) La Independència de les Colònies americanes. CONSEQÜÈNCIES Aquestes guerres van suposar un gran desastre i desgast econòmic. La pèrdua de les colònies americanes produeix que Espanya entri en una certa decadència. Es perd un enorme mercat, sobretot per Catalunya. Els militars espanyols van retornar molt ressentits.
- 91. El segle XVIII i XIX c) La Independència de les Colònies americanes. Catalunya A partir d’aleshores Cuba va esdevenir la principal destinació de les exportacions catalanes. Impuls del desenvolupament econòmic de Catalunya.
- 92. El segle XVIII i XIX Índex 4.Les guerres carlines. a- Primera Guerra Carlina: 1833 – 1840 b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849 c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876
- 93. DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat. Ref.: R-C2-01-03 Rev.:1 Pàgina 1 de 1 El règim liberal: progressistes, moderats i carlins. Les agrupacions polítiques i els seus idearis. Guerra de la Independència 1808-1814 Ferran VII 1814-1833 Carlins (1ª guerra: 1833-40) Absolutistes (Fernandins) Sexenni Democràtic 1868-1874 Isabel II 1833-1868 Carlins (2ª guerra o “dels Matiners”: 1846-49) Carlins (3ª guerra 1872-76) Afrancesats (Bonapartistes) Moderats (Mtnez. de la Rosa) Liberals Moderats (Narváez) Unió Liberal (O’Donnell) Isabelins Exaltats (Riego) Progressistes (Mendizábal, Espartero, Prim) Moderats: Progressistes: Qui són? Terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors amb vella noblesa, clero i militars. Què volen? Sobirania compartida Corts-corona, dret de propietat com a garantia d’ordre i sufragi censatari restringit, partidaris de l’autoritat i l’ordre social, drets limitats (premsa, opinió...) i defensen la confessionalitat de l’Estat Qui són? Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana militar i classes mitjanes urbanes. Què volen? Sobirania nacional i predomini del poder legislatiu, dret de propietat i sufragi censatari no tan restringit, enfortiment poders locals, amplis drets individuals, reforma agrària i limitació de la influència de l’església. Demòcrates Monàrquics (Amadeistes i Alfonsins) Republicans: -Federals (Pi i Margall) -Unitaris (Castelar) Demòcrates: Qui són? Classes populars urbanes. Què volen? Sobirania popular, sufragi universal masculí, cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte. Republicans: Defensa de la República com a opció més democràtica. Caràcter més social i popular.
- 94. El segle XVIII i XIX a) Primera Guerra Carlina: 1833 – 1840 La difícil construcció de l’estat liberal (1833-1874). Què és la Llei Sàlica? Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents. Pragmàtica Ferran VII (1784-1833) María Cristina de BorbónDos Sicilias (1806-1878) sanció: norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'Estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en què foren decretades.
- 95. El segle XVIII i XIX a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840 Regència de Maria Cristina (1833-40) Que és la regència? La regència és un període transitori durant el qual una personalitat (generalment de la família real) exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui perquè aquest és massa jove, per absència del mateix, o per la seva incapacitat per a governar per si mateix. Retrat Isabel II. 1846.
- 96. El segle XVIII i XIX a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840 Carlos María Isidro Benito de Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855) El carlisme. Furs. Conjunt de normes jurídiques, compilació de lleis atorgades pel rei, donat a un municipi, una localitat o una regió, que es diferencia així de la normativa general de la resta del país. “Dios, patria y fueros”
- 97. El segle XVIII i XIX a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840 La desamortització de Mendizábal (1836).
- 98. El segle XVIII i XIX b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849 Guerra dels matiners Aixecaments a tot Espanya. Només triomfen a Catalunya. Crisi econòmica. Mesures centralitzadores. Progressiu malestar social a Catalunya. Carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes. Carles VI, comte de Montemolín i pretenent carlí al tron espanyol (1818-1861)
- 99. El segle XVIII i XIX c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876 Situació d'interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i aprofitada pels carlins. Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarra tornen a ser els escenaris més importants. Els carlins conquereixen algunes poblacions importants: Estella, la Seu d’Urgell o Olot. El pretendent Carles VII (1848-1909 El febrer de 1876 Carles VII passava a França (exili) mentre que Alfons XII entrava a Pamplona.
- 100. El segle XVIII i XIX El combregar a muntanya. Marià Vayreda i Vila, 1887. Museu d'Art de Girona, Girona El Liceu. Ramon Casas, 1901-1902. Cercle del Liceu, Barcelona
- 101. El segle XVIII i XIX c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876 'La teixidora o la nena obrera‘. Quadre de Gabriel Planella. Museu de Història de Catalunya. 1882 Saturn, devorant a un fill. Sèrie “Pintures negres”. Francisco de Goya. 1819- 1823. Museu del Prado.
- 102. El segle XVIII i XIX 4. Les guerres carlines. Balanç
- 103. El segle XVIII i XIX Índex 5. El Sexenni Revolucionari. 1868 – 1874
- 104. 5. El sexenni Revolucionari 1868-1874. CAUSES Crisi Financera. Pronunciament Govern Provisional. Gral. Serrano Es declara la Monarquia Constitucional. Crisi Industrial catalana. Crisi Política Juntes rev. Pacte d'Ostnde 1867 Insurrecció de l'exèrcit. Constitució 1869 Monarquia Constitucional d'Amadeu I de Savoia. (1871-1873). Manca de suports polítics. Esclat de la 3a Guerra Carlina (1872-1876) Crisi de Subsistència Final del regnat d'Amadeu I I República Espanyola (1873-1874) -Principis Liberalisme progressista. -Sobirania Nacional i Sufragi Universal. -Reconeixement de les llibertats. -Llibertat de culte. -Incapacitat per resoldre els problemes. -Manca de suport social.