Per Ci竪ncies del m坦n contemporani. 1r Batx.
M竪todes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. M竪tode s鱈smic. Model geodinmic i m嘆del esttic
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Este documento contiene informaci坦n sobre estructuras tect坦nicas como fallas, horst y grabens. Incluye actividades para identificar y clasificar diferentes tipos de fallas a partir de esquemas e im叩genes. Tambi辿n proporciona detalles sobre encavalcamientos y mantos de corrimiento, incluyendo sus partes y c坦mo se forman y evolucionan estas estructuras.
Este documento trata sobre la estratigraf鱈a, que es el estudio e interpretaci坦n de las rocas sedimentarias estratificadas. Explica conceptos b叩sicos como estrato, techo, muro y potencia. Tambi辿n cubre principios como la horizontalidad original, continuidad lateral y superposici坦n. Adem叩s, describe m辿todos de dataci坦n relativa y absoluta de estratos, as鱈 como tipos de pliegues y otros accidentes estratigr叩ficos. Finalmente, resume las diferentes ramas de la estratigraf鱈a como litoestratigraf鱈a, bioestrat
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol Baradad
油
Presentaci坦 del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentaci坦 preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Este documento contiene informaci坦n sobre estructuras tect坦nicas como fallas, horst y grabens. Incluye actividades para identificar y clasificar diferentes tipos de fallas a partir de esquemas e im叩genes. Tambi辿n proporciona detalles sobre encavalcamientos y mantos de corrimiento, incluyendo sus partes y c坦mo se forman y evolucionan estas estructuras.
Este documento trata sobre la estratigraf鱈a, que es el estudio e interpretaci坦n de las rocas sedimentarias estratificadas. Explica conceptos b叩sicos como estrato, techo, muro y potencia. Tambi辿n cubre principios como la horizontalidad original, continuidad lateral y superposici坦n. Adem叩s, describe m辿todos de dataci坦n relativa y absoluta de estratos, as鱈 como tipos de pliegues y otros accidentes estratigr叩ficos. Finalmente, resume las diferentes ramas de la estratigraf鱈a como litoestratigraf鱈a, bioestrat
El documento habla sobre un curso de capacitaci坦n para t辿cnicos en servicios de hospedaje. El curso cubre temas como la preparaci坦n de la limpieza de habitaciones, elaboraci坦n de reportes, selecci坦n de productos de limpieza y verificaci坦n de provisiones. Tambi辿n incluye la limpieza de habitaciones, tendido de camas, detecci坦n de da単os y clasificaci坦n de art鱈culos de los hu辿spedes.
Este documento describe los principios b叩sicos de la estratigraf鱈a. Explica que un estrato es una capa de sedimentos acumulados de forma continua durante un per鱈odo de tiempo. Luego describe siete principios clave de la estratigraf鱈a: 1) el principio del actualismo, 2) el principio de horizontalidad original, 3) el principio de superposici坦n de estratos, 4) el principio de continuidad lateral, 5) el principio de sucesi坦n faun鱈stica, 6) el principio de relaciones cruzadas, y 7) el principio
2. LES SRIES ESTRATIGRFIQUES
Les roques sedimentries es dipositen en
capes o estrats horitzontals que es van
superposant i constitueixen una s竪rie
estratigrfica.
3. Principi de la superposici坦 destrats
El va enunciar el f鱈sic florent鱈 Steno al
segle XVII, 辿s un concepte tan simple
com dir que els estrats superiors s坦n m辿s
recents que els inferiors
4. Principi de lhoritzontalitat original
Tamb辿 el va proposar Steno i diu que les
capes de sediments shan dipositat en
una posici坦 molt propera a lhoritzontal.
Despr辿s els estrats poden tenir
deformacions i fractures, degudes a
diversos processos geol嘆gics.
9. Tipus de falles
Falla normal o
directa, el llavi
enfonsat descendeix
a favor del pla de
falla i descansa
sobre el llavi
enlairat.
Produ誰des per forces
de descompressi坦.
10. Falla inversa, el
llavi aixecat ho fa
en contra del pla
de falla, per tant
descansa sobre el
llavi enfonsal.
S坦n produ誰des per
forces de
compressi坦.
11. Falles
desquin巽ament o
de cisalla, les
forces es
produeixen en
lhoritzontal i
provoquen un
lliscament lateral
dels blocs. No hi
ha llavi enfonsat ni
aixecat.
12. Associacions de falles
Fosses tect嘆niques o grabens, blocs
progresivament enfonsats que llisquen a favor
de falles normals.
Horsts, estructures semblants, per嘆 els blocs
elevats es troben al centre.
13. Altres estructures
Plecs-falla, plecs molt
inclinats, aprimament dun
flanc fins a convertir-se en
una falla inversa.
Cavalcaments, una
massa destrats es situa
sobre daltra.
Mantells de corriment,
lamplitud del cavalcament
es de km.
Diclasi, fractures sense
despla巽ament entre els
blocs de roques.
14. Els terrenys que shan despla巽at sanomenen
al嘆ctons i reposen sobre els encavalcats o
aut嘆ctons.
Lerosi坦 dels terrenys al嘆ctons pot deixar
finestres tect嘆niques, terrenys aut嘆ctons
envoltats per al嘆ctons; i klippers, materials
al嘆ctons envoltats per aut嘆ctons.
15. Processos geol嘆gics III
Intrusions
magmtiques o plutons,
masses de magma que
shan cristal揃litzat abans
darribar a la superficie.
Diapir sal鱈, formacions
columnars formades per
lascensi坦 de sals deguda
a la seva menor densitat.
16. Tipus de contactes entre materials
Quan els estrats es dipositen sense
interrupci坦 s坦n concordants. Si hi ha
interrupcions o variacions en el
cabussament s坦n discordants. 3 tipus:
Disconformitat, estrats separats per una
superficie derosi坦. Falten alguns estrats.
Discordncia angular, els estrats del
grup superior formen un angle amb els
estrats del grup inferior.
No-conformitat, materials ignis o/i
metam嘆rfics van estar emergits i van patir
erosi坦, posteriorment la regi坦 es va
submergir i es dipositen nous estrats.
17. La hist嘆ria geol嘆gica
El principi de superposici坦 dels estrats i les
discontinu誰tats permeten deduir lordre
desdeveniments geol嘆gics, 辿s a dir, la
hist嘆ria geol嘆gica duna regi坦.
Se segueix el criteri de talls i encreuaments,
s坦n m辿s moderns els que tallen. Aix鱈:
Una roca intrusiva 辿s m辿s moderna que la
roca que travessa i una falla 辿s m辿s jove que
les roques que afecta i que les falles que
travessa.
18. +++
//=//
Roques magmtiques formant un dic i un bat嘆lit.
Roques magmtiques formant un dic.
2 falles: A, inversa. B, normal. No sabem quina 辿s anterior.
Dic B posterior al bat嘆lit perqu竪 el talla.
Dic A posterior al dic B perqu竪 talla el sill format juntament amb el Dic B.
Falla A i Dic A, tampoc sabem quin 辿s el seu ordre cronol嘆gic.
19. - Roca metam嘆rfica
antiga.
- Diferents estrats
de roques
sedimentries.
- Un dic de roques
magmtiques.
1. Roca matam嘆rfica antiga
2. Dip嘆sit de les capes A, B, C, D i E de roques sedimentries segons el principi de superposici坦 destrats.
Per tant, la zona 辿s una conca sedimentria ocenica. Entre la roca metam嘆rfica i les sedimentries hi ha
una discontinu誰tat tipus no-conformitat.
3. Intrusi坦 del dic Q, ja que talla tota la s竪rie 1.
4. Inclinaci坦 de la s竪rie 1 degut a forces tect嘆niques. Sobserva una discordncia angular entre les 2 s竪ries.
No podem saber qu竪 ha succeit primer, la intrusi坦 del dic magmtic o la basculaci坦 de la s竪rie 1.
5. Erosi坦 de la s竪rie 1, per tant, la zona ha estat emergida.
6. Va tornar a submergir-se i es dipositen les capes de roques sedimentries F, G, H i I. Sobserva una
disconformitat entre les dues s竪ries.
7. Torna a emergir i serosiona fins al relleu actual, probablement a causa dun torrent.
20. Explica la hist嘆ria geol嘆gica que es dedueix dels talls geol嘆gics seg端ents:
1. Dip嘆sit de successius estrats de calcries, argil揃lites i conglomerats amb
concordant entre ells.
2.
Plegament dels estrats per forces de compressi坦.
3. Distensi坦 del terreny i formaci坦 de la falla directa, ja que el bloc
enfonsat descansa sobre el pla de falla.
4.
Erosi坦 fins al relleu actual.
21. Observem diversos estrats, una superfice derosi坦 entre les margues i les argil揃lites, una falla
inversa i uns plegament formats per forces compressives i un dic que talla els estrats i 辿s tallat per
la falla, per tant, 辿s posterior als estrats i anterior a la falla.
Hist嘆ria Geol嘆gica:
1. Dip嘆sit en una conca sedimentria de calcries, gresos, argil揃lites i
de margues amb contacte concordant entre els estrats.
2. Intrusi坦 del dic de basalt originant una no-conformitat amb els
estrats anteriors.
3. Plegament per forces de compressi坦 i formaci坦 de la falla inversa,
el bloc enlairat descansa sobre el pla de falla.
4. La s竪rie ha quedat emergida i serosiona.
5. Dip嘆sit dargil揃lites amb disconformitat amb els estrats anteriors.
22. Observem uns estrats plegats i posteriorment erosionats; una falla directa que talla un dic, per tant,
aquest 辿s anterior; una nueva s竪rie destrats recents.
Hist嘆ria geol嘆gica:
1. Dip嘆sit en una conca sedimentria destrats de gresos, calcries, conglomerats,
gresos, guix i margues amb contacte concordant entre ells.
2. Plegament dels estrats per forces de compressi坦.
3. Intrusi坦 del dic de basalt originant una no-conformitat amb els estrats anteriors.
4. Distensi坦 del terreny i formaci坦 de la falla directa, el bloc que descansa sobre el pla
de falla 辿s lenfonsat.
5. El terreny roman emergit i serosiona.
6. El terreny es submergeix i es dipositen entrats dargil揃lites i gresos.
7. Torna a emergir i esosi坦 fins al relleu actual.
