More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (17)
Similar to La Terra Geologia 4t ESO (20)
More from Jordi Pip坦 (20)
La Terra Geologia 4t ESO
- 1. Biologia 4 ESO Jordi 永庄沿坦閣庄界艶稼岳
- 2. Geologia: estudi de laTerra, composici坦, estructura, Inter辿s cient鱈fic, econ嘆mic (minerals i energia), preventiu (terratr竪mols o volcans). Dinamisme terrestre Fonts denergia Interna: desintegraci坦 delements radioactius del nucli i el mantell. Externa: gravetat, rotaci坦, energia Sol.
- 3. Directes Extracci坦 de mostres. Perforacions o sondejos. Mx. 13 km. Petroli, mines, pous daigua. Materials volcnics en profunditat.
- 4. Indirectes Meteorits: composici坦 similar a la terrestre Siderits: 80-90% Fe, baix en Ni. Semblants al nucli. Sider嘆lits: silicats+Fe+Ni. Mantell inferior. Aerolits: silicats. 掘壊界看姻巽温.
- 5. Indirectes Densitat: La densitat de lescor巽a (basalt, granit) 辿s menor que la real (13.6 g/cm3). Interior m辿s comprimit.
- 6. Indirectes Magnetisme i electricitat: a partir de les propietats magn竪tiques com el ferro o el竪ctriques dels metalls.
- 7. Indirectes Gravetat: 9.8 m/s2.Varia segons la zona. Major en oceans (basalt m辿s dens). A lescor巽a, granit. Menor en serralades.Gruix de les planes menor, major atracci坦 de les roques del mantell (m辿s denses).
- 8. Indirectes Temperatures: 3尊C/100m (gradient geot竪rmic). 4600尊C al centre
- 9. Indirectes Ones 壊鱈壊馨庄援顎艶壊: s坦n les vibracions dun terratr竪mol originades en lhipocentre. Sism嘆grafs: enregistren sismogrames. Tipus dones: Ones primries (P): les primeres, es mouen 1r endavant i despr辿s endarrere, en la direcci坦 de propagaci坦, travessen s嘆lids i l鱈quids, m辿s rpides. Ones secundries (S): m辿s lentes, perpendiculars a la propagaci坦, no travessen l鱈quids. Ones superficials (L): s坦n les destructives. Les P canvien la traject嘆ria al travessar capes diferents. Les S no travessen el nucli.
- 10. Indirectes Ones 壊鱈壊馨庄援顎艶壊
- 11. Indirectes Ones 壊鱈壊馨庄援顎艶壊
- 12. Indirectes Ones 壊鱈壊馨庄援顎艶壊
- 13. Estructura externa Litosfera: capa s嘆lida, lleugera i r鱈gida. Dividida en grans plaques 掘壊界看姻巽温 Mantell litosf竪ric: per damunt de lastenosfera. Hidrosfera: aig端es marines i continentals en estat l鱈quid o s嘆lid com la neu. Atmosfera: gasos Biosfera: els 辿ssers vius
- 14. Estructura interna Model f鱈sic
- 15. Estructura interna Model f鱈sic
- 16. Estructura interna Model f鱈sic 掘壊界看姻巽温: s嘆lida, menys densa Discontinu誰tat de Mohorovicic: canvis en les ones 壊鱈壊馨庄援顎艶壊 Mantell superior: cont辿 lastenosfera. Mantell inferior: s嘆lid Discontinu誰tat de Gutenberg Nucli extern: semil鱈quid, visc坦s Nucli intern: s嘆lid,m辿s dens
- 17. Estructura interna Model qu鱈mic
- 18. Estructura interna Model qu鱈mic: geoqu鱈mica 掘壊界看姻巽温:O, Si,Al, Fe, Mg, Ca, K, Na, ... Mantell: Si, Fe, Mg Nucli: Fe, Ni Ferro el m辿s abundant 90% formada per Fe, O, Si, Mg
- 20. Origen: fa 4.600 M.A. N炭vol de gas i pols.Cada cop m辿s pols i planet竪ssims que augmentaven P iT (fins 1.600 尊C). Elements radioactius. Massa fosa envoltada per una atmosfera de H i He.
- 21. Distribuci坦 en capes: elements distribu誰ts per densitat, major com m辿s propers al nucli.Va desapareixent latmosfera primria.
- 22. Formaci坦 escor巽a: fa 3.900 M.A. Es refreda i solidifica la superf鱈cie. Atmosfera formada per CO2 i vapor daigua dels volcans i limpacte dels meteorits. Reductora. Color marr坦. M辿s densa que lactual. Pas de vapor a oceans: aparici坦 vida bacteriana. Estromat嘆lits
- 23. Atmosfera biol嘆gica: fa 2.300 M.A. Microorganismes consumidors de mol竪cules inorgniques. Microorganismes fotosintetizadors: O2, capa doz坦.
- 24. La fossilitzaci坦 La maj嘆ria s坦n recoberts rpidament per sediments (fang, sorra). Es descomponen les parts toves. Mineralitzaci坦: sendureixen les parts dures (p.ex. calci) o s坦n substitu誰des (p.ex.silici). Pas a roca sedimentria.
- 25. Tipus Parts dures: closques, conquilles, ossos, etc. Motlles: emprentes de parts toves. Fulles plantes. Buidats: cavitats interiors com conquilles.
- 26. Tipus Empremtes: petjades, copr嘆lits (excrements). Ambre: insectes atrapats en la re誰na. Gla巽: mamuts, m嘆mies.
- 27. Estrat: format per M.A. a resultes de lacumulaci坦 de sediments convertir-se despr辿s en roques sedimentries. Llacs, deltes, mars, Llei de la superposici坦 destrats: els sediments m辿s nous es dipositen damunt els antics. Si no hi ha pertorbacions (falles). Llei de correlaci坦 de f嘆ssils: ledat dun f嘆ssil en un lloc 辿s similar a la dun altre. Columna estratigrfica: seq端竪ncia completa de roques sedimentries en un indret. Tall geol嘆gic: secci坦 vertical dun indret que permet con竪ixer la hist嘆ria geol嘆gica.
- 28. Dataci坦 Dataci坦 absoluta: en M.A. M竪tode de desintegraci坦 radioactiva. Es coneix el temps que tarden a desintegrar-se els toms radioactius, com lis嘆top del C14. Dataci坦 relativa: es compara amb altres estrats. F嘆ssils guia: f嘆ssils molt abundants que van existir en un per鱈ode curt. Permet la dataci坦.
- 31. Interpretaci坦 de la hist嘆ria geol嘆gica dun tall Tipus de materials:
- 32. Interpretaci坦 de la hist嘆ria geol嘆gica dun tall Tipus de processos geol嘆gics i de contactes:
- 33. Interpretaci坦 de la hist嘆ria geol嘆gica dun tall Exemple:
- 34. E坦 Era Per鱈ode poca Fanerozoic Cenozoic (Terciari) Quaternari Holoc竪 Pleistoc竪 Neogen Plioc竪 Mioc竪 Paleogen Oligoc竪 Eoc竪 Paleoc竪 Mesozoic (Secundari) Cretaci Jurssic Trisic Paleozoic (Primari) P竪rmic Carbon鱈fer Dev嘆nic Sil炭ric Ordov鱈cic Cmbric Precmbric Proterozoic Arque Hade
- 35. Big bang: 13.700 M.A. Eons Hade: 4.500-3.800 M.A. Formaci坦 del planeta a roques m辿s antigues (Grenlndia).ADN. Arque: 3.800-2.500 M.A. Estromat嘆lits. Primers bacteris fotosint竪tics no produ誰en O2. Cianobacteris posteriors captadors de CO2 i productors dO2. Proterozoic: 2.500-570 M.A. Formaci坦 de Fe oxidat (prova dO2 a laltmosfera). Extinci坦 massiva degut a lO2 (2.000 ma). F嘆ssils eucariotes unicel揃lulars (1600 ma). F嘆ssils pluricel揃lulars Ediacara (700 ma). Fanerozoic: 570 M.A.-ara.Organismes similars als f鱈lums actuals.
- 36. Arque
- 38. Fanerozoic: Paleozoic: 570-245 M.A. Cambri: 570-500 M.A. Explosi坦 cmbrica (de f鱈lums). Marins, invertebrats i algues. Esponges, meduses, mol揃luscs, trilobits, braqui嘆podes, grapt嘆lits, anomalocaris.Continents molt fragmentats.
- 39. Paleozoic: 570-245 M.A. Ordovici: 500-425 M.A. Primers peixos: conodonts.Cefal嘆podes (ammonites).
- 40. Paleozoic: 570-245 M.A. Siluri: 425-400 M.A. Evoluci坦 dels peixos: placoderms (plaques 嘆ssies), condrictis (taurons), teleostes (espines 嘆ssies). Primeres plantes terrestres molt simples, en zones properes a les platges: Cooksonia. Primers animals terrestres: artr嘆podes.
- 41. Paleozoic: 570-245 M.A. Devoni: 405-345 M.A. Llacunes i maresmes. Artr嘆podes amb quitina, pas de brnquies a trquees. Fongs amb quitina (aeris). Primers peixos a respirar aire (pulmonats). Amfibis (tetrpodes). Hynerpeton. Plantes que evitaven la dessecaci坦 i vasos conductors. Molses, falgueres.
- 42. Paleozoic: 570-245 M.A. Carbon鱈fer: 345-280 M.A. Boscos humits amb falgueres gegants. Artr嘆podes gegants (Meganeura). Diversitat damfibis: carn鱈vors gegants. Primers r竪ptils: Hylonomus. Peixos agnats (sense mand鱈bula). Nautilo誰deus.
- 43. Paleozoic: 570-245 M.A. Permi: 280-245 M.A. Uni坦 de continents (Pangea), clima sec interior. Extinci坦 major de la hist嘆ria: final boscos falgueres, trilobits, grapt嘆lits. Menys braqui嘆podes i nautilo誰deus. Primeres gimnospermes. Diversificaci坦 dels r竪ptils: Dimetrodon. Primers r竪ptils mamiferoides: Cynognathus.
- 44. Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. Trisic: 230-180 M.A. Abundncia de gimnospermes (fruit): con鱈feres, gingkos. Abundants r竪ptils: dinosaures, aqutics (ictiosaures), voladors (pterosauris). Primers mam鱈fers.
- 45. Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. Jurssic: 180-140 M.A. Primeres aus: archaeopteryx. Diplodocus, tiranosaure, triceratops, plesiosaure, stegosaure.
- 46. Fanerozoic: Mesozoic: 245-65 M.A. Cretaci: 140-65 M.A. Angiospermes (flor). Evoluci坦 dels insectes. Extinci坦 global: dinosaures, ammonites, belemnites, plantes, r竪ptils. Gran meteorit.
- 47. Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Plantes tropicals. Praderies. Terciari: 65-2 M.A. Per鱈odes: paleoc竪, eoc竪, oligoc竪, mioc竪, plioc竪. 38 M.A. Meteorit, extinci坦 esp竪cies planct嘆niques. 15 M.A. Refredament. Separaci坦Antrtida.Augment mida esp竪cies. Primers arbres de fulla caduca. Diversificaci坦 mam鱈fers. Primers hom鱈nids (4 M.A.).
- 48. Fanerozoic: Cenozoic: 65 M.A.-ara. Quaternari: 2 M.A.-ara. Per鱈odes: pleistoc竪, holoc竪 (10.000-ara). Glaciacions: tancament istme Panam. Darrera fa 10.000 anys. Evoluci坦 esp竪cie humana: H.erectus, H.sapiens.