More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Po ctmait7estrat 3part11_12 (20)
More from nuriamarti (20)
Po ctmait7estrat 3part11_12
- 1. TEMA 7 ESTRATIGRAFIA 3PART
- 2. En cons de dejecci坦, deltes o en ventalls submarins:
- 3. MEDI LACUSTRE MEDI PALUSTRE
- 4. Veure problema de sedimentaci坦: Detectes algun error?
- 5. Caracter鱈stiques de cada ambient continental:
- 6. 3.2 AMBIENTS MARINS Sota les aig端es marines. Estrats de coloracions grises (s/ O2 =>Fe no oxidat) i presenten carbonats; solen tenir extensions horitzontals mplies i, en general, pres竪ncia de f嘆ssils. Plataforma continental Peu de tal炭s i fons abissal -Zona que hi ha des del litoral fins al l鱈mit -El TALS representa el l鱈mit de lescor巽a submar鱈 del continent. continental i adquireix pendents de lordre del -Correspon a una rea de menys de 200 m 5 % al 15 %. de profunditat=> llum =>vida. -Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de -Pendent :vora 1%. profunditat en les aig端es dels fons abissal. -No cont鱈nues, tallades per canyons. -Al peu del tal炭s sacumulen els materials -Podem distingir-hi dues zones: dipositats a la part exterior de la plataforma zona proximal, sed. del continent => continental, poden => esllavissades detr鱈tics: margues, pelites(Lutites).Si hi ha (Slumps, s/ estructura interna). tempestes=> mat. + grollers. -Els materials sacumulen al final dels zona distal, lluny continent=> aigua + canyons per corrents de terbolesa i formen neta=>esculls coral(clima tropical)TIPUS: ventalls submarins=> anomenats turbidites de Barrera(marge cont.), Marginals o flysch (alternan巽a de gresos i pelites en (adosats a la costa) i Atols (circulars) seq端竪ncies granodecreixents per cada =>Calcries. avinguda). -Canvis de nivell del mar=> mars residuals -Ventalls van passant lateralment a mat. + dins continent => sassequen =>evaporites fins => arribem a DOMINI PELGIC => com S炭ria i Cardona. margues i potser Tr鱈pol i Radiolarites ( r. sil鱈cies,de closques de radiolaris)
- 7. DE ESQUEMA AMBIENTS MARINS: 意檎粥鰻皆鴛遺鴛用:
- 8. Marga amb f嘆ssil Atol
- 9. CARACTERSTIQUES DE CADA AMBIENT MAR:
- 10. 3.3 AMBIENTS DE TRANSICI L鱈mit entre ambients continentals i marins => influ竪ncies continentals i marines => variant en el temps =>tonalitats interm竪dies: ocres i sovint estrats de formes lenticulars a gran escala. Platja (costaner) Delta Albufera -Medi de transici坦+gran. -Materials portats pel riu: sobretot -Llacunes salades, +o-allargades detr鱈tics fins => dipositats i despr辿s seguint la costa, poden desembocar -Zona afectada per les retreballats per mar (onades...). rius o rierols. onades. -Si remobilitzaci坦 mar => -Zona poc profunda, limitada al sedimentaci坦 riu forma estuari => -El factor fonamental de en mars oberts. mar per una barrera, per嘆 comunicada per un o diversos control de dinmica: -Diversos ambients: canals que poden desenvolupar plana deltaica: zona emergida energia de laigua => =>ambients palustre i fluvial deltes als dos costats. erosiona, transporta, front deltaic: tal炭s de capes un poc -Zona de baixa energia => sed. inclinades -> sorres + llims=> detr鱈tics fins. diposita sorra al litoral i esllavissades => poca fauna i flora -Molta fauna ,per嘆 poca trenca closques (no en fixa. biodiversitat degut a sal. prodelta: part + distal i profunda plataforma cont. que t辿 => llims + argiles en capes -Difer竪ncia entre: albufera ( tros de mar a誰llat) i aiguamoll o maresma ( f嘆ssils conservats). horitzontals => rep嘆s + molta origen fluvial, no comunicat amb -Subambients :zona de aportaci坦 orgnica del riu=> molt mar). plncton=>molta fauna. Passa a dunes.... i L鱈mits -> plataforma proximal. veure esquema. -Reconeixement: alternen gresos i margues, f嘆ssils marins conservats.
- 11. ESQUEMA DE LMITS DE PLATJA: de zona Dunar (l鱈mit sup. per tempestes) fins a zona submergida on arriben les onades al fons (l鱈mit inferior).
- 12. Platges de sorra P. de c嘆dols
- 13. AMBIENT: DELTA
- 14. DELTA DEBRE:
- 16. QUADRE DAMBIENTS DE 意檎粥鰻皆鴛遺鴛用:
- 17. 4. LA COLUMNA ESTRATIGRFICA. CORRELACI. CONGLOMERATS PASSEN LATERALMENT CANVI DE FCIES A GRESOS ELS AMBIENTS SEDIMENTARIS CANVIEN AMB EL TEMPS. SI TENIM UNA PLATJA I PUJA NIVELL DEL MAR => AMB. DE PLATAFORMA, SI BAIXA N.M. => AMB. FLUVIAL. AL LLARG DE TEMPS GEOLG. => CANVIS RPIDS. EX. PIRINEUS: DE FONS ABISSAL A FLUVIAL EN POCS MILIONS DANYS . => PRODUEIXEN CANVIS VERTICALS I LATERALS DE FCIES. => UN ESTRAT POT CANVIAR LA LITOLOGIA LATERALMENT PER CANVI LATERAL DAMBIENT. => UN ESTRAT TAMB ES POT ATASCONAR PER CANVI LATERAL DE FCIES.
- 18. Unitat 7. Estratigrafia LA COLUMNA ESTRATIGRFICA Una s竪rie o columna estratigrfica 辿s un conjunt destrats que shan sedimentat en un lloc de manera consecutiva. A trav辿s de la columna estratigrfica, podem observar com amb el pas del temps els ambients sedimentaris han anat variant. Lerosi坦 pot endur-se part del registre sedimentari, o que la sedimentaci坦 sinterrompi i que no en quedi cap tipus de registre. Aquests casos es coneixen com a discontinu誰tats estratigrfiques: Hiat s labs竪ncia de sedimentaci坦 entre el sostre dun estrat i la base del seg端ent. Buit erosiu s el conjunt de materials que es van sedimentar i van ser erosionats m辿s endavant. Llacuna Inclou labs竪ncia de sediments per hiat o el buit erosiu. estratigrfica
- 19. Successi坦 dels ambients al llarg del temps en un mateix punt: a) a. De plataforma b) Plataforma proximal i albufera c) Fluvial d) Con de dejecci坦. => canvi vertical de fcies. Tamb辿 es veu el canvi lateral de fcies.
- 20. Buit erosiu,hiat i llacuna( pot incloure ambdues anteriors)
- 21. TIPUS DE DISCONTINUTATS ESTRATIGRFIQUES: CONCORDANTS: ESTRATS PARAL揃LELS. DISCORDANTS: ESTRATS NO PARAL揃LES. HI HA SUBTIPUS: -DISCORDANA ANGULAR: UN PLA SEPARA UNS ESTRATS INCLINATS DUNS ALTRES AMB INCLINACI DIFERENT. -DISCORDANA PROGRESSIVA: ESTRATS VAN CANVIANT DANGLE GRADUALMENT. ORIGEN: PER PLEGAMENT O BASCULAMENT -> EN UN EXTREM EROSI O PENEPLANACI, EN LALTRE EXTREM SEDIMENTACI .
- 22. DISCORDANA ANGULAR ENTRE CONGLOMERATS (A DALT) I MARGUES ( A BAIX)
- 24. DISCORDANA PROGRESSIVA A LA SERRA DE BUSA (SOLSONS) I LA SEVA INTERPRETACI
- 25. Unitat 7. Estratigrafia LA COLUMNA ESTRATIGRFICA: CORRELACI En lanlisi duna conca cal relacionar les columnes drees diferents. Entenem per correlaci坦 la comparaci坦 de dues o m辿s columnes estratigrfiques per establir correspond竪ncies en el temps dels estrats o de les formacions destrats entre diferents indrets duna conca. Per aix嘆 cal fixar-se en criteris que permetin comparar-les: Criteris Es basen en la composici坦 de la roca, en la textura, el color, etc. litol嘆gics Sutilitzen litologies poc comunes. Criteris Es basen en lobservaci坦 de minerals estranys, que es poden mineral嘆gics trobar en determinats estrats de s竪ries diferents. Criteris La pres竪ncia delements qu鱈mics estranys pot ajudar a fer la qu鱈mics correlaci坦. Criteris Es basen en la localitzaci坦 de f嘆ssils, que, a m辿s, permeten paleontol嘆gics determinar edats absolutes. Criteris Poden ser paleomagn竪tics, ledat absoluta, etc. geof鱈sics Criteris Es basen en la pres竪ncia de discordances, que es produeixen tect嘆nics simultniament en una regi坦 extensa per a materials de la mateixa edat.
- 26. Exemple de correlaci坦 entre 3 columnes:
- 27. a)Transgressi坦: de materials continentals a marins. b) Regressi坦: de mat. Marins a continentals. c) Transgressi坦 real amb petites regressions.
- 28. Unitat 7. Estratigrafia ENLLAOS Estratigrafia Estructures sedimentries Columna estratigrfica