More Related Content
What's hot (18)
Viewers also liked (6)
Similar to ܲԳó++Dz+ (20)
More from institutmontgros (20)
ܲԳó++Dz+
- 1. FUNCIONS DE L’ART I PAPER DEL’ARTISTA EN LA SOCIETAT
- 2. A més del concepte d'art, un dels temes preliminars abans d'abordar l'estudi de les formes artístiques, és la funció de l'art, el ¿per a què? de l'obra d'arti el paper social de l'artista al llarg del temps.
- 3. LA CONSIDERACIÓ SOCIAL DEL’ARTISTA AL LLARG DE LA HISTÒRIA La tasca artística era considerada, tant en l'Antiguitat com en l'Edat Mitjana com una ACTIVITAT ARTESANAL, els seus autors no tenien rellevància social. Renaixement Barroc (s. XV-XVIII) Reconeixement del caràcter intel·lectual de l'activitat artística. Consolidació de la figura del “Artista”.
- 4. LA OBRA D’ART: VALOR ESTÈTIC I VALOR FUNCIONAL Al llarg de la Història es donen tres situacions entre estètica i funció: 1r.- D'oposició total entre la bellesa i la funció. En alguns teòrics del'antiguitat, la inutilitat era premissa de bellesa. 2n.- De compaginació: bellesa i funcionalitat són conceptes diferents però compaginables. La bellesa és quelcom afegit a la funcionalitat. 3r.- D'identificació: bellesa i funció s'unifiquen. En aquest cas la bellesa no és un problema d'aplicació sinó d'implicació.
- 5. A cada canvi tècnic correspondrà un avanç històric i al seu torn innovacions en les formes artístiques i en la relació de l'artista amb la societat.
- 6. COMUNITATS PALEOLÍTIQUES CARÀCTER MAGICORELIGIÓS delespintures prehistòriques la finalitat del qual eraatraure la caça. L'ARTISTA tindria un paper de XAMAN DEL'HORDA (homo religiosus). La forma seguix a lafunció. Bellesa nointencionada.
- 8. Aquest caràcter magicoreligiós ha estat associat a l'art fins als inicis de la modernitat, ja que les institucions religioses han tingut un paper determinant en la creació artística al llarg de la història.Ha sigut, a més, un element comú atotes les civilitzacions.
- 9. NEOLÍTIC Amb la Revolució agrícola es produïx lasedentarització de l'home, la divi sió del trebal l, una majo r complexitat del l'aparició del'oci ipensament. MAGICORELIGIOSA Contínua la FUNCIÓUTILITÀRIA DE L'ART. Al xaman el substituïx l'ARTISTA-ARTESÀ. Esta nova societat donarà lloc a l'aparició d'arts menors (terrisseria, cistelleria), que seran l'embrió de l'art popular.
- 11. Finalitat discutida encara que pareixen tindre funcions astronòmiques o de culte astral
- 12. PRIMERES SOCIETATS URBANES L'ARTISTA-ARTESÀ era un ésser anònim al servei de les castes privilegiades (nobles i sacerdots). FUNCIÓ RELIGIOSA DE L'ART, d'exaltació del poder de reis i faraons en una SOCIETAT TEOCÉNTRICA.
- 14. RELLEUS ASSIRIS
- 15. EGIPTO ASSÍRIA
- 16. MÓN ANTIC: GRÈCIA El desenvolupament comercial va comportar l'aparició d'una burgesia mercantil que fa sorgir nous valors: l'individu té pes en la societat: CULTURA ANTROPOCÈNTRICA. ANTROPOCENTRISME + DEMOCRÀCIA = VALORSOCIAL DE L'ARTISTA Unit a aquest caràcter antropocèntric comença a tindreimportància EL CONCEPTE DE BELLESA LA FUNCIÓ DE L'ART ÉS RELIGIOSA-MITOLÒGICA+ EXALTACIÓ DE LA POLIS: ART DE PROPAGANDA.
- 17. L'artista adquirix prestigi social. EL PARTENÓ manat construir per Pèricles als arquitectes Ictinos i Calícrates. La decoració escultòrica va ser realitzada per Fídies.
- 18. LA ACRÓPOLIS, SÍMBOLO DE LA POLIS ATENIENSE
- 19. EVOLUCIÓ DEL CÀNON LISIPO: Unit al concepte de bellesa està la búsqueda de proporcions ideals Del Doríforo de Policleto a l'Apoxiomeno de Lisip
- 20. FRONTÓ OCCIDENTAL DEL PARTENÓ (SEGLE V a.C.) Comença a tenir importància el concepte de bellesa FÍDIES
- 21. MÓN ANTIC: ROMA Cultura teocèntrica que rendix culte a l'emperador i als déus. L'art té una FUNCIÓ DE PROPAGANDA POLÍTICA ART UTILITARI al servei del sistema polític. També representa IDEALS ESTÈTICS ARTISTA ANÒNIM al servei de l'Estat
- 22. PONT DU GARD
- 23. PATRICI BARBERINI OCTAVI AUGUST Artista anònim Art amb funció de propaganda política o social al servei dels grups dominants
- 24. ARC DE CONSTANTÍ Cultura teocèntrica que rendix culte a l'emperador i mostra a través dels seus monuments commemoratius els seus triomfs
- 25. EDAD MITJANA ARTISTA ANÒNIM considerat ARTESÀ societatjerarquitzada en la que l'Església ostenta elpatrimoni de la cultura i de l'espiritualitat. ALTA EDAT MITJANA: al servei de l'església i de la seua concepció doctrinal apocalíptica. FUNCIÓ RELIGIOSA-DIDÀCTICA BAIXA EDAT MITJANA: l'ARTISTAexercix unOFICI lligat a un GREMI
- 26. EL PROTOGÒTIC: EL PÒRTIC DE LA GLÒRIA Ancians de l’Apocalipsis
- 27. PROFETESLa Biblia en pedra
- 28. SANT CLIMENT DE TAÜLL L’art al servei del simbolisme religiós
- 29. PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LEÓN FUNCIÓ DIDÀCTICA
- 30. VAN EYCK EL MATRIMONI ARNOLFINI La burgesia es perpetua a través de l’art.
- 31. RENAIXEMENT L'ARTISTA SE'N VA INDEPENDITZANT DELGREMI.TREBALLARÀ AL SERVEI DE LA CORT:MECENATGE.L'ARTISTA IX DE L'ANONIMAT, adquirix prestigi.Augmenten les possibilitats de producció. FUNCIÓ DE L'ART: -RELIGIOSA, al servei de la cort papal. -PROFANA, al servei de la noblesa i l'alta burgesia. Tornada a l'ANTIGUITAT CLÀSSICA: MITOLOGIA L'ANTROPOCENTRISME dominarà la cultura del'època.
- 34. BOTTICELLI Tornada a l’antiguitat clàssica enla temàtica: mitologia
- 35. L’ESCORIAL L'Escorial és expressió fidel de l'aliança entre la monarquia autoritària i el catolicisme de la Contrareforma.
- 36. SEGLE XVI FINS 1789: MANIERISME, BARROC, NEOCLASSICISME ABSOLUTISME CRISI RELIGIOSA: REFORMA I CONTRAREFORMA.CONSOLIDACIÓ DE L'ESTAT MODERN POLÍTICA DE MASSES L'ART COMPLIRÀ LA FUNCIÓ D'APARELL DE PROPAGANDA POLÍTICA I RELIGIOSA CLIENTELA DE L'ART: EL CLERO I LA NOBLESA PAPER DE L'ARTISTA: AL SERVEI DE L'ESGLÉSIA I DE L'ESTAT
- 37. SAN PERE DEL VATICÀ Símbol del poder de l’església
- 38. PALAU DE VERSALLES Símbol de l’absolutisme de Lluís XIV
- 39. BERNINI: APOL·LO I DAFNE GREGORIO FERNÁNDEZ
- 40. Dins dels límits de dependència que té l'artista, no és un mer representador d'imatges, sinó que a través d'elles s'expressa, comunica i transmetel que porta dins. A vegades el que ens mostra és el seu propi estil formal, la seua mestria en la representació, com es pot apreciar en els pintors que estan al servei de La Cort i que pinten per encàrrec d'un
- 42. FINAL DEL SEGLE XVIII-XIX. TRIOMF DE LES REVOLUCIONS BURGESES. L'artista s'aparta de l'academicisme Amb el triomf de la burgesia, l'artista es va alliberantdel mecenatge de l'Església i de l'Estat absolutista. L'ARTISTA ADQUIRIX INDEPENDÈNCIA però sorgixuna nova : LES LLEIS DEL MERCAT. Nous camins per a la creació: idea de“L'ART PERL'ART”. L'art és considerat com un bé social:MUSEUS = NOUS TEMPLES DE L'ART.
- 43. GOYA: FAMÍLIA DE CARLES IV
- 45. Des de sempre la funció principal de l'art havia sigut la imitació o representació de la realitat… …però en el món contemporani és evident que la fotografia i el cine complixen amb major exactitud aquesta possibilitat. Es busquen nous camins per a la creació.
- 46. L'artista intenta trencar un dels límits que imposa la naturalesa, la fuga del temps que anul·la sense parar el que som. Confia el seu testimoni a una matèria més estable i més duradora que la memòria. Així fixa una impressió. Però hi ha una altra impossibilitat enfront de la qual reacciona l'artista manifestant a través de la seua obra el que porta en si mateix, el món desconegut del que sent, del que imagina, del que somia. Intenta fer entrar en el visible eixe món invisible que tenim en la nostra ment o en el nostre cor. En este cas l'artista fixa una expressió.
- 47. GOYA: GOS SOTERRAT EN LA NEU L'artista s'apartade l'academicisme
- 48. MONET
- 50. EL DESAFIAMENT DE LES AVANTGUARDES MERCAT: LLEIS IMPOSADES PEL GUST DIVORCI ENTRE L'ARTISTA I LA SOCIETAT La reacció de l'artista davant del perill de quedar-se marginat és adoptar un tarannà provocatiu. Esconvertix en ARTISTA ABSTRET a la cerca de la seua raóde ser.L'art vol alçar-se amb el triomf de laLLIBERTATD'EXPRESSIÓ. Es crea un llenguatge nou, d'esquena a la societat: per1a vegada l'art havia aconseguit escandalitzar.
- 51. En l'època contemporània els artistes han hagut de buscar altres eixides, convertint-se l'art en un art-creació (Les senyoretes d'Avinyó de Picasso; i Composició de Mondrian), d'alt contingut conceptual i subjectiu.
- 52. En la pintura contemporània, en la que l'artista té més llibertat en l'execució de l'obra, l'expressió no s'aprecia només en el terreny de les formes, sinó també en el contingut. DALÍ DALÍ: LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
- 53. Els nous materials i els avanços tècnics donen més llibertat als creadors CalatravaEiffel Whrigt
- 54. Norman Foster: Viaducte de Millau Els fets històrics condicionen l'activitat creadora, la funció de l'art i el paper de l'artista en la societat
- 55. LES FUNCIONS DE L'ART SÓN CANVIANTS i el catàleg de les mateixes és referencial ja que, cada obra, fora del seu context té una validesa diferent (Museu: descontextualització de l'art). A més, les funcions de l'obra d'art, no emanen només, de la intenció de l'artista, sinó també de l'espectador, que pren part activa en l'obra.