More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01 (20)
More from institutmontgros (20)
Altarzeusprgam 140924021501-phpapp01
- 1. Altar de Zeus (188 aC)
- 2. Nom: Altar de Zeus a P竪rgam Arquitecte: desconegut Cronologia: 180 ac-160 ac Localitzaci坦 original: a P竪rgam, avui Bergama a Turquia. Localitzaci坦 actual: Pergamonmuseum de 京艶姻鉛鱈稼 (Alemanya) Estil: grec hel揃len鱈stic Materials: marbre Sistema constructiu: arquitravat Dimensions: 36,44m x 34,29m
- 5. Context hist嘆ric P竪rgam es constitu鱈 com a regne independent a partir del segle III aC. Durant l竪poca atlida, leconomia de P竪rgam va prosperar i la ciutat va esdevenir un centre cultural tan ric i pr嘆sper que fou anomenada pels historiadors 束LAtenes del m坦n hel揃len鱈stic損. A tall dexemple, la biblioteca de P竪rgam, amb 200.000 manuscrits, va arribar a ser la m辿s important del m坦n, despr辿s de la dAlexandria.
- 6. El rei umenes II va fer aixecar aquest altar a P竪rgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves vict嘆ries sobre una tribu celta, (els glates) a les batalles de Pont i Bit鱈nia, lany 183 aC. El regne de P竪rgam es convert鱈 aviat en el nou referent de la llibertat de les polis gregues, a lestil dAtenes en l竪poca clssica. Els reis de P竪rgam van engrandir la ciutat, construir noves muralles, ampliar el regne i cridar a la capital als millors artistes del moment per a qu竪 augmentessin la fam i el prestigi del regne.
- 8. ANLISI FORMAL Elements de suport i suportats L'altar de P竪rgam segu鱈 un esquema que, encara que tenia precedents,es plantejava en aquella ocasi坦 d'una manera nova a causa de les seves proporcions gegantines. L'estructura es basa en un enorme p嘆dium mass鱈s d'uns 7m d'alt amb una escala impressionant per salvar aquesta al巽ada formidable. Els murs de crrega del p嘆dium sostenen una plataforma sobre la qual s'aixeca una columnata j嘆nica que forma una U. Les columnes j嘆niques sostenen un entaulament pla coronat per dues figures a banda i banda dels extrems de la U.
- 9. P嘆dium 7m Columnata j嘆nica Entaulament pla Fris amb escultures
- 10. En aquesta construcci坦, com a totes les gregues, hi domina la l鱈nia recta (sistema arquitravat). La gran novetat daquest temple 辿s la desproposrci坦 entre lenorme escalinata i una columnata redu誰da.
- 12. Espai interior i exterior Avui dia no es conserva tot laltar. A B竪rgam (actual Turquia) es conserven nom辿s els fonaments del temple. LAltar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de lAcr嘆polis de P竪rgam, al sud del temple dAtenea, que es troba a un nivell inferior.
- 13. Ruins of Pergamon by Christian Wilberg in 1879
- 14. A 京艶姻鉛鱈稼 es conserva la magn鱈fica fa巽ana, orgull de la ciutat durant segles. El temple era una construcci坦 de planta quasi quadrada. La fa巽ana donava acc辿s a un pati tancat, on probablement es trobava laltar dels sacrificis.
- 15. A m辿s de lescalinata, la part m辿s impressionant 辿s el fris exterior de les parets del p嘆dium. Es tracta dun alt relleu de 100m de longitud i 25 m dalt. La part conservada del fris representa la gigantomquia, una composici坦 denorme for巽a i dinamisme. Les figures sentrellacen, es retorcen... formant les diverses escenes. Els personatges mostren actituds violentes reprodu誰des amb for巽a grcies a un excel揃lent treball escult嘆ric en la musculatura del cos, lexpressivitat dels rostres i el moviment dels vestits.
- 17. Laltar de Zeus estava situat a la part superior de lAcr嘆poli de B竪rgam , sobre una terrassa, a la que saccedia a trav竪s dels propileus.
- 18. Estil Laltar de P竪rgam 辿s el m辿s gran de lantiguitat. s lobra m辿s important de lescola de P竪rgam i una de les m辿s destacades de lhel揃lenisme. Destaca pel seu monumentalisme (arquitectura) i patetisme (escultura). Al fris hi va treballar un grup descultors, per嘆 de forma tan homog竪nia que 辿s dif鱈cil distingir-ne les diverses mans. Lestil sanomena segona escola de P竪rgam.
- 19. El dinamisme, la teatralitat, els gestos for巽ats i trgics, mostren clarament les caracter鱈stiques de lescultura hel揃len鱈stica (Laocoont, Vict嘆ria de Samotrcia) i anticipen lescultura barroca i la daltres 竪poques posteriors.
- 20. INTERPRETACI Contingut i significaci坦 El tema del fris permetia fer una extrapolaci坦 de la narraci坦 mitol嘆gica a la realitat del regne de P竪rgam. El rei daquest tenia el seu model en Zeus, i Atena era la seva protectora i li donava la vict嘆ria sobre els seus enemics. El fris significava que, igual com els d辿us havien triomfat sobre els brutals gegants, tamb辿 els atlides ho havien fet sobre els brbars invasors. Tant els d辿us com els reis varen aconseguir imposar la civilitzaci坦 i la pau. Els elements en com炭 del fris de P竪rgam amb els relleus del Parten坦 (front坦 occidental, Atena i Posid坦) significa l'inter竪s dels sobirans de P竪rgam per proclamar-se hereus culturals dels atenesos.
- 21. Les cares interiors de laltar estaven decorades amb un fris m辿s redu誰t, que explicava la vida de lheroi T竪lef, fundador de la dinastia atlida, i era un relleu molt m辿s senzill. Les escenes estan disposades de forma narrativa, fent-lo un precedent de la Columna Trajana i daltres columnes commemoratives romanes. Per primer cop hi apareix el paisatge.
- 23. Funci坦 Laltar monumental es convert鱈 en un element important鱈ssim a l竪poca hel揃len鱈stica. Significava l'agra誰ment i respecte Zeus, suprem ordenador de lunivers, el principal d辿u de lOlimp grec. El rei de la dinastia atlida, umenes II va fer aixecar aquest monument a P竪rgam, la capital, per commemorar les seves vict嘆ries al Pont i Bit鱈nia contra un poble brbar, els glates.
- 26. s l'enginyer alemany Carl Humann, amant de l'arqueologia, envia a 京艶姻鉛鱈稼 al 1871 tres fragments del que va definir com una "lluita". Les peces passaran desapercebudes durant cinc anys en el Altes Museum" (museu antic). Al 1877 l'arque嘆leg Alexander Conze centra el seu inter竪s en els fragments i demana a Humann que inici誰 l'excavaci坦. El suport pol鱈tic i econ嘆mic 辿s total. Bismark vol fer-se amb una obra de refer竪ncia que legitimi el seu imperi. Les lleis a Gr竪cia s坦n molt estrictes respecte a l'exportaci坦 d'antiguitats, sent m辿s apropiat Turquia . Les negociacions tenen lloc en 1878-1879 quedant estipulat que les troballes pertanyents a l'altar seran traslladades a 京艶姻鉛鱈稼, que compensar amb 20.000 marcs a l'Imperi Otom (Turquia). La cerca de l'altar se centrar en el mur bizant鱈 de la ciutat al sud de l'acr嘆poli. Els elements de l'altar havien estat utilitzats per a la construcci坦 de la muralla, de tal forma que el relleu quedava cap a l'interior. En 1880 ja s'havien desenterrat 97 lmines. Les prospeccions en l'acr嘆poli van posar al descobert la base de l'altar. El trasllat a *Berlin s'inicia ja en 1879. El Museu de P竪rgam 辿s inaugurat en 1930. All鱈 ha roms sempre, a excepci坦 del per鱈ode compr竪s entre 1945 i 1959, quan les tropes sovi竪tiques ho van desmantellar i l'hi van portar com a bot鱈 de guerra al Museu del *Hermitage de Leningrad (avui Sant Petesburg). http://es.wikipedia.org/wiki/Altar_de_Zeus_de_P%C3%A9rgamo (trad誰t i adaptat)
- 28. Museu de P竪rgam, 京艶姻鉛鱈稼
- 29. Mercat de Milet, Pergamon museum
- 30. Porta dIshtar, Pergamon museum