Al betacamp les persones participants s坦n convidades a preparar dinmiques, activitats, perfomances pels espais #forfun. Lequip impulsor sol fer una proposta per trencar el gel el primer dia, leduTrivial 辿s una delles.
Al betacamp les persones participants s坦n convidades a preparar dinmiques, activitats, perfomances pels espais #forfun. Lequip impulsor sol fer una proposta per trencar el gel el primer dia, leduTrivial 辿s una delles.
Taller de lectura. Jornada pedag嘆gica Joana Raspall Beatriu Palau
油
Presentaci坦 d'un Taller de lectura a partir de les poesies de la Joana Raspall.
Jornada pedag嘆gica Joana Raspall. Sant Feliu de Llobregat. 14 de maig de 2013
Sessi坦 informativa (juliol de 2013) sobre lestudi realitzat al 2n cicle deducaci坦 infantil en refer竪ncia a lensenyament aprenentatge de la lectoescriptura.
El triangle pedag嘆gic i les concepcions personals de la funci坦 docent. A prop嘆sit del curs de formaci坦 per a professorat novell de l'ICE de la Universitat Aut嘆noma de Barcelona
Com acompanyar els nostres fills en els estudis?Home
油
Estem davant dun repte. Cada dia ens exposem a un gran nombre de reptes, poc o molt grans, que desitgem assolir-los amb 竪xit.
La tasca de ser Pare 辿s una delles i, sense saber perqu竪, un es planteja milers de preguntes, si ho faig b辿 o no? Si podria fer m辿s? o si faig tot el qu竪 est a les seves mans? Per tal dajudar els nostres fills.
Davant qualsevol repte o objectiu 辿s essencial fer-se tres preguntes:
1. Podem fer-ho?
2. Volem fer-ho?
3. Sabem fer-ho?
La resposta positiva de cada una delles ens condueix a lxit en la consumaci坦 del repte o objectiu marcat.
Despla巽ant aix嘆 en el tema que ens ocupa: Com acompanyar els nostres fills en lestudi?, anem a veure quines s坦n les respostes....
1. Podem fer-ho? Poder significa tenir la capacitat i lhabilitat per fer-ho. (us faig aquesta pregunta. Creieu que podeu?)
1. La capacitat, lhabilitat i la compet竪ncia s坦n aptituds, que tots els 辿ssers humans tenim per naturalesa per a realitzar amb 竪xit qualsevol tasca. Respecte al tema davui, estem parlant de tenir la capacitat de guiar els nostres fills cap a lautonomia personal i la responsabilitat de la seva feina. Cal potenciar la seva autonomia de treball.
L objectiu educatiu que hem de marcar-nos els pares 辿s que els nostres fills tinguin la suficient maduresa i autonomia per organitzar-se en el tema dels estudis, i tamb辿 seria extensible a altres mbits. Per posar-nos una fita, all嘆 desitjable seria que amb 12-13 anys, els nostres fills es poguessin organitzar per s鱈 mateixos l'horari d'estudi, si s'han d'aixecar el mat鱈 o es queden el vespre perqu竪 tenen un examen...
Per assolir aquesta fita educativa, els pares hem de comen巽ar des de petits, poc a poc, que siguin ells els que fan les coses. A mesura que va passant el temps sels ha de deixar m辿s responsabilitats per anar desenvolupant lautonomia.
El criteri 辿s que quant m辿s petits (6 a 9), hem de fer el seguiment de les tasques dels nostres fills m辿s d a prop. Quant van essent m辿s grans (10 a 12) i han guanyat en autonomia i responsabilitat, els podrem donar m辿s distncia en el seguiment. Quan m辿s petits necessitaran m辿s direcci坦, quan m辿s grans m辿s acompanyament. I en tot moment, refor巽arem tots els seus aven巽os.
Han daprendre que ells mateixos s坦n els responsables dels seus estudis i de la seva feina, que s坦n els que han de realitzar els seus deures i preparar els seus exmens. I si tenen algun problema, han daprendre a trobar ells mateixos la soluci坦, a viure les conseq端竪ncies de no entregar quelcom a temps, etc.
Hem de tenir en compte que els pares podem dir que estudi誰n, que facin aix嘆 o all嘆 altre, per嘆 que aix嘆 es pot fer quan s坦n petits, perqu竪 accepten les nostres indicacions sense protestar, per嘆 quan arriben a l'adolesc竪ncia, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perqu竪 entenen que aix嘆 ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
1. ESCOLA PUIG ROD - ULL
IMPULS A LA LECTURA ILEC
CURS 2012-2013
Merc竪 Casas
Neus Gifre
Mireia Ribas
Ester Toms
2. CONTEXT
LEscola Puig Rod坦 辿s una escola rural.
Forma part de la ZER Montgr鱈, juntament amb
les escoles La Branca dAlbons i El Rajaret de
Bellcaire dEmpord.
s una escola petita que acull alumnat
majoritriament immigrant, provinent dun
barri amb un nivell socioecon嘆mic baix.
3. DIAGNOSI DE CENTRE
A partir de les caracter鱈stiques de lalumnat vam
decidir treballar estrat竪gies de vocabulari.
Ens trobem que davant la lectura dun text tenen
moltes dificultats per comprendrel ja que:
- el catal no 辿s la seva llengua habitual, 辿s la
llengua de lescola.
- els manquen est鱈muls i motivaci坦 per aprendre.
- tenen un vocabulari pobre.
4. QUIN S LOBJECTIU?
Que lalumnat sigui
conscient que quan
llegeix un text troba
paraules que en
desconeix el significat.
Que lalumnat sigui
capa巽 dutilitzar unes
estrat竪gies per arribar a
con竪ixer el significat de
la paraules.
Que lalumnat ho faci de
manera aut嘆noma.
5. A QUI HO HEM APLICAT?
A tot lalumnat de Primria, repartit en dos grups:
Alumnat de 1r i 3r: 5 alumnes.
Alumnat de 4t, 5竪 i 6竪: 6 alumnes.
6. COM HO HEM FET?
GRAELLA DE PROGRAMACI A 1R I 3R
7. COMENCEM EL TALLER DE VOCABULARI A 1R I 3R
Presentaci坦
del taller:
En Xerric
Connexi坦
Modelatge
16. AUTOAVALUACI
Despr辿s del treball
aut嘆nom, valoren :
- com ho han fet
- com es senten
S坦n conscients de
quines estrat竪gies
utilitzen m辿s.
Valoren quina estrat竪gia
els agrada m辿s.
17. COM HA ANAT?
PUNTS FORTS:
- Motivaci坦
- Consci竪ncia de que
troben paraules
desconegudes.
- Aprenentatge dalgunes
estrat竪gies.
PUNTS FEBLES
- Hi ha estrat竪gies dif鱈cils
dexplicar i, per tant,
daplicar.
- Cal una adaptaci坦 del
taller per Cicle Inicial.
Hem fet m辿s sessions de les programades i de m辿s curta durada. Daquesta
manera lalumnat aconseguia mantenir latenci坦 i construir el seu
aprenentatge a poc a poc.