More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (19)
Similar to Com aprenem a llegir i escriure en l'EI (20)
Com aprenem a llegir i escriure en l'EI
- 1. Sessi坦 informativa sobre lestudi realitzat al 2n cicle deducaci坦 infantil en refer竪ncia a lensenyament aprenentatge de la lectoescriptura. Inspecci坦 deducaci坦 - rearea Educaci坦 Infantil Inspecci坦 deducaci坦 - Educaci坦 Infantil M. Dolors Serra
- 2. COM APRENEN A LLEGIR I ESCRIURE ELS NENS I NENES A LEDUCACI INFANTIL
- 3. ELS OBJECTIUS? 1. Con竪ixer el proc辿s daprenentatge de la lectura i lescriptura al llarg del segon cicle deducaci坦 infantil dels centres dels ST de Girona. 2. Observar experi竪ncies / bones prctiques en centres p炭blics i concertats. 3. Extreuren bones prctiques i fer-les extensives.
- 4. COM? CARTA ALS CENTRES Benvolgut/da La Resoluci坦 de 16 de juny de 2011 per la qual saprova el document per a lorganitzaci坦 I el funcionament de les escoles i dels centres p炭blics deducaci坦 especial per al curs 2011-2012 especifica en el punt 9.2 Aprenentatge de la lectura i de lescriptura que els centres garanteixin a lalumne/a el proc辿s daprenentatge de la lectura i lescriptura al llarg del segon cicle deducaci坦 infantil i de letapa deducaci坦 primria. Lassoliment daquestes habilitats facilita i aferma laprenentatge de totes les rees del curr鱈culum. El centre, atenent a les caracter鱈stiques i necessitats de lalumne, ha de concretar i coordinar la metodologia i la didctica de laprenentatge de la lectura i lescriptura. Tenint en compte aquestes indicacions us plantegem una q端esti坦 a tots els centres del territori per tal dobtenir una visi坦 i un coneixement global de com es realitza laprenentatge de la lectura i de lescriptura al vostre centre. s per aquest motiu que us formulem la seg端ent pregunta: PREGUNTA OBERTA Com aprenen a llegir i escriure els nens i nenes a l'educaci坦 infantil en el vostre centre? Feu una descripci坦 del proc辿s.
- 5. PER QU P REGUNTA OBERTA? No vol鱈em influenciar sobre el que pod鱈em considerar imprescindible. Donar pistes. No emmarcar el treball cap a una determinada metodologia. La importncia que donen els centres a la pregunta realitzada, fent-nos arribar les seves respostes.
- 6. RESPOSTES OBTINGUDES s molt dif鱈cil respondre a la pregunta que ens plantegeu. la pregunta com ensenyemescriureescriure Respondre Com aprenen a llegir i a llegir i els alumnes una el nostre centre. NoEl nostre centre se la comporta en complexitat important. ho sabem, el que Per contestar aquesta pregunta lescola femreunir vrem tot s鱈 sabem 辿s deu anys,mestres de ens es va voler el va formular fa que els en un moment on les mestres enfocament ainfantil, i tot i queVa serva donar un nou deducaci坦 aprenentatge es doni iuna possible perqu竪 aquest tot laprenentatge. ens es sorprendre ja que pensem que De ser un tasca amb la mxima garantia que fet va suposar el doni intensa, interessant i creativa. en el curr鱈culum fonament dun canvi educaci坦 infantil nodensenyar. Amb queda clar que a profund en laals nostres alumnes. aprenentatge significatiu per manera sha els anys i els a llegir i a hi ha hagut enmanera educatiu daprendre canvis que escriure de el sistema i tamb辿 en la diversitatpodem exposar com entenem sistemtica, s鱈 que dalumnes que actualment atenem ens ha fet replantejar sovint activitats, recursos i estrat竪gies laprenentatge desha mantingut el projecte com un la lectura i lescriptura. organitzatives, per嘆 element en continua revisi坦.
- 7. LA PARTICIPACI ST de Girona : 282 centres 48 17% Han participat No han participat 234 83%
- 8. 17% 0% 10% 0% ALT EMPORD SI SELVA LITORAL NO NO SI 83% 17% 90% 0% 0% 25% BAIX EMPORD SELVA INTERIOR SI SI NO NO 75% 83% 20% 12% 0% 0% LA GARROTXA GIRONS SI SI NO NO 88% 80%
- 9. 8% 0% PLA DE L'ESTANY SI NO 92% 0% 14% LA CERDANYA SI NO 86% 14% 0% RIPOLLS SI NO 86%
- 11. COM SHAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES? ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA COM SHAN DEFINIT? A. PER LES APORTACIONS DELS CENTRES B. PER LA NOSTRA EXPERINCIA ASPECTES GLOBALS LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE LALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MTODE SINTTIC-SIL揃LBIC ANLISI NOM-FONTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS
- 12. ASPECTES PREVIS En el desenvolupament de la lectura i lescriptura cal tenir enRespecte a ladquisici坦amb llenguatge escrit, cal remarcar que compte: L'infant arriba a l'escola del un bagatge d'experi竪ncies necessita el aprenentatges bsic /o paral揃lels que s坦n -familiars, 辿sunspunt vocabulariprevisvalorem en quin moment Coneixement dun del qual partim i ia nivell oral (lectura molt importants: dimatges) es troba cada nen/a. Aix鱈 com tamb辿 mirem els prerequisits o -conceptes previs per l'aprenentatge per la lectoescriptura. i Consci竪ncia fonol嘆gica (habilitat de percebre, identificar Un bon domini del llenguatge oral. manipular sons). Lletra reina. - Desenvoluparconceptes s坦n:de relacionar les grafies de la Aquests les habilitats Una maduraci坦 els sons/fonemes de la gruixuda). llengua escrita ambglobal del cos (motricitat llengua oral. - Reconeixement de grafies a trav辿s de la percepci坦 visual i 揃 Lateralitat Una揃 maduraci坦corporal direccionalitat. Esquema segmentria del cos (motricitat fina). - Codificaci坦 i descodificaci坦 de paraules i frases a trav辿s de 揃 Mem嘆ria visual habilitats estructuraci坦 de lespai i el temps. les Una揃 bonadanlisivisomotriu Coordinaci坦 i s鱈ntesi. - Flu誰desa lectora: lectura a trav辿s del modelatge de la mestra, lectura dels alumnes....
- 13. COM SHAN RECOLLIT LES EXCEL RESPOSTES ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA. COM HAN SIGUT DEFINITS? PLANIFICACI DEL LLENGUATGE ORAL A. PER LES APORTACIONS DELS PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA CENTRES I B. PER LA NOSTRA PSICOMOTRICITAT FINA TRA EXPERINCIA CONSCINCIA FONOLGICA ASPECTES GLOBALS LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE LALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA MTODE SINTTIC - SIL揃LBIC NOM-FONTIC-GLOBAL GLOBAL-ANALTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTE PICTOGRAMES/GESTOS
- 14. SNTESI DE LA INFORMACI ASPECTES GLOBALS A) GRFIC LLETRA DE PAL LLETRA LLIGADA LLETRA D'IMPREMTA PARTEIXEN DEL NOM DE LALUMNE TIPOLOGIA TEXTUAL LECTURA B) VISITES A CENTRES SINTTIC - SIL揃LBIC NOM - FONTIC - GLOBAL GLOBAL - ANALTIC ENFOC CONSTRUCTIVISTA PICTOGRAMES/GESTOS
- 15. SOBRE UNA TOTALITAT DE 234 CENTRES 250 225 232 224 200 190 175 173 168 150 125 100 75 50 25 0 2 Pal Pal Lligada Lligada Impremta Impremta Parteixen del Nom Parteixen del Nom Tipologia Textual Tipologia Textual Lectura Lectura
- 16. CONCLUSIONS ASPECTES GLOBALS A) Dels 234 centres que han contestat podem observar: Majoritriament predomina la utilitzaci坦 de la lletra de pal per la iniciaci坦 dels grafismes de les lletres. Els centres que utilitzen lletra d'impremta i els que a P-4 fan lletra lligada, normalment introdueixen el nom amb lletra de pal a P-3. A P-3 parteixen del coneixement del nom dels alumnes indistintament del m竪tode utilitzat. La majoria el relacionen amb labecedari tenint en compte o no la seva fon竪tica. Reconeixement i escriptura. La majoria de centres donen importncia al treball de tipologia textual. Nhi ha 189 que fan alguna refer竪ncia sobre com treballen la lectura.
- 17. RUIZ GUIMNEZ. Palam坦s INSTITUT ESCOLA DE LLORET ALZINES LARDENYA. St. Feliu de Gu鱈xols DOMENY. Girona LES ALZINES. Girona TAIAL. Girona
- 18. SINTTIC - SIL揃LBIC 28 centres La importncia de la psicomotricitat gruixuda (equilibri, domini del cos, lateralitat...)
- 19. La importncia de la psicomotricitat, la posici坦 del cos, la pin巽a i els moviments del tra巽. Les diferents mides del paper per escriure.
- 21. No negar la influ竪ncia daltres teories: treball global del nom amb lletra lligada, donar tot labecedari per confegir...
- 22. NOM - FONTIC - GLOBAL 141 centres La presentaci坦 de lABECEDARI, AMB IMATGES. Un bon treball del sons, consci竪ncia fonol嘆gica.
- 23. El referent per laprenentatge de lalfabet, 辿s a dir, la relaci坦 so-grafia, no parteix del nom dels alumnes, sin坦 que utilitzen imatges que porten el so. LABECEDARI sintrodueix a P-4 i 辿s el mateix per primria, no varia.
- 24. El treball per mbits per descobrir, tocar, raonar, pensar, crear... La quantitat de material, per tant les hores de treball dels mestres per pensar, buscar-lo, classificar-lo, crear els espais...
- 25. La tranquil揃litat, la calma, l'entusiasme... el bon treball del hbits dins duns entorns on hi ha de TOT!
- 27. PICTOGRAMES/GESTICULACI 3 centres A cada nom de lalumne li correspon un s鱈mbol. El s鱈mbols venen representats mitjan巽ant l鱈nies rectes, corbes... imitant el tra巽 de la lletra lligada.
- 28. A cada lletra i a cada n炭mero els hi correspon un gest.
- 29. Treballen molt la psicomotricitat fina, el tra巽, la pin巽a... Sintrodueixen els sons i la corresponent grafia sistemticament. Treball de consci竪ncia fonol嘆gica. La construcci坦 de frases sinicia aviat i es van substituint els s鱈mbols pels sons treballats.
- 30. Treball sistemtic de prxies Importncia de la distribuci坦 de lespai i lorientaci坦 en el full Donen molta significaci坦 a la cal揃ligrafia, pauta Montessori...
- 31. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 57 centres Parteixen del nom dels alumnes per arribar al coneixement de lalfabet. Lalumne apr竪n de lentorn, dels companys, de la comparaci坦, del descobriment. Dins laula hi ha diferents nivells, cada alumne evoluciona segons el seu moment evolutiu.
- 32. Lalumne apr竪n a llegir i a escriure, llegint i escrivint. Utilitzaci坦 de la lletra de pal perqu竪 辿s la que hi ha a lentorn. Les paraules es presenten globalment i lalumne arriba a l'anlisi dels sons fent deduccions.
- 33. ENFOC CONSTRUCTIVISTA 3 centres - IMPREMTA Els alumnes comencen a escriure en lletra de pal.
- 34. A P-4 sintrodueix la lletra d'impremta a partir dels noms dels alumnes. Quan lalumne 辿s alfab竪tic passa a la lletra d'impremta. Donen molta importncia al tra巽. Els alumnes sexerciten mitjan巽ant la pauta Montessori
- 35. ANALTIC GLOBAL 2 centres Parteixen del tot per arribar a l'anlisi del fonema. Combinen el m竪tode anal鱈tic amb el sint竪tic.
- 36. Utilitzen el m竪tode anal鱈tic bsicament en els jocs i vocabulari relacionat en un projecte o unitat didctica.
- 38. SNTESI DE LA INFORMACI ASPECTES PREVIS BASES DE LA LECTOESCRIPTURA PLANIFICACI DEL LLENGUATGE ORAL REFLEXIONAR PSICOMOTRICITAT GRUIXUDA METODOLOGIA PSICOMOTRICITAT FINA TRA ESCRIPTURA CONSCINCIA FONOLGICA LECTURA
- 39. CONCLUSI QUINS DOCUMENTS MNIMS HAUREM DE TROBAR EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 40. MARC TERIC DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual sestableix lordenaci坦 dels ensenyaments del segon cicle de leducaci坦 infantil. Pel que fa al segon cicle de leducaci坦 infantil, el projecte educatiu de centre ha dincloure: Els criteris per al desplegament del curr鱈culum. La concreci坦 dels criteris metodol嘆gics, organitzatius i davaluaci坦. Lorganitzaci坦 de lhorari escolar. Les mesures per a lacolliment i ladaptaci坦 dels infants. Les mesures datenci坦 a la diversitat. Les estrat竪gies per afavorir el treball aut嘆nom de lalumnat. Els mecanismes per organitzar el refor巽 dels aprenentatges. La concreci坦 de la col揃laboraci坦 fam鱈lia/escola.
- 41. Definir la metodologia i la didctica emprada per aprendre a escriure i llegir, el PER QU? i el COM? Cal definir-la atenent: Les caracter鱈stiques i necessitats dels alumnes L'equip directiu ha d'assegurar la coher竪ncia metodol嘆gica i didctica que utilitza el centre per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura.
- 42. CONCLUSI QU HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 43. PER QU? ... Considerant el context social i econ嘆mic on es troba la nostra escola, nosaltres hem de tenir present que en la nostra realitat escolar ens podem trobar amb un 50% de lalumnat que en el seu inici de lescolaritzaci坦 P3 desconeix totalment el catal. Per tant, el nostre treball de llengua ha de ser en un primer moment molt visual, considerant les difer竪ncies individuals dels nostres alumnes aix鱈 com la diversitat cultural que podem trobar a laula. Ladquisici坦 del vocabulari, lestructuraci坦 de les frases i lentonaci坦 correcta s坦n indispensables per establir relacions i per poder iniciar el proc辿s densenyament-aprenentatge. Cal dedicar-hi molt temps i amb molta insist竪ncia degut a les caracter鱈stiques de lalumnat de la nostra escola. Afavorim la comprensi坦 i reforcem la comunicaci坦 i expressi坦 oral utilitzant recursos com: Suports visuals (imatges de contes, lmines, pissarres digitals...) Control de dicci坦 per part de la mestra per donar un model fon竪ticament correcte. s destrat竪gies correctives afavorint la lliure expressi坦 dels nens ... La llengua oral 辿s la base del proc辿s d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les habilitats d'escolta activa i de parla s坦n fonamentals i les treballem de manera sistemtica cada dia i de manera transversal.
- 44. CONCLUSI QU HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 45. Per ladquisici坦 dun aprenentatge m辿s s嘆lid i permanent de lescriptura cal: . Que linfant adquireixi una maduraci坦 general a nivell de tot el cos (motricitat gruixuda) i, a nivell m辿s concret de la m (motricitat fina). . Una bona organitzaci坦 de lespai i del temps, ja que el control dels moviments en lescriptura sexerceix en dues dimensions: la temporal i lespaial. . Que hagi adquirit una maduraci坦 general a nivell de tot el cos i a nivell segmentari de la m. control postural del cap coordinaci坦 ull m control de l'equilibri coneixement del cos Factors que integren la psicomotricitat: temps i ritme esquema corporal motricitat lateralitat espai percepci坦
- 46. CONCLUSI QU HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 47. Carta duna mestra: ...Per a mi el fet dadquirir la lletra cursiva no est en el fet dhaver comen巽at o no a aprendre a escriure alfab竪ticament amb lletra de pal. Aquesta no 辿s la q端esti坦, aqu鱈 no hi ha la dificultat. La dificultat o el problema no est en el fet que els nens han daprendre a escriure la lletra de pal o lligada per arribar a dominar el tra巽. La q端esti坦 principal i fonamental 辿s que la mestra ha de saber el que necessiten els seus alumnes, les activitats que es proposa, el q端estionar-se el que est fent i per a qu竪 serveix all嘆 i lobjectiu a on vol arribar en ladquisici坦 dun bon tra巽. En definitiva tant si els nostres alumnes aprenen a llegir i escriure en lletra de pal, lligada/ cursiva o dimpremta, el treball previ ha de ser el mateix. Treballar molt i molt els moviments amb precisi坦 dels dits, la m i el canell. s un treball de precisi坦, de coordinaci坦 visio-manual, de control de la m, la posici坦, la for巽a i tamb辿 cal un autocontrol i concentraci坦 per part dels nostres alumnes. Sempre he pensat que cal explicar als alumnes lactivitat de psicomotricitat que farem, explicar-la b辿, posar-li paraules al moviment, a la posici坦 de la m, ensenyar amb exemple (la mestra 辿s un referent)... lactivitat que programem, perqu竪 la psicomotricitat fina tamb辿 sha de programar i per tant reflexionar-hi, que 辿s el que precisen els nostres alumnes, hauria danar acompanyada daquesta explicaci坦 pr竪via, reflexiva mestre - alumnes i donar-li la importncia que t辿. s a dir, concentraci坦, gaudir del que anem a realitzar i no ser purament una activitat m辿s domplir un temps abans de sortir al pati o per acabar el mat鱈, perqu竪 el tra巽 necessita concentraci坦 i autocontrol i tamb辿 un cert silenci quan no es domina.
- 48. Obrir i tancar les dues mans (simultniament i alternant-les). Obrir i tancar les mans amb els dits separats, junts, luna amb els dits separats i laltra amb els dits junts... Dits: Obrir i tancar els dits de les dues mans. Obrir i tancar cadascun dels dits de cada m. Tocar cadascun dels dits amb el dit gros. Practicar exercicis de rotaci坦 amb cadascun dels dits. Explorar els moviments de plegament de dits Posar la m plana damunt de la taula i anar elevant cadascun dels dits. Elevaci坦 simultnia del mateix dit de les dues mans. Col揃locar un dit damunt dun altre, a la mateixa m. Imitar siluetes danimals (ombres xineses). Agafar objectes utilitzant diferents dits. Imitar amb els dits moviments i despla巽aments danimals damunt de la taula. M: Canell: Exercicis de rotaci坦: els dos alhora, primer lun, despr辿s laltre, a la dreta, a lesquerra, cap amunt, cap avall, cap a un costat, cap a laltre... Despla巽ar objectes amb el canell. Donar-se copets un canell contra laltre. Altres exercicis: Cordar i descordar botons, cremalleres, cinturons, cordons de sabatilles esportives... Cosir amb llana en cartolines. Jugar amb trencaclosques o encaixables. Jugar a construccions amb peces de plstic o de fusta de diferents formes i mides. Enfilar boles de fusta en un cord坦 de sabata o en eixos de fusta vertical. Modelar en plastilina, en fang. Realitzar mosaics de boles de paper de seda i de paper esquin巽at.
- 49. EL TRA S NO EN TOT CAS EL NEN HA DE DOMINAR EL TRA DE LNIES RECTES, CORBES... S A DIR: ORIENTACI, TAMANY I DIRECCIONALITAT.
- 50. CONCLUSI QU HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 51. CONSCINCIA FONOLGICA I LECTOESCRIPTURA PARTIM DUNA ANLISI DELS SONS QUE DESENVOLUPA EN ELS INFANTS EL QUE SANOMENA CONSCINCIA FONOLGICA QUE DEFINIM COM LA CAPACITAT PER SEGMENTAR LES UNITATS DEL LLENGUATGE ORAL (FRASES, PARAULES, SL揃LABES i FONEMES). UN BON ENTRENAMENT DAQUESTA CAPACITAT REPERCUTEIX EN LHABILITAT PER A LA LECTOESCRIPTURA.
- 52. Tipus d' activitats: AMB LES LLETRES: -Distingir lletres de n炭meros, de dibuix. -Distingir lletres iguals i/o diferents. -Diferenciar lletres que sassemblen. -Recon竪ixer paraules semblants / molt diferents. -Recon竪ixer paraules que tenen les mateixes lletres canviades dordre... AMB ELS FONEMES: -Recon竪ixer fonemes iguals i diferents. -A誰llar el fonema inicial i el final. -Lletrejar els sons d'una paraula coneguda. -Comptar els fonemes que t辿 una paraula. -Cercar paraules amb un nombre determinat de fonemes. -Substituir un fonema per un altre... AMB LES SL揃LABES: -Fragmentar una paraula en s鱈l揃labes. Picar paraules. -Unir s鱈l揃labes per formar paraules. -Unir fonemes per formar s鱈l揃labes o paraules. -Compondre paraules a partir de s鱈l揃labes. -Identificar una determinada s鱈l揃laba en un conjunt de paraules.... AMB LES PARAULES: -Identificar si una paraula t辿 un so o no. -Buscar paraules que comencin per un fonema determinat. -Relacionar paraules que acabin amb el mateix fonema. -Comptar el n炭mero de paraules que t辿 una frase. -Construir frases afegint una paraula o canviar paraules d' una frase...
- 53. CONCLUSI QU HAURIEN DE TROBAR DOCUMENTAT EN LEDUCACI INFANTIL DUN CENTRE? PLANIFICAC I DE L LLENGUAT GE ORA L AT TRICIT MO PSICO A A TR FIN MARC TERIC ITAT IC OTR A OM SIC UIXUD P GR CO N S FON CINCIA O L GICA
- 54. Tot el que necessito saber ho vaig aprendre al parvulari Comparteix-ho tot. Juga net. No peguis als altres. Torna a deixar les coses on les vas trobar. Neteja el que hagis embrutat. No agafis el que no 辿s teu. Quan molestis alg炭, digues Ho sento. Rentat les mans abans de menjar. Tira de la cadena. Les galetes i la llet s坦n bones. Viu una vida equilibrada: apr竪n alguna cosa, pensa en alguna cosa, dibuixa, pinta, canta, balla, juga i treballa cada dia una mica. Fes la migdiada per la tarda. Quan surtis de casa, vigila el trnsit, agafat de la m i no et quedis sol. Estiguis atent al que 辿s meravell坦s. Recorda't de lexperiment de la llavor: les arrels baixen i la planta puja. Ning炭 no sap realment com ni per qu竪, per嘆 tots som aix鱈. Els peixos de colors, els hmsters i els ratolins blancs, i fins i tot la llavor, es moren un dia. Nosaltres tamb辿. I recorda els llibres i la primera paraula que vas aprendre, la m辿s gran de totes: MIRA! Robert Fulghum