ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
LA INQUISICIÓ
1.- Aquest tribunal, en quin
moment es va crear i amb
quina finalitat?
En 1478 per els reis Catòlics
per ha mantenir la ortodòxia
catòlica en els seus regnes.
2.- En aquest tribunal, quina
classe de delictes es
jutjaven?
Es jutjaven els delictes
contra la fe.
3.- Quina manera de procedir tenia el tribunal de la Աܾó? Com actuava?
El procés d'Աܾó es duia a terme pel bisbe, el inquisidor, o per tots dos, i tenia
caràcter informatiu i preparatori. Tenia lloc quan el bisbe visitava la seua diòcesi o
quan un nou inquisidor prenia possessió del càrrec. Consistia el la lectura d'un Edicte
de gràcia, després del qual, i en un període de 30 o 40 dies, els qui estigueren
implicats en actes de herejías podien lliurar-se i, sense haver de pagar mes que una
almoina, podien lliurar-se de penes majors, A partir del segle XVI l'Edicte de gràcia va
ser substituït per l'Edicte de fe.
L'Edicte de fe era una invitació a la denúncia o a la confessió. La denúncia era secreta.
La inquisició general podia precedir a la inquisició especial.
El segon tipus de procés, la inquisició especial es dirigia a un cas concret, o a un
conjunt concret de casos. Podia tenir lloc a partir d'un procés general, o bé sense que
aquest li precedira.
4.- Quina relació hi havia entre el Tribunal de la Աܾó i la Monarquia Absoluta? Era
important el poder de l’església en la Monarquia Absoluta?
La relació que hi ha és que la inquisició va ser fundada per reis catòlics i així va estar
baix control directe de la monarquia fins al regnat d'Isabel II.
L'església era important en la monarquia Absoluta per que la monarquia volia mantenir
l'ortodòxia catòlica en els seus regnes, i per a açò els feia falta un suport, una
institució, d'ací va eixir la inquisició.

5.- Van continuar mantenint la vigilància i inclús l'augmentaren?
Es va escriure un libbre
titulat "Indice de libros
prohibidos" on es trobava
una llista de llibres censurats
per a la lectura del poble y
en les biblioteques.
Continuava haben-hi una
monarquia absoluta i
s'eliminà a qualsevol
quenere que siga una
amenaza. S'aplia una llei on
si algú cometía un pecat,
directament aniria al
crematori i no tindria cap
escapatoria.
6.-Quina reacció tindran els
filosòfs i pensadors
espanyols que escolten
notícies del que está
passant a França en época
de la revolució ?
Els pensadors i els il•lustrats espanyols pensarien que el que ells estaven iniciant a
Espanya, a França ja havia sorgit i ja havia esclatat, en part, gràcies a la clase obrera,
es a dir, als treballadors i als comerciants. I que havien d’aconseguir que Espanya
continuara pel mateix camí, de tal forma que havien d’obrir els ulls a la classe obrera
per a comptar amb el seu recolzament i així poder fer que les coses canviaren.
8.- BUSQUEU MÉS INFORMACIÓ I COMENTEU LES 4 CARACTE- RÍSTIQUES
IMPORTANTS QUE APAREIXEN A CONTINUACIÓ: Busqueu més informació sobre
elles i expliqueu-les en el treball. Aquestes idees també eren defensades per la
Աܾó.
Creguem que la visió teocèntrica fa referència a que Déu es el centre del món i
algunes frases d’aquella época eren:
-Es que Déu es el centre del univers tot el que passa es per decisió divina.
-La visió en l’antic règim era que tot el que succeïa en els descobriments científics
era la raó tot per voluntat divina.
2. - ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA
ESTAVEN UNITS).
El poder del rei té origen diví, l'autoritat del Rei és designada per Déu i només a
aquest li ha de retre comptes ....... El rei és la llei.
L’origen diví que tenia atorgat el rei provenia de Déu. Al estar unides l’església i la
monarquia absoluta, basant-se en la figura de Déu, deien qui tenia el poder o qui
era elegit per ser el rei.
3.- SOCIETAT ESTAMENTAL: L’esglèsia, la Աܾó, formava part
d’un estament privilegiat.
Els estaments privilegiats (noblesa i
clergat), tenien un pes social molt gran donat el seu prestigi i es
lliuraven de pagar molts impostos. També, tenien un tracte jurídic
diferent a altres grups socials com burgesos i camperolat, a més d’
accedir a càrrecs
polítics i econòmics
de manera
preferencial.
La societat estava
dividida per 2

estaments(Privilegiats i no pribilegiats), l’església
i la Աܾó, formaven part del prestigiós grup social de privilegiats. Això volia
dir que podien accedir als càrrecs econòmic i polítics, ja que, formaven part de la
classe que tenia gran pes social i que per estar dins d’aquesta classe, arribaven fins
i tot, a lliurar-se d’alguns pagaments.
4.- CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM: Aquest text vos pot
ajudar.....
La condició de la dona a l’Antic Regim era molt miserable. La part de la població
que eren homes pensaven que la dona sols servia per a les tasques domestiques,
encarregar-se dels fills i de ser la dona perfecta servint al seu marit.

More Related Content

What's hot (18)

Reforma i contrareforma
Reforma i contrareformaReforma i contrareforma
Reforma i contrareforma
carolsalle
Cisma d’Orient
Cisma d’OrientCisma d’Orient
Cisma d’Orient
L'ASSIGNATURA DE VALENCIÀ
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
feammoiofeammoio
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
Jose
El naixement del món modern
El naixement del món modernEl naixement del món modern
El naixement del món modern
csantan2
Les persecucions dels primers temps del cristianisme
Les persecucions dels primers temps del cristianismeLes persecucions dels primers temps del cristianisme
Les persecucions dels primers temps del cristianisme
davidmelerodomenech
E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15
6sise
Tema 3 - . SOCIALS
Tema 3 - . SOCIALSTema 3 - . SOCIALS
Tema 3 - . SOCIALS
porom
Traball inacbat
Traball inacbatTraball inacbat
Traball inacbat
carmeo
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romàLes persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Montse Ferrer Vendrell
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
Elisabet Castany
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religióHipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
guest2821916
Context historic pp
Context historic ppContext historic pp
Context historic pp
Alba López
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Unitat 9. Els orígens de l'Edat Moderna.
Cristian Domínguez Bolaños
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
Sergi
Reforma i contrareforma
Reforma i contrareformaReforma i contrareforma
Reforma i contrareforma
carolsalle
La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana La crisi de l’esglèsia cristiana
La crisi de l’esglèsia cristiana
feammoiofeammoio
Baix imperi
Baix imperiBaix imperi
Baix imperi
Jose
El naixement del món modern
El naixement del món modernEl naixement del món modern
El naixement del món modern
csantan2
Les persecucions dels primers temps del cristianisme
Les persecucions dels primers temps del cristianismeLes persecucions dels primers temps del cristianisme
Les persecucions dels primers temps del cristianisme
davidmelerodomenech
E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15E.moderna power -classe curs 14-15
E.moderna power -classe curs 14-15
6sise
Tema 3 - . SOCIALS
Tema 3 - . SOCIALSTema 3 - . SOCIALS
Tema 3 - . SOCIALS
porom
Traball inacbat
Traball inacbatTraball inacbat
Traball inacbat
carmeo
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romàLes persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Les persecucions cristianes durant l’Imperi romà
Montse Ferrer Vendrell
Unitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modernUnitat 6: El naixement del món modern
Unitat 6: El naixement del món modern
Elisabet Castany
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religióHipàtia mor a_causa_de_la_religió
Hipàtia mor a_causa_de_la_religió
guest2821916
Religioromana
ReligioromanaReligioromana
Religioromana
Sergi

Similar to Աܾó (20)

E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
6sise
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
Julia Valera
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIXL'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
Pexy
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
Maria Polo
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
Maria Polo
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
histgeo345
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
Maria Polo
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
Lourdes Escobar
Naixement del mon modern
Naixement del mon modernNaixement del mon modern
Naixement del mon modern
Gemma Ajenjo Rodriguez
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaaUD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
miquelroldanmasip
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
histgeo345
SAPERE AUDE
SAPERE AUDESAPERE AUDE
SAPERE AUDE
lu193
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Ximpas1BA
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
í
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
msimo6
E.moderna power -classe
E.moderna power -classeE.moderna power -classe
E.moderna power -classe
6sise
Contexthistoricpp 160306111101
Contexthistoricpp 160306111101Contexthistoricpp 160306111101
Contexthistoricpp 160306111101
Alba López
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Ferran Mistelera
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostesE.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
E.moderna power -classe curs 14-15 amb respostes
6sise
7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern7. el naixement del món modern
7. el naixement del món modern
Julia Valera
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIXL'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
L'Església, la premsa i l'educació al segle XIX
Pexy
T6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptxT6 Edat Moderna.pptx
T6 Edat Moderna.pptx
Maria Polo
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
histgeo345
T7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptxT7 Edat Moderna.pptx
T7 Edat Moderna.pptx
Maria Polo
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
Lourdes Escobar
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaaUD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
UD 1. EUROPA ANTIC RÈGIM.ppt aaaaaaaaaa
miquelroldanmasip
Reforma i renaixement
Reforma i renaixementReforma i renaixement
Reforma i renaixement
histgeo345
SAPERE AUDE
SAPERE AUDESAPERE AUDE
SAPERE AUDE
lu193
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
De l'Edat Mitjana al segle XVIII:
Ximpas1BA
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
í
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
msimo6
E.moderna power -classe
E.moderna power -classeE.moderna power -classe
E.moderna power -classe
6sise
Contexthistoricpp 160306111101
Contexthistoricpp 160306111101Contexthistoricpp 160306111101
Contexthistoricpp 160306111101
Alba López
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Presentació digital de la segona unitat didàctica: filosofia medieval i moderna.
Ferran Mistelera

More from silviaycarla (9)

Girasoles ciegosGirasoles ciegos
Girasoles ciegos
silviaycarla
Canción los campesinosCanción los campesinos
Canción los campesinos
silviaycarla
El número eEl número e
El número e
silviaycarla
ٷʰѱ
ٷʰѱٷʰѱ
ٷʰѱ
silviaycarla
Girasoles ciegosGirasoles ciegos
Girasoles ciegos
silviaycarla
Canción los campesinosCanción los campesinos
Canción los campesinos
silviaycarla
El número eEl número e
El número e
silviaycarla

Աܾó

  • 1. LA INQUISICIÓ 1.- Aquest tribunal, en quin moment es va crear i amb quina finalitat? En 1478 per els reis Catòlics per ha mantenir la ortodòxia catòlica en els seus regnes. 2.- En aquest tribunal, quina classe de delictes es jutjaven? Es jutjaven els delictes contra la fe. 3.- Quina manera de procedir tenia el tribunal de la Աܾó? Com actuava? El procés d'Աܾó es duia a terme pel bisbe, el inquisidor, o per tots dos, i tenia caràcter informatiu i preparatori. Tenia lloc quan el bisbe visitava la seua diòcesi o quan un nou inquisidor prenia possessió del càrrec. Consistia el la lectura d'un Edicte de gràcia, després del qual, i en un període de 30 o 40 dies, els qui estigueren implicats en actes de herejías podien lliurar-se i, sense haver de pagar mes que una almoina, podien lliurar-se de penes majors, A partir del segle XVI l'Edicte de gràcia va ser substituït per l'Edicte de fe. L'Edicte de fe era una invitació a la denúncia o a la confessió. La denúncia era secreta. La inquisició general podia precedir a la inquisició especial. El segon tipus de procés, la inquisició especial es dirigia a un cas concret, o a un conjunt concret de casos. Podia tenir lloc a partir d'un procés general, o bé sense que aquest li precedira. 4.- Quina relació hi havia entre el Tribunal de la Աܾó i la Monarquia Absoluta? Era important el poder de l’església en la Monarquia Absoluta? La relació que hi ha és que la inquisició va ser fundada per reis catòlics i així va estar baix control directe de la monarquia fins al regnat d'Isabel II. L'església era important en la monarquia Absoluta per que la monarquia volia mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes, i per a açò els feia falta un suport, una institució, d'ací va eixir la inquisició. 5.- Van continuar mantenint la vigilància i inclús l'augmentaren?
  • 2. Es va escriure un libbre titulat "Indice de libros prohibidos" on es trobava una llista de llibres censurats per a la lectura del poble y en les biblioteques. Continuava haben-hi una monarquia absoluta i s'eliminà a qualsevol quenere que siga una amenaza. S'aplia una llei on si algú cometía un pecat, directament aniria al crematori i no tindria cap escapatoria. 6.-Quina reacció tindran els filosòfs i pensadors espanyols que escolten notícies del que está passant a França en época de la revolució ? Els pensadors i els il•lustrats espanyols pensarien que el que ells estaven iniciant a Espanya, a França ja havia sorgit i ja havia esclatat, en part, gràcies a la clase obrera, es a dir, als treballadors i als comerciants. I que havien d’aconseguir que Espanya continuara pel mateix camí, de tal forma que havien d’obrir els ulls a la classe obrera per a comptar amb el seu recolzament i així poder fer que les coses canviaren. 8.- BUSQUEU MÉS INFORMACIÓ I COMENTEU LES 4 CARACTE- RÍSTIQUES IMPORTANTS QUE APAREIXEN A CONTINUACIÓ: Busqueu més informació sobre elles i expliqueu-les en el treball. Aquestes idees també eren defensades per la Աܾó. Creguem que la visió teocèntrica fa referència a que Déu es el centre del món i algunes frases d’aquella época eren: -Es que Déu es el centre del univers tot el que passa es per decisió divina. -La visió en l’antic règim era que tot el que succeïa en els descobriments científics era la raó tot per voluntat divina. 2. - ORIGEN DIVÍ DEL PODER DEL REI. (ESGLÈSIA I MONARQUIA ABSOLUTA ESTAVEN UNITS). El poder del rei té origen diví, l'autoritat del Rei és designada per Déu i només a aquest li ha de retre comptes ....... El rei és la llei. L’origen diví que tenia atorgat el rei provenia de Déu. Al estar unides l’església i la monarquia absoluta, basant-se en la figura de Déu, deien qui tenia el poder o qui era elegit per ser el rei. 3.- SOCIETAT ESTAMENTAL: L’esglèsia, la Աܾó, formava part d’un estament privilegiat.
  • 3. Els estaments privilegiats (noblesa i clergat), tenien un pes social molt gran donat el seu prestigi i es lliuraven de pagar molts impostos. També, tenien un tracte jurídic diferent a altres grups socials com burgesos i camperolat, a més d’ accedir a càrrecs polítics i econòmics de manera preferencial. La societat estava dividida per 2 estaments(Privilegiats i no pribilegiats), l’església i la Աܾó, formaven part del prestigiós grup social de privilegiats. Això volia dir que podien accedir als càrrecs econòmic i polítics, ja que, formaven part de la classe que tenia gran pes social i que per estar dins d’aquesta classe, arribaven fins i tot, a lliurar-se d’alguns pagaments. 4.- CONDICIÓ DE LA DONA EN L’ANTIC RÈGIM: Aquest text vos pot ajudar..... La condició de la dona a l’Antic Regim era molt miserable. La part de la població que eren homes pensaven que la dona sols servia per a les tasques domestiques, encarregar-se dels fills i de ser la dona perfecta servint al seu marit.