El Renaixement i les seves obres m辿s destacades, l'humanisme, la reforma i la contrareforma en aquest PDF pensat per a alumnes de 2n d'ESO.
Marcel揃l鱈 Vald辿s. INS Mol鱈 de la Vila.
El Renaixement i les seves obres m辿s destacades, l'humanisme, la reforma i la contrareforma en aquest PDF pensat per a alumnes de 2n d'ESO.
Marcel揃l鱈 Vald辿s. INS Mol鱈 de la Vila.
1. Tema 6. Apogeu i crisi a lEuropa cristiana (s. XIII al XV) El Cisma dOccident 4 ESO
2. 1. Causes (1 i 2) El Cisma dOccident 1. Causes (1) S. XIII: Papes Gregori IX i Inocenci IV problemes amb lemperador Frederic II (els seus dominis rodejaven els Estats Pontificis). Divisi坦 italiana: g端elfs (amb el Papa) i els gibelins (Emperador). Papa Bonifaci VIII (teocrcia pontif鱈cia) davant el rei franc竪s Felip. Fan empresonar al Papa, que mort un mes despr辿s (1303). 1305: Climent V trasllada el papat a Aviny坦 , fins el 1378. 7 Papes. Influ竪ncia francesa en els cardenals (90%). Bra巽 secular de lesgl辿sia: el rei franc竪s. 1328: - Doctrina dOckham (francisc), contra la infal揃libilitat papal; contra els sagraments; Versions radicals sobre la pobresa. Llu鱈s de Baviera es corona en una cerim嘆nia laica (Carlemany 800). Refugi de la Modernitat . Publicaci坦 del Defensor pacis , de Marsili de Padua.
3. 1. Causes (1 i 2) El Cisma dOccident 1. Causes (2) Defensor pacis: jerarquia era instituci坦 humana; els sacerdots rebien potestat de lEstat; estructura democrtica; el Papa redu誰t a cap pastoral sense autoritat disciplinria. Poble cristi ali竪 a les discussions teol嘆giques: processons, confraries, benediccions, rosaris, via crucis, teatre religi坦s... Anglaterra i Alemanya: Esgl辿sia com a societat humana creada pels fidels amb un codi 竪tic, els evangelis. 1351-1353: parlament angl竪s aprova lleis per les que es sotmetia les comunicacions dels bisbes amb Roma a una censura per part de la corona. Pacificaci坦 dels Estats Pontificis: Gil de Albornoz. Dues santes: Caterina de Siena i Br鱈gida. Urb V: torna a Roma. Gil de A. Retorn a Aviny坦. 1377: Gregori XI torna a Roma.
4. 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) El Cisma dOccident 2. Cisma 1 (1378-1418) Gregori XI. Pressi坦 del poble rom: volen papa rom o itali. 1378: nou papa Urb VI. Cardenals marxen a Fondi per fer una nova elecci坦 (estaven coaccionats pel poble): papa Climent VII (seu a Aviny坦). Els dos es van excomunicar m炭tuament. Dues obedi竪ncies : POLTIC: a) Aviny坦: Fran巽a, Espanya i Esc嘆cia. b) Roma: Anglaterra i Alemanya. Distinci坦 que coincidir amb el protestantisme. RELIGIS: a) Aviny坦: Sant Vicen巽 Ferrer. b) Roma: Santa Caterina. Moltes universitats a favor dAviny坦 i fan fora als nominalistes (seguidors dOckham). Naixement de lesgl辿sia de Wicleff a Anglaterra: sense jerarquia, visible-invisible, predestinaci坦, Escriptura abans que lEsgl辿sia, etc. Arriba a Europa com a lolardos : reformar lEsgl辿sia amb les idees de Wicleff.
5. 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) El Cisma dOccident 1408: Roma, papa Gregori XII; Aviny坦: Benet XIII (Pedro de Luna). 1409: Concili a Pisa : deposici坦 dels dos. Nou Papa: Alexandre V. Gregori XII i Benet XIII van recusar: 3 Papes . Alexandre V -> Joan XXIII. Rei dHongria (Segismundo): 1. Demana als emperadors europeus ajuda per derrotar als turcs. 2. Problema nacionalista txec: husisme (doctrina her竪tica de Juan Huus, influ竪ncia de Wicleff). 1414, Concili de Constan巽a (votaci坦 per nacions): se demana que abdiquin. Benet XIII sescapa. Ho recusa. Accepten doctrina conciliarista : el col揃legi cardenalici 辿s superior a lautoritat del papa. 11 novembre de 1417: Mart鱈 V. 2. Cisma 2 (1378-1418)
6. 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) 3. Mapes: 3.1 El Cisma europeu El Cisma dOccident 3. Mapa 1: el Cisma europeu
7. El Cisma dOccident 3. Mapa 2: el Cisma europeu 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) 3. Mapes: 3.1 El Cisma europeu 3.2 Europa dividida
8. El Cisma dOccident 3. Mapa 3: eix cronol嘆gic del papat 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) 3. Mapes: 3.1 El Cisma europeu 3.2 Europa dividida 3.3 Eix cronol嘆gic papat
9. El Cisma dOccident Mart鱈 V va refusar els decrets conciliaristes* -> Eugeni IV. 1431, Concili de Basilea : Les diferents sessions del concili van ser tempestuoses; unes vegades el Papa les dissolia, i altres els pares conciliars declaraven her竪tic el Papa, per no recon竪ixer la superioritat del concili. Primer es va traslladar a Flor竪ncia (els conciliaristes van deposar al Papa i posar un seu: F竪lix V) i, finalment, a Roma (1442), fins que definitivament va ser reconeguda solemnement la primacia del Papa. Els regnes cristians es van unir al Papa. F竪lix V al 1449 va baixar el cap i es sotmetre a Roma. * Conciliarisme : doctrina que sost辿 la preemin竪ncia del concili ecum竪nic sobre el Papa o almenys, una autoritat magisterial compartida entre tots dos . 4. Concili de Basilea 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) 3. Mapes: 3.1 El Cisma europeu 3.2 Europa dividida 3.3 Eix cronol嘆gic papat 4. Concili de Basilea
10. El Cisma dOccident Wicleff: contra la jerarquia, predestinaci坦... Juan Huss: nacionalismes eclesistics. Doctrines conciliaristes: democratitzaci坦. Pol鱈tic: Imperi fragmentat. Decad竪ncia moral del clero. Ressentiment dAlemanya contra Roma... Luter. 5. Cap a la Reforma Protestant 1. Causes (1 i 2) 2. Cisma (1 i 2) 3. Mapes: 3.1 El Cisma europeu 3.2 Europa dividida 3.3 Eix cronol嘆gic papat 4. Concili de Basilea 5. Cap a la Reforma