1. Los Girasoles Ciegos
Activitat 1.
1. T鱈tol pel揃l鱈cula: Los Girasoles Ciegos
-Imatge del cartell
-Fitxa t竪cnica:
T鱈tol original: Los girasoles ciegos.
Any: 2008
Duraci坦: 95 min.
Pa鱈s: Espa単a.
Director: Jos辿 Luis Cuerda-
Gui坦: Jos辿 Luis Cuerda, Rafael Azcona
M炭sica: Lucio Godoy.
Fotografia: Hans Burmann.
Reparto: Maribel Verd炭, Javier C叩mara, Ra炭l Ar辿valo, Irene Escolar, Marti単o
Rivas, Jos辿 ngel Egido, Roger Princep, Patrick Criado.
Productora: Sogecine / Produccions A Modi単o / E.O.P.C / Producciones
Labarouta.
G竪nere: Drama social. Guerra Civil Espa単ola. Posguerra espa単ola.
- Sinopsi: Gal鱈cia, anys 40. Alhora que sorteja els rigors de la postguerra, Elena (Verd炭)
i el seu fill Lorenzo (Roger Princep) mantenen les aparences per ocultar els secrets de la
fam鱈lia: Elenita (Irene Escolar), la filla adolescent, es s'ha escapolit embarassada amb el seu
xicot Lalo (Mart鱈n Rivas), un jove fitxat per la policia; i el seu marit (Javier C叩mara) viu ocult en
un buit practicat en el dormitori matrimonial. Per si fos poc, l'aparici坦 de Salvador (Ra炭l
Ar辿valo), un diaca amb dubtes sobre la seva imminent sacerdoci, complicar encara m辿s les
coses. (FILMAFFINITY)
-Personatges m辿s importants:
- Lorenzo (Roger Princep)
- Elena (Maribel Verd炭)
- Salvador (Ra炭l Ar辿valo)
- Ricardo (Javier C叩mara)
2. T鱈tol de la novel揃la i autor: Los Girasoles Ciegos de Alberto M辿ndez
- Imatge de la portada:
2. - Relats que la componen i contingut dels mateixos: "Si el coraz坦n pensara dejar鱈a de
latir", "Manuscrito encontrado en el olvido", "El idioma de los muertos" y "Los
girasoles ciegos"
Activitat 2.
A)
-Autoritarisme: Sistema pol鱈tic o de govern que exigeix i imposar 1 submissi坦 total a
l'Autoritat.
-Comunisme: Sistema pol鱈tic i social Basat en la comunitat de bens i abolici坦 de la
Propietat privada.
-Democrcia: Sistema de govern en el qual el poble participa de l'administraci坦 de
l'Estat.
-Dictadura: Crrec o Dignitat de dictador. / / Temps durant aquest Crrec. / /
Concentraci坦 del poder en una sola persona o grup antidemocrtic.
-Feixisme: s Tracta d'1 intent d'adaptar l'italianisme modern "feixisme" com si d'una
forma patrimonial 辿s tract辿s.
-Monarquia: Pa鱈s regit per un monarca o rei. / / Forma de govern d'1 Estat en el qual,
el poder suprem l'ostenta el rei. / / Va n辿ixer regida per una sola persona. / / Temps
que governa un monarca.
-Nacionalisme: Moviment ideol嘆gic de defensa dels interessos d'un poble i de les
seues senyes d'identitat com a n辿ixer diferenciada. / / Aspiracions d'un poble o va
n辿ixer a ser independent o tindre 1 certa autonomia.
-Rep炭blica: Conjunt d'Institucions i Organismes pertanyents a RGIM d'1 comunitat
pol鱈tica. / / Forma de govern en qu竪 la sobirania resideix en una assemblea de Delegats
o en un Senat, a on el Crrec de cap de l'Estat 辿s elegit democrticament.
-Socialisme: Sistema dorganitzaci坦 social i Econ嘆mic que 辿s basa en la Propietat i
administraci坦 col揃lectiva o estatal dels mills de producci坦 la Regulaci坦 per l'Estat de les
Activitats Econ嘆miques i socials, i la Distribuci坦 dels bens, per a qu竪 a els guanys
s'intenten repartir equitativament. / / Moviment pol鱈tic que intenta establir aquest
sistema en un pa鱈s o nivell internacional.
-Anarquisme: Teoria pol鱈tica que propugna l'abolici坦 de l'Estat o de QUALSEVOL
govern i de la Propietat privada, aixina com la llibertat total de l'home.
B)
Alg竪ria Rep炭blica
Cuba Socialisme
EUA Democrcia
3. Espanya Monarquia
Luxemburg Monarquia
Nig竪ria Rep炭blica semipresidencialista
Fran巽a Rep炭blica democrtica
Activitat 3.
1- No hi havia llibertats. La vida era dif鱈cil per als que havien estat republicans, ja que
havien de viure amagats.
2- L'esgl辿sia tenia molt poder, l'educaci坦 era cat嘆lica, per tant es inculcava des de
petits la importncia de l'esgl辿sia, segons la seva opini坦.
3- Molts republicans van haver d'amagar o exiliar-se a Fran巽a o altres pa誰sos. Van
tenir una situaci坦 dif鱈cil.
Activitat 4.
Les sensacions i sentiments que ens generen a nosaltres 辿s que sentir鱈em molt鱈ssima
impot竪ncia en no poder tenir una vida normal en aquesta 竪poca, ja que no pensaven com els
que manaven.
Nosaltres creiem que Jos辿 Luis Cuerda s鱈 que ha aconseguit reflectir en la pel揃l鱈cula la realitat
en la qual es va viure en aquella 竪poca, per exemple quan el pare de Lorenzo havia de amagar
a casa, o abans d'entrar als col揃legis havien de cantar el 'Cara al sol', moltes persones que van
haver de fugir a la muntanya per intentar creuar la frontera, s鱈 que ha aconseguit reflectir la
realitat en la pel揃l鱈cula.
Activitat 5.
A)
Elena----- Valenta i lluitadora.
Perqu竪 ella es la que proteg鱈s al seu marit i cuida del seu fill i es la que afronta tot els
problemes.
Ricardo----- Aterrit i valent.
Perqu竪 es el que viu amagat tot el temps per ha que no el maten.
Salvador---- Ro鱈 i manipulador.
Perqu竪 es el que esta intentat que canvien de idea i tamb辿 es el que els delata.
Retor----- Planer i c嘆mplice.
4. Perqu竪 ell sap la veritat sobre Ricardo i no diu res.
Lorenzo---- Comprom竪s i somrient.
Perqu竪 encara que es un xiquet sap ocultat al veritat de la seua fam鱈lia de una manera natural.
Eleneta--- Jove i immadura.
Perqu竪 estat embarassada molt Jove te que fugir del pa鱈s amb el seu marit.
Lalo--- Cobrat i poeta.
Perqu竪 fugis del pa鱈s amb la seua dona al no poder expressar les seues idees en els poemes
que ell escrivia.
B)
Els protagonistes son ferits per les seues circumstncies perqu竪 no poden deixar que els seus
sentiments es manifesten perqu竪 no es poden mostrar. Son ferits perqu竪 tenen altres punts de
vista que no son lo que el r竪gim que hi havia en aquell moment manava. Quan intenten fer les
seues expectatives ixen mal parats perqu竪 no poden mostrar la seua llibertat dexpressi坦
perqu竪 no poden pensar lliurement.
Activitat 6.
A)
A nosaltres els sentiments que ens ha causat a sigut tristesa al saber que un xiquet ha tingut
que estar sense pare, perqu竪 el pare estava amagat perqu竪 si nos el mataven.
La historia si que hauria sigut diferent si hi hagu辿s guanyat laltre bndol perqu竪 la gent no es
tindria que amagar per tindre unes altres creences pol鱈tiques.
Per a que a巽嘆 passar tindria que haver-ne canviat el que la gent no tingu辿s por de parla i a
expressar les seues opinions.
Espanya possiblement ara seria molt millor.
B)
Nosaltres pensem que per a qu竪 aix嘆 no es repeteixi, la gent hauria escoltar-se els uns
als altres i arribar a algun punt intermedi que agrade a tota la gent, per嘆 sense utilitzar la
viol竪ncia.
5. Nosaltres pensem que sha anat oblidant lo que est b辿 i mal, lo que es fer i compartir
coses amb mes gent, ser humils, i respectar-nos uns als altres i si no estem en alguna cosa
dacord en els demes manifestar-nos per嘆 sense fer mal a laltra gent.
Lo que nosaltres pensem es que ara es molt dif鱈cil viure en un societat amb pau ja que
ara la gent actua i pensa de manera diferent , i la gent def竪n les seues creences. Pensem que
es podria aconseguir si tots ficarem un poquet de la nostra part i ficant-se en la pell del demes,
perqu竪 si no cooperem tots junts es dif鱈cil que les coses funcionen b辿.
C)
El nostre ordre seria : 1. Pau 2. Llibertat 3. Tolerncia 4. Respecte 5. Cooperaci坦 6.
Honestedat 7. Humilitat 8. Responsabilitat 9. Unitat 10. Felicitat 11. Amor 12.
Senzillesa.
Nosaltres hem ordenat Aixa les paraules segons la importncia que pensem que tenen, i que
sense eixos simples valors no podem viure en pau i arribar a ser feli巽os.