The document discusses cleft sentences, which split a sentence to focus on one part. There are five types of cleft sentences: 1) it + be + relative clause + that/who clause, 2) what + subject + do/does/did/ + is/was + infinitive, 3) what happens is/what happened was, 4) using reason why, thing that, person/people who, place where, day when, and 5) thing/s that = what/all. Examples are provided to illustrate cleft sentences.
Manner of articulation (Phonetics and phonology)Mazhar Ranjha
油
This document discusses the manner of articulation for English consonant and vowel sounds. It describes the key dimensions used to characterize consonants and vowels, including place and manner of articulation for consonants, and height, frontness, rounding, and tenseness for vowels. It provides charts of the English consonant and vowel phonemes. It also discusses features like voicing, nasality, and laterality for consonants. For vowels, it introduces the concept of cardinal vowels as reference points.
1) O documento fornece instru巽探es sobre como tocar saxofone, incluindo detalhes sobre a hist坦ria do instrumento, seu inventor Adolphe Sax, partes do saxofone, t辿cnica e articula巽達o.
2) O saxofone foi inventado em 1840 por Adolphe Sax para ser usado em bandas militares.
3) Al辿m de explicar cada parte do instrumento, o documento d叩 dicas sobre a embocadura correta, posicionamento da palheta e desenvolvimento da t辿cnica com os dedos.
Vowel sounds contain multiple pitches that give each vowel its distinctive quality. The lowest three formants distinguish vowels from one another. Formants arise from echoes in the vocal tract as sound waves reflect between the vocal folds and lips. Changes in vocal tract shape alter the formant frequencies, while pitch is determined by vocal fold vibration rate. Computer programs like Praat and WaveSurfer are used to analyze sounds and visualize formants on spectrograms.
This document discusses various perfect tenses in English including the present perfect, present perfect continuous, past perfect, past perfect continuous, future perfect, and perfect infinitive and gerund. It explains that the perfect tenses link two points in time and refer to both the time of an event and how the speaker views the event. It provides examples and explanations of how to use each tense properly, focusing on aspects like result, repetition, duration, and certainty.
1) Connected speech is a continuous stream of sounds without clear boundaries between words. Certain words and phonemes are lost or linked together.
2) Native speakers can predict likely words based on context and fill in gaps, while non-native speakers rely more on sounds and suffer when phonetic information is diminished.
3) Weak forms are reduced vowels like schwa that occur in unstressed function words like articles and prepositions. They are pronounced quicker and softer than stressed syllables.
This document provides an overview and exercises on English phonetics, specifically word stress and sentence stress. It explains that word stress refers to emphasizing certain syllables within words, while sentence stress emphasizes certain words within sentences. It then gives examples of the 8 common word stress patterns in English words containing 1-4 syllables. Exercises are included to practice identifying word stress. Sentence stress is described as giving English its rhythm, with content words usually stressed over structure words. More examples and exercises are provided to practice sentence stress through intonation.
O livro apresenta os fundamentos da Harmonia Funcional aplicada m炭sica popular de forma objetiva e clara, dividido em tr棚s partes. A primeira parte cont辿m uma revis達o da Teoria Musical e a forma巽達o dos acordes. A segunda parte aborda os acordes diat担nicos, a expans達o da fun巽達o dominante, acordes de empr辿stimo e a tonalidade menor. A terceira parte aplica os conceitos harm担nicos ao samba e ao choro brasileiros.
The document defines the term "assassin" as a murderer who kills prominent figures, often professionally. It explains that during the Crusades, a secret Muslim sect hired people under the influence of hashish to perform murders as a religious duty against their Christian enemies, becoming known as "hashshashin" which later evolved into the word "assassin." The document also provides learning objectives and vocabulary for exploring phonology, phonemes, prosody, and the International Phonetic Alphabet.
This document discusses different ways to express the future in English:
1. The present continuous ("I'm playing tennis tomorrow") is used to talk about future plans and arrangements.
2. The present simple ("The bus leaves at 1:30") is used to talk about timetables for public transport, movies, etc.
3. "Going to" expresses future decisions ("I'm going to have an early night") and predictions based on present evidence ("It's going to rain").
4. "Will" expresses sudden decisions, promises, offers, requests, predictions, and planned schedules ("Classes will begin on the first of the month").
5. The future perfect ("will have +
PEC 8 - LESSON 2 - VERBS FOLLOWED BY THE ING FORM / INFINITIVE WITH A CHANG...Lucas Pereira
油
The document discusses verbs that can be followed by either an -ing form or infinitive with a change in meaning. It provides examples of how verbs like "stop", "forget", "try", and "remember" can have different meanings depending on whether they are followed by an -ing form or infinitive. When "stop" is used with an infinitive, it means to not do something anymore, but with an -ing form it means to pause the current action to do something else. Similarly, "forget" has different implications depending on the following verb form. The document aims to explain these nuances in meaning for readers.
Phonetics is the study of human speech sounds, including articulatory phonetics which examines speech production in the vocal tract, acoustic phonetics which studies sound waves, and auditory phonetics which looks at speech perception. The main speech organs evolved for breathing and eating, not specifically for speech. Places of articulation refer to where constriction occurs in the vocal tract during sound production. The larynx contains vocal cords that can control airflow resistance to produce voiced or voiceless sounds.
Phonetics and Phonology - Diphthongs and Monophthongs - Presentation 際際滷 - ...Rehan Butt
油
Phonetics is the scientific study of human speech sounds, how they are produced, transmitted, and received. It has three branches: articulatory phonetics studies sound production, acoustic phonetics sound transmission, and auditory phonetics sound reception. Phonology studies how sounds are organized into a language's system. It has two branches: segmental phonology examines discrete sound units, and suprasegmental phonology examines features like stress and intonation. Phonetics deals with sounds in general, while phonology deals specifically with how sounds are used in a given language. Diphthongs are combinations of two vowel sounds in one syllable, while monophthongs are single consistent vowel sounds.
Este documento 辿 um m辿todo elementar para ensino de instrumentos de banda, principalmente saxofone alto. Ele cont辿m instru巽探es b叩sicas sobre o instrumento, exerc鱈cios e can巽探es graduais para praticar diferentes ritmos e habilidades. As p叩ginas incluem explica巽探es de termos musicais, dedilhados, compassos e exerc鱈cios para aprender a ler partituras.
Este documento describe las oraciones temporales y las part鱈culas que las introducen, como "cuando", "en cuanto" y "tan pronto como". Explica que las oraciones temporales normalmente llevan el indicativo, excepto cuando se refieren a algo futuro, caso en el que llevan el subjuntivo. Proporciona tres ejemplos para ilustrar el uso del indicativo y el subjuntivo en oraciones temporales.
The document discusses several phonological processes involved in connected speech: vowel reduction, where unstressed vowels are reduced to schwas; consonant assimilation, where consonants become more similar to adjacent sounds; consonant lenition, where consonants are weakened; and elision, where sounds are omitted. These processes help streamline rapid, casual speech for ease of articulation.
El documento resume las conjugaciones de los verbos en catal叩n. Explica que los verbos de la primera conjugaci坦n (-ar) terminan en -e, -es, -e, -em, -eu, -en en el presente. Los verbos de la segunda conjugaci坦n (-er, -re) terminan en -a, -es, -a, -em, -eu, -en o en -e, -gues, -e, -guem, -gueu, -guen dependiendo de la ortograf鱈a. Finalmente, los verbos de la tercera conjugaci坦n (-ir) se dividen en tres grupos con
Presentaci坦 dels continguts sobre composici坦 i descomposici坦 amb figures planes. Activitats de la mat竪ria d'Educaci坦 Visual i Plstica a l'IES Can Puig de Sant Pere de Ribes.
Les imatges pertanyen a diferents fonts i a treballs dels alumnes.
Fons bibliogrfica: Ernst R旦ttger "El Papel" Ed Bouret,
1) O documento fornece instru巽探es sobre como tocar saxofone, incluindo detalhes sobre a hist坦ria do instrumento, seu inventor Adolphe Sax, partes do saxofone, t辿cnica e articula巽達o.
2) O saxofone foi inventado em 1840 por Adolphe Sax para ser usado em bandas militares.
3) Al辿m de explicar cada parte do instrumento, o documento d叩 dicas sobre a embocadura correta, posicionamento da palheta e desenvolvimento da t辿cnica com os dedos.
Vowel sounds contain multiple pitches that give each vowel its distinctive quality. The lowest three formants distinguish vowels from one another. Formants arise from echoes in the vocal tract as sound waves reflect between the vocal folds and lips. Changes in vocal tract shape alter the formant frequencies, while pitch is determined by vocal fold vibration rate. Computer programs like Praat and WaveSurfer are used to analyze sounds and visualize formants on spectrograms.
This document discusses various perfect tenses in English including the present perfect, present perfect continuous, past perfect, past perfect continuous, future perfect, and perfect infinitive and gerund. It explains that the perfect tenses link two points in time and refer to both the time of an event and how the speaker views the event. It provides examples and explanations of how to use each tense properly, focusing on aspects like result, repetition, duration, and certainty.
1) Connected speech is a continuous stream of sounds without clear boundaries between words. Certain words and phonemes are lost or linked together.
2) Native speakers can predict likely words based on context and fill in gaps, while non-native speakers rely more on sounds and suffer when phonetic information is diminished.
3) Weak forms are reduced vowels like schwa that occur in unstressed function words like articles and prepositions. They are pronounced quicker and softer than stressed syllables.
This document provides an overview and exercises on English phonetics, specifically word stress and sentence stress. It explains that word stress refers to emphasizing certain syllables within words, while sentence stress emphasizes certain words within sentences. It then gives examples of the 8 common word stress patterns in English words containing 1-4 syllables. Exercises are included to practice identifying word stress. Sentence stress is described as giving English its rhythm, with content words usually stressed over structure words. More examples and exercises are provided to practice sentence stress through intonation.
O livro apresenta os fundamentos da Harmonia Funcional aplicada m炭sica popular de forma objetiva e clara, dividido em tr棚s partes. A primeira parte cont辿m uma revis達o da Teoria Musical e a forma巽達o dos acordes. A segunda parte aborda os acordes diat担nicos, a expans達o da fun巽達o dominante, acordes de empr辿stimo e a tonalidade menor. A terceira parte aplica os conceitos harm担nicos ao samba e ao choro brasileiros.
The document defines the term "assassin" as a murderer who kills prominent figures, often professionally. It explains that during the Crusades, a secret Muslim sect hired people under the influence of hashish to perform murders as a religious duty against their Christian enemies, becoming known as "hashshashin" which later evolved into the word "assassin." The document also provides learning objectives and vocabulary for exploring phonology, phonemes, prosody, and the International Phonetic Alphabet.
This document discusses different ways to express the future in English:
1. The present continuous ("I'm playing tennis tomorrow") is used to talk about future plans and arrangements.
2. The present simple ("The bus leaves at 1:30") is used to talk about timetables for public transport, movies, etc.
3. "Going to" expresses future decisions ("I'm going to have an early night") and predictions based on present evidence ("It's going to rain").
4. "Will" expresses sudden decisions, promises, offers, requests, predictions, and planned schedules ("Classes will begin on the first of the month").
5. The future perfect ("will have +
PEC 8 - LESSON 2 - VERBS FOLLOWED BY THE ING FORM / INFINITIVE WITH A CHANG...Lucas Pereira
油
The document discusses verbs that can be followed by either an -ing form or infinitive with a change in meaning. It provides examples of how verbs like "stop", "forget", "try", and "remember" can have different meanings depending on whether they are followed by an -ing form or infinitive. When "stop" is used with an infinitive, it means to not do something anymore, but with an -ing form it means to pause the current action to do something else. Similarly, "forget" has different implications depending on the following verb form. The document aims to explain these nuances in meaning for readers.
Phonetics is the study of human speech sounds, including articulatory phonetics which examines speech production in the vocal tract, acoustic phonetics which studies sound waves, and auditory phonetics which looks at speech perception. The main speech organs evolved for breathing and eating, not specifically for speech. Places of articulation refer to where constriction occurs in the vocal tract during sound production. The larynx contains vocal cords that can control airflow resistance to produce voiced or voiceless sounds.
Phonetics and Phonology - Diphthongs and Monophthongs - Presentation 際際滷 - ...Rehan Butt
油
Phonetics is the scientific study of human speech sounds, how they are produced, transmitted, and received. It has three branches: articulatory phonetics studies sound production, acoustic phonetics sound transmission, and auditory phonetics sound reception. Phonology studies how sounds are organized into a language's system. It has two branches: segmental phonology examines discrete sound units, and suprasegmental phonology examines features like stress and intonation. Phonetics deals with sounds in general, while phonology deals specifically with how sounds are used in a given language. Diphthongs are combinations of two vowel sounds in one syllable, while monophthongs are single consistent vowel sounds.
Este documento 辿 um m辿todo elementar para ensino de instrumentos de banda, principalmente saxofone alto. Ele cont辿m instru巽探es b叩sicas sobre o instrumento, exerc鱈cios e can巽探es graduais para praticar diferentes ritmos e habilidades. As p叩ginas incluem explica巽探es de termos musicais, dedilhados, compassos e exerc鱈cios para aprender a ler partituras.
Este documento describe las oraciones temporales y las part鱈culas que las introducen, como "cuando", "en cuanto" y "tan pronto como". Explica que las oraciones temporales normalmente llevan el indicativo, excepto cuando se refieren a algo futuro, caso en el que llevan el subjuntivo. Proporciona tres ejemplos para ilustrar el uso del indicativo y el subjuntivo en oraciones temporales.
The document discusses several phonological processes involved in connected speech: vowel reduction, where unstressed vowels are reduced to schwas; consonant assimilation, where consonants become more similar to adjacent sounds; consonant lenition, where consonants are weakened; and elision, where sounds are omitted. These processes help streamline rapid, casual speech for ease of articulation.
El documento resume las conjugaciones de los verbos en catal叩n. Explica que los verbos de la primera conjugaci坦n (-ar) terminan en -e, -es, -e, -em, -eu, -en en el presente. Los verbos de la segunda conjugaci坦n (-er, -re) terminan en -a, -es, -a, -em, -eu, -en o en -e, -gues, -e, -guem, -gueu, -guen dependiendo de la ortograf鱈a. Finalmente, los verbos de la tercera conjugaci坦n (-ir) se dividen en tres grupos con
Presentaci坦 dels continguts sobre composici坦 i descomposici坦 amb figures planes. Activitats de la mat竪ria d'Educaci坦 Visual i Plstica a l'IES Can Puig de Sant Pere de Ribes.
Les imatges pertanyen a diferents fonts i a treballs dels alumnes.
Fons bibliogrfica: Ernst R旦ttger "El Papel" Ed Bouret,
El documento explica que toda imagen est叩 compuesta de un significante (lo que se percibe a trav辿s de los sentidos) y un significado (la idea que se quiere expresar). El significado de una imagen puede ser el mismo para todos los que la ven (imagen objetiva) o puede ser diferente para cada persona (imagen subjetiva).
El documento analiza diferentes elementos pict坦ricos como la forma, el color, la luz y la composici坦n. Explica conceptos como la forma figurativa y abstracta, el uso del color para crear armon鱈a o contraste, y c坦mo la luz y el claroscuro crean volumen. Tambi辿n describe formas de representar el espacio y analiza esquemas compositivos como la simetr鱈a.
El documento describe diferentes tipos de entornos tecnol坦gicos en las escuelas seg炭n la infraestructura disponible, como pizarras digitales, ordenadores de apoyo, entornos de trabajo en parejas e individuales, y el entorno de trabajo en casa. Tambi辿n discute los recursos tecnol坦gicos como medios de ense単anza y herramientas para el desarrollo de competencias, e identifica diferentes usos educativos de las tecnolog鱈as de la informaci坦n y la comunicaci坦n.
2. En el llenguatge audiovisual el significat del missatge ve donat per la interacci坦 del so amb la imatge , dintre dun context seq端encial Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 1. El llenguatge audiovisual El llenguatge com a codi Un sistema de signos y reglas para combinarlos . Es decir, un m辿todo de significaci坦n que permite articular entidades presentes con elementos ausentes. Umberto Eco, 1981 http://www.flickr.com/photos/happyshooter/1398812679
4. 3.1 Enquadrament 3.2 Tipus de plans 3.3 Composici坦 de la imatge 3.4 Angulaci坦 i inclinaci坦 de la cmera 3.5 Profunditat de camp 3.6 Moviments de cmera 3.7 Continu誰tat o raccord 3.8 Ritme 3.9 Il揃luminaci坦 3.10 Color 3.11 Transicions 3.12 Codis grfics 3.13 Trucs i efectes especials 3.14 M炭sica i efectes sonors Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3. Aspectes sintctics
5. Lenquadrament defineix el m坦n de laudiovisual i el separa del m坦n real. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.1 Enquadrament http://www.flickr.com/photos/jbrownell/2838301063 Veure v鱈deo >> Permet establir un camp de filmaci坦 que 辿s la proporci坦 despai continguda a linterior del requadre. Lenquadrament permet concentrar latenci坦 en una part del que succeeix. > > Valor del camp i del fora de camp .
6. Fa refer竪ncia al grau dapropament de la cmera respecte la realitat. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans La tipologia dels plans es basa en la mida de lenquadrament , segons les proporcions de la figura humana . Cada pla t辿 diferents caracter鱈stiques segons el seu valor expressiu , temps de lectura i combinaci坦 amb altres plans . Podem agrupar els diferents tipus de plans segons la seva funci坦 dins la narraci坦: - Plans descriptius. - Plans narratius. - Plans expressius.
7. GRAN PLA GENERAL (GPG) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans descriptius - Pla de situaci坦, des dun punt de vista elevat. - Molta distncia entre la cmera i lobjecte enregistrat. - Requereix un temps de lectura llarg. - En pantalles petites no saprecien els detalls. http://www.flickr.com/photos/pilot_michael/2781753534
8. PLA GENERAL (PG) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans descriptius - Situa la persona en el seu entorn. - Adquireix importncia el context - Requereix un temps de lectura llarg. - Conv辿 no abusar dels GPG ni dels PG ja generen un ritme lent. http://www.flickr.com/photos/fourme/3881684717
9. PLA de CONJUNT (PC) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans descriptius - Mostra un escenari ampli en le que es poden distingir els personatges. - T辿 un cert valor narratiu ja que permet apreciar lacci坦. http://www.flickr.com/photos/vegaseddie/3309226107
10. PLA SENCER (PS) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans narratius - El personatge principal es veu sencer. - Mostra perfectament lacci坦. - Pot tenir cert valor descriptiu. http://www.flickr.com/photos/penumbrapics/5330808583
11. PLA AMERIC o PLA 3/4 (PA) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans narratius - Es mostra la figura humana fins a lal巽ada dels genolls. - Linter竪s se centra en lindividu, en lacci坦 que duu a terme. - El personatge 辿s prou a prop com per apreciar el seu rostre. http://www.flickr.com/photos/clintjcl/3619609426/
12. PLA MIG (PM) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans narratius - Es mostra el personatge de cintura cap amunt. Es perd el context. - T辿 un cert valor expressiu i pot posar en relaci坦 2 o 3 personatges. http://www.flickr.com/photos/whsimages/1732526293 http://www.flickr.com/photos/dcmatt/164153769 PM llarg PM curt
13. PRIMER PLA (PP) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans expressius - Mostra el rostre captant lestat expressiu del persontage. - s de lectura fcil i breu. http://www.flickr.com/photos/21204781@N07/4512667698
14. PLA DETALL (PD) o INSERT Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans expressius - Mostra una part de la figura humana o un objecte. - Sutilitza per mostrar algun detall de lacci坦 i completar el seu desenvolupament. - En les entrevistes sutilitzen per a les transicions o com a plans de suport. http://www.flickr.com/photos/doug88888/3699056198 http://www.flickr.com/photos/nevernameless/187064198
15. PRIMERSSIM PRIMER PLA (PPP) Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Plans expressius - Senquadra nom辿s una part del rostre. - El seu temps de lectura 辿s fuga巽. Aquest tipus de plans genera angoixa. http://www.flickr.com/photos/chaparral/413001399
16. - Una escena es compon dun o m辿s plans seguits que formen part duna mateixa acci坦 dins un espai i un temps determinat. Posseix sentit narratiu complet. - Lescena sarticula mitjan巽ant la combinaci坦 de plans. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Escena http://www.youtube.com/watch?v=__ftVi3aiUw&feature=related
17. s un pla ent竪s com a unitat de presa, 辿s a dir, el conjunt dimatges enregistrades sense interrupci坦, des que es prem el disparador de la cmera fins que satura. - Senregistren sense talls, aplicant-se tots els canvis denquadrament, punt de vista i moviments necessaris sense deixar de filmar. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Tipus de plans > Pla seq端竪ncia http://www.youtube.com/watch?v=Bv4Ja_mzYuY - s un concepte temporal.
18. s la distribuci坦 dels elements que interv辿nen en una imatge i que es troben inclosos dins lenquadrament. A lhora de composar una imatge cal tenir en compte una s竪rie de regles o lleis que incideixen en la lectura que en far lespectador: - Llei dels ter巽os . - L鱈nies . - Aire . - Simetria/ Asimetria . Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge
19. Els personatges o objectes principals shaurien de situar a les interseccions resultants de dividir la pantalla en una quadr鱈cula de 3x3. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > Llei dels ter巽os http://www.flickr.com/photos/face_it/2399020124 Els 4 punts dintersecci坦 que apareixen determinen lrea de mxima atenci坦 visual, la zona urea .
20. L鱈nies horitzontals Sassocien amb estabilitat, harmonia, proporci坦, tranquil揃litat, calma, placidesa, rep嘆s, fermesa, conc嘆rdia... Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > L鱈nies http://www.flickr.com/photos/ameotoko/5225010547 http://www.flickr.com/photos/docman/243911460 L鱈nies verticals Suggereixen For巽a, rigidesa, activitat, tensi坦, vitalitat, 鱈mpetu, poder...
21. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > L鱈nies http://www.flickr.com/photos/face_it/2247610530 http://http://www.flickr.com/photos/doug88888/3710512382 L鱈nies diagonals Sidentifiquen amb singularitat, originalitat, desnivell, anormalitat, desequilibri...
22. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > L鱈nies http://www.flickr.com/photos/face_it/2421677376 http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4439394109 L鱈nies corves Generen sensaci坦 dactivitat, dinamisme, agitaci坦, trfic, moviment, impuls, pressi坦, turbul竪ncia, convulsi坦
23. Es denomina aire a lespai m辿s o menys buit que es deixa entre els subjectes o objectes principals que apareixen en una imatge i els l鱈mits de lenquadrament . Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > Aire http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4726823456 http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4726823210 http://www.flickr.com/photos/penumbrapics/5387892615
24. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.3 Composici坦 de la imatge > Aire http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4662665190 http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4662665292
25. Lefecte de simetria resulta agradable, d坦na sensaci坦 destabilitat, per嘆 pot produir monotonia. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.2 Composici坦 de la imatge > Asimetria http://www.flickr.com/photos/96dpi/3480354377 http://www.flickr.com/photos/teddy-rised/1442179866 Les composicions asim竪triques s坦n m辿s dinmiques, poden generar m辿s inestabilitat i tensi坦.
26. Lenquadrament tamb辿 es veu modificat per langle de visi坦 que dep辿n don situem la cmera per enregistrar el pla. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.4 Angulaci坦 i inclinaci坦 de la cmera http://www.flickr.com/photos/justinbeck/4289130070 Segons langulaci坦 de la cmera, sestableixen tres grans categories : - Mig . - Picat . - Contrapicat . L angle mig situa la cmera a lal巽ada dels ulls.
27. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.4 Angulaci坦 i inclinaci坦 de la cmera http://www.flickr.com/photos/livenature/2560223350 http://www.flickr.com/photos/ezu/108763277 L angle contrapicat mostra la imatge des dun punt de vista inferior. El contrapicat tendeix a real巽ar la subjectivitat i la superioritat del personatge i genera sensaci坦 de grandesa, domini...
28. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.4 Angulaci坦 i inclinaci坦 de la cmera http://www.flickr.com/photos/chaparral/411692897 L angle picat mostra la imatge des de dalt. Se li otorga un carcter premonitori ja que el personatge es mostra com un 辿sser indefens, abocat al dest鱈. El pla zenital 辿s el picat absolut.
29. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.4 Angulaci坦 i inclinaci坦 de la cmera http://www.flickr.com/photos/welmoe/1264307099 En relaci坦 a la inclinaci坦 de la cmera, la posici坦 m辿s habitual 辿s l angle recte. Es pot optar per inclinar la cmera de manera que les figures es mostraran inclinades cap a la dreta o lesquerra. Aquesta inclinaci坦 sanomena angle aberrant . http://www.flickr.com/photos/pilotgirl/4800579879
30. La imatge enregistrada representa de forma bidimensional una realitat en 3 dimensions. Aquesta imatge 辿s plana, no t辿 profunditat. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp La profunditat de camp 辿s la distncia per davant i per darrera del subjecte enfocat que apareix n鱈tida. Mitjan巽ant la profunditat de camp i una il揃luminaci坦 adequada es crea la il揃lusi坦 de tercera dimensi坦 . La profunditat de camp dep竪n de: - Distncia focal . - Obertura del diafragma. - Distncia entre la cmera i el subjecte .
31. Mitjan巽ant la profunditat de camp es poden destacar determinats elements i difuminar daltres per guiar la mirada de lespectador. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp http://www.flickr.com/photos/breakingdawn_09/3061380097 Gran profunditat de camp Es veuen amb claretat la majoria dels objectes de la imatge. Poca profunditat de camp . Nom辿s es veuen amb claretat els elements situats a prop de lobjecte que sha volgut enfocar. http://www.flickr.com/photos/97373666@N00/3123603304
32. DISTNCIA FOCAL Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp s la distncia que hi ha des del centre de la lent de lobjectiu enfocat a infinit i la pel揃l鱈cula fotogrfica o el mosaic de registre de la cmera de v鱈deo. Com m辿s gran sigui la distncia focal, menys profunditat de camp . Els objectius que tenen m辿s profunditat de camp s坦n els grans angulars i els que tenen menys s坦n els teleobjectius
33. DISTNCIA FOCAL Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp Cada objectiu t辿 una distncia focal determinada. Tipus dobjectius: - Curt o gran angular (20-35 mm) S坦n molt lluminosos. Els gran angular exageren la perspectiva. - Mig (35-60 mm) Equival al camp de visi坦 de lull hum. Sutilitzen per a tot tipus de plans. - Llarg o teleobjectiu (75-135 mm) Poc lluminosos, capten una perspectiva m辿s redu誰da i tenen poca profunditat de camp. - Objectius zoom Tenen una 嘆ptica ajustable que permet disposar duna distncia focal variable. Conv辿 no abusar del zoom ja que cansa i mareja a lespectador.
34. OBERTURA DEL DIAFRAGMA Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp El diafragma 辿s la part de la cmera que determina la mida de lobertura, de manera que permet graduar la quantitat de llum que entra a la cmera. Com m辿s obert estigui el diafragma, menys profunditat de camp tindr la imatge.
35. OBERTURA DEL DIAFRAGMA Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp http://www.efectohd.com/category/fotografia/page/2
36. DISTNCIA ENTRE LA CMERA I EL SUBJECTE Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.5 Profunditat de camp Com m辿s gran sigui la distncia, m辿s profunditat de camp tindr la imatge. http://fotogym.com/page/2/
37. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.6 Moviments de c叩mera MOVIMENTS FSICS Panormica Moviment de rotaci坦 de la cmera cap a la dreta o cap a lesquerra. T辿 un gran valor descriptiu i tamb辿 pot tenir valor narratiu. Podem distingir: panormica horitzontal, panormica vertical, panormica de balanceig, circular i inclinada. Lescombrat 辿s una panormica a gran velocitat. Trveling Consisteix en el despla巽ament de la cmera. T辿 un gran valor expressiu i narratiu. Es poden identificar diversos tipus: Horitzontal (dretaesquerra, esquerra-dreta) Vertical (amunt-avall, avall-amunt) - Profunditat (avan巽, retroc辿s) - Circular
38. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.6 Moviments de c叩mera MOVIMENTS PTICS Zoom El moviment de zoom es realitza amb les cmeres que tenen objectius variables. Permet mostrar una imatge m辿s propera o allunyada dels objectes sense despla巽ar la cmera. Tamb辿 sanomena trveling 嘆ptic. Cal tenir en compte que, a difer竪ncia del trveling, amb el zoom els objectes que sapropen es comprimeixen.
39. La coher竪ncia temtica i perceptiva , tant temporal com espacial, que hi ha dhaver entre plans successius i que es regeix per tot un conjunt de normes audiovisuals. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.7 Continu誰tat o raccord Continu誰tat en la direcci坦 del moviment Per evitar desorientar lespectador cal respectar leix dacci坦 (eix descena) a la traject嘆ria que segueix en pantalla qualsevol dels referents que hi surten. Evitar salts deix. Tamb辿 辿s important respectar la direcci坦 de la mirada dels personatges. Continu誰tat en el vestuari i/o en lescenari Per mantenir la coher竪ncia visual, 辿s necessari que en els canvis de plans els diferents elements que lintegren siguin els mateixos, que no canvi誰n de forma, de lloc ni de posici坦. Continu誰tat en la il揃luminaci坦 Sha devitar que hi hagi canvis sobtats de tonalitat dintre dun mateix espai i seq端竪ncia.
40. RACCORD > exemple de trencament Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.7 Continu誰tat o raccord http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=UGcGb8DJRE0#at=41
41. LEIX DACCI > exemples Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.7 Continu誰tat o raccord http://www.youtube.com/watch?v=RLO4r4ldoO8&feature=player_embedded#at=51 http://www.youtube.com/watch?v=PnAroxbDbDU&feature=related
42. Saconsegueix a partir duna bona combinaci坦 defectes i duna planificaci坦 variada. El ritme ha destar al servei de la narraci坦 ja que contribueix a crear sensacions en lespectador. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.8 Ritme Ritme dinmic Saconsegueix mitjan巽ant la utilitzaci坦 de molts plans curts (PM, PP, PD..) i de curta durada. El canvi rpid de plans d坦na sensaci坦 de ritme. L炭s de plans massa breus pot dificultar lassimilaci坦 de la informaci坦 per part dels espectadors. Ritme suau Saconsegueix mitjan巽ant plans llargs i poc nombrosos. Quan es presenta un PG cal donar m辿s temps de lectura ja que acostuma a contenir m辿s informaci坦 que els plans curts. Lexc辿s de plans massa llargs pot crear un ritme massa lent i que generi avorriment i p竪rdua dinter竪s per part dels espectadors.
43. La pres竪ncia i labs竪ncia de llum pot utilitzar-se com a recurs expressiu . s un element m辿s de la composici坦 ja que contribueix a centrar latenci坦, caracteritzar objectes i espais i crear una atmosfera determinada. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.9 Il揃luminaci坦 http://www.flickr.com/photos/theredphotographies/2880423436 http://www.flickr.com/photos/ezu/109163124 Una de les qualitats que podem percebre de la llum 辿s la lluminositat .
44. Es pot distingir entre dos tipus bsics dil揃luminaci坦: Il揃luminaci坦 suau Sense contrastos (otorga dol巽or als personatges). Il揃luminaci坦 dura Plena de contrastos i ombres. Accentua els trets dels personatges i crea una sensaci坦 de duresa. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.9 Il揃luminaci坦 http://www.flickr.com/photos/chemontoya/3370994401 http://www.flickr.com/photos/kokiperex/4980657327
45. Segons lorigen de la font , la il揃luminaci坦 pot ser natural o artificial . Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.9 Il揃luminaci坦 http://www.flickr.com/photos/frankblacknoir/4331356464 http://www.flickr.com/photos/frankblacknoir/4330622325
46. Segons la disposici坦 de les fonts de llum, la il揃luminaci坦 pot ser: Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.9 Il揃luminaci坦 http://www.flickr.com/photos/rebelalliancetheatre/3770687233 Directa / Indirecta http://www.flickr.com/photos/rebelalliancetheatre/377070393
49. Es pot definir com la dominncia dalgun dels colors de lespectre lum鱈nic sobre la resta, de manera que altera el color blanc cap al vermell o cap al blau. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.9 Il揃luminaci坦 > Temperatura de color http://www.flickr.com/photos/frankblacknoir/4288124814/in/photostream/ Cada tipus de llum t辿 una temperatura de color determinada. Les temperatures de color baixes corresponen a tons rogencs. Les altes a tons blavosos. Per adaptar una cmera a la temperatura de color de lambient cal fer un balan巽 de blancs .
50. El color dels objectes es produeix per la llum que reflexen. Els objectes que no reflexen la llum apareixen de color negre. Els colors es poden utilitzar per generar sentiments i sensacions. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://culturacion.com/2009/01/diferenciar-entre-rgb-y-cmyk/ Es poden considerar dos sistemes de registre cromtic: Additiu Els colors bsics s坦n vermell, verd i blau (RGB). Substractiu Els colors bsics s坦n cian, magenta i groc (CMYK)
51. Seguint el registre RGB, podem definir tres propietats dels colors: Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color Lluminositat Grau de capacitat que t辿 un color per reflectir la llum. Saturaci坦 Nivell de puresa (com m辿s pur 辿s un color, m辿s saturat est) o impuresa en el moment en qu竪 es barreja amb el color blanc. Tonalitat Fa refer竪ncia al color en s鱈 mateix, permet apreciar la difer竪ncia dintensitat dun color mateix color.
52. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://www.flickr.com/photos/slipstreamblue/3258878462 LLUMINOSITAT http://www.flickr.com/photos/slipstreamblue/3258878926
53. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://www.flickr.com/photos/nikonvscanon/3846021452 SATURACI http://www.flickr.com/photos/dhinson/1572867033
54. Blanc Sassocia amb puresa, pau i calma. Groc Evoca alegria, vitalitat i diversi坦. Taronja Les tonalitats suaus transmeten alegria, benestar... Tamb辿 sutilitza per senyalitzar perills i cridar latenci坦. Vermell Es relaciona amb lacci坦, la passi坦, el dinamisme... Suggereix excitaci坦, agressivitat i moviment. Sutilitza per cridar latenci坦 i indicar perill. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://www.flickr.com/photos/musicmoon/5129610305 TONALITAT > Colors clids http://www.flickr.com/photos/dawn_perry/491979184
55. Verd Relaxament, pau, esperan巽a, seguretat... Blau Grandiositat, autoritat, lleialtat, dignitat.. Els tons clars sassocien amb frescor i confian巽a, els foscos amb tristor. Violeta Elegncia, distinci坦, luxe, opul竪ncia... Gris Malenconia, tristesa, pen炭ria, avorriment, vellesa... Negre Misteri, secret, tenebrositat, dolor, desesperaci坦, ignorncia, a誰llament, por... Tamb辿 distinci坦, elegncia, domini, poder... Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4510189090 http://www.flickr.com/photos/11247304@N06/1340979055 TONALITAT > Colors freds
56. En algunes ocasions cal rec坦rrer a filtres (consisteix en unificar els colors per distorsionar la realitat) per tal de produir un determinat efecte en lespectador. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.10 Color http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4309833417 http://www.flickr.com/photos/ameotoko/4364500224 TONALITAT
57. Les narracions audiovisuals estan plenes de salts en el temps i en lespai , el揃lipsis . Per passar dun espai a un altre, o per anar endavant o enrer en el temps narratiu, sutilitzen les transicions. Les transicions s坦n les formes de connexi坦 entre els diferents plans. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.11 Transicions Edici坦 per tall Canvi de pla directament, sense cap element entremig. s la forma m辿s utilitzada per unir plans, per嘆 la m辿s delicada perqu竪 qualsevol salt de raccord es veu amb facilitat. Encadenat Crea una transici坦 suau entre dos plans. Implica una ellipsi de temps curta. Fosa a negre Es dissol la imatge fins que sarriba al negre total. Sinterpreta com a la finalitzaci坦 dun per鱈ode de temps.
58. Obertura en negre Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.11 Transicions Desenfocament Sutilitza el moment de desenfoc per canviar de pla. La nova imatge es va enfocant de forma progressiva. Panormica El moviment de cmera cap a linfinit permet indicar una transici坦 en lespai i en el temps. Cortineta Suposa una ellipsi de temps brusca. Hi ha cortinetes senzilles com ara l鱈nies rectes que separen la pantalla tant horizontalment com verticalment i daltres amb formes molt complexes. Escombrada Es realitza una panormica horitzontal brusca que acaba en una imatge indefinida.
60. Una s竪rie de codis articulen els elements grfics que poden apar竪ixer en pantalla. Entre ells figuren : Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.12 Codis grfics Didasclies Utilitzades en el cinema mut com a forma de suport del dileg absent, per afegir alguna informaci坦 complementria o per separar seq端竪ncies. Subt鱈tols Generalment sutilitzen per incloure la traducci坦 dels dilegs. Tamb辿 es pot utilitzar per contradir el que es veu o sexplica. T鱈tols de cr竪dit Codis escrits Apareixen com a part de la realitat o del decorat enregistrat.
61. Considerem com a trucs aquelles t竪cniques, ja siguin en el moment de lenregistrament o durant el muntatge, que permeten crear imatges que dif鱈cilment es podrien captar en la realitat. Dintre dels trucs es poden incloure: Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.13 Trucs i efectes especials Manipulaci坦 de la velocitat i sentit invers Incrustaci坦 dimatges Mitjan巽ant el chromakey es poden combinar imatges. Variaci坦 de langle denregistrament s de lents o mscares a lobjectiu Stop-motion. Aparicions i desaparicions Permet presentar aparicions, desaparicions i transformacions de persones i objectes. Tamb辿 sutilitza per mostrar animacions on els protagonistes s坦n objectes.
62. Infografia, v鱈deo digital i multim竪dia Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.13 Trucs i efectes especials Maquetes i escenaris projectats Al davant es desenvolupa lacci坦 dels personatges que senregistra. Permet crear seq端竪ncies impossibles en escenaris irreals.
63. La majoria defectes especials es generen mitjan巽ant la postproducci坦 , nom amb el que es denominen els efectes creats de forma digital. Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus: Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.13 Trucs i efectes especials Efectes 嘆ptics Consisteixen en la manipulaci坦 de les imatges. Tamb辿 sanomenen efectes visuals o fotogrfics. Efectes de so Efectes mecnics Es realitzen durant lenregistrament. Comprenen aspectes relacionats amb lescenografia, pirot竪cnia, pluja artificial...etc.
64. Ludio 辿s un element expressiu que contribueix a enriquir el contingut duna producci坦 f鱈lmica. s tan important com la imatge. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.14 M炭sica i efectes sonors So directe Senregistra juntament amb les imatges. Cal tenir en compte si senregistra en interior o exteriors. Habitualment sacostuma a enregistrar el so ambient dels espais on es duu a terme la gravaci坦. Efectes sonors Sutilitzen per destacar accions molt espec鱈fiques. Se solen afegir en el proc辿s dedici坦. Banda sonora S坦n les m炭siques, originals o no, que acompanyen una escena o seq端竪ncia. Poden tenir diverses finalitats en funci坦 del que es vulgui comunicar.
65. Veu en off Comentaris que acompanyen les imatges per tal de descriure, clarificar, informar... Pot tenir un carcter impersonal o b辿 un sentit m辿s personal, en 1捉 persona. Comunicaci坦 i Interacci坦 Educativa > M嘆dul TAC 3.14 M炭sica i efectes sonors Silenci Sutilitza com a recurs expressiu. Sutilitza en moments molt puntuals ja que pot adquirir un sentit dramtic molt marcat.
Editor's Notes
#3: Espectador com a particpant actiu en el proc辿s de descodificaci坦/interpretaci坦 del missatge
#6: Constitueix el marc de refer竪ncia (que es veu a trav辿s del visor de la cmera) dins del qual se situen els objectes que es volen enregistrar i amb la perspectiva que es vol captar. Se puede decir que el fuera de campo es aquello que el espectador cree que existe fuera del encuadre bas叩ndose en la informaci坦n de lo que ve dentro del cuadro. Es un espacio invisible que rodea a lo visible
#13: Temps de lectura variable, fins que es puguin apreciar els detalls
#16: L竪mfasi se centra en la intimitat. T辿 un gran valor expressiu. Es perd completament el context. Procurar no abusar ja que cansa a lespectador.
#20: Los puntos en los que estas rectas se cruzan son los v辿rtices de un rect叩ngulo central en la toma, denominado zona 叩urea. De este modo se consigue evitar la monoton鱈a que producen los encuadres demasiado sim辿tricos. Los personajes principales no han de ocupar el centro del encuadre. La l鱈niea del horizonte nunca dividir叩 horizontalmente el encuadre en dos partes iguales.
#26: Les composicions massa sim竪triques poden ser agradables, per嘆 a llarg termini poden resultar massa mon嘆tones. Les asim竪triques, en canvi, produeixen sensaci坦 dinestabilitat i poden ser eficaces per crear tensi坦.
#28: Aquest pla tamb辿 tendeix a exagerar els trets f鱈sics de la figura filmada des de sota.
#29: En els contrapicats el personatge es mostra aplastat contra el terra. Aquest enquadrament t辿 un carcter trgic i omniscient.
#30: Langle aberrant expressa inestabilitat, inquietud, inseguretat i accentua la subjectivitat de lenquadrament.
#31: Distncia focal : com m辿s gran, menys profunditat de camp. Elsobjectius que tenen m辿s profunditat de camp s坦n els grans angulars i els que tenen menys s坦n els teleobjectius. Obertura del diafragma : com m辿s obert, menys profunditat de camp. Distncia entre la cmera i el subjecte : com m辿s gran, m辿s profunditat de camp
#34: Objetivo : el objetivo de una c叩mara es la lente por donde entran los rayos luminosos reflejados por los objetos exteriores y que formar叩n la imagen en una pel鱈cula fotogr叩fica o cinta de v鱈deo situada a una determinada distancia de su centro 坦ptico (distancia focal)
#35: Cuanto m叩s cerrado est辿 (mayor n炭mero f), mayor ser叩 la profundidad de campo. Cuanto m叩s abierto est辿 (menor n炭mero f) m叩s peque単a es la profundidad de campo. Este comportamiento es debido al fen坦meno de colimaci坦n de la luz . Los rayos de luz que pasan por una apertura peque単a est叩n m叩s alineados que en una apertura grande y esto se traduce en mayor nitidez a distancias m叩s alejadas del punto focal.
#36: Cuanto m叩s cerrado est辿 (mayor n炭mero f), mayor ser叩 la profundidad de campo. Cuanto m叩s abierto est辿 (menor n炭mero f) m叩s peque単a es la profundidad de campo. Este comportamiento es debido al fen坦meno de colimaci坦n de la luz . Los rayos de luz que pasan por una apertura peque単a est叩n m叩s alineados que en una apertura grande y esto se traduce en mayor nitidez a distancias m叩s alejadas del punto focal.
#37: Distncia entre la cmera i el subjecte : com m辿s gran, m辿s profunditat de camp
#40: Evitar trencar il揃lusi坦 d econtinu誰tat Cada presa ha de tenir relaci坦 amb lanterior i serveir de base per a la seg端ent.
#44: La llum ens permet fer visibles els espais i referents que surten dins lenquadrament. La il揃luminaci坦 es regeix per uns codis ling端鱈stics que v辿nen determinats pel clima que es pret辿n aconseguir.
#45: Il揃luminaci坦 suau o il揃luminaci坦 tonal s una il揃luminaci坦 difusa que redueix els contrastos excessius i permet apreciar b辿 els detalls a lombra. s menys dramtica que la il揃luminaci坦 dura i proporciona una aparen巽a agradable a les persones. Il揃luminaci坦 dura o il揃luminaci坦 de clar obscur . s una il揃luminaci坦 direccional que serveix per a destacar les formes i els contorns de les persones i els objectes. Produeix un fort contrast. Quan sutilitza una il揃luminaci坦 dura les persones poden adquirir un aspecte amena巽ador.
#46: La llum natural 辿s canviant, menys controlable. Amb freq端竪ncia es modifica mitjan巽ant llum artificial i reflectors. La llum artificial 辿s la generada per focus.
#50: La temperatura de color es mesura en graus Kelvin. Balan巽 de blancs s un control de la cmera que permet assegurar que els blancs s坦n blancs. El que es fa 辿s establir una relaci坦 entre la temperatura de color de la font de llum i el punt blanc. Daquesta manera sindica a la cmera quin 辿s el color blanc.
#51: Additiu: RGB, Vermell-Verd-Blau, digital, valors de 0 a 255 per als primaris Substractiu: Pantone, Magenta-Cian-Groc, Art鱈stic, cada color t辿 un n炭mero.
#55: Colors clids Suggereixen amplitud, proximitat i sensacions alegres
#56: Colors freds Suggereixen estretor, llunyania i sensacions de pessimisme i relaxament
#57: Els filtres poden ser gelatines (lmines dacetat que es col揃loquen davant lobjectiu de la cmera i generen canvis de color en la imatge) o mitjan巽ant la llum natural.