More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (20)
Similar to T.3.el color 1 (20)
More from Ana Blesa (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
T.3.el color 1
- 1. Unitat 3. EL COLOR
- 2. Mitjan巽ant el color se simbolitzen sentiments com l'amor, l'esperan巽a, l'odi, etc.., i es codifiquen senyals indicadors de perill o d'av鱈s perqu竪 tots ens poguem moure en el nostre entorn. El color 辿s doncs, necessari en camps tan diversos com l'art, l'arquitectura o el disseny. s important con辿ixer q端estions relacionades amb el llenguatge del color com ara la classificaci坦, les qualitats, els efectes i les sensacions visuals que apareixen quan els combinem de diferents maneres. Tamb辿 辿s important con辿ixer l'expressivitat de cada tonalitat.
- 3. 1. Colors primaris i secundaris El color 辿s un element del llenguatge plstic i visual igual que el punt, la l鱈nia, el pla i la textura. Quan contemplem un paisatge podem percebre gran quantitat de colors que configuren les formes, amb les seves llums i les seves ombres. Seria impossible disposar de tants de colors per a pintar un quadre o reproduir una imatge impresa. Per aix嘆 s'ha investigat al llarg de totes les 竪poques fins arribar a crear una s竪rie de colors bsics o fonamentals amb els quals, mesclats en quantitats diferents i afegint-los blanc i negre, podem arribar a imitar amb una certa perfecci坦 els colors que observem a la realitat
- 4. 1.a. Colors primaris pigment. Els tres colors-pigment fonamentals s坦n aquells que no es poden aconseguir per la mescla de cap altra color. Es denominen tamb辿 colors primaris i s坦n; el groc, el blau cian i el magenta.
- 5. 1.b. Colors secundaris pigment. Si mesclem dos a dos els colors primaris, s'obtenen els colors secundaris, tamb辿 anomenats binaris, que s坦n el vermell, el verd i el violeta.
- 6. 1.c. Mescla sustractiva. Quan es mesclen tots els colors primaris es produiex una sensaci坦 visual propera al negre. Aquest proc辿s s'anomena mescla sustractiva, perqu竪 significa que cada color afegit resta lluminositat al conjunt.
- 7. 1.d. Cercle cromtic i colors complementaris El cercle cromtic 辿s un esquema, generalment format per una figura geom竪trica circular, que serveix per a ordenar els color primaris i secundaris i facilitar aix鱈 la seva comprensi坦 visual. Els colors oposats en el cercle cromtic es diuen complementaris. Un color 辿s complementari d'un altre quan no cont辿 cap quantitat del color oposat. Per exemple, el groc 辿s complementari del violeta perqu竪 no cont辿 gens de blau ni de magenta, que s坦n els colors que el formen. Quan dos colors complementaris es mesclen pict嘆ricament o es superposen es produeix un color negr坦s. D'aqu鱈 que en pintura, per a obtenir les ombres d'un color s'utilitza el seu complementari.
- 9. 2. Les qualitats del color Els colors estan definits per tres qualitats essencials: to, valor i saturaci坦. To, El to mat鱈s o tint 辿s el nom espec鱈fic que es d坦na a cada color. Per tant, 辿s la qualitat amb qu竪 identifiquem el color, sense tenir-ne en compte la composici坦.
- 10. Valor, el valor o lluminositat d'un color representa el grau de claretat o foscor que t辿. La claretat s'aconsegueix afegint blanc a un to, i la foscor, afegint-hi negre. Quan un to t辿 molta mescla de blanc, es diu que t辿 un valor alt. Si t辿 molta mescla de negre, es diu que t辿 un valor baix.
- 11. Saturaci坦, la saturaci坦 es refereix al grau de puresa, vivesa o intensitat d'un color. Els colors primaris i secundaris s坦n colors purs, 辿s a dir, tenen un grau mxim de saturaci坦.
- 12. Percepci坦 del color Els ulls poden percebre de manera diferent un mateix color depenent de la il揃lumninaci坦, de la superf鱈cie que ocupa o dels colors que l'envolten. Mirant diferents imatges 辿s fcil comprovar com el color no 辿s una qualitat fixa dels objectes, com s鱈 que ho s坦n la forma i la textura.
- 14. 3. Gammes cromtiques Una gamma cromtica 辿s una escala o gradaci坦 que ordena els colors segons un criteri determinat; el valor, la saturaci坦, la posici坦 dels tons en el cercle cromtic, etc. Seguint com a criteri de classificaci坦 la posici坦 dels tons en el cercle cromtic, hi ha dues gammes cromtiques; la gamma freda i la gamma clida.
- 15. Gamma freda; t辿 com a color m辿s fred el blau i inclou des del verd fins al color porpra, que 辿s la mescla del violeta amb el magenta.
- 16. Gamma clida, es compon dels tons que van des del magenta fins el groc verd坦s, i t辿 el vermell com a color m辿s clid.
- 17. Expressivitat de les gammes cromtiques En el camp de l'activitat art鱈stica, les gammes s'usen com un valor expressiu. Per exemple, els colors de la gamma freda es solen associar a la calma, la quietud o la serietat; i els colors de la gamma clida s'usen quan es vol expressar alegria, for巽a, valor o agressivitat.
- 18. Gamma acromtica. La gamma acromtica usa nom辿s el blanc i el negre, que, mesclats en distintes proporcions ens donen diferents valors de claretat i foscor (grisos). Aquesta gamma tamb辿s es considera freda.
- 19. Relacions harm嘆niques entre els colors. La combinaci坦 de colors en una composici坦 art鱈stica, sigui pintura, escultura, disseny, cinema o fotografia 辿s molt important perqu竪 determina l'efecte visual, l'expressivitat i el simbolisme de l'obra. La manera de combinar els colors s'anomena harmonitzar. Es poden harmonitzar colors afins, colors complementaris i colors amb blanc i negre, que donen lloc als grisos.
- 20. Harmonia de colors afins. Si volem que la vista es desplaci de manera uniforme per la superf鱈cie acolorida, hem d'emprar colors semblants entre s鱈, o afins. Per exemple, groc verd坦s verd i blau verd坦s. Quan usem colors propers en el cercle cromtic (un quart de cercle aproximdament), establim una relaci坦 entre els colors que s'anomena harmonia de colors afins.
- 21. Harmonia de colors complementaris. Si preferim, per contra, que la vista sigui atreta de primer per uns colors i despr辿s per uns altres, perqu竪 ens interessa separar les formes, pintarem la nostra obra amb gammes contrastades, 辿s a dir, amb colors oposats en el cercle cromtic. Per exemple, magenta amb verd, groc amb violeta o blau amb vermell. Quan empram colors oposats en el cercle cromtic cream una harmonia de colors complementaris o contrast harm坦nic.
- 22. Harmonia de grisos. Quan en una composici坦 es combinen colors amb blanc i negre, apareix una relaci坦 anomenada harmonia de grisos. Si els colors emprats s坦n afins, direm que es tracta d'una harmonia de grisos afins. Mentre que si usem colors complementaris, es tracta d'un contrast harm嘆nic de grisos complementaris. En el llenguatge pict嘆ric s'ent辿n per to gris no sols la combinaci坦 de blanc i negre, sin坦 qualsevol altre color mesclat amb aquests colors.