More Related Content
What's hot (20)
Similar to POWER POINT " ELS FELINS" (20)
POWER POINT " ELS FELINS"
- 1. 1
- 2. 2
- 3. MS GATS 3
- 4. GAT SALVATGE SASSEMBLA A UN GAT DOMSTIC, PER T EL COS MS GRAN I S MS FORT. VIU EN ZONES DE BOSC ESPESSES I AMAGADES DE LA GENT. NORMALMENT CAA DE NIT I SALIMENTA BSICAMENT DE RATOLINS, OCELLS I CONILLS 4
- 5. EL LINX LINX AFRICANO LINX IBRIC 5
- 6. LINX IBRIC S MS GRAN QUE UN GAT. T LES POTES CURTES I FORTES. EL SEU PELATGE S FOSC. T UNS PLOMALLS A LES ORELLES I A LA CUA. CAA SOBRE TOT CONILLS, TOT I QUE TAMB SALIMENTA D NECS I PERDIUS. 6
- 7. EL GUEPARD VIU A LA SABANA, QUE S UNA ZONA AMB ESPAIS OBERTS I HERBES ALTES ON ES POT AMAGAR PER CAAR. SALIMENTA DALTRES ANIMALS, COM ELS IMPALES I LES GASELES 7
- 8. GUEPARD T LA PELL TACADA, EL CAP PETIT I LES POTES LLARGUES. LA CUA LI FA CONTRAPS QUAN CORRE. S LANIMAL TERRESTRE MS RPID. 8
- 9. GUEPARDS 9
- 10. LLEOPARD VIU EN ZONES DE SELVA, ON QUASI SEMPRE S A DALT DELS ARBRES EL PERODE DE GESTACI DURA AL VOLTANT DE TRES MESOS I LA FEMELLA POT TENIR ENTRE 1 I 6 CADELLS, ENCARA QUE EL MS NORMAL SN 2 O 3. 10
- 11. LLEOPARD S UNA MICA MS GROS I CORPULENT QUE EL GUEPARD I TAMB T EL COS TACAT. EL SEU MENJAR PREFERIT SN ELS ANTLOPS I ELS MICOS 11
- 12. LLEOPARD Els lleopards cacen nom辿s per la nit i acostumen a passar el dia endormiscats entre la vegetaci坦, en caus d'altres animals o, m辿s sovint, sobre la branca d'un arbre al que trepen amb gran agilitat. Pel lleopard, l'arbre 辿s a la vegada on descansa, des d'on ca巽a i on emmagatzema el seu menjar. Les seves preses favorites s坦n els micos i algunes esp竪cies d'ant鱈lops petits o mitjans, zebres i bous. Quan els hi manquen aquest tipus de preses tamb辿 poden menjar ratolins de camp, altres animals petits i fruita. S坦n animals solitaris excepte en l'竪poca reproductora. 12
- 13. JAGUARS LI AGRADA BANYAR-SE EN ELS RIUS. AIX POT PESCAR PEIXOS. 13
- 14. JAGUAR S SEMBLANT AL LLEOPARD. EL PODEM TROBAR EN ZONES SELVTIQUES I MUNTANYOSES. S MOLT GIL. 14
- 15. PUMA VIU A LES MUNTANYES DAMRICA. S EL FEL MS GRAN DE TOT EL CONTINENT. EL SEU PL S ESPS I SEDS. CAA DE NIT I SALIMENTA TANT DOCELLS COM DE MAMFERS. 15
- 16. s un fel鱈 silenci坦s, es despla巽a furtivament i 辿s el terror danimals com les cabres, c辿rvols, encara que tamb辿 s坦n les seves preses ratolins, peixos i aus. Des de dalt dels arbres busca a les seves v鱈ctimes i salta des de dalt, sobre el llom daquestes i trenquen la seva columna vertebral 16
- 17. LLEONS 17
- 18. 晦晦掘用 VIU A LA SABANA AFRICANA, EN FAMLIES FORMADES PER ALGUNS MASCLES, DIVERSES FEMELLES I CADELLS. NORMALMENT CACEN LES FEMELLES. S ALIMENTEN DE NYUS, DE BFALS I ANIMALS GRANS I MITJANS. 18
- 19. 晦晦掘用 I LLEONA 19
- 20. 20
- 21. ELS CADELLS 21
- 22. Viu en grups de 5 a 25 individus. El grup est compost per un gran nombre de femelles amb les seves criatures i dos o tres mascles adults. Quan arriba un nou mascle a la rajada i expulsa als antics dominants, sol matar a les criatures joves. Passen les hores de m辿s calor sota els arbres, solen dormir o estar endormiscats durant la major part de les hores del dia. La seva vista i o誰da s坦n excel揃lents. 22
- 23. TIGRES 23
- 24. EL TIGRE S EL FELI MS GRAN DEL MON 24
- 25. T LA PELL RATLLADA I AIX AJUDA A AMAGAR-SE A LA SELVA. 25
- 26. EL TIGRE S UN GRAN NEDADOR 26
- 27. LA FEMELLA DE TIGRE T UNA MITJA DE 3 CADELLS 27
- 28. LI AGRADA CAAR DE NIT. LES SEVES PRESES PODEN TIGRE BLANC SER MOLT GRANS, COM ELS BFALS I ELS CRVOLS. 28
- 29. FI 29