Este documento presenta varias preguntas filos坦ficas fundamentales como qu辿 es la realidad, qu辿 es conocer, el origen y destino del universo, el sentido de la existencia, la naturaleza de la muerte y el mal. Explora estas preguntas desde perspectivas hist坦ricas, cient鱈ficas y religiosas, y discute c坦mo la filosof鱈a puede ayudar a comprender y abordar estos temas complejos.
Este documento presenta varias preguntas filos坦ficas fundamentales como qu辿 es la realidad, qu辿 es conocer, el origen y destino del universo, el sentido de la existencia, la naturaleza de la muerte y el mal. Explora estas preguntas desde perspectivas hist坦ricas, cient鱈ficas y religiosas, y discute c坦mo la filosof鱈a puede ayudar a comprender y abordar estos temas complejos.
3. Reflexionar sobre les preguntes =>Aprendre a filosofar=> Aprendre a pensar . Encara que aix嘆 no es tasca de la filosofia per嘆 si te que veure ja que genera una actitud reflexiva i cr鱈tica. 1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
4. La filosofia sorgeix de les experi竪ncies vitals. La vida ens porta la necessitat de formular preguntes. Quan fem una pregunta sinicia un proc辿s de cerca=> Posem en marxa la nostra capacitat de pensar. 1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
5. Podem distingir entre: - Aprendre filosofia (Conte problemes bsics sobre els que tradicionalment ha tractat la filosofia) - Aprendre a filosofar (Preguntar-se a si mateix problemes propis) Sha de subratllar la importncia del dileg filos嘆fic (tots tenim la necessitat de buscar junts, es a dir parlar dels nostres problemes i buscar una soluci坦) 1.1 Aprendre filosofia o aprendre a filosofar?
6. Les preguntes filos嘆fiques acostumen a ser for巽a radicals(radicals en el sentit que van al quit de la q端esti坦). Per aix嘆 han donat lloc a dilegs molt pol竪mics han transformat la manera dentendre la realitat.
7. -Aquestes preguntes mostren inter竪s per : El que ens envolta, con竪ixer-se a un mateix, i al nostra forma de viure i actuar. -Aquestes preguntes es poden classificar en: Preguntes te嘆riques, com per exemple 多Qu竪 辿s estimar? Preguntes prctiques, com per exemple 多Quins fins hem de seguir?
8. L anomenat gir aplicat dem ajuda per solucionar problemes i preguntes com, dilemes 竪tics. Com pot ser en la medicina o la just鱈cia. Dels fil嘆sofs sespera que ofereixin principis 竪tics que ajudin a prendre Decisions, 辿s a dir => 岳庄界温 aplicada
9. Les preguntes filos嘆fiques que ens ajuden a aprendre a pensar ens connecta directament amb el dileg filos嘆fic . Un dileg filos嘆fic nom辿s ho 辿s si promou un raonament. Hi ha una s竪rie de preguntes que ajuden al dileg filos嘆fic (Exemple: Quines raons tens per dir aix嘆). Aquestes preguntes ens ajudaran atrobar raons millors i m辿s s嘆lides
10. Ens referim a cosmologia com el terme que forma part de la filosofia i que tracta del m坦n en general. Aqu鱈 es relaciona filosofia i ci竪ncies naturals . La tradici坦 judeocristiana i la musulmana plantegen que la creaci坦 devia haver tingut lloc uns 5000 anys aC. En canvi el pensament grec creu que el m坦n i lesser hum ha tingut lloc del no-res i sempre ha estat aix鱈. Des del Big bang, lunivers est en expansi坦 i ho fa dacord amb la idea de lespai. Per tan lunivers nom辿s pot continuar expandir-se o contreure's. 2.1 La pregunta del cosmos
12. El terme sentit te molts significats, per嘆 des del punt de vista filos嘆fic s坦n tres: - El sentit com a finalitat: Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat. No te sentit una acci坦 que no contribueix a aconseguir el fet que se suposa que persegueix. - El sentit com a significaci坦: Relacionat amb el llenguatge, ex: quan diem que una frase te sentit. - El sentit com a valor : Que valgui la pena.
13. El sentit, problema o misteri? -Problema: situacions on hi ha alguna cosa que dificulta alguna acci坦. -Misteri: situaci坦 m辿s profunda, no 辿s un obstacle, sin坦 que simplement no te respostes o soluci坦, ens acompanya tota la vida. EL SENTIT EST MS APROP DEL MISTERI
14. Tres tipus de resposta a la paraula sentit: - No hi ha sentit: Lexist竪ncia i el m坦n s坦n absurds. En realitat, aquesta posici坦 elimina la pregunta en si. - Hi ha un sentit immanent: Lexist竪ncia t辿 finalitat, significat o valor, per嘆 entenen que la mort 辿s un l鱈mit absolut per a l humanitat - Hi ha un sentit transcendent: Seria una posici坦 religiosa, tot te sentit despr竪s de la mort.
15. Religi坦 i sentit: Hi ha molts tipus de religions, per嘆 totes busquen descobrir un sentit 炭ltim per a la vida humana. - Religi坦 com a relligament : Xavier Zubiri(1898-1983), religi坦=>relligo(en llat鱈) que vol dir relligar. Els humans estan relligats, tenen una vinculaci坦 respecte les coses, el m坦n D辿u. - Religi坦 com a relaci坦 : Una relaci坦 entre l辿sser hum i una realitat divina. Es distingeixen dos apartats: - Dimensi坦 de lencontre : El que es div鱈 surt a la cerca de la persona de diverses maneres. - Dimensi坦 de la resposta : Lencontra impulsa a l辿sser hum a transformar la seva vida dalguna manera.
17. Per definir la mort ho hem de fer amb una relaci坦 amb la vida. La mort es el final de la vida, el cessament de les activitats vitals. I la manera que tindrem dentendre la mort, dep竪n de com entenem la vida. LA VIDA la podem definir en dos sentits: -Biol嘆gic: s dif鱈cil definir la vida biol嘆gicament. -Filos嘆fic: Els pensadors grecs creien que hi havia una vida apart de la vegetal/animal, la vida prctica o moral A partir del S XIX es desenvolupa una l鱈nea de reflexi坦. Ortega y Gasset creu que la vida es trobar-se amb el mon, estar en circumstncia Ortega y Gasset
18. LA MORT COM A FENMEN HUM => Morir 辿s all嘆 que passa a tots els 辿ssers de la naturalesa, fins i tot els inanimats. Per嘆 nom辿s te significat ple a la vida humana, ja que els humans som els 炭nics que tenim consci竪ncia de que estem vius i de que hem de morir
19. Mort i filosofia Fil嘆sofs com Plat坦 van crear una relaci坦 entre la mort i la filosofia. Ells creien que la filosofia ens preparava per la mort Experi竪ncia de la mort Epicur mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som Aix鱈 podem afirmar que no podem viure la nostra pr嘆pia mort. Ja que quan som vius no podem estar morts. Epicur fil嘆sof grec
20. La mort com a definici坦 de l辿sser hum En el S XX, hi havia una tend竪ncia filos嘆fica a reflexionar de forma notable sobre la mort: lexistencialisme. Per el cas dels 辿sser humans, primer existim i despr辿s, en funci坦 del que vivim ens fem duna determinada manera, adquirim una ess竪ncia = ess竪ncia dexistir. Sentit de la mort i la transcend竪ncia El significat de la mort varia segons la manera que entenguem l辿sser hum. Hi ha dues posicions bsiques: -Monisme: No hi ha composici坦 en la realitat humna -Dualisme: l辿sser hum esta fet per dos tipus de realitat, material(cos) espiritual(nima)
22. La q端esti坦 del mal ens porta al terme teodicea ens remet tan a la justificaci坦 de D辿u davant del mal com a la just鱈cia de D辿u. L intent de justificar D辿u davant lexist竪ncia de mal. Hi ha tres tipus de mal: - Metaf鱈sic : s identifica amb la finitud de les coses - F鱈sic : lleis naturals, si et caus i et fas mal. - Moral : te la seva arrel en l 炭ltim termini, en la llibertat dels 辿ssers humans per elegir entre diferents formes d acci坦 Mal f鱈sic
23. Del mal metaf鱈sic al mal moral El problema no 辿s de la manera en qu竪 ho planteja Epicur, sin坦 previ al seu plantejament: 辿s el problema que D辿u es troba de crear o no crear un m坦n la inevitable finitud del qual doni cabuda necessriament al mal. El mal com injust鱈cia La perplexitat que ens provoca la realitat del mal apareix sobretot en prendre consci竪ncia de com dabsurd 辿s el sofriment de la persona bona.
24. D辿u com a garant de la just鱈cia La paradoxa 辿s que el mal tingui l炭ltima paraula en l hist嘆ria; la ra坦 reclama que ha de ser dun altra manera per aix嘆 reclama lexist竪ncia dun D辿u per reparar lo injust. -La ra坦 no ens dona la capacitat de donar raons sin坦 de fer-nos sentir que hi ha coses que ens humanitzen i coses que ens deshumanitzen.
26. s en el S XX quan es pensa amb m辿s inter竪s sobre els problemes que giren entorn daquest coneixement. Hi ha diferents formes de concebre la ci竪ncia: Concepci坦 inductivista: La ci竪ncia sidentifica amb un coneixement objectiu, cert i fiable. Per aix嘆 el que no pot confirmar-se emp鱈ricament no 辿s cient鱈fic .
27. Una forma de revisar la posici坦 extrema de l inductivisme 辿s defensar que les lleis obtingudes per inducci坦 nom辿s s坦n probablement verdaderes. Per tant es probable, per嘆 no cert al cent per cent.
28. Lestudi de la ci竪ncia exigeix entendre lactivitat cient鱈fica com un tot i la ci竪ncia com un proc辿s de comunicaci坦 complex. Les teories s坦n sobretot una manera de veure el m坦n.
29. Concepcions alternatives de la ci竪ncia Feyerabend(1924-1994) fil嘆sof. Va proposar una concepci坦 de la ci竪ncia consistent a renunciar completament a la idea que la ci竪ncia 辿s una activitat racional. Segons la seva opini坦 la ci竪ncia no t辿 caracter鱈stiques especials que la facin superior als altres coneixements. Molts autors consideren que la ci竪ncia 辿s ret嘆rica , que fa construccions metaf嘆riques per facilitar la comprensi坦 de la realitat.
30. La ci竪ncia pot estar condicionada per: Epistemol嘆gics: 1-El falsacionisme en afirma que la ci竪ncia 辿s un coneixement fiable. 2-Grcies al condicionament de levoluci坦 podem pensar racionalment. La racionalitat 辿s un producte de la evoluci坦 que podria haver estat molt diferent. Tecnol嘆gics: La ci竪ncia est condicionada per la tecnologia tan per possibilitar-la o limitar-la. Econ嘆mics i pol鱈tics.
31. La ci竪ncia no 辿s l炭nic saber valu坦s. Pretendre que la ci竪ncia tingui totes les respostes sobre la condici坦 humana 辿s un error i fins i tot pot resultar perill坦s. Hi ha problemes de l辿sser hum que estan fora del domini de la ci竪ncia. La ci竪ncia i l竪tica: Podrien ser els problemes que t辿 qualsevol metge, un problema moral amb el seu pacient. Quan ha de desconnectar de una mquina a una persona que est en coma... S坦n problemes morals i cient鱈fics amb el que es te que enfrontar.
33. Utilitzem la paraula utopia per referir-nos a all嘆 que desitgem per嘆 辿s insostenible. La utopia t辿 el seu origen en la insatisfacci坦 o el desacord amb la realitat. Parlem de utopia com a motor de canvi. Paisatge ut嘆pic, 辿s desitjable per嘆 impossible
34. Caracter鱈stiques bsiques de la utopia. Origen=> Neix l impuls ut嘆pic. Fonamentaci坦=> Aix嘆 sorgeix per la defensa duns valors 竪tics. Funci坦=> Funci坦 critica cap a la societat. Objectiu=> Idear institucions per arribar a la societat perfecta. Metodologia=> Experimentaci坦 de noves possibilitats. Carcter Global=> Descripci坦 de com seria aquesta societats si els ideals queescoll鱈ssim funcionessin. LA UTOPIA SOCIAL S UN MODEL IDEAL DE SOCIETAT ALTERNATIU L EXISTEN
36. Cr鱈tiques al pensament ut嘆pic Des del pla te嘆ric: -La impossibilitat de realitzaci坦 -La condemna al totalitarisme Des del nivell dels esdeveniments -La utopia de la ci竪ncia i la tecnologia, solucionar problemes. -Els intentes de realitzar una societat igualitria han desembocat en r竪gims totalitaris -La utopia informacional est servin per controlar i unificar. Com a conseq端竪ncia daix嘆 disminueix la capacitat creativa.
37. Per realitzar una defensa ut嘆pica es necessari fer una critica de ella mateixa, decidir quins elements s坦n necessaris, els que no es poden treure i els contingents que s坦n es que varien depenen de la situaci坦 concreta de la utopia. Possibilitat de realitzaci坦: No existeix oposici坦 entre all嘆 el que 辿s real i all嘆 que 辿s ideal, perqu竪 all嘆 que es real es pot millorar. Acusaci坦 de totalitarisme: Si es mostra que l'esp竪cie humana t辿 una dimensi坦 egoista, tamb辿 te una altre generosa. No hem de cometre lerror de negar l utopia per que creiem que mai no es podr realitzar.
38. En lactualitat el model duna societat justa ha de contenir dos aspectes bsics : - Un nucli 竪tic universal : Satisfer uns m鱈nims de 竪tica c鱈vica i incloure valors de llibertat, igualtat i solidaritat - El contingut ut嘆pic : Propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en com炭. Tot aix嘆 ha dincloure aspectes imaginatius, buscar noves possibilitats de millorar. Aquest dos aspectes bsics han dajuntar-se per ajudar-nos a superar all嘆 existent. Per aix嘆 ser ut嘆pics 辿s ser realista , ja que es intentar descobrir noves possibilitats.
