L’espai que ens envolta per Laura i MireiaMàrius Martínez i MartíPresentació de Laura Amieva i Mireia Gonzàlez de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2011-2012
L'espai que ens envolta per Ikram i PatríciaMàrius Martínez i MartíPresentació d'Ikram El Muhandiz i Patrícia Ruiz de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013
L'espai que ens envolta per Albert i CarlosMàrius Martínez i MartíPresentació d'Albert Aragon i Carlos de la Fuente de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'Univers i el Sistema Solar" de CMC curs 2013-2014
L'espai que ens envolta per Saber i PedroMàrius Martínez i MartíPresentació de Pedro López i Saber Bouazza de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013
L’espai que ens envolta per Laura i MireiaMàrius Martínez i MartíPresentació de Laura Amieva i Mireia Gonzàlez de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2011-2012
L'espai que ens envolta per Ikram i PatríciaMàrius Martínez i MartíPresentació d'Ikram El Muhandiz i Patrícia Ruiz de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013
L'espai que ens envolta per Albert i CarlosMàrius Martínez i MartíPresentació d'Albert Aragon i Carlos de la Fuente de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'Univers i el Sistema Solar" de CMC curs 2013-2014
L'espai que ens envolta per Saber i PedroMàrius Martínez i MartíPresentació de Pedro López i Saber Bouazza de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "L'espai que ens envolta" de CMC curs 2012-2013
Einstein a provaannalarroyThis document discusses Albert Einstein and his theories of relativity. It examines how his theories changed modern physics and our understanding of space, time, and the universe. The document is divided into 11 sections that explore Einstein's work and its significant impact.
Exercicis de dissolucionsannalarroyExercicis de dissolucions per 4t d'ESO
Las fuerzas fundamentales del universo annalarroyEl documento describe las cuatro fuerzas fundamentales del universo: gravitatoria, electromagnética, nuclear fuerte y nuclear débil. Cada una implica el intercambio de un tipo diferente de partícula y difiere en su intensidad e alcance. Los científicos buscan una teoría unificada que demuestre que estas fuerzas aparentemente diferentes son manifestaciones de una única interacción. La teoría de supercuerdas, que considera los componentes fundamentales como cuerdas en lugar de puntos, es actualmente la mejor candidata para una te
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docxEscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 30/01/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024EscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 15/10/24 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfEscolaRoserCapdevila18Liquidació del Pressupost, exercici 2024, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdfEscolaRoserCapdevila18Acta de la Comissió permanent del dia 20/02/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdfErnest Lluch
Premi nobel de física.
1. PREMI NOBEL DE FÍSICA: Els
neutrins
El japonès Takaaki Kajita y el canadenc
Arthur McDonald van rebre el dia 6 d'octubre
el Premi Nobel de Física pel descobriment
de l'oscil·lació dels neutrins cosa que
significa que aquestes partícules tenen
massa. Aquest fet ha qüestionat la nostra
comprensió sobre el funcionament de la matèria.
El mot Neutrins prové d'un terme italià que significa 'petits neutrons', inventat pel científic
italià Enrico Fermi. Són partícules subatòmiques de tipus fermiònic (un dels dos tipus
partícules que es troben a la natura), sense càrrega i amb una massa extremadament petita.
Els neutrins han sigut les partícules més misterioses de l'univers pel fet de no
deixar rastre i d'aquí sorgeix el sobrenom de fantasmes. Es formen a
l’atmosfera terrestre quan tenen contacte amb la radiació còsmica o també
quan tenen reaccions nuclears dins del Sol. Només els podem apreciar en
determinats llocs i mitjançant detectors situats a indrets protegits envers a
partícules més pesades. Els neutrins són tan ràpids i lleugers que se'n
desconeixia l'existència de massa.
Kajita va observar la oscil·lació dels neutrins el 1998 gràcies al Super
Kamiokande, una piscina de 50000 tones d'aigua construïda a un quilòmetre
sota terra a Japó. En algunes ocasions quan els neutrins travessaven l'aigua
interactuaven amb els electrons del líquid emetent un raig de llum que permetia
estudiar la seva trajectòria i les seves propietats. Centrant-se en els neutrins
que arriben de l'atmosfera va observar que oscil·laven en dos estats diferents.
Per altra banda, McDonald treballà a més de dos quilòmetres sota terra, en una
mina de níquel de Ontàrio (Canadà). Gràcies a aquesta instal·lació va
comprovar al 2001 que els neutrins que es formen en el Sol no desapareixen
en el trajecte cap a la Terra, sinó que simplement canvien la forma, oscil·lant
entre els diferents tipus.
Aquests dos descobriments expliquen que aquestes partícules no desapareixen
sinó que oscil·len entre tres estats diferents que els anomenen sabors i que la
seva dinàmica està basada en la mecànica quàntica. Tot i que aquests
científics hagin afirmat que tenen massa no se sap quina és la quantitat exacta
ja que varia quan es produeixen els canvis esmentats anteriorment. Així que en
conclusió, aquest descobriment ens indica que pot haver-hi indicis que hi hagi
una nova física en el univers que encara s'ha de descobrir.
BIOGRAFIES:
2. Takaaki Kajita: Nascut al 1959 a Japó és un físic conegut pels experiments
amb neutrins a Kamiokande. Es va graduar a la Universitat de Saitama el 1981.
A partir del 1988 va estudiar la investigació de Radiació Còsmica de la
Universitat de Tokio. Va esdevenir el director del Centre per Neutrins Còsmics
de l’Institut per la investigació de Rajos Còsmics el 1999.
I el dia 6 d’octubre del 2015 va rebre el premi Nobel de física juntament amb
Arthur B. McDonald per descobrir les oscil·lacions dels neutrins.
Arthur B. McDonald: Nascut el 1943 a Canadà. És un físic, director de
l'Observatori de Neutrins de Sudbury. Va treballar en els laboratoris nuclears de
Chalk River, va ser nombrat professor de física a la universitat de Princeton i
seguidament a la Universitat de Queen on actualment és el director. El dia 6
d'octubre de 2015 va rebre juntament amb Takaaki Kajita el Premi Nobel en
Física per descobrir l'oscil·lació i el coneixement de massa dels neutrins.
Xènia Salellas
4t d’ESO