�ݺ�ߣ

Anna Larroy

diumenge, 13 / gener / 2013

 La partícula elemental és el constituent bàsic
de la matèria.
 Podem veure aquesta partícula?

 La resposta és No!
 Solament coneixem la seva existència mitjançant
proves indirectes
 La resposta a la pregunta
Quina és aquesta partícula?

ha variat al llarg de la història.


La humanitat s‟ha preguntat des de fa
molt temps de què està fet el mon.

 Els quatre elements d‟Empèdocles:
aire, aigua, terra i foc.


 La matèria és discontinua i està
formada per àtoms.
 Àtom = indivisible
 Els màxims exponents Leucip i el seu
deixeble Demòcrit.
 Introdueixen sense base experimental els
àtoms com: objectes idèntics, indivisibles,
esfèrics i perfectes.
 Aristòtil creu en la continuïtat de la matèria,
per aquest motiu la teoria no prospera.


 Després de la caiguda de
l'Imperi Romà, el focus de
desenvolupament alquímic es
va traslladar al món islàmic.
Varen assimilar el pensament
 L'origen de l'alquímia
egipci i grec i van aportar
occidental pot situar-se en
descobriments químics clau
l„anticEgipte,el faraó
propis, tals com la tècnica de
Kheops va ser el més antic
la destil·lació, els àcids
alquimista i l'autor del
muriàtic(clorhídric), sulfúric,
primer tractat d'alquímia.
nítric, i més.
L'alquímia egípcia és
coneguda principalment a
través dels escrits d'antics
filòsofs grecs.
 Els romans van adoptar
l'alquímia grega i gran
part del seu coneixement.

 Durant l‟edat mitjana
els alquimistes
buscaven la pedra
filosofal i la
transmutació dels
elements
 No els preocupava el
coneixement si no era
amb finalitat
pràctica.

Com t’imagines els
alquimistes?

 Assenyala la
importància de
l‟observació per l‟estudi
i comprensió de la
natura.
 Indica el mètode amb el
què cal desenvolupar les
teories deductives
utilitzant evidències del
medi natural.

Va representar una mica de llum en
l’obscurantisme de l’edat mitjana


 Defineix element químic
com una substància que
no pot ser descomposta
en altres més simples per
mètodes físics ni químics,i
 És el primer químic. demostra que els quatre
 S‟anomena ell mateix
elements d‟Empèdocles
químic per distingir- en realitat no ho són.
se dels alquimistes  Fa estudis amb gasos i

 Solament creu en el
estableix la llei de la
resultat de les compressibilitat que porta
experiències. el seu nom.
Va publicar un llibre anomenat el
 Funda la Royal químic escèptic. Saps què vol dir
Society de Londres escèptic?

 Realitza la carrera d'advocat a la Universitat de París, però com
que li agrada la ciència estudia botànica , química i mineralogia.
 Participa a moltes comissions creades per a millorar la vida de la
gent. Als 21 anys, aconsegueix enllumenar París.
 Als 28 anys es casa amb la filla d'un important recaptador
d'imposts.
 Aconsegueix entrar el 1772 a l'Acadèmia Francesa de les Ciències,
institució que influeix decisivament en la seva vida.
 El 1789 publica la seva obra més important

«Tractat elemental de química».
 Al esclatar la revolució francesa, Lavoisier és

arrestat i guillotinat per haver estat recaptador
d‟impostos.


 Explica la combustió, la respiració,
i l'oxidació com a reaccions amb l'oxigen.
 Descobreix la composició de l'aire: l'aire
esta compost per dos gasos, un dels quals produeix
la combustió , que anomena oxigen i que identifica com
a element químic; i l'altre no, l'azot(no apte per a la vida
animal), que després s'anomenà nitrogen.
 Demostra que l‟aigua no és un element i comprova que està
formada per dos gasos, l‟oxigen i un altre que anomena
hidrogen (generador d‟aigua).
 Observa que la suma de la massa dels reactius és igual a la
suma de la massa dels productes: Llei de conservació de la
massa.
 Una vegada establertes les bases de la nova química, Lavoisier
crea una nova nomenclatura que encara constitueix la base de
la nomenclatura actual i s'eliminaren els noms antics:sucre de
Saturn, sal admirable, blanc d'Espanya, salfumant,...

 Joseph Louis Proust (1754-
1826), químic francès conegut
per la llei de les proporcions
 Proust va realitzar constants.
nombrosos experiments en
què va estudiar la Si dos o més elements
composició de diversos es combinen per
compostos descobrint que la formar un determinat
proporció en massa de cada
compost ho fan en una
un dels components, per
exemple carboni, coure i oxi relació de masses
gen en els carbonats de invariable.
coure, es mantenia constant Malaquita i atzurita, o CuCO
3
en el compost final, i no produït al laboratori contenen
adquiria cap valor intermedi,
Cu 51,43 % C 9,72 % O 38,85 %
independentment de si eren
d'origen natural o artificial. diumenge, 13 / gener / 2013

 1808: proposa la teoria
atòmica
“A new System of
Chemical Philosophy”
Introdueix la teoria
atòmica per a explicar
les lleis de la Química
mitjançant 20 elements
formats per “àtoms”.
Símbols dels elements segons
Dalton
Fins a finals del S. XIX no es varen tenir proves de l’existència
dels àtoms


Al 1808, John Dalton reprèn les antigues idees
de Leucip i Demòcrit i publica la seva teoria atòmica

 Els elements estan formats per partícules diminutes i
indivisibles anomenades àtoms, que romanen
inalterables en qualsevol procés químic.
 Els àtoms d'un mateix element són tots iguals entre sí
en massa, mida i propietats.
 A les reaccions químiques, els àtoms ni es creen ni es
destrueixen, només canvien la seva distribució.
 Els compostos químics estan formats per "àtoms de
compost" (molècules). Quan dos o més àtoms de
diferents elements es combinen per formar un mateix
compost ho fan sempre en proporcions de massa
definides i constants.
Dalton s’imaginava així l’àtom


 El 1869 fa la
classificació dels Fou un químic i inventor rus que
elements en una taula va nèixer a Sibèria el 1834
molt semblant a la taula
periòdica actual.
 Classifica els elements
tenint en compte les
seves masses atòmiques
i valències.
 Enuncia la llei periòdica
dels elements
Va predir les propietats dels
elements que encara estaven
per descobrir!

El descobriment de la
radioactivitat el 1896 per
Henri Becquerel, va fer
pensar que existien partícules
subatòmiques.

 Físic anglès, professor de física
de la universitat de Cambridge i,
de física experimental del
laboratori Cavendish.
 Utilitzant un tub de descàrrega de
gasos, el 1897 descobreix l‟electró.
 Guardonat amb el Premi Nobel de
Física el 1906.


 El 1904 estableix una
nova teoria en la que
l‟àtom està format per
electrons, carregats
negativament,
immersos en una Model del “pastis de panses”
massa de càrrega
positiva.

Durant la mateixa època Goldstein descobreix els protons.


 Va néixer a Nova Zelanda. Va
destacar i continuar els seus
estudis a Anglaterra al laboratori
Cavendish.
 Va estudiar les emissions
radioactives descobertes per
Becquerel i les va diferenciar i
classificar en α,β i γ
 Va descobrir que la radioactivitat
anava acompanyada d'una
desintegració que feia que un Deixeble de Thomson, no
element químic es transformès en estava d’acord amb el seu
model d’àtom. Per comprovar
un altre de diferent. Per això va
les seves teories va fer
rebre el premi nobel i és l’experiment de la làmina d’or.
considerat el pare de la física
nuclear.

 Rutherford descobreix que la càrrega positiva de
l‟àtom neutre està concentrada en el nucli.
 El 1919 conclouen després de diversos experiments
que el nucli d'hidrogen és un bloc de construcció
fonamental de tots els demés nuclis.
 Donada la seva importància se l‟anomena protó, del
grec “protos” que significa primer.

El 1932 Chadwick descobreix el neutró. Queda així establert
que el nucli està format per protons i neutrons

 L‟àtom està format per
una gran quantitat d‟espai
buit.
 El NUCLI està format per
protons i neutrons
(nucleons) que van ser les
primeres partícules
descobertes en el segle XX
 Constitueixen el 99.9 % en
massa de la matèria
corrent.
 El 0,1 % restant són els
electrons que es troben en
l‟embolcall.


Si comparem un àtom amb l’estadi del Barça, el nucli podria ser
una pilota de golf situada al mig del camp.


 Físic danès, treballa a
Cambridge amb Thomson al
Cavendish Laboratory i a
Manchester sota la supervisió  Les propietats dels
d'Ernest Rutherford. elements químics, així
com la seva periodicitat,
 Publicar el seu propi model es poden explicar tenint
atòmic l'any 1913. en compte la disposició
 Guardonat amb el Premi dels electrons en els
Nobel de Física el 1922, es nivells quàntics d'energia
considerat un dels "pares" de al voltant del nucli.
la teoria quàntica.

Va exiliar-se a Suècia per a
evitar el seu arrest durant el
domini nazi, degut a la seva
ascendència jueva.

El model de l'àtom de Rutherford ja deixava clar
la part referida al nucli, els tres postulats es
refereixen exclusivament a l’electró.
 Primer postulat: L'electró, gira al voltant del nucli
en òrbites circulars ben definides sense emetre
energia ni absorbir-ne, anomenades estats
estacionaris. La radiació s'emet, només, quan
l'electró efectua una transició d'una òrbita (estat
estacionari) a una altra.
 Segon postulat: Només són permeses per l'electró
unes òrbites circulars d'energia determinades.
 Tercer postulat: El pas d'un electró d'una òrbita a
una altra provoca una emissió o absorció d'energia
d'acord amb la diferència d'energia entre els dos
nivells energètics.Si un electró passa d'una òrbita de
menys energia a una de més energia, aquest
absorbeix energia; en canvi si és a l'inrevés emet
energia. diumenge, 13 / gener / 2013

 Físic i professor
universitari austríac,  Va proposar
famós per les seves
contribucions al l'experiment
desenvolupament de mental conegut
la mecànica quàntica. com el gat de
 El 1926 va formular la Schrödinger amb la
seva famosa equació intenció d'il·lustrar els
de Schrödinger que és problemes de la
un dels fonaments de mecànica quàntica.
la mecànica quàntica.


�ݺ�ߣ

De què està feta la matèria

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Similar to De què està feta la matèria (20)

More from annalarroy (20)

Recently uploaded (10)

De què està feta la matèria