ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
La física clàssica i la mecànica
quàntica
“Tothom que pensi que pot parlar sobre la
teoria quàntica sense marejar-se, ni tan sols
ha començat a entendre-la.”Niels Bohr
Per què és tan important Newton?
Les tres lleis de Kepler descriuen el moviment dels
planetes, però no els expliquen. L’explicació d’Isaac
Newton de les lleis de Kepler representa el punt
culminant de la revolució científica. Newton ens va
explicar perquè l’univers funciona tal com ho fa i això és
una de les fites més notables del pensament occidental. I
és part de la nostra herència cultural, de la mateixa
manera com ho són les obres de Shakespeare, les
simfonies de Beethoven o el sostre de la capella Sixtina. I
per això l’hem de conèixer, no solament com un
entrenament per aquells de vosaltres que us vulgueu
dedicar a la ciència sinó com a part de la vostra educació
com a essers humans.
L’home s’ha preguntat durant molt de temps de què està fet el mon i
què el manté unit
La física d' Aristòtil
Segons Aristòtil tot el que passa
és moviment de matèria i
comença per considerar el
moviment d’objectes simples
per exemple:
• Un objecte cau pel seu neguit per
arribar al centre còsmic, la Terra.
• Un objecte pesant tindrà més
neguit I per tant caurà més ràpid
que un de lleuger.
• Degut a la perfecció del cel, els
objectes al cel es mouen descrivint
la més perfecta de les figures: el
cercle.
La ciència grega tenia un defecte fatal:
no incloïa cap mecanisme per
assegurar un consens.
Les opinions contraposades es podien
debatre indefinidament, per a ells
experimentar no tenia cap valor.
Geocentrisme
Al segle II Ptolomeu
d’Alexandria va descriure tan
bé els moviments celestials
que la navegació i els
calendaris basats en el seu
model funcionaven
perfectament.
La combinació de la física
aristotèlica amb l’astronomia de
Ptolomeu es varen acceptar
com a veritat pràctica i doctrina
religiosa i la Santa Inquisició es
va encarregar d’imposar-la.
L’astronomia de Ptolomeu amb
una Terra estacionària,
requereix que els planetes
descriguin corbes sinuoses i
complicades.
Nicolau Copèrnic
Clergue i
astrònom
polonès
que va
viure al
segle XVI.
1473-
1543
Creia que
la natura
havia de
ser més
simple
del que
suggeria
el model
de
Ptolomeu
Teoria Heliocentrista
• La Terra i els altres
cinc planetes orbiten
al voltant del sol
• El moviment erràtic
dels planetes en
relació al fons
estrellat és degut a
que els veiem des
d’una Terra també en
moviment.
Johanes
Kepler
• Vídeos sobre Kepler:
1a part 2a part
• Astrònom i matemà-
tic alemany i una figura
clau en la revolució
científica. (1571 – 1630)
• Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic
de la cort de l'emperador austriac.
• Descobreix les lleis sobre el moviment dels planetes.
• Va proporcionar una de les bases per a la teoria de la
gravitació universal elaborada per Isaac Newton.
Les tres lleis de Kepler
• Els planetes es mouen al voltant
del Sol en òrbites el·líptiques.
• El radi vector que uneix un planeta
amb el Sol escombra àrees iguals
en temps iguals.
• El quadrat del període orbital d’un
planeta és directament
proporcional al cub de la seva
distància mitjana al Sol.
Galileu Galilei (1564-1642)
• Va ser un físic, matemàtic
i filòsof italià que va tenir un
paper important durant
la revolució científica.
• Va millorar el telescopi, i per
tant, l'observació
astronòmica, i va donar
suport a la teoria
heliocèntrica de Nicolau
Copèrnic.
• “Potser més que qualsevol
altra persona, fou el
responsable del naixement
de la ciència moderna”
Stephen Hawking
• L'Església s'oposa
vigorosament a la posició de
Galileu, però ell demana la
llibertat de recerca.
• Galileu és jutjat per
la Inquisició degut a la
publicació dels Diàlegs , perquè
li havia estat prohibit defensar
o ensenyar les teories de
Copèrnic. Aquest judici no fou
anul·lat fins l'any 1992.
El mètode científic
Per guanyar punts a favor seu,
Galileu necessitava exemples que
entressin en conflicte amb la
mecànica d'Aristòtil, però no
acabava de trobar fenòmens prou
il·lustratius. La seva solució va ser
crear-los!
Galileu va concebre situacions
especials, o “experiments”, i un
experiment servia per comprovar
una predicció teòrica. Avui en dia
aquest enfocament pot semblar-
nos evident, però a l’època de
Galileu va ser una idea original i
profunda.
En el seu experiment més
famós, suposadament Galileu va
deixar caure una bola de plom i
una de fusta des de la Torre de
Pisa, la seva ciutat. El cop
simultani d’ambdues boles
contra el terra, va demostrar que
el temps de caiguda no depenia
de la massa i va tirar per terra
una de les prediccions d’Aristòtil.
Isaac Newton (1643-1727)
• Biografia:
Part 1 part2 part3 part 4
• Newton és l'autor
dels Philosophiae Naturalis
Principia Mathematica, on
descriu la llei de la
gravitació universal i les
tres lleis del moviment,
base de la física clàssica.
• Va crear un model
matemàtic per a les lleis de
Kepler.
Físic anglès, va realitzar els seus
primers estudis universitaris
al Trinity College (Cambridge), on
desprès va ser professor durant
30 anys.
Va fer grans descobriments en
mecànica, òptica i matemàtiques.
Newton i la llum
• Newton creia que la llum
era un feix de petites
partícules.
• Altres científics varen
proposar que la llum era
una ona, però
l’aclaparadora
superioritat de Newton,
va fer que la seva teoria
corpuscular dominés
durant 100 anys.
• A començament del segle
XIX, Young va demostrar
que la llum era una ona
amb el seu experiment de
la doble escletxa. Si la llum
fos una partícula no hi
hauria patró
d’interferències.
La llum està formada per partícules…
no, per ones…
… si, si, per ones,
fijo… per partícules, segur……en què
quedem doncs… ones o partícules?
Les ones
Una ona és una vibració que es propaga
per l’espai transportant energia. La
vibració i la ona poden tenir la mateixa
direcció (ones longitudinals), o bé poden
tenir direccions perpendiculars (ones
transversals).
Electricitat
• A l'any 600 aC Tales de
Milet descriu el poder
d'atracció de l'ambre fregat
i la seva capacitat de
produir guspires.
• Benjamin Franklin a
meitats del segle XVIII va
tenir una genial idea, va
observar que quan dos
cossos carregats
elèctricament entraven en
contacte, la seva atracció
és debilitava, va pensar
que les càrregues
s’anul·laven.
• Atorga signes
positius i
negatius als
cossos carregats
elèctricament.
• Franklin formula
la teoria del
corrent elèctric.
• Michael Faraday al
preguntar-se com podia
exercir força un cos sobre un
altre, a través de l’espai buit i
va postular que una càrrega
crea un camp elèctric a
l’espai.
• Maxwell va predir l’existència
de vibracions del camp
elèctric que es propagaven,
és a dir, ones
electromagnètiques.
• Va comprovar que la velocitat
d’aquestes ones coincidia
amb la velocitat de la llum.
• Va proposar que la llum era
una ona.
Gàbia de Faraday
Camp elèctric creat per dues càrregues
Max Planck (1858-1947)
Físic alemany, Planck havia estat
contractat per companyies elèctriques per
tal de millorar el funcionament de
la bombeta, amb l'encàrrec d'aconseguir
el màxim de llum amb el menor consum
possible d'energia. Intentant resoldre
aquest problema va fer la suposició, avui
coneguda com a postulat de Planck, de
que l'energia electromagnètica podia ser
emesa només de manera quantificada, en
altres paraules, l'energia només pot ser un
múltiple d'una unitat elemental. Els físics
actuals anomenen fotons a aquests
unitats.
Els descobriments de Planck, van
donar pas al naixement d'un camp
totalment nou de la física, conegut
com mecànica quàntica i van
proporcionar els fonaments per a la
recerca en camps com el de l'energia
atòmica.
Planck és considerat com el pare de
la teoria quàntica i un dels físics més
importants del segle XX que va ser
guardonat amb el Premi Nobel de
Física l'any 1918.
E = h · ν
Congressos Solvay
Els Congressos Solvay són unes trobades entre físics i químics que
tenen lloc des de 1911. Aquestes conferències reunien els més grans
científics del moment per a discutir les noves teories i experiments
que van revolucionar la física de l'època com ara la mecànica
quàntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i
organitzades pel químic i industrial belga Ernest Solvay. Després de
l'èxit de la primera conferència, es van fundar els Instituts situats
a Brussel·les, que s'encarregaven de coordinar les conferències,
tallers, seminaris i col·loquis.
Fins ara s'han organitzat 23 conferències, que ara tenen lloc cada
tres anys. La 23a Conferència Solvay va tenir lloc a l'Hotel Métropole
de Brussel·les (igual que la primera) entre els dies 1 i 3 de desembre
de 2005, sobre el tema: "L'estructura quàntica de l'espai i el temps".
Primer congrès Solvay 1911
Albert Einstein (1879-1955)
• El 1921, Einstein va
guanyar el premi Nobel de
física per la seva teoria
sobre l’efecte fotoelèctric
que demostrava que la
llum estava formada per
partícules (fotons).
• És el científic més conegut i
important del segle XX.
• Va ser un físic
d'origen alemany,
nacionalitzat suís
i nord-americà.
• El primer dels seus
articles cobria els
estudis sobre el moviment brownià
i per fi demostra la existència dels
àtoms!
• L'any 1905, publicà la seva Teoria
Especial de la Relativitat quan encara
era un jove físic desconegut,
treballador de l'Oficina de Patents de
Berna. Amb ella va néixer la
cosmologia, que és l'estudi de l'origen
‘ i l’evolució de l'Univers.
Niels Bohr (1885-1962)
Nascut el 1885 a Copenhaguen,
estudià física a la universitat.
Es desplaçà a Cambridge on treballà
amb Joseph Thomson al Cavendish
Laboratory i a Manchester sota la
supervisió d'Ernest Rutherford.
Basant-se en les teories del seu mestre, Ernest
Rutherford, va publicar el seu propi model atòmic
l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck
al model planetari de l’àtom., que permet
interpretar l'espectre de l'àtom d'hidrogen
La quantificació de l'energia que implica
discontinuïtat dels possibles nivells de situació de
l'electró, i la relació entre radiació emesa i el salt
de l'electró entre els seus nivells quàntics, són la
clau per entendre aquest àtom de Bohr.
L'any 1922 fou guardonat amb el Premi Nobel de
Física
Espectres d’absorció i emissió de l’àtom d’hidrogen
Louis de Broglie (1892-1987)
• Príncep Louis-Victor Pierre Raymond
de Broglie, noble francès, va estudiar
física teòrica a La Sorbona.
• Va presentar la tesi doctoral:
"Investigacions sobre la teoria quàntica"
descrivint per primera vegada els
electrons com a ones.
•Aquest treball presentava per primera
vegada la dualitat ona corpuscle
característica de la mecànica quàntica.
•El seu treball es basava en els treballs
d'Albert Einstein i Max Planck.
•Va ser guardonat l'any 1929 amb el Premi
Nobel de Física.
Per tantlallum és una
onai unapartícula!
Erwin Schrödinger(1887-1961)
• Físic i professor
universitari austríac, famós per
les seves contribucions al
desenvolupament de
la mecànica quàntica.
• El 1926 va formular la seva
famosa equació de
Schrödinger que és un dels
fonaments de la mecànica
quàntica.
Un dels més famosos
estudiants de Bohr
fou Werner Heisenberg que
es va convertir en líder del
projecte alemany de
la bomba atòmica.
Heisenberg i la majoria dels
físics alemanys estaven a
favor d'impedir la producció
de la bomba atòmica per a
usos militars, encara que
desitjaven investigar les
possibilitats de la tecnologia
nuclear.
El gat d’Schrödinger
Va proposar l'experiment mental conegut com el gat de Schrödinger
amb la intenció d'il·lustrar els problemes de la mecànica quàntica al
traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes
macroscòpics.
Vídeo Singular amb Sònia Fernandez
El model Estàndard. 1973
divendres, 18 març de 2022
Les idees principals són:
Hi ha dos tipus de partícules: les que són
matèria (com els electrons, els protons, els
neutrons,i els quarks) i partícules que
transporten forces (com els fotons).
Partícules portadores de força:
Cada tipus de força fonamental és
"transportada“ per una partícula portadora de
força (el fotó n’és un exemple).
Partícules materials:
El Model Standard estableix que la majoria de
les partícules que coneixem estan formades en
realitat de partícules més fonamentals
anomenades quarks.
Hi ha un altre tipus de partícules fonamentals
anomenades leptons (l’electró n’és un exemple).
Els físics han
desenvolupat una teoria
anomenada el Model
Standard, que intenta
descriure tota la matèria i
totes les forces existents a
l’univers (excepte la
gravetat).
La seva elegància recau
en la capacitat de
justificar la existència de
centenars de partícules i
interaccions complexes, a
partir d’unes poques
partícules i interaccions
fonamentals.
El model Estàndard. 1973
El model estàndard de física de
partícules és una teoria
quàntica que descriu les
partícules elementals i les
seves interaccions fonamentals:
electromagnètica, feble i forta.
El fet que el model no inclou la
descripció de la interacció
gravitatòria, posa de manifest
que no és una teoria completa
i, per tant, ha de ser estès.
El model estàndard de partícules
elementals amb els bosons a la
columna de la dreta.

More Related Content

What's hot (20)

La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
juditicart
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
monicapb94
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
monicapb94
Com es coneix l’edat de la terra
Com es coneix l’edat de la terraCom es coneix l’edat de la terra
Com es coneix l’edat de la terra
Escola Montagut
Formació Dels Forats Negres
Formació Dels Forats NegresFormació Dels Forats Negres
Formació Dels Forats Negres
jordipeti
Teories sobre el destí de l’univers
Teories sobre el destí de l’universTeories sobre el destí de l’univers
Teories sobre el destí de l’univers
miquelge
Forats de cuc
Forats de cuc Forats de cuc
Forats de cuc
Escola Montagut
L’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i laL’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i la
xavifargui
L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slideL’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
Escola Montagut
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vidaCmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
CMCaPV
David Hume i Newton
David Hume i NewtonDavid Hume i Newton
David Hume i Newton
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vidaBloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
gomb
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
Anna Sarsanedas
2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers2012 genesi i evolució de l'univers
2012 genesi i evolució de l'univers
juditicart
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
monicapb94
La revolucio cosmologica
La revolucio cosmologicaLa revolucio cosmologica
La revolucio cosmologica
monicapb94
Com es coneix l’edat de la terra
Com es coneix l’edat de la terraCom es coneix l’edat de la terra
Com es coneix l’edat de la terra
Escola Montagut
Formació Dels Forats Negres
Formació Dels Forats NegresFormació Dels Forats Negres
Formació Dels Forats Negres
jordipeti
Teories sobre el destí de l’univers
Teories sobre el destí de l’universTeories sobre el destí de l’univers
Teories sobre el destí de l’univers
miquelge
L’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i laL’origen i la constitució de l’univers i la
L’origen i la constitució de l’univers i la
xavifargui
L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slideL’origen i constitució de l’univers i la terra slide
L’origen i constitució de l’univers i la terra slide
Escola Montagut
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vidaCmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
Cmc tema 2 origen i evolució de l'univers i la vida
CMCaPV
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vidaBloc 1 l'univers i l'origen de la vida
Bloc 1 l'univers i l'origen de la vida
gomb

Viewers also liked (10)

V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1
V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1
oriolespinal
El aguaEl agua
El agua
lidiaysela
Fisica quantica 2n batxillerat
Fisica quantica 2n batxillerat Fisica quantica 2n batxillerat
Fisica quantica 2n batxillerat
salvador
CatalisisCatalisis
Catalisis
Alejandro Villavicencio
Camp magnètic
Camp magnèticCamp magnètic
Camp magnètic
Lurdes Morral
Fisica moderna
Fisica modernaFisica moderna
Fisica moderna
Lurdes Morral
Camp electric
Camp electricCamp electric
Camp electric
Lurdes Morral
Fuentes de campo magneticoFuentes de campo magnetico
Fuentes de campo magnetico
Velmuz Buzz
Teorias De La PersonalidadTeorias De La Personalidad
Teorias De La Personalidad
Alexandra Coba
Teorias de la personalidadTeorias de la personalidad
Teorias de la personalidad
Alberto Fernández
V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1
V1 cuerpo humano y mecanica cuantica-1
oriolespinal
El aguaEl agua
El agua
lidiaysela
Fisica quantica 2n batxillerat
Fisica quantica 2n batxillerat Fisica quantica 2n batxillerat
Fisica quantica 2n batxillerat
salvador
Fuentes de campo magneticoFuentes de campo magnetico
Fuentes de campo magnetico
Velmuz Buzz
Teorias De La PersonalidadTeorias De La Personalidad
Teorias De La Personalidad
Alexandra Coba
Teorias de la personalidadTeorias de la personalidad
Teorias de la personalidad
Alberto Fernández

Similar to De la física clàssica a la mecànica quàntica (20)

L'univers
L'universL'univers
L'univers
Jhon Mario Ibarra
Revolucio cosmologica ppt
Revolucio cosmologica pptRevolucio cosmologica ppt
Revolucio cosmologica ppt
olgabr24
Els models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la històriaEls models cosmològics al llarg de la història
Els models cosmològics al llarg de la història
agueda.gras
L’origen i la constitució de l’Univers i la Terra
L’origen i la constitució de l’Univers i la TerraL’origen i la constitució de l’Univers i la Terra
L’origen i la constitució de l’Univers i la Terra
morenamiaa
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
mosansar
Triptic
TripticTriptic
Triptic
LMPR filosofia
TEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.ppt
TEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.pptTEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.ppt
TEMA 1. Les Cosmovisions antiga i moderna.ppt
Manuel Morillo Miranda
La pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmosLa pregunta pel cosmos
La pregunta pel cosmos
rosasabates
Suka
SukaSuka
Suka
petrogordash
Powerpoint galileo galilei( primer)
Powerpoint  galileo galilei( primer)Powerpoint  galileo galilei( primer)
Powerpoint galileo galilei( primer)
jclua1234
Filosofia
FilosofiaFilosofia
Filosofia
23111993
Filosofia Revolució Científica
Filosofia Revolució CientíficaFilosofia Revolució Científica
Filosofia Revolució Científica
23111993
Presentacio dani angel
Presentacio dani angelPresentacio dani angel
Presentacio dani angel
maredelseud
Història de la ciència
Història de la ciènciaHistòria de la ciència
Història de la ciència
Didac Becerra Amor
Newton
Newton Newton
Newton
Gemma Masdeu
:ڲ貹ٳԳٲó1
:ڲ貹ٳԳٲó1:ڲ貹ٳԳٲó1
:ڲ貹ٳԳٲó1
Laura
:ڲ貹ٳԳٲó1
:ڲ貹ٳԳٲó1:ڲ貹ٳԳٲó1
:ڲ貹ٳԳٲó1
Laura

More from annalarroy (20)

Construccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantillaConstruccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantilla
annalarroy
Fq exer dissolucions
Fq exer dissolucionsFq exer dissolucions
Fq exer dissolucions
annalarroy
Premi nobel de física.
Premi nobel de física. Premi nobel de física.
Premi nobel de física.
annalarroy
Proporcio auria
Proporcio auriaProporcio auria
Proporcio auria
annalarroy
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elements
annalarroy
El mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marciàEl mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marcià
annalarroy
Einstein a prova
Einstein a provaEinstein a prova
Einstein a prova
annalarroy
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
annalarroy
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r eso
annalarroy
Exercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucionsExercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucions
annalarroy
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
annalarroy
Las fuerzas fundamentales del universo Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo
annalarroy
Estats d'oxidacio
Estats d'oxidacioEstats d'oxidacio
Estats d'oxidacio
annalarroy
Díptic setmana de la ciència 11
Díptic setmana de la ciència 11Díptic setmana de la ciència 11
Díptic setmana de la ciència 11
annalarroy
Sïmbols dels elements normals
Sïmbols dels elements normalsSïmbols dels elements normals
Sïmbols dels elements normals
annalarroy
Sec matematiques[1]
Sec matematiques[1]Sec matematiques[1]
Sec matematiques[1]
annalarroy
Composició dels ossos
Composició dels ossosComposició dels ossos
Composició dels ossos
annalarroy
El fetge i la bilis
El fetge i la bilisEl fetge i la bilis
El fetge i la bilis
annalarroy
Pr cb urgencies
Pr cb urgenciesPr cb urgencies
Pr cb urgencies
annalarroy
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nervios
annalarroy
Construccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantillaConstruccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantilla
annalarroy
Fq exer dissolucions
Fq exer dissolucionsFq exer dissolucions
Fq exer dissolucions
annalarroy
Premi nobel de física.
Premi nobel de física. Premi nobel de física.
Premi nobel de física.
annalarroy
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elements
annalarroy
El mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marciàEl mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marcià
annalarroy
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
annalarroy
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r eso
annalarroy
Exercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucionsExercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucions
annalarroy
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
annalarroy
Las fuerzas fundamentales del universo Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo
annalarroy
Díptic setmana de la ciència 11
Díptic setmana de la ciència 11Díptic setmana de la ciència 11
Díptic setmana de la ciència 11
annalarroy
Sïmbols dels elements normals
Sïmbols dels elements normalsSïmbols dels elements normals
Sïmbols dels elements normals
annalarroy
Composició dels ossos
Composició dels ossosComposició dels ossos
Composició dels ossos
annalarroy

Recently uploaded (10)

3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
EscolaRoserCapdevila18
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègiesAprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Sergi del Moral
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y solucionesILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
jolopezpla
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdfmenú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
Ernest Lluch
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-20241. Acords Consell Escolar 15-10-2024
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024
EscolaRoserCapdevila18
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantilMiquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Daira Orench
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfLiquidació del pressupost 22-01-2025.pdf
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdf
EscolaRoserCapdevila18
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptxTasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
ngelsMedinaMartin
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptxrenaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
Lourdes Escobar
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
EscolaRoserCapdevila18
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdf
EscolaRoserCapdevila18
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègiesAprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Aprendre importa - Una definició i algunes estratègies
Sergi del Moral
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y solucionesILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
ILPAC P5 Cinética Química. Actividades y soluciones
jolopezpla
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdfmenú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
menú escola Ernest Lluch Març 25 (2).pdf
Ernest Lluch
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantilMiquel Desclot. Poesia educacio infantil
Miquel Desclot. Poesia educacio infantil
Daira Orench
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptxTasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
Tasca 2.1 Mindfulness per adolescents(1).pptx
ngelsMedinaMartin
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptxrenaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
renaixement pintura art segon de batxillerat.pptx
Lourdes Escobar
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docx
EscolaRoserCapdevila18

De la física clàssica a la mecànica quàntica

  • 1. La física clàssica i la mecànica quàntica “Tothom que pensi que pot parlar sobre la teoria quàntica sense marejar-se, ni tan sols ha començat a entendre-la.”Niels Bohr
  • 2. Per què és tan important Newton? Les tres lleis de Kepler descriuen el moviment dels planetes, però no els expliquen. L’explicació d’Isaac Newton de les lleis de Kepler representa el punt culminant de la revolució científica. Newton ens va explicar perquè l’univers funciona tal com ho fa i això és una de les fites més notables del pensament occidental. I és part de la nostra herència cultural, de la mateixa manera com ho són les obres de Shakespeare, les simfonies de Beethoven o el sostre de la capella Sixtina. I per això l’hem de conèixer, no solament com un entrenament per aquells de vosaltres que us vulgueu dedicar a la ciència sinó com a part de la vostra educació com a essers humans. L’home s’ha preguntat durant molt de temps de què està fet el mon i què el manté unit
  • 3. La física d' Aristòtil Segons Aristòtil tot el que passa és moviment de matèria i comença per considerar el moviment d’objectes simples per exemple: • Un objecte cau pel seu neguit per arribar al centre còsmic, la Terra. • Un objecte pesant tindrà més neguit I per tant caurà més ràpid que un de lleuger. • Degut a la perfecció del cel, els objectes al cel es mouen descrivint la més perfecta de les figures: el cercle. La ciència grega tenia un defecte fatal: no incloïa cap mecanisme per assegurar un consens. Les opinions contraposades es podien debatre indefinidament, per a ells experimentar no tenia cap valor.
  • 4. Geocentrisme Al segle II Ptolomeu d’Alexandria va descriure tan bé els moviments celestials que la navegació i els calendaris basats en el seu model funcionaven perfectament. La combinació de la física aristotèlica amb l’astronomia de Ptolomeu es varen acceptar com a veritat pràctica i doctrina religiosa i la Santa Inquisició es va encarregar d’imposar-la. L’astronomia de Ptolomeu amb una Terra estacionària, requereix que els planetes descriguin corbes sinuoses i complicades.
  • 5. Nicolau Copèrnic Clergue i astrònom polonès que va viure al segle XVI. 1473- 1543 Creia que la natura havia de ser més simple del que suggeria el model de Ptolomeu Teoria Heliocentrista • La Terra i els altres cinc planetes orbiten al voltant del sol • El moviment erràtic dels planetes en relació al fons estrellat és degut a que els veiem des d’una Terra també en moviment.
  • 6. Johanes Kepler • Vídeos sobre Kepler: 1a part 2a part • Astrònom i matemà- tic alemany i una figura clau en la revolució científica. (1571 – 1630) • Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador austriac. • Descobreix les lleis sobre el moviment dels planetes. • Va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.
  • 7. Les tres lleis de Kepler • Els planetes es mouen al voltant del Sol en òrbites el·líptiques. • El radi vector que uneix un planeta amb el Sol escombra àrees iguals en temps iguals. • El quadrat del període orbital d’un planeta és directament proporcional al cub de la seva distància mitjana al Sol.
  • 8. Galileu Galilei (1564-1642) • Va ser un físic, matemàtic i filòsof italià que va tenir un paper important durant la revolució científica. • Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. • “Potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna” Stephen Hawking • L'Església s'oposa vigorosament a la posició de Galileu, però ell demana la llibertat de recerca. • Galileu és jutjat per la Inquisició degut a la publicació dels Diàlegs , perquè li havia estat prohibit defensar o ensenyar les teories de Copèrnic. Aquest judici no fou anul·lat fins l'any 1992.
  • 9. El mètode científic Per guanyar punts a favor seu, Galileu necessitava exemples que entressin en conflicte amb la mecànica d'Aristòtil, però no acabava de trobar fenòmens prou il·lustratius. La seva solució va ser crear-los! Galileu va concebre situacions especials, o “experiments”, i un experiment servia per comprovar una predicció teòrica. Avui en dia aquest enfocament pot semblar- nos evident, però a l’època de Galileu va ser una idea original i profunda. En el seu experiment més famós, suposadament Galileu va deixar caure una bola de plom i una de fusta des de la Torre de Pisa, la seva ciutat. El cop simultani d’ambdues boles contra el terra, va demostrar que el temps de caiguda no depenia de la massa i va tirar per terra una de les prediccions d’Aristòtil.
  • 10. Isaac Newton (1643-1727) • Biografia: Part 1 part2 part3 part 4 • Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, on descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la física clàssica. • Va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler. Físic anglès, va realitzar els seus primers estudis universitaris al Trinity College (Cambridge), on desprès va ser professor durant 30 anys. Va fer grans descobriments en mecànica, òptica i matemàtiques.
  • 11. Newton i la llum • Newton creia que la llum era un feix de petites partícules. • Altres científics varen proposar que la llum era una ona, però l’aclaparadora superioritat de Newton, va fer que la seva teoria corpuscular dominés durant 100 anys. • A començament del segle XIX, Young va demostrar que la llum era una ona amb el seu experiment de la doble escletxa. Si la llum fos una partícula no hi hauria patró d’interferències. La llum està formada per partícules… no, per ones… … si, si, per ones, fijo… per partícules, segur……en què quedem doncs… ones o partícules?
  • 12. Les ones Una ona és una vibració que es propaga per l’espai transportant energia. La vibració i la ona poden tenir la mateixa direcció (ones longitudinals), o bé poden tenir direccions perpendiculars (ones transversals).
  • 13. Electricitat • A l'any 600 aC Tales de Milet descriu el poder d'atracció de l'ambre fregat i la seva capacitat de produir guspires. • Benjamin Franklin a meitats del segle XVIII va tenir una genial idea, va observar que quan dos cossos carregats elèctricament entraven en contacte, la seva atracció és debilitava, va pensar que les càrregues s’anul·laven. • Atorga signes positius i negatius als cossos carregats elèctricament. • Franklin formula la teoria del corrent elèctric.
  • 14. • Michael Faraday al preguntar-se com podia exercir força un cos sobre un altre, a través de l’espai buit i va postular que una càrrega crea un camp elèctric a l’espai. • Maxwell va predir l’existència de vibracions del camp elèctric que es propagaven, és a dir, ones electromagnètiques. • Va comprovar que la velocitat d’aquestes ones coincidia amb la velocitat de la llum. • Va proposar que la llum era una ona. Gàbia de Faraday Camp elèctric creat per dues càrregues
  • 15. Max Planck (1858-1947) Físic alemany, Planck havia estat contractat per companyies elèctriques per tal de millorar el funcionament de la bombeta, amb l'encàrrec d'aconseguir el màxim de llum amb el menor consum possible d'energia. Intentant resoldre aquest problema va fer la suposició, avui coneguda com a postulat de Planck, de que l'energia electromagnètica podia ser emesa només de manera quantificada, en altres paraules, l'energia només pot ser un múltiple d'una unitat elemental. Els físics actuals anomenen fotons a aquests unitats. Els descobriments de Planck, van donar pas al naixement d'un camp totalment nou de la física, conegut com mecànica quàntica i van proporcionar els fonaments per a la recerca en camps com el de l'energia atòmica. Planck és considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918. E = h · ν
  • 16. Congressos Solvay Els Congressos Solvay són unes trobades entre físics i químics que tenen lloc des de 1911. Aquestes conferències reunien els més grans científics del moment per a discutir les noves teories i experiments que van revolucionar la física de l'època com ara la mecànica quàntica, la teoria de la relativitat i la radioactivitat. Van ser ideades i organitzades pel químic i industrial belga Ernest Solvay. Després de l'èxit de la primera conferència, es van fundar els Instituts situats a Brussel·les, que s'encarregaven de coordinar les conferències, tallers, seminaris i col·loquis. Fins ara s'han organitzat 23 conferències, que ara tenen lloc cada tres anys. La 23a Conferència Solvay va tenir lloc a l'Hotel Métropole de Brussel·les (igual que la primera) entre els dies 1 i 3 de desembre de 2005, sobre el tema: "L'estructura quàntica de l'espai i el temps".
  • 18. Albert Einstein (1879-1955) • El 1921, Einstein va guanyar el premi Nobel de física per la seva teoria sobre l’efecte fotoelèctric que demostrava que la llum estava formada per partícules (fotons). • És el científic més conegut i important del segle XX. • Va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat suís i nord-americà. • El primer dels seus articles cobria els estudis sobre el moviment brownià i per fi demostra la existència dels àtoms! • L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen ‘ i l’evolució de l'Univers.
  • 19. Niels Bohr (1885-1962) Nascut el 1885 a Copenhaguen, estudià física a la universitat. Es desplaçà a Cambridge on treballà amb Joseph Thomson al Cavendish Laboratory i a Manchester sota la supervisió d'Ernest Rutherford. Basant-se en les teories del seu mestre, Ernest Rutherford, va publicar el seu propi model atòmic l'any 1913, en el qual aplica la teoria de Max Planck al model planetari de l’àtom., que permet interpretar l'espectre de l'àtom d'hidrogen La quantificació de l'energia que implica discontinuïtat dels possibles nivells de situació de l'electró, i la relació entre radiació emesa i el salt de l'electró entre els seus nivells quàntics, són la clau per entendre aquest àtom de Bohr. L'any 1922 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física
  • 20. Espectres d’absorció i emissió de l’àtom d’hidrogen
  • 21. Louis de Broglie (1892-1987) • Príncep Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie, noble francès, va estudiar física teòrica a La Sorbona. • Va presentar la tesi doctoral: "Investigacions sobre la teoria quàntica" descrivint per primera vegada els electrons com a ones. •Aquest treball presentava per primera vegada la dualitat ona corpuscle característica de la mecànica quàntica. •El seu treball es basava en els treballs d'Albert Einstein i Max Planck. •Va ser guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física. Per tantlallum és una onai unapartícula!
  • 22. Erwin Schrödinger(1887-1961) • Físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica. • El 1926 va formular la seva famosa equació de Schrödinger que és un dels fonaments de la mecànica quàntica. Un dels més famosos estudiants de Bohr fou Werner Heisenberg que es va convertir en líder del projecte alemany de la bomba atòmica. Heisenberg i la majoria dels físics alemanys estaven a favor d'impedir la producció de la bomba atòmica per a usos militars, encara que desitjaven investigar les possibilitats de la tecnologia nuclear.
  • 23. El gat d’Schrödinger Va proposar l'experiment mental conegut com el gat de Schrödinger amb la intenció d'il·lustrar els problemes de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics. Vídeo Singular amb Sònia Fernandez
  • 24. El model Estàndard. 1973 divendres, 18 març de 2022 Les idees principals són: Hi ha dos tipus de partícules: les que són matèria (com els electrons, els protons, els neutrons,i els quarks) i partícules que transporten forces (com els fotons). Partícules portadores de força: Cada tipus de força fonamental és "transportada“ per una partícula portadora de força (el fotó n’és un exemple). Partícules materials: El Model Standard estableix que la majoria de les partícules que coneixem estan formades en realitat de partícules més fonamentals anomenades quarks. Hi ha un altre tipus de partícules fonamentals anomenades leptons (l’electró n’és un exemple). Els físics han desenvolupat una teoria anomenada el Model Standard, que intenta descriure tota la matèria i totes les forces existents a l’univers (excepte la gravetat). La seva elegància recau en la capacitat de justificar la existència de centenars de partícules i interaccions complexes, a partir d’unes poques partícules i interaccions fonamentals.
  • 25. El model Estàndard. 1973 El model estàndard de física de partícules és una teoria quàntica que descriu les partícules elementals i les seves interaccions fonamentals: electromagnètica, feble i forta. El fet que el model no inclou la descripció de la interacció gravitatòria, posa de manifest que no és una teoria completa i, per tant, ha de ser estès. El model estàndard de partícules elementals amb els bosons a la columna de la dreta.

Editor's Notes

  • #10: El mètode experimental de Galileu va ser objecte de crítica. Galileu va replicar: la ciència solament s’hauria d’ocupar de qüestions demostrables. L’intuició i la autoritat no compten en ciència. L’únic criteri és la demostració experimental.
  • #12: Si la llum estes formada per partícules, al tenir dues escletxes de llum, haurien d’il·luminar la pantalla amb doble intensitat, en canvi obtenim un patró d’interferències. En física la interferència s’utilitza com a demostració del comportament ondulatori.
  • #14: Com que l’anul·lació és una propietat dels nombres posistius i negatius, dona signes + i – als cossos carregats elèctricament.
  • #15: Les teories més fonamentals de la física estan formulades en termes de camps.