Biologia 2n Batxillerat. U12. Reproducció cel·lularOriol BaradadPresentació del tema 12 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. UD20. Biotecnologia i enginyeria genèticaOriol BaradadPresentació del tema 20 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U11. AnabolismeOriol BaradadPresentació del tema 11 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U13. Genètica mendeliana.Oriol BaradadPresentació del tema 13 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Biologia 2n Batxillerat. U14. El DNA, portador del missatge genèticOriol BaradadPresentació del tema 14 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRAMíriam Redondo Díaz (Naturalsom)Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol BaradadPresentació del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Camp gravitatorijvsirerolHistòria de la ciència i l'Astronomia, LLeis de Kepler, Llei de gravitació Newton, Energia i moment angular de les òrbites, condicions d'estabilitat, camp gravitatori, Potencial gravitatori, energia potencial, energia cinètica, òrbites el·líptiques i circulars, equacions, problemes d'astronomia.
VariablesJavier GonzalezLa variable como unidad de medicable en un estudio debe ser identificada, reconocida y clasificada adecuadamente para ser evaluada adecuadamente en el proceso de investigación.
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRAMíriam Redondo Díaz (Naturalsom)Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Biologia 2n Batxillerat. UD16. Els microorganismesOriol BaradadPresentació del tema 16 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Camp gravitatorijvsirerolHistòria de la ciència i l'Astronomia, LLeis de Kepler, Llei de gravitació Newton, Energia i moment angular de les òrbites, condicions d'estabilitat, camp gravitatori, Potencial gravitatori, energia potencial, energia cinètica, òrbites el·líptiques i circulars, equacions, problemes d'astronomia.
VariablesJavier GonzalezLa variable como unidad de medicable en un estudio debe ser identificada, reconocida y clasificada adecuadamente para ser evaluada adecuadamente en el proceso de investigación.
Biologia 2n Batxillerat. UD15. Alteracions de la informació genèticaOriol BaradadPresentació del tema 15 de l'assignatura de biologia de 2n de batxillerat.
Presentació preparada amb el llibre de 2n de Batxillerat Santillana i altres materials.
Influencia Ambiental Produccion de MutacionesFrancisco MaestreEl documento describe los tipos y causas de las mutaciones genéticas. Las mutaciones son alteraciones en la información genética y pueden ocurrir debido a daños en el ADN causados por factores ambientales como la radiación y sustancias químicas. Estos factores también pueden contribuir al desarrollo del cáncer, una enfermedad causada por la acumulación de mutaciones en los genes.
1 DiseñO Experimentalguest984e5d89El documento describe los pasos para diseñar un experimento científico de manera sistemática. Estos incluyen: 1) Observar un fenómeno y formular una pregunta, 2) Investigar el tema y desarrollar una hipótesis, 3) Diseñar un experimento controlado para probar la hipótesis variando una variable independiente y midiendo los efectos en una variable dependiente, y 4) Llevar a cabo el experimento, registrar datos y sacar conclusiones. Se provee un ejemplo de un experimento para estudiar cómo la composición y
Diferencia entre una función y una relaciónNazth DleonUna función matemática es una regla de correspondencia entre dos conjuntos donde cada elemento del primer conjunto se corresponde con exactamente un elemento del segundo conjunto. Una relación matemática es cualquier conjunto de pares ordenados entre dos conjuntos, que puede incluir múltiples correspondencias. La diferencia principal es que una función asigna un único valor al dominio, mientras que una relación puede asignar múltiples valores o ninguno.
ѲٱáپSecundaria Tecnica UnoEste documento presenta los Programas de Estudio 2011 para la guía del maestro de educación básica secundaria en matemáticas. Explica que estos programas forman parte de la Reforma Integral de la Educación Básica en México y están diseñados para mejorar la calidad educativa a través del desarrollo de competencias. También incluye los propósitos, estándares curriculares y organización de los contenidos para los diferentes grados de secundaria.
Funciones ejemplosoriann68La función f(x)=x2+1 no es inyectiva porque para valores de x distintos como 2 y -2 se obtienen el mismo resultado de 5. La función f(x)=3x-5 sí es inyectiva porque para valores distintos de x se obtienen resultados distintos. La función f(x)=x2+1 no es sobreyectiva porque sus resultados son siempre mayores o iguales a 1, mientras que el codominio son los reales. La función f(x)=3x-5 es biyectiva porque es tanto inyectiva como sobreyectiva.
Funciones y sus formas de Representarpablo10cordobaUna función es una relación entre un conjunto dominio X y un conjunto codominio Y, donde cada elemento x del dominio se asigna a un único elemento f(x) del codominio. Para que sea una función, debe cumplirse la unicidad, donde cada elemento del dominio solo tiene un elemento asignado en el codominio, y la existencia, donde cada elemento del dominio tiene un elemento asignado en el codominio.
Funciones - Matemática karenaylencantanUna función es una relación entre un conjunto dominio y un conjunto codominio, donde a cada elemento del dominio le corresponde exactamente un elemento del codominio. Las funciones se pueden representar gráficamente, mediante diagramas de flechas, tablas de valores, fórmulas algebraicas o descripciones verbales. La característica clave de una función es que para cada valor del dominio existe un único valor del codominio.
funciones scholemEl documento presenta los conceptos básicos de las funciones, incluyendo el reconocimiento de funciones en diagramas, tablas de valores y gráficos, la clasificación de funciones como sobreyectivas, inyectivas y biyectivas, y los elementos característicos de una función como el dominio, codominio e imagen. Se proveen ejemplos para ilustrar cada uno de estos conceptos.
Normas APARaul ChoqueEl documento proporciona información sobre el formato APA para trabajos escritos. Explica las partes de un trabajo escrito siguiendo el formato APA, como el título, resumen, índice, etc. También describe normas de presentación como el tipo de letra, interlineado, alineación y otros detalles de formato. Por último, explica cómo realizar citas y referencias siguiendo el estilo APA.
Alteraciones GenéticasRohuweEl documento trata sobre las alteraciones genéticas. Explica que las mutaciones son cambios en la información genética de un individuo que pueden deberse a diversos agentes y tener diferentes efectos, desde no producir cambios hasta generar enfermedades. Las alteraciones genéticas pueden ser hereditarias o no, dependiendo de si afectan a las células reproductoras. Las principales causas de enfermedades genéticas son genes hereditarios, anomalías cromosómicas, factores genéticos y ambientales, o exposición a sustancias t
Variables dependientes e independientes en el método científicoSofia PazExplicación sobre las variables dependientes e independientes según el método científico para experimentos, ejemplos para aprender a reconocer y distinguir entre ambas.
Avaluació d'Habilitats Científiques. Protocol TSS.jdomen44Es presenta un protocol per a dissenyar preguntes d'examen orientades a avaluar habilitats de raonament científic fonamentals, com la inducció, la deducció, el disseny d'experiments i la formulació i identificació de qüestions científiques. Es proposen exemples pràctics i es valora el seu ús en el marc teòric de les 2 dimensions de la competència científica: conceptual, procedimental i epistèmica.
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament ...jdomen44La Competència Científica es composa de 3 dimensions, conceptual, procedimental i epistèmica. La segona dimensió inclou els processos de raonament científic com treure conclusions de dades, fer prediccions, dissenyar experiments o identificar i formular preguntes investigables. Aquestes habilitats són poc presents en les proves d'avaluació més generalitzades, els exàmens. Es proposa un protocol per a elaborar preguntes dirigides a avaluar específicament aquestes habilitats, el protocol TSS, elaborat a partir de treballs previs del grup de treball EduWikiLab. P
Efecte de la cafeïna sobre el caragol Planorbis corneusCRP del TarragonèsAlbert Gassull Garcia
Ins Joan Puig i Ferreter
La Selva del Camp
"La cafeïna és un agent tòxic altament nociu per a espècies que depenen de la via cutània per interactuar amb el medi. En aquest treball de recerca s’han investigat els efectes que té la cafeïna en el caragol Planorbis corneus. Primer s’ha definit el marc teòric que enquadra l’experimentació, incloent-hi tota la informació necessària per a poder entendre les parts posteriors. Després s’ha procedit amb la part experimental, que s’ha dividit en dos grans blocs: els experiments que han servit per a aïllar qualsevol variable que pogués alterar els resultats; l’experiment que ha analitzat la reacció dels gasteròpodes davant el tòxic. El darrer experiment s’ha realitzat emprant un total de cent vuitanta vuit espècimens. Com a resultat s’ha obtingut una gràfica que relaciona els grams de cafeïna als que han estat exposats els gasteròpodes i el temps que han resistit el tòxic.
Per últim, s’ha analitzat matemàticament el resultat de la gràfica, definint-ne els tipus d’errors que hagin pogut tenir-hi lloc, i s’han diferenciat les diverses seccions en les que es pot dividir la gràfica. S’han pogut localitzar tres segments diferents en la funció final: en els 0’15-0’3 grams de cafeïna, els caragols tenen una resistència elevada al tòxic que amplia el temps de mort; en els 0’6-0’9 grams, es forma un pic en l’eix del temps anòmal que pot ser explicat degut a un augment dels errors absolut i relatiu en el segment, o per l’aparició de l’efecte hormesi en els subjectes; entre els 0’9-6 grams, els valors que pren el temps es van estabilitzant fins a arribar a un punt on la gràfica no es pot definir per la sobresaturació del medi.
L’experiment ha permès determinar el temps aproximat de mort dels caragols segons la massa de cafeïna aplicada. Aquesta informació permetria, posteriorment, valorar la expulsió de certs gasteròpodes d’un medi de conreu."
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Bioquímica
Estudi dels factors que influeixen en la velocitat d'una reacció enzimàticaCRP del TarragonèsBruno Jesús Borré
IX Fòrum TRiCS
Ins Comte de Rius
Tarragona
Experimentació a les aules de ciències: Indagaciójdomen44Materials del curs "Experimentació a les aules" organtizat per la FCRI. El curs tenia per objectius proposar vies per a introduir l'experimentació a les aules d'una manera que repercutís en la millora de la competència científica del l'alumnat.
El curs organitzat per la Fundació Catalana per la REcerca i la Innovació (FCRI) es va dur a terme entre diversos formadors (amb Jordi Martí, Víctor Grau, Arnau Amat i Jordi Domènech) a la Universitat de Vic. La sessió "Indagació a les ciències" va incloure referències a diverses activitats en format TIC i col·laboratives (Caminalcules, Gondwana Tales, Mystery Boxes...) com a metàfores escolars de la Ciència, a més d'incidir en diverses bastides didàctiques per a fer que les pràctiques fossin realment indagadores, i els alumnes poguessin dissenyar experiments, treure conclusions de dades i comunicar científicament. Durant la sessió es va fer referència als materials del projecte C3 i el grup de treball EduWikiLab.
Com dissenyar activitats breus d'indagació per a ensenyar a pensar científica...jdomen44La formació científica dels alumnes té per objectiu formar ciutadans competents científicament, capaços de prendre decisions, avaluar evidències i fer prediccions a partir de models científics. Aquestes són habilitats presents en el currículum, però que es fa difícil promoure a les aules. El taller proposa eines i estratègies senzilles per al disseny d'activitats competencials per a exàmens que avaluin aquestes habilitats, com a via per a portar-les a primer pla i connectar la nostra pràctica amb una perspectiva competencial en l'ensenyament de les ciències. Es proposen eines i procediments desenvolupats conjuntament amb Elisa Goytia, Jesús Gasco i Isabel Besson, del grup de treball EduWikiLab.
El taller es va dur a terme a les IV Jornades sobre l'Ensenyament de la Biologia i Geologia, celebrades els dies 23-25 octubre al Cosmocaixa.
Investiguem la curaal021539Partireu dels resultats de biòpsies sobre l'eficàcia anticancerígena de diversos fàrmacs en diferents condicions, i els analitzareu sobre la base de la determinació de l'índex mitòtic, triant quins tractaments aporten informació rellevant en ser comparats i escrivint un article científic amb les vostres troballes. A continuació, constituireu comitès editorials de diferents revistes de divulgació científica i caldrà que intenteu que els vostres articles siguen publicats amb vista a aconseguir pressupost per a continuar amb la investigació en la direcció que considereu més oportuna.
2. Acords Consell Escolar web 30-01-2025.docxEscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 30/01/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
3. Acords Comissió Permanent web 20-02-2025.docx.pdfEscolaRoserCapdevila18Acta de la Comissió permanent del dia 20/02/25 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
1. Acords Consell Escolar 15-10-2024EscolaRoserCapdevila18Acta del Consell Escolar celebrat el dia 15/10/24 a l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
Liquidació del pressupost 22-01-2025.pdfEscolaRoserCapdevila18Liquidació del Pressupost, exercici 2024, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
3. Material que utilitzarem
• LLibre de Santillana
• Presentacions del bloc
• Altres fonts internet, fotocòpies…
• Exàmens i pautes d’exàmens de PAU
• Guia : Orientacions de la matèria
4. Com avaluem
Exàmens : ( 90 %)
• un examen cada bloc temàtic.
• alguns exàmens d’avaluació contínua
• examen final de tota la matèria PAU ( aproximadament
20% de la nota final )
Treballs i activitats de classe: (10%)
• Exercicis, activitats PAU…
• Pràctiques de lab ( molt poques !!!, no tindrem
temps )
7. Processos que tindrem
en compte al fer un disseny
1. El problema
2. Les hipòtesis
3. La variable dependent i la variable independent
4. Les variables controlades
5. El disseny
6. Els resultats
7. Les conclusions
8. 1.El Problema
És una pregunta que no té una resposta
segura. És allò que voldrem averigúar.
S’ha de plantejar en forma de pregunta, fent
l’esforç de concretar al màxim.
Si es vol relacionar dos factors, haurien
d’aparèixer en la pregunta.
Exemple :
Influeix la temperatura en el creixement dels llevats ?
Influeix la dieta en el risc de tenir un atac de cor ?
9. 2. Les hipòtesis
Són possibles respostes al problema.
Han de ser falsables (s’ha de poder comprovar si
són falses).
Les hipòtesis haurien de formular-se començant
amb “Potser”.
Exemples:
Potser una temperatura alta afavoreix el creixement dels llevats.
Potser una determinada dieta disminueix el rics de patir un atac de cor.
10. 3. La variable dependent i independent
• Variable independent: Variable que modifiquem
en l’experiment per tal de comprovar si influeix
en els resultats. Els diferents valors que
donarem a aquesta variable s’anomenen
tractaments.
• Variable dependent: Variable que observem si
s’ha modificat durant l’experiment.
La variable dependent depèn de la variable
independent.
11. 4. Les variables controlades
Són factors, diferents de la variable independent, que
raonablement podrien influir en els resultats.
Per evitar que interfereixin en els resultats, s’han de
mantenir constants, és a dir s’han de fixar en uns valors
que permetin l’obtenció de resultats durant tot
l’experiment.
12. 5. El disseny
S’ha de desenvolupar la situació imaginada
detallant clarament tots els passos a seguir.
S’ha de modificar la variable independent i
observar els canvis en la variable dependent.
Sempre ha de tenir:
Control: Conjunt de mesures que prenem per assegurar-nos
que els resultats són deguts a les modificacions que
introduïm en la variable independent.
Rèplica : No n’hi ha prou amb un sol experiment per a demostrar
un fet. S’han de fer rèpliques, repetir l’experiment una o dues
vegades més. Això permet descartar que els resultats siguin
deguts a l’atzar(o a factors desconeguts).
13. 6. Els resultats
• S’observen els canvis en la variable
dependent al llarg de l’experiment, així
com qualsevol altre canvi o fet que ens
sembli rellevant.
• Les dades dels resultats s’enregistren
(notes, taules, gràfics, arxius, dibuixos,
fotografies...)
14. 7. Les conclusions
S’analitzen i interpreten els resultats,
d’acord amb el marc teòric de
l’investigador. Es descarten les hipòtesis
que haguessin predit resultats diferents
dels obtinguts.
15. Un exemple :
El creixement de les plantes
Suposem que volem investigar si l'adob és un
factor que afavoreix el creixement de les
plantes.
Tenim el següent material : 10 plantes (2 grups de 5 testos), Un
regle, Adob, Aigua
Problema (en forma de pregunta) Afegir adob fa que les plantes
creixen més?
Hipòtesi: Potser el creixement de les plantes sigui degut a l’adob.
Seguidament hem d'imaginar-nos com ho farem, el disseny de
l'experiment.
16. Un exemple :
El creixement de les plantes
Disseny :
Tenim 10 testos (rèpliques), tots en les mateixes condicions (aigua,
llum, temperatura, tipus de plantes ...) 5 d'ells reben el mateix tipus
d'adob, i la resta no. Mesurem l’alçada de les plantes fem la mitjana
de cada grup durant deu dies.
Variable Independent: el factor que canviem (afegir el fertilitzant)
Variable dependent: El resultat que s'obté del nostre canvi, el que
mesurem (l'alçada de les plantes)
Recorda que a part de l'adob (el factor que volem provar), tots els
altres factors són constants: això és el control de variables
Resultats i conclusions: Cal observar els resultats (mitjançant
mesures, taules, fotografies ...) i treure conclusions. Si els resultats
són els que esperàvem, la hipòtesi es confirma, sinó caldria
modificar la primera hipòtesi i començar el procés de nou.
17. Exercici : Fem un disseny
En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria
determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del
vinagre (Drosophila melanogaster). En concret vol estudiar quina
dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la
descendència presenti alteracions al cos.
Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment
en el que disposa de:
• una població nombrosa de mosques,
• aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i
aliment sense cafeïna,
• recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris
necessaris per afavorir la reproducció de les mosques,
• lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,
• bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de
Drosophila melanogaster
18. 1) (1 punt)
• a) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es
vol resoldre en aquesta recerca.
• b) Assenyaleu les variables independent i dependent
d’aquest experiment. Expliqueu la resposta
• 2) (1 punt) Dissenyeu un experiment que permeti
determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les
mosques per tal que la descendència mostri alteracions
al cos. Especifiqueu amb claredat la idea de control de
l’experiment.
19. Pautes PAU
1) (1 punt)
a) (0.4 punts)Podem acceptar formulacions dels següent tipus:
- Influeix la quantitat de cafeïna present a l’aliment en les alteracions en el cos
de la descendència?
- Hi ha relació entre la quantitat de cafeïna ingerida i les mutacions que es
presenten en el cos de la descendència?
En tot cas la formulació del problema:
- ha d’estar en forma de pregunta,
- ha de contenir les variables independent (quantitat de cafeïna) i dependent
(alteracions o mutacions en el cos de la descendència)
- ha d’intentar relacionar les variables amb els connectors: Influeix ...., Hi ha
relació entre ..., o d’altres similars.
0.4 Per la resposta completa:- En forma de pregunta- conté les variables
dependent i independent- relaciona les variables amb els connectors
0.1Per cadascuna de les tres condicions
20. Pautes
b) (0.6 punts)
• Variable independent: quantitat de cafeïna,
• Variable dependent: alteracions o mutacions en el
cos de la descendència.
En aquesta pregunta caldrà concretar el perquè de la seva
resposta. Amb les seves paraules hauran d’explicitar
que l’experimentador modifica directament els valors de
la variable independent per observa els canvis que
experimenta una altra variable, la dependent.
• 0.3 Per cada variable justificada
• 0.1 Per cada variable sense justificar