More Related Content
Similar to Tema 1 bet.16 (20)
Recently uploaded (10)
![[Projecte Catapulta -1A] Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309073431-61a8150f-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
![[Projecte Catapulta] - Informe cient鱈fic](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/definitiucpiadeg6-informecientficcorreccions-250309072639-4b9e7ddc-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Tema 1 bet.16
- 1. POBLACIONS EN SITUACI DE RISC SOCIAL Tema 1
- 2. Esquema 1. Enfoc te嘆ric tradicional al voltant dinfncia en risc. 2. Concepte i proc辿s de risc social 3. Indicadors i factors de risc social. Factors de protecci坦, vulnerabilitat i resili竪ncia 4. Reconceptualitzaci坦: Fen嘆mens que afavoreixen laparici坦 de nous col揃lectius en risc social. 5. Avaluaci坦 i intervenci坦 en el risc social 6. Influ竪ncia dels entorns en risc en el desenvolupament socioemocional de linfant Els sistemes de vinculaci坦 afectiva La motivaci坦 per al control Lautoregulaci坦 El desenvolupament cognitiu i daprenentatge
- 3. 1. Marc legislatiu Declaraci坦 dels Drets de la Infncia (20 de novembre de 1959) Llei 11/1985 (13 de juny) Prevenci坦 delinq端竪ncia infantil i juvenil Tractament de la delinq端竪ncia infantil i juvenil Tutela de menors quan manca la potestat parental o 辿s inadequada Convenci坦 de Ginebra sobre els Drets dels Infants (1989), ratificada a lEstat espanyol el 30 de novembre de 1990. Llei 37/ 1991 (30 de desembre): Mesures de protecci坦 dels menors desemparats i dadopci坦. Llei 39/1991 (30 de desembre) Llei 8/1995 (27 de juliol) Llei 9/1998 (15 de juliol)
- 4. Llei 27/2001 (31 de desembre) Regula les funcions de lAdministraci坦 en lexecusi坦 de les mesures adoptades per lautoritat en el marc legal de la responsabilitat penal dels menors infractors. Llei 14/2010 (27 de Maig) Drets i oportunitats en la infancia i ladolesc竪ncia. Nou model de protecci坦 Distinci坦 entre sitacions de risc i sitacions de desemparament M辿s garanties per als infants i les seves fam鱈lies, aix鱈 com noves mesures datenci坦 de les situacions de risc i de protecci坦 Art. 40.3 de lEstatut: Linter竪s del menor 辿s el principal inspirador
- 5. El concepte de risc social Conflu竪ncia de factors que generen situacions que impedeixen un desenvolupament integral de la persona. Una situaci坦 de risc social 辿s aquella en que el desenvolupament i el benestar de linfant o ladolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstncia personal, social o familiar. Sempre que per a la protecci坦 efectiva de linfant no calgui la separaci坦 del nucli familiar.
- 6. Factors de risc i de protecci坦 Els factors de risc son aquelles condicions biol嘆giques, psicol嘆giques o socials que augmenten la probabilitat de que aparegui una determinada conducta, situaci坦 o problema que compromet lajustament personal i social de les persones. Els factors de protecci坦 son aquells elements que en pres竪ncia de factors de risc, contribueixen a disminuir la probabilitat de que es doni un problema.
- 7. Perfil psicosocial que podem trobar en el microsistema duna familia en risc Aproximaci坦 al perfil psicosocial de fam鱈lies que es poden trobar en una situaci坦 de risc. Una situaci坦 familiar de desavantatge ocasiona dificultats en el desenvolupament del rol parental, que afecta el desenvolupament dels fills. Desestructura familiar Maltractes infantils de la fam鱈lia Dinmica conflictiva entre pares i fills Abs竪ncia de disciplina Neglig竪ncia Abs竪ncia de lla巽os afectius
- 8. Perfil psicosocial de les fam鱈lies en risc social (Dades de lestudi Families cangur: una experi竪ncia de protecci坦 a la infncia (Amor坦s et al. 2007 ) 80% estudis primaris 35% de divorcis 15% de monoparentalitat 43% de problemes de drogodepend竪ncies dels pares 14% de trastorns psicol嘆gics de les mares 53% dels casos, m辿s dun fill en protecci坦 88% dincid竪ncia de maltractaments 88% relacions socials i familiars insatisfact嘆ries El 77% dels pares i el 84% de les mares no acostumen a establir normes El 59% dels pares i el 44% de les mares, problemes per exercir el rol parental com ara lexpressi坦 dafecte
- 9. Factors de vulnerabilitat i de resili竪ncia Factors de vulnerabilitat: Circumstncies que incrementen la probabilitat de que es doni un problema en pres竪ncia de factors de risc. En s鱈 mateixos, els factors de vulnerabilitat no suposen una amena巽a per al desenvolupament. La resili竪ncia 辿s un proc辿s dinmic que implica una adaptaci坦 personal i social positiva malgrat lexposici坦 a riscos molt significatius (Luthar et al, 2000) Caracter鱈stiques Desenvolupament
- 10. Viol竪ncia i inseguretat Baixa dotaci坦 de recursos Horaris extensos de treball dels pares Barris massificats i sense identitat Habitatge apropiat Acc辿s a recursos de suport Activitats de participaci坦 comunitat Falta de relaci坦 fam鱈lia-escola Alumnat amb alt fracs escolar Tutors sensibles que aporten models positius escola Companys amb conductes de risc Pressi坦 del grup Participaci坦 en oci constructiu Assertivitat i comunicaci坦 iguals Pobresa i atur Mare amb baix nivell educatiu Desorganitzaci坦 dom竪stica Conflicte en la parella Toxicomanies Altes expectatives i normes Afecte i confian巽a bsica Estimulaci坦 i suport escolar Estabilitat emocional dels pares familia Factors de riscFactors de protecci坦 (Adaptat de Catalano et al, 2004)
- 11. Bona compet竪ncia social Intel揃lig竪ncia mitja o superior Temperament fcil Control intern Bon nivell dautoestima i confian巽a en un mateix Buscar suport dins i fora de la fam鱈lia Humor i optimisme vital Afrontament adequat dels problemes Gesti坦 dautonomia personal Planificaci坦 del futur Edat G竪nere Baix pes al n辿ixer Complicacions perinatals Retard en el desenvolupament sensoriomotor Malaltia cr嘆nica Temperament irritable Hiperactivitat Factors de resilienciaFactors de vulnerabilitat Adaptat de Luthar, 2006
- 12. Pobresa Manca de recursos per a satisfer necessitats considerades bsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Al.ludeix als mitjans dels que disposa una persona per arribar a uns m鱈nims i participar amb normalitat de la societat. Pobresa Absoluta Estants m鱈nims de vida no son assolibles Relativa Exist竪ncia de desigualtats. Individu no participa dels hbits i patrons de vida considerats normals en la societat per falta de recursos econ嘆mics. Connotacions econ嘆miques Categoritzaci坦 social
- 13. Exclusi坦 social Proc辿s de p竪rdua dintegraci坦 o participaci坦 de lindividu en la societat, en diversos mbits. Econ嘆mic En la producci坦 o el consum Pol鱈tic - legal Participaci坦 pol鱈tica, sistema administratiu, protecci坦 social Social- relacional Abs竪ncia de xarxes o problemtica dins les xarxes social o familiars
- 14. Qu竪 pot causar lexclusi坦 social? LExclusi坦 social 辿s un proc辿s i 辿s multidimensional, per la qual cosa no es solen donar causes a誰llades. LExclusi坦 social no es produeix fins que hi ha una p竪rdua real del poder de participaci坦 del individu, ja que en el proc辿s intervenen quatre esferes socials. Personal Estat de salut Nivell formatiu Exist竪ncia addicions Familiar- relacional Xarxes socials Relacions socials Socio- econ嘆mic Estructura econ嘆mica Acc辿s a la informaci坦 Entorns degradats... Pol鱈tico- administratiu I de protecci坦 social Sistema normatiu, legal i administratiu
- 15. Com es mesura lexclusi坦 social? Podem estudiar-la a partir dels mbits en que es manifesta: Drets pol鱈tics, socials i civils bsics: Experi竪ncia de discriminaci坦 Situaci坦 administrativa Cobertura social de lhabitatge, leducaci坦 i la salut Lla巽os socials i familiars Situacions de conflicte social Grau da誰llament Econ嘆mic Participaci坦 en la producci坦 Nivell dingressos
- 16. Qui pot patir la pobresa i lexclusi坦? Persones aturades de llarga durada, aturats majors, amb treball precari o baixa qualitat Persones amb baixes qualificacions acad竪miques, no escolaritzades o amb aband坦 escolar prematur Persones immigrants o pertanyents a minories 竪tniques. Persones sense llar o que habiten amuntegats en habitatges Persones amb algun tipus de discapacitat Persones amb problemes de salut Persones dependents al seu crrec.
- 17. Es transmet lexclusi坦 social de generaci坦 en generaci坦? Estudis demostren que existeix una relaci坦 entre la situaci坦 s嘆cio-econ嘆mica dels notres pares o avis i la nostra quan som adults. No nom竪s la pobresa sin坦 altres condicions que poden conduir a lexclusi坦 social, son susceptibles de transmetres de generaci坦 en generaci坦. Les pr嘆pies estructures econ嘆miques i socials permeten o fins i tot fomenten que les persones vulnerables tinguin molt dif鱈cil sortir-ne. s important emprendre accions especials per evitar aquesta transmissi坦 entre generacions a trav辿s de lactuaci坦 en un o diversos dels mbits que condicionen la capacitat dintegraci坦 de les persones.
- 18. Quines conseq端竪ncies i efectes t辿 lexclusi坦 social per les persones que la pateixen? LExclusi坦 social comporta una reducci坦 de la participaci坦 de la persona en la vida diria aix鱈 com una desvaloritzaci坦 i percepci坦 negativa cap a aquesta persona. Aquestes persones solen ser percebudes pels altres com inadaptades Cassos socials
- 19. Indicadors de risc social Indicador 辿s aquella informaci坦 o informacions qualitatives o quantitatives que, instrumentalitzades seguint un procediment cient鱈fic, ens permeten un coneixement progressiu i lobtenci坦 de mesures aproximatives de fen嘆mens conceptualitzats en el marc de les teories pr嘆pies de la psicologia social. Cal tenir una visi坦 preventiva, i utilitzar les eines de les que disposem en la mesura que sigui possible, abans que sorgeixin els problemes.
- 20. Indicadors de risc (Llei 14/2010) La manca datenci坦 f鱈sica o ps鱈quica de linfant o ladolescent pels progenitors, o pels titulars de la tutela o de la guarda, que comporti un perjudici lleu per a la salut f鱈sica o emocional de linfant o ladolescent. La dificultat greu per dispensar latenci坦 f鱈sica o ps鱈quica adequada a linfant o ladolescent per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda. La utilitzaci坦, per part dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, del cstig f鱈sica o emocional sobre linfant o ladolescent que, sense constituir un episodi greu o un patr坦 cr嘆nic de viol竪ncia, en perjudiqui el desenvolupament. Les mancances que, pel fet de no poder ser adequadament compensades en lmbit familiar, ni impulsades des daquest mateix mbit per a llur tractament mitjan巽ant els serveis I recursos normalitzats, puguin produir la marginaci坦, la inadaptaci坦 o el desemparament de linfant o ladolescent.
- 21. La manca descolaritzaci坦 en edat obligat嘆ria, labsentisme I laband坦 escolar. El conflicte obert i cr嘆nic entre els progenitors, separats o no, quan anteposen llurs necessitats a les de linfant o ladolescent. La incapacitat o la impossibilitat dels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda de controlar la conducta de linfant o ladolescent que provoqui un perill evident de fer-se mal o de perjudicar terceres persones. Les prctiques discriminat嘆ries, pels progenitors o dels titulars de la tutela o de la guarda, contra les nenes o les noies, incloent-hi el risc de patir lablaci坦 o la mutilaci坦 genital femenina I la viol竪ncia exercida contra elles. Qualsevol altra circumstncia que, en el cas que persisteixi, pugui evolucionar i derivar en el desemparament de linfant o ladolescent.
- 22. Nova representaci坦 social de la infncia en risc Nens que creixen en entorns familiars normalitzats Amplitud de mira Poden veures immersos en processos de situacions de risc i/o dexclusi坦 social
- 23. Fen嘆mens que afavoreixen laparici坦 de NOUS col揃lectius en situaci坦 de risc social Problemtiques socials des de la Societat del Benestar, fan que nens i nenes que creixen en entorns familiars normalitzats puguin desenvolupar processos de desadaptaci坦: El maltractament entre iguals La viol竪ncia escolar Els moviments migratoris Els Mass Media
- 24. El maltractament entre iguals Comportament dinsult verbal, rebuig social, intimidaci坦 psicol嘆gica i/o agressivitat f鱈sica duns nens cap a altres que es converteixen en v鱈ctimes.
- 25. Viol竪ncia escolar S'ent辿n per viol竪ncia escolar una s竪rie de conductes que alteren la conviv竪ncia de la comunitat educativa, relacionades amb la indisciplina i que generen alts nivells de malestar docent. Tamb辿 sinclou la conducta agressiva cap al professorat, als alumnes, als materials ( verbal, f鱈sica, psicol嘆gica..)
- 26. Els Mass Media Les noves tecnologies com un medi de comunicaci坦 que afavoreix determinats aprenentatges que poden convertir- se en un entorn socialitzador de risc. El consumisme i la viol竪ncia son dos dels continguts m辿s estudiats. El risc que comporta les xarxes socials per lexposici坦 continua, el risc de p竪rdua dintimitat i lexposici坦 p炭blica constant entre daltres. El consumisme, a trav辿s de la publicitat que relaciona ladquisici坦 de determinats productes amb l竪xit social i personal, pot afavorir els sentiments de frustraci坦 en persones amb poder adquisitiu baix.
- 27. Els moviments migratoris El col揃lectiu dadolescents emigrants menors estrangers indocumentats no acompanyats MEINA- est format en un alt percentatge per joves magrebins que viuen al carrer: sense fam鱈lia sense treball, ingressos...ni edat laboral per incorporar-se al mercat laboral sense documentaci坦 sense formaci坦 professional Els Nous Catalans, TVE. Menors: la migraci坦 silenciosa. 2009. http://www.rtve.es/alacarta/videos/els-nous-catalans/els-nous-catalans- menors-migracio-silenciosa/449811/
- 28. Perfil dels menors immigrants No tenen referents familiars tot i tenir vincles familiars i si els tenen aquests no sen volen responsabilitzar Estan amagats i submergits per compatriotes s una poblaci坦 molt m嘆bil S坦n poc col.laboradors Al estar indocumentats costa molt de saber les dades.
- 29. AVALUACI EN SITUACIONS DE RISC
- 30. 5. Avaluaci坦 del nivell de risc social Risc baix: no hi ha maltractament f鱈sic ni neglig竪ncia greu. Amb lajuda de ESSB es pot millorar la situaci坦. Risc mig: es dona eventualment algun tipus de maltractament, neglig竪ncia o desatenci坦. Amb lajuda de ESSB i programes de preservaci坦 familiar, es poden canviar les conductes dels progenitors. Risc alt: hi ha maltractament f鱈sic, abandonament.. El treball que es realitza 辿s dins el nucli familiar, si aquest no emergeix es pot es pot retirar la tutela dels pares i declara la situaci坦 de desemparament.
- 31. Quan un nen/a est en situaci坦 de risc social? Gomez-Granell i al (2002) a linforme La infncia i les fam鱈lies als inicis del segle XXI plantegen estudiar el risc social en la infncia mitjan巽ant indicadors en la fam鱈lia, en la persona i en el seu entorn: Un nen est en risc si lentorn ( familia, escola, barri, model cultural..) presenta factors de risc. Un nen est en risc social si la interacci坦 del nen amb aquest entorn no es prou ric i aix嘆 afectar al seu desenvolupament cognitiu, afectiu,... Tamb辿 un altre parmetre per considerar el concepte dinfncia en risc 辿s tenir-lo en compte com una part dun proc辿s cap a situacions dexclusi坦 social.
- 33. DETECCI d INFANTS EN SITUACIO DE RISC DINS EL MARC ESCOLAR EAP CENTRE EDUCATIU RECOLLIDA INFORMACI DEL MENOR EN SOSPITA DE RISC SOCIAL Treballadora social Psicopedagog/a EAPs'obliden de recollir-lo estat d'nim l'esmorzar , berenar...! no el porten al metge arriba tard, falta Actitud dels pares higiene ... horari de son Blaus, ferides, cicatrius..no duu els materials I N D I C A D O R S R I S C
- 34. Menor desemparat Quan manquen les persones a les quals per llei correspon dexercir les funcions de guarda o quan aquestes, no les poden exercir de forma adequada. Quan es dona incompliment dels deures de protecci坦. Quan el menor presenta signes de maltractament f鱈sic o ps鱈quic, dabusos sexuals, dexplotaci坦 o altres similars.
- 35. Indicadors dalt risc social que porten a desemparament Abandonament del menor. Neglig竪ncia greu i cr嘆nica en el compliment de les obligacions alimentries, dhigiene, salut o educatives del menor. Abs竪ncia o car竪ncies greus en els vincles afectius. Mantenen una drogodepend竪ncia que repercuteix negativament en el menor Malaltia mental dels pares que repercuteix negativament. Maltractaments f鱈sics, ps鱈quics, abusos sexuals.. Inducci坦 a la mendicitat, delinq端竪ncia o prostituci坦. Desatenci坦 i/o imprud竪ncia que afecta la integritat f鱈sica i/o ps鱈quica del menor Saprecien factors que impossibiliten el desenvolupament integral del menor. Sha subministrat al menor substncies psicotr嘆piques sense causa m竪dica justificada o de qualsevol altra substncia t嘆xica
- 36. INTERVENCI EN SITUACIONS DE RISC
- 37. Enfocament te嘆ric (L坦pez 2008) Deixar de centrar-nos en el maltractament i la protecci坦 Tutela dels menors Per centrar-nos en el bon tracte i les necessitats i drets de la infncia Crear plans dintervenci坦 social preventius i comunitaris
- 38. Taxonomia de les Necessitats Bsiques Lavaluaci坦 no sha de centrar en les car竪ncies de la fam鱈lia o en les formes de maltracte del menor. Cal contextualitzar el maltracte o les defici竪ncies a partir de les relacions intrafamiliars i les necessitats de la infncia. La intervenci坦 ha danar encaminada al recolzament i la prevenci坦 de la fam鱈lia dorigen.
- 39. Taxonomia de les Necessitats Bsiques de la infncia( adaptat de L坦pez i al. 95)
- 40. Teoria de Sistemes de Bertalanffy Introducci坦 de les dimensions socials i culturals. Visi坦 Hol鱈stica. Sistema: s una totalitat composta per elements i les relacions daquests elements. Microsistema: persona-familia. Mesosistema: escola-treball-comunitat Macrosistema: societat en general Totalitat Entropia Sinergia Finalitat Equifinalitat Equipotencialitat Retroalimentaci坦 Homeostasis/ Morfogenesis Caracter鱈stiques dun sistema
- 41. La teoria Ecol嘆gica de Sistemes (Bronfenbrenner) Crea el model socio-ecol嘆gic del desenvolupament hum, 1970 Comprensi坦 de la persona en interacci坦 amb el seu entorn Destaca la importncia de lestudi dels ambients en els quals ens desenvolupem. Diferencia cinc capes: Microsistema Mesosistema Exosistema Macrosistema Cronosistema
- 42. Idees per a la intervenci坦 socioeducativa Establir com a nou paradigma, les capacitats de promoci坦 dels infants i les seves fam鱈lies. No quedar atrapats en una visi坦 del conflicte com a problema, perqu竪 no facilita els canvis. Els recursos son una oportunitat per a les persones. Importncia del treball familiar: les fam鱈lies shan de considerar m辿s com a suport que no pas com a amena巽a potenciant la relaci坦 dels infants amb les seves fam鱈lies. Treballar amb les fam鱈lies i no per a les fam鱈lies de manera que es promocioni la implicaci坦 de la fam鱈lia en la manera dabordar les pr嘆pies dificultats. Formaci坦 per con竪ixer la diversitat de models familiars, diversitat cultural, el concepte de parentalitat a cada cultura
- 43. Intervenci坦 preventiva Necessitats de carcter f鱈sic-biol嘆gic Prevenci坦 Alimentaci坦 Adequada alimentaci坦 de la mare Lactncia materna Suficient, variada i seq端enciada en el temps Adaptada a ledat Temperatura Condicions adequades de lhabitatge, la vestimenta a lescola. Higiene Higiene corporal, dhabitatge, alimentaci坦, vestimenta, entorn Son Ambient espaial protegit i silenci坦s. Suficient segons ledat Durant la nit Amb migdiades, si es petit Activitat f鱈sica: exercici i joc Llibertat de moviment en lespai Espai amb objectius, joguets i altres nens Contacte amb elements naturals: aigua, terra, plantes, animals, Passejos, excursions, Protecci坦 de riscos reals. Integritat f鱈sica Organitzaci坦 de la casa adequada a la seguretat Organitzaci坦 de lescola adequada a la seguretat Organitzaci坦 de la ciutat per a protegir la infncia Coneixement i control sobre les relacions dels menors Prevenci坦 a la viol竪ncia Salut Revisions adequades a l'edat i estat de salut Ambient sense fum Oci saludable
- 44. Necessitats cognitives Prevenci坦 Estimulaci坦 sensorial Estimular els sentits Entorn amb estimuls Interacci坦 l炭dica i estimulaci坦 ling端鱈stica dins la familia Exploraci坦 f鱈sica i social Contacte amb lestorn f鱈sic i social Oferir bases dexploraci坦 segura amb els m辿s petits Comprensi坦 de la realitat f鱈sica i social Escoltar i respondre de manera adequada a les preguntes Dir la veritat i fer-los part鱈cips Transmetre actituds, valors i normes Necessitats emocionals i socials Prevenci坦 Seguretat emocional Aferrament incondicional Afecte Red de relacions socials Relacions damistat i companyerisme amb els iguals Activitats conjuntes amb la fam鱈lia Incorporaci坦 a grups o associacions infantils Participaci坦 i autonomia progressives Participaci坦 en les decisions que els afecten Curiositat, imitaci坦 i contacte Educaci坦 sexual Prevenci坦 dels abusos Protecci坦 de riscos imaginaris Oferir seguretat Interacci坦 l炭dica Facilitar contacte amb iguals