Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
Download as ODP, PDF2 likes8,615 views
Tema sobre el feudalisme: organitzaci坦, economia i societat. L'art romnic
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (15)
Similar to Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme (20)
More from Josep Gracia (14)
Tema 3 la plena edat mitjana i el feudalisme
- 1. TEMA 3: LA PLENA EDAT MITJANA I EL FEUDALISME. Segles XI-XII-XIII
- 2. QU VEUREM EN AQUEST TEMA LA SITUACI POLTICA EN ELS SEGLES XI, XII i XIII EL MN MUSULM EL MN CRISTI: Europa Oriental i Occidental LA RESTA DEL MN: frica, sia i Am竪rica EL SISTEMA FEUDAL LA MONARQUIA FEUDAL ORIGEN DEL FEUDALISME RELACIONS DE VASSALLATGE EL FEU: parts del feu ECONOMIA I SOCIETAT LESGLSIA LART ROMNIC ARQUITECTURA ESCULTURA PINTURA
- 3. 1. LA SITUACI POLTICA s. XI, XII XIII MN MUSULM: el califat rab es va dividir. Adquireixen protagonisme els turcs. Nous califats en Egipte (fatimista) i nord dfrica (almorvit) MN CRISTI: limperi bizant鱈 es va mantenir. Limperi carolingi es va dividir i va apar竪ixer el Sacre Imperi Romanogermnic. Els regnes cristians de la pen鱈nsula van seguir conquistant territoris dal-ndalus RESTA DEL MN: FRICA: van prosperar diversos regnes al voltant del desert del Shara SIA: al centre els mongols, van invadir Xina, el m坦n musulm i Europa Oriental. A lest Imperi Xin辿s. Al sud regnes dndia i Indoxina. AMRICA: civilitzacions olmeca, maia i inca
- 4. 2. EL SISTEMA FEUDAL FEUDALISME: sistema pol鱈tic, social i econ嘆mic que es va consolidar en els regnes cristians durant la plena edat mitjana (segles X a XIII) Caracter鱈stiques: P竪rdua de poder dels monarques. Relacions de fidelitat personal. Relacions de vassallatge Economia organitzada al voltant dels feus.
- 5. ELS ORGENS DEL FEUDALISME El poder dels reis era molt d竪bil. Per a lluitar contra els nous pobles invasors sol揃licitaven ajuda dhomes armats (nobles). Aquests homes armats rebien terres com a pagament per la seua ajuda (feus). Els nobles es van convertir en senyors feudals amb poder complet sobre els habitants del feu. Al feu vivien serfs i llauradors (camperols lliures)
- 6. REI SENYORS FEUDALS CAVALLERS CAMPEROLS I SERFS Feus Ajuda militar i consell Mantenien Ajuda militar i defendre els feus Treball i pagar impostos Protecci坦 RELACIONS DE VASSALLATGE RELACIONS DE SERVITUD LES RELACIONS DE VASSALLATGE
- 7. RELACIONS VASSALLATGE: Cerim嘆nia de lhomenatge - En primer lloc, el senyor i el vassall sagafaven de les mans (inmixtio manuum). - Despr辿s, posaven les mans sobre levangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor (sacramentum). - El senyor en senyal de pacte i amistat el besava (osculum). - I a continuaci坦 el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava lhomenatge (investidura). - El vassall havia de donar al senyor, consell (consilium) i ajudar-lo amb les armes (auxilium) quan fos necessari. - Aquesta cerim嘆nia es feia tamb辿 amb altres nobles inferiors socialment. Per aix嘆, sha dit que en el feudalisme tothom 辿s vassall de tothom.
- 8. EVOLUCI DEL FEUDALISME A partir de la baixa edat mitjana el feudalisme es va anar descomponent per tres raons: 1) Laugment del poder i de lautoritat dels monarques 2)El desenvolupament del comer巽 i el creixement de les ciutats. 3)Les revoltes dels llauradors
- 9. EL ELEMENTS DEL FEU BOSCOS DEL SENYOR MOL POBLAT RESERVA SENYORIAL MASOS FERRERIA CASTELL MASOS RESERVA SENYORIAL RESERVA SENYORIAL
- 10. 3. LECONOMIA Leconomia era de SUBSISTNCIA Tota la producci坦 es destinava a lautoconsum La poca producci坦 sobrant es venia en mercats locals. Tamb辿 es comerciava amb productes artesanals, eines i teixits
- 11. 3. LECONOMIA Lactivitat econ嘆mica principal era LAGRICULTURA Conreaven: cereals, verdures, llegums, ... Dels animals: llet, ous, formatge, mel, ... De la natura: fusta, animals de ca巽a, fruites silvestres De la RAMADERIA obtenien: Llana i cuir: per a fer roba, sabates, ... Animals de tir: cavalls, bous, ases i muls. Cavalls de guerra.
- 13. PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS NOBLESA CLERO ALTA NOBLESA BAIXA NOBLESA SERFS CAMPEROLS LLIURES ARTESANS COMERCIANTS Bisbes (di嘆cesi) BAIX CLERO ALT CLERO Reis, ducs, comtes Abats (monestirs) Barons, cavallers Sacerdots Monjos 3. LA SOCIETAT
- 14. 4. LESGLSIA PAPA ABAT (ABADIA) CLERO REGULAR CARDENAL MONJO (MONESTIR) CAPELL (PARRQUIA) BISBE (DICESI) CLERO SECULAR ORGANITZACI
- 15. 4. LESGLSIA
- 16. 4. LESGLSIA PODER POLTIC: Els reis intervenien en el nomenament dels bisbes. Els alts crrecs de lesgl辿sia acudien a les corts per assessorar als reis El papa podia excomunicar a qualsevol persona, incl嘆s els reis PODER ECONMIC: Molts reis i nobles cedien terres i feus a lesgl辿sia, es va convertir en la propietria principal. Cobrava el delme (una desena part de la producci坦 agr鱈cola que havien pagat els llauradors) PODER CULTURAL: Era lencarregada de transmetre la cultura (c嘆pia de textos antics, educar, les creences religioses) La por a linfern i a la fi del m坦n, pelegrinatges a Roma i Santiago, rel鱈quies, croades.
- 17. 5. LART ROMNIC CARACTERSTIQUES GENERALS: Art rural Promotors de les obres eren la noblesa i lesgl辿sia. Es constru誰en ermites, monestirs i catedrals ARQUITECTURA: Caracter鱈stiques Murs gruixuts de pedra i poques finestres Arc de mig punt, voltes de can坦 i darestes A lexterior contraforts (pilars adossats a la pared). A linterior columnes (cil鱈ndriques) i pilars. Planta de creu llatina amb creuer, 3 naus a linterior, i absis Fa巽anes amb portalades i una o dues torres amb campanar Estil art鱈stic predominant a Europa del segle XI al XIII
- 18. CATEDRAL ERMITA
- 19. MONESTIR
- 20. VOLTA DE CAN ARC DE MIG PUNT VOLTA DARESTES
- 22. PLANTA DE CREU LLATINA
- 23. PORTALADA
- 24. ESCULTURA I PINTURA: Caracter鱈stiques Tenen una funci坦 didctica (poblaci坦 analfabeta i aix鱈 aprenen els relats b鱈blics) i decorativa. Les imatges tenen carcter simb嘆lic (representen idees a trav辿s de dibuixos) . Figures r鱈gides i rostre inexpressiu, la mida dep竪n de la seua importncia Estil esquemtic (detalls poc definits) ESCULTURA Les escultures sesculpien en pedra o es tallaven en fusta. Imatges de Crist en la creu i Mareded辿us amb el Jesuset. Sadaptaven a larquitectura en portalades, columnes, fa巽anes. PINTURA Les pintures es feien sobre els murs o parets, sobre taula o en miniatures en els llibres. Els dibuixos amb l鱈nies i colors plans (sense volum)
- 25. ESCULTURA
- 26. ESCULTURA
- 27. PINTURA
- 28. PINTURA