El documento resume la pel鱈cula La naranja mec叩nica de Stanley Kubrick, basada en la novela de Anthony Burgess, y explora las conexiones entre la historia y las teor鱈as del conductismo de B.F. Skinner. Tambi辿n presenta la novela de Skinner Walden Dos, que describe una sociedad ut坦pica dise単ada seg炭n principios conductistas. Finalmente, plantea cuestiones sobre la 辿tica y viabilidad de aplicar el conductismo a nivel social.
El documento resume la pel鱈cula La naranja mec叩nica de Stanley Kubrick, basada en la novela de Anthony Burgess, y explora las conexiones entre la historia y las teor鱈as del conductismo de B.F. Skinner. Tambi辿n presenta la novela de Skinner Walden Dos, que describe una sociedad ut坦pica dise単ada seg炭n principios conductistas. Finalmente, plantea cuestiones sobre la 辿tica y viabilidad de aplicar el conductismo a nivel social.
Este documento proporciona enlaces a varios textos cl叩sicos de filosof鱈a pol鱈tica y 辿tica, incluyendo La Rep炭blica de Plat坦n, Meditaciones Metaf鱈sicas de Descartes, Segundo Tratado sobre el Gobierno Civil de Locke, el Tratado sobre la Naturaleza Humana de Hume, Utilitarismo de Mill, Fundamentaci坦n de la Metaf鱈sica de las Costumbres de Kant, y selecciones de textos de Nietzsche. Los enlaces llevan a res炭menes y extractos en catal叩n de estas obras fundament
1. Marina Trinidad,
IES Eugeni dOrs
Florencia Card炭s i
1r Batxillerat Mireia Mart鱈
Psicologia
Vilafranca del Pened竪s
2. NDEX
Qu竪 辿s?
Definici坦 obsessions i compulsions
Tipus de TOC
Causes
Tractament
Anlisi dun cas
V鱈deos educatius
Enlla巽os dinter竪s
3. QU S?
s la combinaci坦 dobsessions juntament amb emocions
desagradables com la por o la culpa que porten a la persona
a realitzar compulsions per intentar alleugerir la
preocupaci坦 i disminuir el nivell dansietat provocat per
lobsessi坦.
Aquest es considera que forma part del grup dels
desordres dansietat.
Actualment afecta un 2% de la poblaci坦, afecta a tot
tipus dedats.
4. OBSESSIONS COMPULSIONS
S坦n imatges, idees o impulsos que S坦n comportaments que realitza la
envaeixen la ment de la persona. persona per desfer-se dels sentiments
que li provoquen obsessions.
No es podem controlar i per molt que Est dissenyada per a produir o evitar
es desitgi que desapareguin no els algun esdeveniment o situaci坦 futura.
podr evitar.
Poden apar竪ixer de tant en tant, s坦n No sobt辿 plaer en portar-ho a terme.
molestes i poden ser permanents.
S坦n com pensaments que enva誰xen El pensament 辿s dominat per una idea
la consci竪ncia i s坦n viscuts com intrusiva o seq端竪ncia d'idees, que
repugnants o sense sentit. busquen apagar amb
comportaments rituals.
5. TIPUS DE TOC
Rentadores i netejadors: relacionades amb la
contaminaci坦 a trav辿s de determinats objectes o situacions.
Verificadors: inspecci坦 de manera excessiva amb el
prop嘆sit d'evitar que succeeixi una determinada catstrofe.
Ordinadors: exig竪ncia que les coses que els envolten
estiguin disposades amb determinades pautes r鱈gides,
incloent distribucions sim竪triques.
Acumuladors: col揃leccionen objectes insignificants, dels
quals no poden desprendre's.
6. Ritualitzadors mentals: apel揃laci坦 de pensaments o
imatges repetitives, cridats per compulsions mentals, amb
l'objecte de contrarestar la seva ansietat provocadora
d'idees o imatges, que constitu誰xen les obsessions.
Numerals: busquen sentit als nombres que els envolten;
sumant-los, restant-los, canviant-los fins que els d坦na un
nombre significatiu per a ells.
Turmentats i obsessius purs: pensaments negatius
reiterats, incontrolables i pertorbadors. S坦n 炭nicament
mentals.
7. Sexuals: pensaments recurrents que abasten totes les
particularitats i conductes sexuals, com: idees infundades
sobre tenir disfuncions sexuals o no ser apetible.
Orientaci坦 Sexual: es refereix a dubtes, idees fixes i
compulsions sobre l'homosexualitat.
Repetidors: obstinaci坦 en l'execuci坦 d'accions repetitives.
8. SMPTOMES
T辿 pensaments o imatges repetides, com la por dels
g竪rmens, la brut鱈cia o intrusos, actes de viol竪ncia, dany als
辿ssers estimats, actes sexuals, els conflictes amb les
creences religioses, etc.
Tenen els mateixos rituals un cop i un altre, com rentar-se
les mans, de bloqueig i desbloqueig de portes, comptar,
guardar articles innecessaris, o repetir els mateixos passos
una i altra vegada.
No es poden controlar els pensaments i comportaments
indesitjats.
Es passen com a m鱈nim 1 hora al dia amb els pensaments i
rituals, que causen angoixa.
9. CAUSES
El mecanisme principal que causa el trastorn 辿s desconegut.
Per嘆 evid竪ncies biol嘆giques, cl鱈niques, radiol嘆giques i
psicol嘆giques recents de problemes al nucli caudat o les seves
connexions indiquen una causa biol嘆gica.
Aix嘆 辿s degut a:
Falta de serotonina, un neurotransmissor que ajuda a que les
persones no repetim els mateixos comportaments una vegada
i una altra.
El trastorn no 辿s hereditari, per嘆 si sha demostrat que hi ha
tend竪ncia a desenvolupar-lo quan el t辿 alg炭 de la fam鱈lia.
Anormalitat en els l嘆bul frontal i ganglis basals.
10. TRACTAMENT
Les persones amb TOC poden comptar amb un tractament
adequat.
Les terpies conductives. Consisteixen en exposar a la
persona a la situaci坦 que causa les seves obsessions i la seva
ansietat.
La psicocirurgia. T竪cnica que consisteix en realitzar
petites lesions puntuals al c嘆rtex cerebral per col揃locar
el竪ctrodes estimuladors amb regulaci坦 de freq端竪ncia que
permeten modular lactivitat de determinades neurones.
*Els resultats amb pacients que pateixen TOC han estat
positius.
Frmacs antidepressius.
- Clomipramina
- Serotonina
11. ANLISI DUN CAS
La Dolors 辿s una senyora de 36 anys que treballa com a cap
de laboratori en una empresa qu鱈mica. Des de fa un temps
nota que sha tornat m辿s escrupolosa. Sent sovint que es
pot contaminar. Aix嘆 li obliga a rentar-se les mans cada
vegada amb m辿s freq端竪ncia, arribant als 30 rentats diaris.
No obstant aix嘆 reconeix que la seva cautela va m辿s enll
del raonable i acudeix a consulta psicol嘆gica precisament
perqu竪 tems que els altres puguin notar una mica i
considerar que ella es rara.
12. Per aquest fet vam indagar en la seva vida privada vam
trobar que aquesta cautela tamb辿 es presentava a casa:
necessitava rentar-se les mans gaireb辿 tantes vegades com
en el treball, la dutxa durava uns 30-40 minuts i havia de
seguir un ordre concret de manera estricta, cada rentat
havia de realitzar-se duna manera determinada per a
prevenir el contagi de g竪rmens que podies quedar en el
lavabo. En ocasions els rentats havien de repetir-se m辿s
dhabitual, fins a assolir una sensaci坦 de descontaminaci坦
completa. El que m辿s l'angoixava era versi tancada en una
situaci坦 absurda: sabia que no sestava contaminant amb
no-res, per嘆 li produ誰a tanta ansietat no rentar-se que es
veia obligada a aix嘆, una vegada i una altra.