Els sons del ٲàlaiaplaEn aquest Power Point trobareu informació del consonantisme i del vocalisme ٲà. Pot ser una eina força útil per tal d'aprendre fonètica catalana.
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFred SentandreuSistemes vocàlic i consonàntic del valencià. Contactes fonètics. Transcripció fonètica
L'Aparell Fonadorc.p.aAquest power point descriu el funcionament de l'aparell fonador, els òrgans que el formen i les diverses etapes que fem abans de produir el so.
Dzèپ de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedraPresentació sobre els fenòmens de contacte vocàlic a l'interior d'una paraula i entre paraules diferents. Transcripció fonètica dels sons
FO02 Sistemes fonètics. Contacte vocàlic i consonàntic. TranscripcióFred SentandreuSistemes vocàlic i consonàntic del valencià. Contactes fonètics. Transcripció fonètica
L'Aparell Fonadorc.p.aAquest power point descriu el funcionament de l'aparell fonador, els òrgans que el formen i les diverses etapes que fem abans de produir el so.
Dzèپ de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedraPresentació sobre els fenòmens de contacte vocàlic a l'interior d'una paraula i entre paraules diferents. Transcripció fonètica dels sons
FO03 Alfabet. Síl·laba. Grafia i so: correspondènciesFred SentandreuSíl·laba. Dífrafs. Diftongs. Alfabet gràfic i fonètic del ٲà. Correspondència grafies-sons
Informe Llista d'espera Escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18Publicació de la llista d'espera per la matrícula del curs 25-26 de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí.
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...JosepRamonGregoriMuoBenvolguts alumnes,
Us presento un dossier que hauràs de completar durant les vostres vacances d’estiu i entregar-lo, ben fet i ben presentat, al setembre. La idea és que practiqueu i no oblideu vocabulari que hem treballat durant el curs.
Us desitjo que passeu i gaudiu d’unes bones vacances d’estiu.
Ens tornarem a veure al 8 de setembre quan comencen les classes de nou!
Places assigandes curs 25-26 escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18El llistat de places assignades per la matrícula del curs 25-26, de l'escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí
2. ÍNDEX 1. La fonètica i la fonologia 1.1. La producció dels sons 1.2. Tipus de sons 1.3. Els sons vocàlics 1.4. Els sons consonàntics 1.5. Fenòmens de contacte
3. 1. La fonètica i la fonologia La fonètica estudia els sons d’una llengua. Per representar aquests sons, s’utilitza l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, creat al final del segle XIX). La fonologia estudia els fonemes (representacions mentals dels sons compartits pels parlants d’una llengua). Cada fonema es defineix per la suma de característiques (trets) que permeten diferenciar-lo d’altres fonemes (per exemple: / t /eu; / d/ eu), i està representat gràficament entre dues barres inclinades. 1.1. La producció dels sons En la producció dels sons d’una llengua, hi intervenen tres grups d’òrgans: . Els òrgans de la respiració : pulmons, bronquis i tràquea. . Els òrgans de la fonació : glotis, cordes vocals i laringe. . Els òrgans de l’articulació : faringe, cavitat nasal i cavitat bucal (llengua, paladar, llavis i dents).
4. 1.2. Tipus de sons Segons la posició dels òrgans fonadors i articulatoris, tenim: ▪ Sons sonors i sons sords Sons sonors (les vocals i més de la meitat de les consonants catalanes): les cordes vocals vibren quan hi passa l’aire procedent dels pulmons. Sons sords (la meitat de les consonants catalanes): les cordes vocals no vibren. ▪ Sons orals i sons nasals Sons orals : l’aire que prové dels pulmons passa cap a la boca i produeix un so oral (les vocals i la majoria de les consonants). Sons nasals : l’aire que prové dels pulmons passa, principalment, cap al nas, on ressona i es produeix un so nasal (les consonants nasals). ▪ Sons vocàlics i sons consonàntics Sons vocàlics : l’aire, que es troba a la cavitat bucal, no troba cap obstacle abans de ser expulsat. Sons consonàntics : l’aire troba obstacles abans de ser expulsat; és a dir, els òrgans fixos i els òrgans mòbils de la cavitat bucal adopten unes posicions determinades per obstaculitzar el pas de l’aire.
5. 1.3. Els sons vocàlics Els sons vocàlics es classifiquen tenint en compte dos aspectes: ▪ El grau d’obertura Segons el grau d’obertura de la boca en l’articulació de les vocals, tenim: vocals tancades ([i], [u]), semitancades ([e], [o]), mitjanes ([ə]), semiobertes ([ᴐ], [ɛ ]) i obertes ([a]). ▪ La situació de la llengua Segons la situació de la llengua a la cavitat bucal, classifiquem les vocals en: .anteriors o palatals (aproximació de la llengua a la part de davant de la boca): [i], [e], [ɛ]. .centrals (acostament de la llengua a la part central de la boca): [a], [ə]. .posteriors o velars (acostament de la llengua a la part de darrere de la boca): [u], [o], [ᴐ]. Segons la intensitat amb la qual es pronuncia una síl·laba, distingim entre: .vocals tòniques : set vocals ([i], [e], [ɛ], [a], [u], [o], [ᴐ]). .vocals àtones : tres en el dialecte central ([i], [ə], [u]).
6. 1.4. Els sons consonàntics A banda de la sonoritat, els sons consonàntics es classifiquen segons dos criteris: el punt d’articulació i el mode d’articulació. ▪ El punt d’articulació : lloc de la boca on es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Els òrgans que permeten la fonació s’aproximen o entren en contacte per produir el so. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en: .Bilabials : els dos llavis (per exemple: [b]). .Labiodentals : llavi inferior i dents incisives superiors (per exemple: [f]). .Dentals : la punta de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors (per exemple: [d]). .Alveolars : la punta de la llengua i els alvèols superiors (per exemple: [z]). .Palatals : el dors de la llengua i el paladar dur (per exemple: [Ʒ]). .Velars : postdors de la llengua i el vel del paladar (per exemple: [k]). ▪ El mode d’articulació : tipus d’impediment (obstacle) que troba l’aire en ser expulsat. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en: .Oclusius : interrupció total de la sortida de l’aire en la cavitat bucal i, tot seguit, sortida brusca de l’aire (per exemple: [p]). .Fricatius : S’estreny el pas de l’aire, que surt fregant (per exemple: [f]). Si no es produeix fregament, parlem d’ aproximants (per exemple:[β]). .Africats : successió d’un moment oclusiu (interrupció de la sortida de l’aire) i d’un moment fricatiu (per exemple: [ts]).
7. .Vibrants : vibració per un únic contacte ràpid o múltiples contactes entre la punta de la llengua i els alvèols superiors (exemples: [ɾ], [r]). .Laterals : contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat bucal i, per aquesta raó, l’aire surt pels costats (exemple: [l]). .Nasals : sortida de l’aire per la cavitat nasal (exemple: [m]). 1.5. Fenòmens de contacte La successió de sons a l’interior d’un mot i també en mots contigus produeix una sèrie de fenòmens fonètics, anomenats fenòmens de contacte. ▪ Fenòmens de contacte vocàlic més significatius A l’interior d’un mot .Hiat : dues vocals contigües que formen part de síl·labes diferents (exemple: tenia : te-ni-a ). .Diftong creixent : dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (vocals graduals i [j], u [w]+ una vocal com a nucli sil·làbic; exemple: qua tre ). .Diftong decreixent : dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (una vocal com a nucli sil·làbic + vocals graduals i [j] , u [w] ; exemple: tau la ).
8. b) Entre mots contigus .Elisió : la vocal neutra, situada a final o a principi de paraula, entra en contacte amb una vocal tònica i, en conseqüència, queda eliminada (exemple: arbr e a lt ). .Sinalefa (o diftong sintàctic ): les vocals i , u ([j], [w]) en contacte amb una vocal que actua com a nucli sil·làbic es pronuncien a la mateixa síl·laba; exemple: hi ha ). ▪ Fenòmens de contacte consonàntic més significatius .Ensordiment Les consonants oclusives, fricatives i africades en posició final de mot o davant de pausa esdevenen sordes (exemple: fre d -> fre [t]). .Sonorització (a l’interior de mot i entre mots contigus) Les consonants oclusives, fricatives i africades sordes esdevenen sonores davant d’una consonant sonora (exemple: bi sb e -> bi [z] be ) i, inversament, les oclusives, fricatives i africades sonores esdevenen sordes davant d’una consonant sorda (exemple: tu b p etit -> tu [p] petit ). Les fricatives i africades sordes a final de paraula esdevenen sonores quan entren en contacte amb una vocal inicial de la paraula següent (exemple: el s a rbres -> el[ z] arbres ).
9. .Emmudiment Sons consonàntics elidits com a conseqüència d’un fenomen de contacte (les consonants oclusives en posició final de mot precedides d’una consonant nasal o lateral: exemple: cam p , al t ). .Sensibilització En alguns casos de contacte entre mots contigus es pronuncia un so habitualment emmudit. Aquest fenomen s’anomena sensibilització (exemple: am b ell ; ana r -hi ; San t Antoni ). .Geminació La geminació és la duplicació d’un so en els grups gl , bl , tl , tll , tm , tn , bm , cn i dm (exemple: po bl e ->[bbl]; su bm arí ->[mm]...). De vegades, aquesta duplicació ve marcada per l’ortografia (exemple: inte l · l igent ). .Assimilació del punt d’articulació Afecta els fonemes /l/, /m/, /n/ en contacte amb sons labials, palatals o velars: -Labialització : /n/+so labial o labiodental (exemple: u n v as -> u [m] vas ; i nf init -> i [ᶬ] finit ). -Palatalització : /n/, /l/+so palatal (exemple: e l x iulet -> e [ʎ] xiulet ). -V elarització: /l/, /n/ + so velar (exemple: a lg una ->[ł]; u ng lot ->[ᵑ]). .Dentalització : /l/, /n/+ so dental (exemple: mo lt a ->[ ̪l]).
![1.3. Els sons vocàlics Els sons vocàlics es classifiquen tenint en compte dos aspectes: ▪ El grau d’obertura Segons el grau d’obertura de la boca en l’articulació de les vocals, tenim: vocals tancades ([i], [u]), semitancades ([e], [o]), mitjanes ([ə]), semiobertes ([ᴐ], [ɛ ]) i obertes ([a]). ▪ La situació de la llengua Segons la situació de la llengua a la cavitat bucal, classifiquem les vocals en: .anteriors o palatals (aproximació de la llengua a la part de davant de la boca): [i], [e], [ɛ]. .centrals (acostament de la llengua a la part central de la boca): [a], [ə]. .posteriors o velars (acostament de la llengua a la part de darrere de la boca): [u], [o], [ᴐ]. Segons la intensitat amb la qual es pronuncia una síl·laba, distingim entre: .vocals tòniques : set vocals ([i], [e], [ɛ], [a], [u], [o], [ᴐ]). .vocals àtones : tres en el dialecte central ([i], [ə], [u]).](https://image.slidesharecdn.com/unitat1-lestudidelssonsdelcatal-100922131728-phpapp01/85/Unitat-1-l-estudi-dels-sons-del-catala-5-320.jpg)
![1.4. Els sons consonàntics A banda de la sonoritat, els sons consonàntics es classifiquen segons dos criteris: el punt d’articulació i el mode d’articulació. ▪ El punt d’articulació : lloc de la boca on es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Els òrgans que permeten la fonació s’aproximen o entren en contacte per produir el so. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en: .Bilabials : els dos llavis (per exemple: [b]). .Labiodentals : llavi inferior i dents incisives superiors (per exemple: [f]). .Dentals : la punta de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors (per exemple: [d]). .Alveolars : la punta de la llengua i els alvèols superiors (per exemple: [z]). .Palatals : el dors de la llengua i el paladar dur (per exemple: [Ʒ]). .Velars : postdors de la llengua i el vel del paladar (per exemple: [k]). ▪ El mode d’articulació : tipus d’impediment (obstacle) que troba l’aire en ser expulsat. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en: .Oclusius : interrupció total de la sortida de l’aire en la cavitat bucal i, tot seguit, sortida brusca de l’aire (per exemple: [p]). .Fricatius : S’estreny el pas de l’aire, que surt fregant (per exemple: [f]). Si no es produeix fregament, parlem d’ aproximants (per exemple:[β]). .Africats : successió d’un moment oclusiu (interrupció de la sortida de l’aire) i d’un moment fricatiu (per exemple: [ts]).](https://image.slidesharecdn.com/unitat1-lestudidelssonsdelcatal-100922131728-phpapp01/85/Unitat-1-l-estudi-dels-sons-del-catala-6-320.jpg)
![.Vibrants : vibració per un únic contacte ràpid o múltiples contactes entre la punta de la llengua i els alvèols superiors (exemples: [ɾ], [r]). .Laterals : contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat bucal i, per aquesta raó, l’aire surt pels costats (exemple: [l]). .Nasals : sortida de l’aire per la cavitat nasal (exemple: [m]). 1.5. Fenòmens de contacte La successió de sons a l’interior d’un mot i també en mots contigus produeix una sèrie de fenòmens fonètics, anomenats fenòmens de contacte. ▪ Fenòmens de contacte vocàlic més significatius A l’interior d’un mot .Hiat : dues vocals contigües que formen part de síl·labes diferents (exemple: tenia : te-ni-a ). .Diftong creixent : dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (vocals graduals i [j], u [w]+ una vocal com a nucli sil·làbic; exemple: qua tre ). .Diftong decreixent : dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (una vocal com a nucli sil·làbic + vocals graduals i [j] , u [w] ; exemple: tau la ).](https://image.slidesharecdn.com/unitat1-lestudidelssonsdelcatal-100922131728-phpapp01/85/Unitat-1-l-estudi-dels-sons-del-catala-7-320.jpg)
![b) Entre mots contigus .Elisió : la vocal neutra, situada a final o a principi de paraula, entra en contacte amb una vocal tònica i, en conseqüència, queda eliminada (exemple: arbr e a lt ). .Sinalefa (o diftong sintàctic ): les vocals i , u ([j], [w]) en contacte amb una vocal que actua com a nucli sil·làbic es pronuncien a la mateixa síl·laba; exemple: hi ha ). ▪ Fenòmens de contacte consonàntic més significatius .Ensordiment Les consonants oclusives, fricatives i africades en posició final de mot o davant de pausa esdevenen sordes (exemple: fre d -> fre [t]). .Sonorització (a l’interior de mot i entre mots contigus) Les consonants oclusives, fricatives i africades sordes esdevenen sonores davant d’una consonant sonora (exemple: bi sb e -> bi [z] be ) i, inversament, les oclusives, fricatives i africades sonores esdevenen sordes davant d’una consonant sorda (exemple: tu b p etit -> tu [p] petit ). Les fricatives i africades sordes a final de paraula esdevenen sonores quan entren en contacte amb una vocal inicial de la paraula següent (exemple: el s a rbres -> el[ z] arbres ).](https://image.slidesharecdn.com/unitat1-lestudidelssonsdelcatal-100922131728-phpapp01/85/Unitat-1-l-estudi-dels-sons-del-catala-8-320.jpg)
![.Emmudiment Sons consonàntics elidits com a conseqüència d’un fenomen de contacte (les consonants oclusives en posició final de mot precedides d’una consonant nasal o lateral: exemple: cam p , al t ). .Sensibilització En alguns casos de contacte entre mots contigus es pronuncia un so habitualment emmudit. Aquest fenomen s’anomena sensibilització (exemple: am b ell ; ana r -hi ; San t Antoni ). .Geminació La geminació és la duplicació d’un so en els grups gl , bl , tl , tll , tm , tn , bm , cn i dm (exemple: po bl e ->[bbl]; su bm arí ->[mm]...). De vegades, aquesta duplicació ve marcada per l’ortografia (exemple: inte l · l igent ). .Assimilació del punt d’articulació Afecta els fonemes /l/, /m/, /n/ en contacte amb sons labials, palatals o velars: -Labialització : /n/+so labial o labiodental (exemple: u n v as -> u [m] vas ; i nf init -> i [ᶬ] finit ). -Palatalització : /n/, /l/+so palatal (exemple: e l x iulet -> e [ʎ] xiulet ). -V elarització: /l/, /n/ + so velar (exemple: a lg una ->[ł]; u ng lot ->[ᵑ]). .Dentalització : /l/, /n/+ so dental (exemple: mo lt a ->[ ̪l]).](https://image.slidesharecdn.com/unitat1-lestudidelssonsdelcatal-100922131728-phpapp01/85/Unitat-1-l-estudi-dels-sons-del-catala-9-320.jpg)