Unitat 3
- 1. Unitat 3 : la imatge digital 鴛稼韓看姻馨岳庄界温 4t eso
- 2. El proc辿s de digitalizaci坦 Digitalitzaci坦 La transformaci坦 duna imatge anal嘆gica a una altra digital sanomena digitalitzaci坦 i es el primer pas en qualsevol aplicaci坦 de processament dimatges digitals. IMATGES ANALGIQUES: imatge natural capturada amb una cmera, un telescopi, un microscopi o qualsevol altre tipus dinstrument 嘆ptic presenta una variaci坦 dombres i tons continus tenen unes mides determinades i les podem examinar en paper IMATGES DIGITALS: guardades en forma duna seq端竪ncia de bits poden ser modificades en diferents aspectes, com la mida i el color
- 3. Fonts de les imatges A les seg端ents adreces podem trobar imatges gratu誰tes online: Picto http :// www.picto.qc.ca / Freefoto http :// www.freefoto.com / index.jsp Flickr http :// www.flickr.com / CNICE-MEC http :// bancoimagenes.cnice.mec.es / SXC: http :// www.sxc.hu / MorgueFile http://www.morguefile.com/ PixelPerfect Digital http :// www.pixelperfectdigital.com / OpenPhoto http :// www.openphoto.net / Altres fonts dimatges: Imatge impresa digitalitzada amb un escner, cmera fotogrfica, captura de pantalla, fotograma dun video, creaci坦 amb un programa de tractament dimatges.
- 4. Format de les imatges El format de la imatge 辿s la manera com es codifica la informaci坦 de la imatge en un fitxer. Hi ha dues grans fam鱈lies dimatges: els grfics vectorials i els mapes de bits. Grfics vectorials Extensions *.eps, *.cdr, *.dfx, *.wmf contenen instruccions (vectors) amb informaci坦 sobre les l鱈nies i les corbes que contenen les imatges programa d'edici坦 de grfics vectorials (Fireworks, Illustrator, Corel Draw, Freehand, iGraphx Designer, Flash tenen l'avantatge que s坦n independents de la resoluci坦, 辿s a dir, s'escalen automticament per apar竪ixer n鱈tides, independentment de les dimensions o del color. Tenen l'inconvenient que, com m辿s complexes s坦n, l'ordinador triga m辿s a calcular-les i a representar-les.油 Bitmaps Extensions *.bmp, *.tif (format sense compressi坦), *.gif, *.png i *.jpg utilitzen uns punts (p鱈xels) que tenen assignada una determinada posici坦 i un determinat color mosaic format per peces de colors diferents Programes: Photoshop, Paintshop Pro, Gimp l'avantatge de reproduir rpidament i amb molta fidelitat gradacions subtils d'ombres i colors. El seu principal inconvenient 辿s que, en escalar-les, perden definici坦
- 5. Format de les imatges
- 6. Mapes de bits El p鱈xel 辿s la unitat m鱈nima que forma una imatge grfica. Normalment, un p鱈xel es defineix com un punt o un quadrat. Podr鱈em dir que 辿s la part鱈cula elemental duna imatge. Els p鱈xels s坦n unitats independents, per嘆 el fet que els percebem com un conjunt 辿s degut a la limitaci坦 de la nostra visi坦, que fa que tinguem aquesta sensaci坦 de continu誰tat. Les imatges digitals consten dun nombre determinat de p鱈xels, des duns quants mil揃lers fins a diversos milions. La nostra imatge t辿 16x16 = 256 p鱈xels, dels qual 1 辿s vermell, 64 negres i la resta blancs. Els p鱈xels duna imatge es poden expressar de diverses formes: com un 炭nic nombre, com en el cas de les cmeres digitals, on diem "5 megap鱈xels" i on ens referim a que t辿 5 milions de p鱈xels . Aix鱈 una cmera capa巽 dobtenir una imatge de 1600 x 1200 p鱈xels te una resoluci坦 de 1600x1200=1.920.000 p鱈xels, es a dir 1,92 megap鱈xels. Tamb辿 els podem definir amb dos nombres, com "640 x 480", on entenem que la imatge t辿 640 p鱈xels damplada i 480 daltura
- 7. Resoluci坦 duna imatge La resoluci坦 duna imatge digital 辿s la concentraci坦 o densitat de punts o p鱈xels que t辿. La resoluci坦 duna imatge se sol mesurar en p鱈xel per polzada ( ppp o ppi pixel per inch) i en algun cas p鱈xels per cent鱈metre. Si esteu treballant sobre imatges que tenen com a dest鱈 un document electr嘆nic, amb una resoluci坦 de 72 ppi n'hi haur suficient, ja que els monitors convencionals rarament poden millorar els resultats per damunt d'aquesta resoluci坦. Si, en canvi, necessiteu imprimir-les, sha de triar una resoluci坦 duns 600 ppi. El nombre de p鱈xels duna imatge digital 辿s fix, de manera que si augmentem la mida, disminu誰m la resoluci坦, i a linrev辿s. Per exemple, si una imatge t辿 una resoluci坦 de 72 ppi (que 辿s la resoluci坦 estndard de les imatges que es presenten per pantalla, tipus imatges que acompanyen documents d'Internet), significa que, en una polzada quadrada, hi ha 5.184 p鱈xels (72 x 72). Expressat en cent鱈metres, uns 800 p鱈xels per cent鱈metre quadrat. Si la mateixa imatge tingu辿s una resoluci坦 de 600 ppi (una resoluci坦 apta per fer-ne una impressi坦 en qualitat estndard), en una polzada hi hauria 360.000 p鱈xels (uns 6.670 p鱈xels per cent鱈metre quadrat). Aquesta necessitat de m辿s o menys p鱈xels influeix molt sobre el pes del fitxer
- 8. Pes duna imatge Quan es parla de pes, es far refer竪ncia a l'espai que ocupa una imatge a la mem嘆ria RAM o a l'espai que ocupa el fitxer al disc. El pes d'una imatge 辿s proporcional a les seves dimensions: augmentant les dimensions d'una imatge, augmenta proporcionalment el pes, i disminuint-les, el pes de la imatge disminueix proporcionalment. En general, doncs, el pes d'una imatge dep竪n de les seves dimensions, de la resoluci坦, de la profunditat de color i del format de la imatge. Cal trobar l'equilibri entre el resultat que voleu obtenir i el pes de la imatge resultant evitant resolucions excessives, imatges massa grans, formats inadequats o profunditats de color innecessries, sobretot si les imatges que treballeu han de formar part de documents que compartireu m辿s endavant (a trav辿s d'una pgina web, d'un correu electr嘆nic...).
- 9. Color La profunditat de color 辿s el nombre de bits utilitzats per representar el color de cada p鱈xel. Una profunditat de color n equival a una quantitat 2 elevat a n de colors. Aix鱈 doncs, una profunditat de color de 16 bits equivaldr a 2 elevat a 16 colors: 65.566 colors possibles. La profunditat de color en el tractament d'imatges oscil揃la entre 1 i 32 bits sent els valors m辿s usuals: 8 bits (256 colors), 16 bits (milers de colors) i 24 bits (milions de colors, o color real, color RGB). RGB prov辿 de les sigles Red Green Blue: s坦n els tres colors primaris a partir dels quals es poden fer tots els altres. El color RGB t辿 una profunditat de color de 24 bits: 8 bits (o 256 variacions possibles de color) per cadascun d'aquests tres colors primaris. Hi ha m辿s de 16 milions de combinacions possibles entre els tres colors (256 x 256 x 256, o b辿 2 elevat a 24). L'ull hum no 辿s capa巽 de discriminar entre tants colors, de manera que amb una profunditat de 24 bits n'hi ha m辿s que suficient per representar tots els colors possibles d'una imatge. Les imatges de 32 bits no contenen m辿s informaci坦 sobre nombre de colors que les de 24 bits; aquesta informaci坦 addicional s'utilitza per traspar竪ncies de bits.
- 10. Color La profunditat de color afecta tant la qualitat de la imatge (quanta m辿s profunditat, m辿s qualitat), com al seu pes (com m辿s colors, m辿s pes). Per regla general, cal utilitzar formats que acceptin milions de colors per imatges del tipus fotografia, com el format *.jpg o *.png ; i formats amb color indexat per imatges del tipus dibuix, grfic o icona, com el *.gif o el *.png , amb un nombre baix de colors. 16 milions de colors, 45 Kb 256 colors, 15 Kb 16 colors, 7'5 Kb
- 11. Format de les imatges Les imatges, igual que altres tipus dinformaci坦 que processa un ordinador, cal guardar-les en arxius. Els formats daquests arxius contenen tant els bits de la imatge com la informaci坦 per llegir-la i interpretar-la. Els formats dels arxius dimatges varien en termes de profunditat de bits, compressi坦, gesti坦 de color, etc. Per嘆 que 辿s la compressi坦 dun arxiu? La compressi坦 pret辿n , en principi, transferir o emmagatzemar la mateixa informaci坦 utilitzen el m鱈nim espai possible. Aix鱈 doncs, permet reduir lespai demmagatzematge i disminuir el temps de transfer竪ncia . Aquesta compressi坦 es duu a terme de dues maneres: Amb p竪rdues Sense p竪rdues Una p竪rdua significa que els detalls de la imatge es perden durant la compressi坦 , i ja no ser possible recuperar aquestes dades a partir de larxiu comprimit. Imatge original Compressi坦 sense p竪rdues (35,2 KB) Imatge comprimida 84%, (3,97 KB) Alta Compressi坦 98%, (3,56 KB)
- 12. Format de les imatges Caracter鱈stiques principals dels formats dimatge m辿s utilitzats: Mapes de bits (bitmaps)油( bmp) s el format estandar dimatge de windows. Les imatges ocupen molt despai, per嘆 no perden qualitat encar que es manipulin. Profunditat de color de 24 bits. Format GIF: Utilitza un algorisme de compressi坦 sense cap mena de p竪rdua.油 Els grfics estan limitats a 256 colors. ( 8 bits) Admeten transpar竪ncia. Aix嘆 vol dir que tenen la possibilitat de convertir en transparent o invisible un sol color, de manera que el fons que tingui aquest color sigui invisible. Permeten fer animaci坦 amb una t竪cnica de posar moltes imatges en el mateix arxiu GIF. Format JPEG (JPG): L'algorisme que utilitza descarta alguns blocs de les dades de les imatges quan les comprimeix. Per aquesta ra坦 辿s millor nom辿s desar una vegada una imatge amb compressi坦 JPEG. Cada vegada que sutilitzi aquest algorisme, seliminen m辿s dades.油 Est optimitzat per a fotografies i imatges escanejades amb 16 milions de colors o, el que 辿s el mateix, de 24 bits de profunditat de color. Permet escollir el grau de compressi坦, com m辿s compressi坦 m辿s p竪rdua i la mida del fitxer 辿s menor. Format tiff Va ser creat per ser un format universal dimatges. Color a 64 bits. Es pot comprimir sense p竪rdues. Format png Es va crear amb la intenci坦 de substituir al gif. Es pot comprimir sense p竪rdues Color a 64 bits.
- 13. Programari per al tractament dimatges digitals Alguns dels principals programes que es fan servir per treballar amb imatges digitals s坦n: GIMP, Photoshop, Paint Shop Pro, Picasa, per tractament dimatges mapes de bits CorelDRAW, Freehand, Illustrator, Inskape, per tractament dimatges vectorials. Nosaltres treballarem amb el programa GIMP.
- 14. Exercici1 La pantalla d'eines La primera gran difer竪ncia que es troba en el GIMP respecte a altres programes, tant si s坦n de retoc dimatges com daltres aplicacions, 辿s que el GIMP t辿 una pantalla diferenciada de les eines Exercici 1 : Obriu el GIMP i mireu de donar aquestes formes a la pantalla de les eines.
- 15. Exercici2 El primer que cal saber fer en qualsevol programa 辿s obrir un document nou i desar-lo. Obrireu un arxiu i hi posareu el vostre nom. Primer obrireu un arxiu que faci 400 p鱈xels damplada per 50 dal巽ada; despr辿s aneu a la pantalla de les eines i cliqueu a sobre de la T , tal com es veu a la imatge:
- 16. Per defecte va a una carpeta concreta, en aquest cas anir a larrel del disc dur; lheu de desar a la vostra carpeta . Per trobar la carpeta heu de desplegar on diu Navega per unes altres carpetes. Des daqu鱈 podeu anar a qualsevol carpeta: Si ara cliqueu Desa , el programa us avisar que falta el format que voleu donar al fitxer per desar-lo; cal, aleshores, que desplegueu Seleccioneu el tipus de fitxer ; se us mostrar un munt dextensions. Un cop escollida lextensi坦, ja podeu clicar Dacord , la propera pantalla 辿s la de la compressi坦, que 辿s diferent segons lextensi坦 que hagueu triat. Deseu la imatge amb el nom: exercici2 a la carpeta daquesta unitat.
- 17. Exercici3:El format propi del GIMP: imatges *.xcf Obriu la imatge rosa.xcf amb el GIMP i poseu el punter del ratol鱈 damunt la imatge. A diferents parts de la finestra, apareixen dades significatives de la imatge: rosa.xcf (nom del fitxer), 400 (p鱈xels d'amplada), 300 (p鱈xels d'al巽ada), 359, 162 (coordenades de posici坦 actual del cursor), px (unitat de mesura), 100% (escala), 945 KBytes (mem嘆ria RAM que necessita la imatge).
- 18. Podeu accedir a altres informacions de la imatge al men炭 Visualitza / Finestra d'informaci坦 : Els fitxers *.xcf s坦n propis del GIMP . Contenen tota la informaci坦 de la imatge, i a m辿s, poden emmagatzemar altres informacions addicionals 炭tils per al GIMP, com per exemple, informacions relatives a les capes. Per tant, i per regla general, quan necessiteu desar una imatge per seguir treballant amb ella m辿s endavant, la millor opci坦 辿s utilitzar el format *.xcf . Exercici 3: obriu un document Word, inseriu la imatge rosa, i copieu i responeu les seg端ents preguntes: Quines s坦n les dimensions de la imatge? Calcula el nombre de p鱈xels total que te la imatge Quina 辿s la profunditat de color de la imatge? Quina 辿s la mida en mem嘆ria de larxiu? Quina 辿s la resoluci坦 de la imatge? Desa el document (exercici3) a la carpeta de treball daquesta unitat.
- 19. Exercici4: Formats dimatge Amb la imatge rosa.xcf oberta al GIMP, aneu al men炭 Fitxer / i trieu, al desplegable Selecciona tipus de fitxer , l'opci坦 . Deseu la imatge a la carpeta de treball amb el nom rosa1.bmp del vostre disc. Al desplegable , podeu triar la carpeta on desar la imatge. Obriu el fitxer rosa.xcf amb el GIMP. Deseu la imatge en format jpeg. Al men炭 Desa com a JPEG, trieu una qualitat del 75% ideixeu les opcions avan巽ades per defecte: Anomeneu-la rosa2.jpg Obriu una altra vegada la imatge rosa.xcf. Deseu-la ara amb el nom rosa3 , format *.jpg, amb una qualitat del 10%. Obriu un document Word i feu una taula comparativa de las quatre imatges (rosa, rosa1, rosa 2, rosa3) i les seves caracter鱈stiques principals ( nom, mem嘆ria Ram que ocupen, Grau de compressi坦, format. Deseu-la com a exercici 4
- 20. Exercici5 :Profunditat de color Obriu la imatge flor.xcf amb el GIMP. Deseu-la en format flor.png , amb una compressi坦 igual a 0. Comproveu, amb el men炭 Visualitza / Finestra d'informaci坦 , que el tipus de visualitzaci坦 (informaci坦 de color de la imatge) 辿s color RGB (o color real, o milions de colors), i la classe i profunditat visuals (manera com es presenta a la pantalla) 辿s 24 bits (milions de colors). Obriu el men炭 Imatge / Mode i trieu l'opci坦 Indexat . A la finestra que us apareixer, deixeu les opcions per defecte; procureu que el valor del camp Nombre mxim de colors sigui 256 . Deseu aquesta imatge com a flor1.png Obriu la imatge flor.png. Aneu al men炭 Imatge / Mode , trieu l'opci坦 Indexat i, a la pantalla que us apareix tot seguit, canvieu la profunditat de color a 4 colors . Observeu els canvis en els matisos de color de la imatge i en els parmetres del men炭 Visualitza/ Finestra d'informaci坦 . Deseu la imatge com a flor2.png , amb una compressi坦 igual a 0. Torneu a obrir la imatge flor.png i canvieu a escala de grisos. Deseu-la com a flor3.png Torneu a obrir la imatge flor.png i canvieu a blanc i negre. Deseu-la com a flor4.png Obriu un document Word i feu una taula comparativa de las cinc imatges i les seves caracter鱈stiques principals ( nom, memoria Ram que ocupen, profunditat de color, etc.) Envieu
- 21. Exercici6 : Dimensions de les imatges Obriu amb el GIMP la imatge lila i fixeu-vos en els parmetres Dimensions del p鱈xel i Mida en mem嘆ria al men炭 Visualitza / Finestra d'informaci坦 . Redu誰u les dimensions de la imatge amb el men炭 Imatge / Escala la imatge . Escaleu-la a unes dimensions de 100 x 75 p鱈xels. Deseu la imatge nova com a lila2.xcf . Observeu els canvis al men炭 Visualitza / Finestra d'informaci坦 . Sortiu del GIMP i compareu el pes dels dos fitxers. Observeu que el pes del segon 辿s unes 16 vegades m辿s petit que el de la imatge original, la qual cosa es correspon amb el canvi de dimensions de manera proporcional (4 vegades m辿s petita d'amplada per 4 vegades m辿s petita d'al巽ada). Obriu un document Word i feu una taula comparativa de las cinc imatges i les seves caracter鱈stiques principals ( nom, memoria Ram que ocupen, profunditat de color, etc.) Envieu
- 22. Per manipular els colors al GIMP, per modificar el balan巽 del color, obriu la pantalla Eines | Eines de color | Balan巽 de color : Exercici7:Manipulaci坦 dels colors al GIMP Tamb辿 es pot variar el to i la saturaci坦; per fer-ho, desplegueu el men炭 Eines | Eines de color |To saturaci坦 bsic : Tamb辿 es pot optar pel nivell avan巽at. Mireu daconseguir, amb els canvis corresponents, que aquesta imatge sassembli a les tres altres Inseriu a un document Word les quatre imatges i envieu com a prctica 7
- 23. Exerci8: Filtres Men炭 Filtres Un filtre, en aquest cas, 辿s posar al davant duna imatge algun element que permet veure aquesta imatge diferent. Pot anar des de colors, lents, difuminats.... En aquesta prctica sen veuran alguns exemples; en podeu descobrir m辿s a mesura que us aneu familiaritzant amb el GIMP. Les possibilitats de la funci坦 filtre les trobareu desplegant el men炭 Filtres de la part superior: Trieu una imatge qualsevol i apliqueu 5 filtres diferents, deseu les imatges a la vostra carpeta.Inseriu lesimatges a un document Word i envieu com a exercici 8.
- 24. Exercici 9: Manipular imatges Obre la imatge del Dr. House Seleccionem la figura del doctor amb la eina ruta. A continuaci坦 anem a seleccionar a partir de una ruta. Obrim la imatge banc. Anem a capas, Obrim la imatge de dest鱈, fem una nova capa transparent i enganxem la imatge del doctor. A continuaci坦 utilitzem les eines redimensionar i mover, fins que la figura sadapti al banc. Per acabar, a capa, seleccionem anclar. JA podem guardar com a exercici9.jpg Envia el resultat.
- 25. Exercici 10 Amb aquestes imatges ens disposem a fer un anunci del nostre restaurant, El rac坦 den Pepitu. Aquestes s坦n algunes de les nostres especialitats. 1 pas: Escalar les imatges. Ens interesa que les imatges paella, fideu i past鱈s tinguin les mateixes dimensions , una amplada de 200 p鱈xels. Obrim-les, i anem a imatge/escalar imatge, i sense eliminar ellligam entre els dos valors, posem una amplada de 200 Guardem les imatges amb el nom paellapeque...etc. Fem el mateix amb la imatge del cuiner i les ampolles de vi, per嘆 ara triem lamplada 300 p鱈xels.
- 26. 2 pas: seleccionar el que ens interessa de cada imatge. Eines de selecci坦 Seleccionar una zona duna imatge 辿s escollir una zona concreta. A vegades, aquesta zona ser la dun mateix lloc, o del mateix color, ... El GIMP t辿 moltes eines de selecci坦, que le spodem veure a la finestra de les eines: O b辿 desplegant el men炭 superior Eines de la finestra de dibuix: Un cop tenim una zona seleccionada, sigui en leina que sigui, podem fer vries accions: Si despleguem el men炭 Selecciona de la part superior, veurem algunes opcions del que podem fer amb la nostra selcci坦: Tot: per seleccionar tota la imatge. Res: Per anul揃lar les zone sseleccionades. Inverteix: Selecciona el que no estava seleccionat i la zona seleccionada la deixa sense seleccionar. Flota: Apareix una creu a sobre de la selecci坦 que ens permet traslladar-la per damunt de la resta de la imatge. Umbral: variant el valor podrem seleccionar la tolerancia dalgunes eines, com la vareta mgica.
- 27. Selecci坦 rectangular Com el seu nom indica, una selecci坦 rectangular 辿s una selecci坦 en forma rectangular, que, evidentment, es pot convertir en quadrat. Escollim leina de selecci坦 rectangular. Si tenim dubtes duna eina, deixant el ratol鱈 a sota sobre una requadre petit de color groc que ens diu la funci坦 de leina: Obre la imatge de les ampolles de vi i selecciona nom辿s una. Copia-la al portaretalls. Crea una imatge nova de 400x400 pixels, posa rellenar con: transparencia, i enganxa la selecci坦 de lampolla. Selecci坦 amb les tisores intel揃ligents . Per seleccionar amb les tisores, cal anar marcant el perfil del que volem seleccionar, i leina ens anir marcant el contorn. Seleccioneu el contorn de lampolla i al final feu clic al mig , esborreu la part blanca i guardeu com a : ampollaneta.jpg
- 28. Selecci坦 cont鱈nua d'un mateix color La vareta mgica 辿s una eina que permet seleccionar un color. Obriu la imatge del cuiner i seleccioneu les dues zones grises dels costats. Esborreules amb supr. Despres seleccioneu el fons blanc, invertiu la seleccio, copieu i enganxeu a una nova imatge amb fonstransparent. Guardeu com a cuinernet.jpg Selecci坦 el鱈ptica La utilitzarem per seleccionar la paella. Copieu-la i enganxeu-la en una nova imatge transparent. Guardeu com paellaneta.xcf Selecci坦 de contorn lliure Utilitzeu-la per seleccionar el past鱈s, enganxeu-lo a una nova imatge de fons transparent i deseu com a pastisnet.xcf
- 29. Selecci坦 de color discontinu Aquesta eina ens permet seleccionar le mateix color duna imatge, estigui de costat o no: Com es pot observar, el color selccionat no est continu, sin坦 que hi ha seleccionades diferents zones de la imatge sense que estiguin en contacte. Utilitzeu-la per retallar la imatge de la fideu, deseu-la com a fideuaneta.xcf. Si us en sortiu, utilitzeu un altra de les eines.
- 30. Creaci坦 del fons de lanunci Creu una imatge nova de 500 x 500 pixels. Ompliu-la amb leina cubell de pintura , relleno con patron, briks. Deseu la imatge com a fons.xcf Ara anirem enganxant les diferents imatges que hem anat retallant. Treballarem amb capes: per veure la informaci坦 de cada capa, aneu a dialogos, crear un empotrable nuevo, capas canales y rutas. Aqu鱈 podem seleccionar la imatge que ens interessi, a sota veurem les capes. Podem canviar el nom duna capa fent doble clic a sobre.
- 31. El que farem es obrir cada imatge que hem fet a lexercici anterior , canviar el nom a la capa i arrosegar-la sobre la imatge de fons. Veureu com es van afegint capes. Per moure una capa, utilitzeu leina mover Ara nom辿s ens queda afegir text, utilitzeu leina text, el text safegir com a nova capa. Aqu鱈 podeu canviar el tipus de lletra, tamany, etc..
- 32. Desa la imatge a la carpeta de treball ,envia-la a Moodle i tamb辿 PENJA-LA AL TEU BLOC Observeu com han aparegut totes les capes que hem anat creant.
- 33. Com publicar les imatges a Internet: Flickr http://www.flickr.com/ El Flickr 辿s un espai web de Yahoo (http://www.yahoo.es ) que ens permet fer totes aquestes tasques: accedir als seus milions d'imatges classificades per etiquetes (tags), pujar-hi les nostres, organitzar-les i compartir-les. Per fer-nos una idea de la pot竪ncia del lloc, nom辿s dir que actualment ha superat els 300 milions d'imatges, a un ritme de pujada de 2,5 milions de fotos al dia. Fixeu-vos en la progressi坦 que ha tingut. Picasa http://picasa.google.com/ El programa Picasa va associat a un compte de correu de Gmail. Ara se'ns ofereixen uns recursos que simplifiquen notablement el treball amb imatges, la seva classificaci坦 i poder-les compartir. s a dir, ens permetr fer tot el proc辿s des d'una mateixa interf鱈cie: captura, edici坦 i exportaci坦. Bubbleshare s el que treballarem a la seg端ent activitat.
- 34. Bubbleshare Entreu a http :// www.bubbleshare.com i -nom辿s la primera vegada- localitzeu el bot坦 "Sign up Now". Cliqueu-hi i, en una nova pantalla, us apareixer el formulari per donar-vos d'alta a l'entorn. Ompliu el formulari de registre amb el vostre nom, l'adre巽a de correu-e on rebreu la confirmaci坦 de l'alta, la contrasenya que vulgueu (i repetir-la, per confirmar-la). Tamb辿 heu de marcar la casella "I agree to the Terms and Conditions" i, finalment, clicar el bot坦 "Create account". CREAR L'ALBUM Primer de tot, localitzeu l'opci坦 "Create a New Album" i cliqueu-hi. S'obre una nova pantalla amb un aspecte com ara aquest: Doneu un t鱈tol a l'lbum. Feu clic al bot坦 "Browse for Photos" per localitzar les imatges que pr竪viament haureu seleccionat per posar a l'album. Seleccioneu-les totes i endavant. El men炭 que hi ha a l'esquerra ofereix diferents opcions: REORDENAR LES FOTOS , PROPIETATS DE L'LBUM, AFEGIR FOTOS PROPIETATS DE L'LBUM Amb aquesta opci坦 es poden canviar diversos parmetres de l'lbum: el t鱈tol, l'estatus pel que fa a privacitat/publicitat, etc. Si se li d坦na la condici坦 de p炭blic (que, tal com hem dit abans, implica que pugui ser trobat amb el cercador intern de l'aplicaci坦) tamb辿 se li pot indicar una categoria, 辿s a dir, una temtica a triar d'una llista tancada, que en pot facilitar la localitzaci坦
- 35. TTOL Al peu de cada imatge trobareu la frase Click here to change the title of this photo . Si hi cliqueu a sobre podreu escriure un nou t鱈tol per a la fotografia. A prop del peu de la pgina, sota les miniatures, hi ha la possibilitat d'editar una descripci坦 per a tot l'lbum. Cliqueu sobre "Edit Album Description" i podreu escriure un text explicatiu. "DECORAR" LES FOTOS AMB BAFARADES I ELEMENTS GRFICS L'aplicaci坦 permet incorporar elements sobreposats a les imatges (que anomena Gizmos ), com ara diferents tipus de bafarades de text i elements grfics. A la barra horitzontal que hi ha sobre la fotografia es pot triar l'element desitjat:
- 36. Hi ha encara una forma m辿s complexa de compartir un lbum, que 辿s incorporant una miniatura animada en una pgina web o un bloc. Cliqueu l'opci坦 "Blog Album" del men炭 . Ara nom辿s caldr copiar i enganxar el codi html que m辿s ens interessi pel nostre bloc. Com podeu comprovar n'hi ha diferents opcions. Exercici 11 Aquesta activitat consisteix en que creeu un compte propi a Bubbleshare i feu un lbum amb les fotografies que vulgueu. Feu una presentaci坦 tipus c嘆mic, afegit text. Us recomanem seguir els seg端ents passos: Trieu entre 6 i 12 fotografies, poseu-les en un directori del vostre ordinador i, si cal, redimensioneu-les per fer la pujada a l'entorn m辿s gil.( de lorde de 200 p鱈xel) Creeu-vos un compte a Bubbleshare. Creeu un nou lbum i pugeu-hi les fotos que hagueu triat. Editeu la descripci坦 de l'album i poseu t鱈tol a cada fotografia. Practiqueu algun dels elements decoratius que es poden incorporar a les imatges. Incorporeu una nova entrada al bloc insertant el codi que ens ofereix Bubbleshare del nostre lbum per poder publicar-lo.
- 37. Onlinephototool http :// www.onlinephototool.com / * Obrim una imatge: Com tots els programes que fem servir normalment anirem a "File" i "Open" per obrir una i matge: * Redimensionem una imatge: A continuaci坦 redimensionarem aquesta imatge, una de les eines que m辿s fem servir amb els programes de tractament d'imatges. Per aconseguir el nostre objectiu hem de clicar "Image" i triar l'opci坦 "Image resize": Ara treballarem amb un editor dimatges on-line
- 38. Aclarir una imatge: Una altra opci坦 interessant, que en m辿s d'una ocasi坦 l'hem de fer servir, 辿s aclarir una imatge. Seguint les intruccions de la seg端ent imatge ho podreu * Aplicar filtres: Un altre servei que ens d坦na aquesta eina 辿s la possibilitat d'aplicar filtres a la nostra imatge. Nom辿s ens caldr de clicar a l'opci坦 "Filter" i se'ns desplegar un men炭 amb diferentes filtres. Ara nom辿s hem de triar un i jugar amb les diferents opcions fins aconseguir l'efecte desitjat
- 39. Exercici 13 Utilitza Onlinephototool per fer, a partir duna imatge, una postal per enviar a un amic pel seu aniversari. Penja el resultat al teu bloc i envia a Moodle. Exercici 12: DUMPR Aquesta adre巽a us pot interessar ja que d'una imatge podem crear diferents efectes. s una eina on-line molt intuitiva, nom辿s us avan巽em que els efectes marcat amb "Pro" s坦n de pagament per嘆 la resta 辿s de franc: http://www.dumpr.net/ Exercici: crea un efecte amb una imatge qualsevol. Guarda-la com a exercici12, penja-la al teu bloc i envia-la a Moodle