Geomorfolog鱈a de Catalu単a. Situaci坦n, l鱈mites y relievepptxBertaRomera1
油
Tema sobre la Geograf鱈a F鱈sica de Catalu単a. Se tienen en cuenta las grandes unidades morfol坦gicas de la regi坦n as鱈 como los or鱈genes de su formaci坦n. Es una unidad sencilla, pero completa en cuanto a Geograf鱈a General.
Los mapas que se incluyen est叩n bien especificados en cuanto a la situaci坦n de las unidades morfol坦gicas m叩s significativas.
Se trata de un tema de Geograf鱈a para primero o segundo de Bachillerato.
Se ha preferido estudiar la regi坦n separada de la Geograf鱈a de Espa単a puesto que en los libros de texto aparece tambi辿n separada.
2. Geosfera
Teoria de la deriva
continental. Alfred Weneger.
En 1912 va observar com els
continents pareixien encaixar.
Teoria de la tect嘆nica de
plaques: explica els
moviments dels continents
actuals que van estar units
en un supercontinent conegut
com Pangea. Una prova
daix嘆 辿s que podem trobar
f嘆ssils desp竪cies danimals
que es van extingir fa milions
danys.
3. Terratr竪mols o sismes: moviments que es produeixen a linterior de
lescor巽a. Cada terratr竪mol t辿 el seu origen en un punt concret
anomenat foc s鱈smic (epicentre). Linstrument emprat per mesurar
sismes 辿s el sism嘆graf. Lenergia que sallibera es mesura amb
lEscala de Richter.
Volcans: les roques reblanides per calor comencen a despla巽ar-se i
travessar el mantell. Quan arriben a lescor巽a tenen una temperatura
de 2000 graus. La mescla de materials fosos i gasos dintre de
lescor巽a sanomena magma i lava quan es expulsada.
-La calor, Aigua i Vent.
Produeixen:
-Erosi坦:
- Transport
-sedimentaci坦
Processos interns (formacions geol嘆giques):
Processos externs
(agents geol嘆gics)
http://www.edu365.
cat/eso/muds/cienci
es/ud/planeta/activit
ats/externs.htm
4. Tipus de roques
Compost per:
Minerals: substncia simple naturals i inerta. Normalment
presenten aspecte de cristall (Pirita (Ferro), grafit (llapis))
Roques: mescla natural dun o dos minerals. Argila,
granit, marbre
Tipus:
Sedimentries: materials procedents derosi坦.(argila,
gres, calcria, guix...) Per a lelaboraci坦 de ciment,
cermiques, ...
Magmtiques (volcniques, 鱈gnies) : formades per
solidificaci坦 de magma o lava. Basalt, granit,
Metam嘆rfiques: roques transformades per altes pressions
i temperatures a linterior de lescor巽a. Marbre, quarsita,
pissarra... Roca molt dura per revestir murs, fa巽anes,
pisos...
5. Formes de relleu
Les muntanyes s坦n grans elevacions del terreny i les planes
s坦n grans extensions de terreny llis i horitzontal.
El relleu de muntanya 辿s aquell en qu竪 s'alternen
muntanyes i valls.
Una muntanya que t辿 poca altitud s'anomena tossal, tur坦
o puig.
Una serra est formada per diverses muntanyes alineades
i un conjunt de serres s'anomena sistema muntany坦s o
serralada.
El terreny que est situat entre muntanyes i 辿s m辿s baix
que aquestes 辿s una vall i quasi sempre est solcat per
un riu.
El relleu d'una plana est constitu誰t per grans extensions
de terreny llis i horitzontal.
Un altipl 辿s una plana que es troba a molta altitud.
Una depressi坦 辿s una plana que es troba m辿s baixa que
les terres que l'envolten.
Les planes situades prop de la costa reben el nom
de planes litorals.
La costa pot ser alta o baixa. Si 辿s alta ser
muntanyosa i de molta altitud i si 辿s baixa ser plana
i de poca altitud.
Cap: 辿s una punta de la costa que penetra al mar.
Golf: 辿s una entrada del mar a la terra. Si 辿s menut
s'anomena badia.
Pen鱈nsula: 辿s una extensi坦 de terra rodejada de mar
per tots els costats, excepte per un, anomenat istme.
Illa: 辿s una porci坦 de terra voltada d'aigua per tots
els costats. Un conjunt d'illes pr嘆ximes formen
un arxip竪lag.
Ria: 辿s una entrada del mar dins la vall que forma un
riu a la desembocadura.
Albufera: 辿s una llacuna, generalment d'aigua
salada, separada del mar per una franja de terra.
Maresma: 辿s un terreny inundat per aigua del mar,
que es forma prop de la desembocadura d'un riu.
6. El territori dEspanya
Format per
Meseta
(Altipl) Serralades Depressions Costes Illes
Submeseta Nord
Submeseta Sud
Al voltant
de la
meseta
Exteriors
meseta
Mont de Lle坦
Serralada Cantbrica
Sistema Ib竪ric
Serra Morena
Mass鱈s Galaic
Mont Bascos
Pirineus
Serralada Coster-
Catalana
Sistemes b竪tics
De lEbre
Del Guadalquivir
Mediterrnia
Atlntic
Cantbric
Arxip竪lags
Canari
Balear
7. Espanya est format la majorpart per la Pen鱈nsula Ib竪rica,
els territoris de les ciutats africanes de Ceuta i Melilla, i pels
dos arxip竪lags: illes balears, situades al mar mediterrani, i
les illes Canries, en el oce Atlntic, enfront a la costa
dfrica.
Superf鱈cie: 5006.030 km2
Situaci坦: sud-oest dEuropa.
Unitats de relleu: La Meseta, Sistemes muntanyosos
interiors, i sistemes muntanyosos i depressions exteriors.
Planures
8. El centre del territori 辿s un altipl ample, la Meseta Central, que est dividida en dues parts per una llarga serralada
anomenada Sistema Central.
Tota la Meseta, excepte el costat oest, est envoltada per sistemes muntanyosos:
La Serralada Cantbrica, al nord.
La Serralada Ib竪rica, al sud-est.
Sierra Morena, al sud.
Les muntanyes de m辿s altitud de la pen鱈nsula ib竪rica estan situades en les dues serralades m辿s allunyades de la Meseta: els
Pirineus i les serralades B竪tiques.
La Pen鱈nsula tamb辿 compta amb planes litorals estretes i amb dues mplies depressions: la de l'Ebre, al nord i la del
Guadalquivir, al sud.
A les illes Canries es localitza el Teide, que 辿s la muntanya m辿s alta d'Espanya.
Principals
Unitats
de relleu
10. La Meseta (Altipl)
La Meseta Central sencontra
en el centre de la Pen鱈nsula. La
Meseta 辿s una gran planura
amb una altitud elevada, entre
500 i 800 metres. Els rius
Duero, Tajo i Guadiana i els
seus afluents han format valls.
Interior: Sistema Central (Serra de
Gata, de Gredos, de Guadarrama i de
Alyll坦n) i Monts de Toledo
Exteriors: Monts de Lle坦, Serralada
Cantbrica, Sistema Ib竪ric, Serra
Morena
11. Serralades exteriors a la Meseta
Macizo Galaico. Cap de Manzaneda 1,778 m.
Monts Bascos. Pics: Aizkorri 1,544m / Aitxuri
1,551 m
Pirineus. Pics: Aneto 3,404 m/ Mont Perdut
3,355 m
Serralada costero-catalana: Tur坦 de lHome
1,712 m
Sistemes B辿tics
Subb辿tica (Nord)
Penib辿tica (Sud)
Pics: Mulhac辿n 3,482 m, Veleta 3,398 (Ambd坦s a
Serra Nevada)
12. Depressions
Les depressions son zones enfonsades al voltant
de terrenys elevats. Les m辿s extenses de la
Pen鱈nsula s坦n:
Depressi坦 de lEbre: S'encontra al nord-est de la
Pen鱈nsula. Est envoltada pels Pirineus al nord, el
Sistema Ib竪ric al sud i la serralada Costera
Catalana, que separa el mar Mediterrani a lest. Esta
extensa planura t辿 forma triangular i est travessada
pel riu Ebre.
Depressi坦 del Guadalquivir. Es situa al sud-oest de
la Pen鱈nsula. Est envoltada per Serra Morena al
nord, els Sistemes B竪tics al sud i lest, i loce
Atlntic a loest. T辿 forma triangular, al igual que
lEbre, i est travessada pel riu Guadalquivir.
17. Curiositats
GPS: Aquesta informaci坦 prov辿 duna
s竪rie de sat竪l揃lits orbitant al voltant de la
Terra que envien una senyal de rdio a
recibidors situats a la Terra.
Latitud, altitud, longitud, incl炭s velocitat
a la que anem.