A l'rea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
Este documento describe los tres estados de la materia del agua: s坦lido, l鱈quido y gaseoso. Explica que el agua puede encontrarse en estado s坦lido en el hielo, la calamarsa y la nieve, y en estado l鱈quido en la lluvia, mares, r鱈os, lagos y agua que bebemos o usamos. Finalmente, se単ala que el agua puede hallarse en estado gaseoso en el vapor del aire, una olla hirviendo o al ducharnos.
Descripci坦 dels elements d'un riu (longitud, afluent, conca i cabal) usant el riu Ama巽ones i comparant-lo amb altres rius. Destinat a ci竪ncies socials de primer d'ESO.
Las tortugas pueden ser carn鱈voras, omn鱈voras o vegetarianas dependiendo de la especie y edad. Habitan tanto en agua dulce como salada e incluso pueden pasar tiempo en tierra. Hibernan en invierno para conservar energ鱈a y se reproducen poniendo huevos en nidos excavados en playas, luego las cr鱈as eclosionan al mes. La tortuga mediterr叩nea es com炭n en Espa単a.
A l'rea de medi hem estat treballant els diferents paisatges. Els alumnes de 4tA i 4tB han fet uns powers points que hem anat a explicar a les classes.
Este documento describe los tres estados de la materia del agua: s坦lido, l鱈quido y gaseoso. Explica que el agua puede encontrarse en estado s坦lido en el hielo, la calamarsa y la nieve, y en estado l鱈quido en la lluvia, mares, r鱈os, lagos y agua que bebemos o usamos. Finalmente, se単ala que el agua puede hallarse en estado gaseoso en el vapor del aire, una olla hirviendo o al ducharnos.
Descripci坦 dels elements d'un riu (longitud, afluent, conca i cabal) usant el riu Ama巽ones i comparant-lo amb altres rius. Destinat a ci竪ncies socials de primer d'ESO.
Las tortugas pueden ser carn鱈voras, omn鱈voras o vegetarianas dependiendo de la especie y edad. Habitan tanto en agua dulce como salada e incluso pueden pasar tiempo en tierra. Hibernan en invierno para conservar energ鱈a y se reproducen poniendo huevos en nidos excavados en playas, luego las cr鱈as eclosionan al mes. La tortuga mediterr叩nea es com炭n en Espa単a.
Las estaciones se producen debido a la inclinaci坦n del eje de rotaci坦n de la Tierra en relaci坦n con su 坦rbita alrededor del Sol. Esto hace que las regiones reciban diferentes cantidades de luz solar e intensidad a lo largo del a単o, dando lugar a primavera, verano, oto単o e invierno. Los solsticios marcan los d鱈as m叩s largos y noches m叩s cortas, mientras que los equinoccios tienen d鱈as y noches de igual duraci坦n. Las caracter鱈sticas de cada estaci坦n, como la temperatura y la duraci坦n del d鱈a, var
Este documento resume la vida y obra del escritor Roald Dahl. Naci坦 en Gales en 1916 y escribi坦 libros populares como Charlie y la f叩brica de chocolate, Matilda y Las brujas. A los 3 a単os perdi坦 a su hermana y padre, y muri坦 en 1990 a los 74 a単os en Oxford, Inglaterra, despu辿s de una larga carrera como escritor exitoso.
Este documento lista y describe brevemente seis cabos y golfos de Catalu単a, incluyendo el Cabo de Creus, Cabo de Salou, y Cabo de Tortosa, as鱈 como el Golfo de Roses y Golfo de Sant Jordi, y especifica la provincia en la que se encuentra cada uno.
3. Els paisatges estan formats per:
- Elements Naturals i en diem PAISATGE NATURAL
- Elements Humans i en diem PAISATGE HUMANITZAT
ELEMENTS NATURALS
Aigua, relleu, vegetaci坦
ELEMENTS HUMANS
Ciutats, carreteres, camps de
conreu
4. A Catalunya i al m坦n podem trobar varietat de paisatges.
PAISATGE DE
MUNTANYA:
Quan es troben al Pirineu
PAISATGE
DE PLANA:
Quan es troben a
linterior
PAISATGE
DE COSTA:
Quan es troben a la
costa
5. EL PAISATGE DE
MUNTANYA
s el que est situat a les zones m辿s elebades
de la terra.
Parts duna muntanya:
1) Cim: part m辿s alta duna muntanya.
2) Vessant: cada un dels costats duna
muntanya i on hi ha m辿s vegetaci坦.
3) Peu: base duna muntanya.
Un grup de muntanyes formen una serra.
Un conjunt de serres formen una serralada.
Una vall 辿s una extensi坦 de terreny pla situat
entre muntanyes.
1
2
3
Serra Serralada
Vall
6. EL PAISATGE
DE PLANA
Est format per extensos terrenys plans amb
pocs desnivells i amb alguns turons.
El relleu de plana:
1) Plana: extensi坦 de terreny pla i sense
canvis notables daltitud.
2) Altipl: plana elevada en relaci坦 amb
les terres que lenvolten.
3) Depressi坦: plana enfonsada en relaci坦
amb les terres que lenvolten.
4) Tur坦: elevaci坦 natural del terreny m辿s
baixa que una muntanya.
Per la plana flueixen els rius que baixen de les
muntanyes i laigua sutilitza per regar els
camps, per fer funcionar les ind炭stries i per
abastar la poblaci坦.
Altipl Depressi坦
Tur坦
Plana
7. EL PAISATGE DE
COSTA
Tipus de costa:
Costa alta, amb penya-segats.
Costa baixa,amb platges.
Formes de costa:
Cap: terra que entra al mar.
Golf: mar que entra a la terra.
Badia: un golf molt petit.
Pen鱈nsula: terra envoltada daigua per tots
els costats menys per un, anomenat istme.
Estret: franja de mar que separa dues terres.
Illa: terra emvoltada daigua per tots els
costats.
Arxip竪lag: format per unes quantes illes.
Delta: desembocadura dun riu format per
porcions de terra i bra巽os de riu.
Arxip竪lag
Cap
Delta
Estret
Golf
Illa
Pen鱈nsula
Penya-segat
8. LHORTA DE
LLEIDA
Horta: 辿s la zona de camps que envolta la
ciutat i 辿s molt gran i plana.
A lhorta de Lleida hi ha: camps de
conreu, horts, torres, camins, carreteres,
el riu Segre i ponts.
Tipus de cultiu a lhorta: arbres fruiters.
Les fruites que es cultiven m辿s s坦n:
pomes i peres.
Laigua amb la que reguen els camps de cultiu: passa del riu Segre al canal de Ser嘆s, a
les s竪quies i arriba als camps.
9. Tipus de regs:
Inundaci坦
Aspersi坦
Gota a gota
El Gota a gota, 辿s el m辿s ecol嘆gic,
gasta menys aigua, li dona laigua
que necessita la planta damunt de
les arrels i a laigua tamb辿 li posen
adobs.