La nit estelada
Download as PPTX, PDF0 likes1,879 views
Comentari PAU de "La nit estelada" de van Gogh.
More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (13)
Similar to La nit estelada (20)
More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)
La nit estelada
- 1. Vincent van Gogh: La nit estelada.
- 2. Fitxa t竪cnica T鱈tol: La nit estelada. Autor: Vincent van Gogh (Groot Zunder, Brabant, 1853- Anvers - sur - Oise 1890) Cronologia : 1889 . T竪cnica: oli sobre tela. Dimensions: 73,7 x 91,1 cm. Estil: postimpressionista. Tema: paisatge. Localitzaci坦: MoMA, (Nova York).
- 3. Obres del mateix autor o 竪poca: La terrassa del caf竪 per la nit, Place de Forum, Arles (1888)
- 4. El retrat del doctor Gachet (1890)
- 5. Biografia de lautor Vincent Van Gogh inici la seva vocaci坦 art鱈stica als 27 anys arran duna profunda crisis religiosa , conven巽ut que a trav辿s de la pintura podria portar algun consol a la humanitat. Durant quatre anys, entre 1881 i 1885, Van Gogh es dedic a pintar escenes de camperols i treballadors holandesos, fins que aconsellat, va ingressar a lAcad竪mia d Amsterdam. Lany 1886 va anar a Paris, on en la seva pintura, influenciada pel descobriment de lImpressionisme i lestampa japonesa, va abandonar el carcter social i es va centrar en les possibilitats expressives del color. Menjadors de patates (1885)
- 6. Lany 1888, el pintor holand竪s es va instal.lar a la localitat francesa dArle, on convisqu辿 una temporada amb Gauguin i pint les seves teles m辿s famoses, grcies a lajuda econ嘆mica del seu germ Theo. No obstant, el delicat estat mental de Van Gogh el port a patir constants crisis nervioses, que finalment el dugueren a la mort, el juliol de 1890, al poble dAuvers-sur-Oise, on shavia traslladat pocs mesos abans per estar m辿s a prop del seu germ. Lasil de St. R辿my (1890) Camps doliveres (1890)
- 7. Descripci坦 formal Van Gogh divideix la tela en dues meitats: la inferior, on pinta una vista llunyana dun poble sota unes muntanyes, i la superior, on destaca la brillantor dels astres al cel. Ambdues parts es troben unides per dos xiprers, que trenquen verticalment la composici坦 del quadre, i per la torre del campanar del poble. Aquesta separaci坦 entre les dues parts es refor巽a en la manera com el pintor ha representat els objectes. En la part inferior, les cases de la ciutat que hi apareixen es representen a partir de l鱈nies rectes i figures geom竪triques bsiques: quadrats, rectangles i triangles. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjan巽ant l鱈nies corbes, per嘆 seguint uns parmetres de repetici坦 que anul.len el dinamisme i creen una sensaci坦 dordre i tranquilitat.
- 8. xiprers L鱈nies corbes, parmetres de repetici坦. No dinamisme campanar L鱈nies rectes i formes bsiques
- 9. En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, desperten en lespectador una sensaci坦 inquietant de caos i de vitalitat, fruit de la utilitzaci坦 duna pinzellada dinmica i sinuosa. Aquesta sensaci坦 es veu refor巽ada pels dos remolins que dominen el centre de lobra i que es contraposen a les l鱈nies verticals que projecten els xiprers i el campanar. El verd, el groc taronja i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromtics del llen巽. Aquest colors no reflecteixen el model, sin坦 que pretenen transmetre la visi坦 interior de la realitat pr嘆pia de lartista. Aquesta llibertat es percep sobretot en el cel, on l'炭s del groc i el blanc permeten a Van Gogh mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn. Tamb辿 es important assenyalar que les l鱈nies negres que marquen el contorn de les cases, els arbres i les muntanyes ajuden lartista que no utilitza en la meitat celeste, on el groc sexpandeix i anul揃la la forta pres竪ncia del blau.
- 10. Temtica Aquesta obra fou pintada durant lestada que Van Gogh f辿u al sanatori de Saint-Remy, on fou internat despr辿s dun dels seus atacs. En una carta enviada al seu germ Theo, escrivia el seg端ent: Aquest mat鱈 he vist el camp des de la meva finestra molt abans que es fes de dia, sense cap altra cosa que lestel del mat鱈, que semblava molt gran. Aquest estel del cam鱈, Venus pot ser la gran llum blanca que Van Gogh pinta el costat dels xiprers. Daltra banda, cal observar que el poble que es representa en aquest quadre 辿s fictici, perqu竪 la torre de l'esgl辿sia evoca clarament el seu pa鱈s natal, Holanda. Aix鱈 doncs, lobra ha de ser interpretada des del vessant emocional i simb嘆lic de lartista i no pas com un reflex m辿s o menys fidel dun paisatge, a la manera dels impressionistes. La nit estelada (destru誰t, 1890)
- 11. En aquest sentit, i sabent que per a lartista, la mort no era abominable i cruel, es pot arribar a entendre el quadre com a imatge de la redempci坦 espiritual del propi pintor, representada pel xiprer, arbre tradicionalment associat als cementiris, i els estels brillants, dels quals lartista afirmava que sempre el feien somiar. Cam鱈 i xiprer a la nit (1889)
- 12. Models i influ竪ncies La for巽a cromtica de la pintura de Delacroix, la constant preocupaci坦 de lImpressionisme per la representaci坦 de la llum, i l炭s del color pla, sense ombres ni clarobscurs, i lexpressivitat de contornejar les figures amb una l鱈nia negra pr嘆pia dels gravat japonesos de lukiyo-e, esdevenen el veritable punt d'arrencada de la pintura de Van Gogh. Despr辿s duna breu influ竪ncia del puntillisme de Seurat, Van Gogh, abandon la doctrina impressionista en favor de la utilitzaci坦 simb嘆lica del color i de la forma per mitj duna pinzellada vigorosa i empastada. Aquest fet el converteix en precedent dartistes fauves com Matisse o Vlaminck, que apostaren per l炭s de registres cromtics violents i aleatoris, i de lemotivitat pr嘆pia del moviment expressionista. Georges Seurat:Maurice Vlaminck: Cases a Chatou (1904). E. Delacroix: La destiu a guiant al poble (1830) Un diumenge llibertat lilla de la Grande Jatte(1886).