Roma
- 1. ROMA
- 2. MEDI NATURAL ROMA Situada a la vora del riu Tíber , a la península itàlica Relleu molt muntanyós de la península Península itàlica Segle VIII a.C. LlatinsEtruscos Grecs
- 3. ETAPES HISTÒRIQUES Monarquia (753 a.C-509 a.C.) Governada per reis etruscos República (509 a.C-27 a.C.) Càrrecs elegits pels ciutadans i poder repartit Institucions Assemblees populars Magistrats Senat Cònsols Pretors Censores
- 4. Gran expansió territorial Ocupació total de la península itàlica Control de la mar Mediterrània: victòria definitiva sobre Cartago en les guerres púniques (146 a.C.) Sotmetiment de la península ibèrica (218 a.C.-19 a.C.) Duant els últims anys: control del poder per alguns generals i magistrats, com Juli Cèsar
- 5. Imperi (27 a.C-476 d.C.) S’inicia en concedir-li el poder polític i religiós a Octavi, fill adoptiu de Cèsar. La resta d’institucions polítiques perden importància PAX ROMANA (fins al segle II d.C.): periode de gran estabilitat social, política i econòmica (administració eficaç i exèrcit poderós) Conquistes territorials: s’arriba a la màxima extensió Crisi del segle III Corrupció entre els funcionaris i l’exèrcit Incapacitat de mantenir les fronteres i irrupció dels pobles bàrbars Agument dels impostos Crisi de l’artesania i el comerç, i concentració de l’economia en l’agricultura i al ramaderia
- 7. LA DEFENSA DE LES FRONTERES O LIMES El mur d’Adrià (122-132) en la frontera nord de Britània La Ripa Pannonica, a l’actual Hongria El Limes Arabicus, a Jordània
- 8. Final de l’Imperi Any 395: Divisió de l’Imperi per Teodosi Imperi romà d’occident Milà HONORI Imperi romà d’orient Constantinoble ARCADI 476 Final de l’Imperi romà d’occident 1453 Final de l’Imperi bizantí
- 9. GLADIUS (espasa) GALEA (casc) GREBAS (protecció per a les canelles) CALIGAE. (sandàlies) PILUM (llança) LORICA (cuirassa) SCUTUM (escut) CINGULUM (cinturó) LES LEGIONS ROMANES, UN EXÈRCIT DISCIPLINAT I EFICAÇ
- 10. arietballestaonager campament La legió, base de l’exèrcit romà 1 legió= 10 cohorts= 30 maniples= 60 centúries 4.200-6.000 soldats de’infanteria 300 soldats de cavalleria
- 11. LA CIUTAT ROMANA
- 12. ECONOMIA AGRICULTURA Cultius: cereals, llegums, fruiters, vinyes, oliveres Tècniques: adobs, regadiu, rotació de cultius, guaret Eines: aladres amb reixa de ferro, rastells, pales, pics, arades, podadores i tisores Ús del bou pera les feines del camp Propietats Grans: pertanyien als més rics i a l’Estat romà Petites: pertanyien als llauradors Hi havia viles, on treballaven esclaus i colons
- 13. ARTESANIA Localitzada a les ciutats Materials: vidres, metall, fang… Productes: teixits, ceràmica, armes, joies, objectes de metall… Indústries artesanals d’aliments: oli, pa, saladures… COMERÇ Roma matèries primeres resta de l’imperi Imperi romà fora de l’imperi Nord i est d’Europa: ambre, blat, esclaus, pells Àfrica: esclaus, or, ivori, pedres precioses Àsia (Índia, Xina, Ceilan): espècies, sedes, perfums Increment del comerç per l’ús de la moneda i per les rutes comercials (importàqncia de les calçades)
- 14. SOCIETAT LLIURES Patricis Plebeus drets polítics (càrrecs) + recursos econòmics Certs drets, però sense intervenir en el govern Tribú de la plebs: magistratura que defensa el seus interessos Igualtat de drets Lluitacontraelspatricis ESCLAUS minoria majoria No eren considertas persones i no tenien drets Eren propietats o mercaderies sotmeses a la compravenda Treballaven en llocs diversos sense cobrar res a canvi Ser presoner de guerra Tenir deutes no pagats Ser fill/a d’esclaus Ser alliberats pels amos LLIBERTS
- 15. DONA Depenia de son pare o del marit Podia posseir béns, però no tenia dret a vot Es casaven joves i en matrimonis acordats pels pares Organitzava la casa, teixia i filava Anaven a escola i no vivien en espais reservats per a elles
- 18. RELIGIÓ Politeistes (creien en l’existència de molts déus) de l’estat domèstics Júpiter (Zeus) Juno (Hera) Minerva (Atenea) Mercuri (Hermes) Diana (Àrtemis) Neptú (Posidó) Apol·lo Ceres (Demèter) Mart (Ares) Venus (Afrodita) lars manes penates
- 19. Cristianisme Creença monoteista, fundada per Jesús de Natzaret a l’inicide l’Imperi Predicava la igualtat dels éssers humans i l’existència d’una altra vida després de la mort Augment progressiu del nombre de creients Negativa a retre culte a l’emperador Amenaça per a l’Imperi Persecucions (catacumbes) Edicte de Milà (1313), per l’emperador Constantí): llibertat religiosa Any 380 (Teodosi): religió oficial de ,l’Imperi romà
- 20. LLETRES I CIÈNCIES Llatí Llengua de l’imperi i de difusió de la cultura romana Origen de les llengües romàniques, entre elles la nostra Àmbits culturals Jurídic: el seu dret és la base de la legislació d’Occident Filosofia: Sèneca i Ciceró Literatura: Virgili (L’Eneida), en poesia; Plaute i Terenci, en teatre Història: Juli Cèsar, Tàcit, Plutarc i Titus Livi (Ab urbe condita) CIÈNCIESLLETRES Medicina: Galé Calendari julià
- 21. ART Materials: pedra, rajola, fusta, morter (aigua, arena i calç) Elements: ARQUITECTURA Arc de mig punt Volta Columnes gregues + columna compostaTipologia de construccions: Temple de Nîmes, França Calçada
- 22. ARQUITECTURA Aqüeducte de Segòvia Amfiteatre d’El Djem, Tunis Circ de Mèrida Teatre de Mèrida
- 23. Pont de Mèrida Arc de triomf de Constantí, Roma Termes de Caracalla, Roma Basílica Júlia (reconstrucció) Columna de Trajà
- 24. ESCULTURA Imita l’escultura grega Tipus Retrat Atenció al rostre del personatge, que podia representar-se de forma idealitzada o realista Procedeix de les màscares de cera funeràries Relleu històric Representaven les grans victòries militars sobre pedra Apareixen als arcs de triomf i, en espiral , a les columnes commemoratives
- 25. Estàtua eqüestre de Marc Aureli (s. II) August de Prima Porta Juli Cèsar Dona de la dinastia Flàvia Relleu de l’arc de Constantí
- 26. PINTURA I ALTRES MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES Feien pintures al fresc decorant edificis Imiten plaques de marbre Representen construccions arquitectòniques, paisatges i escenes mitològiques… Mosaics Usen peces de diversos colors i materials encaixades a una superfície Dibuixos: figures geomètriques, escenes mitològiques, de la vida quotidiana… Decoraven parets i terres
- 27. Triomf de Neptú, mosaic del segle II Mosaic geomètric Pintura al fesc
- 28. ELS POBLES GERMÀNICS Anomenats pels romans bàrbars, és a dir, pobles establerts fora de les fronteres de l’Imperi Sud de la península escandinava Vora els rius Rhin i Danubi, en la frontera sud de l’Imperi Angles Saxons Francs Sueus Vàndals Visigots Ostrogots
- 29. ESTILS DE VIDA Poblament Llogarets dispersos vora l’aigua: rius, llacs o brolladors Cases de fusta, amb sostre de palla Organització Tribus, regides per caps tribals, encarregats de dirigir la guerra Persones lliures El membres de les tribus oferien ramats i cereals als caps com a signe de respecte Els homes es reunien en assemblees, tenien armes i formaven part de l’exèrcit Economia Caça, ramaderia i agricultura Emigraven quan s’esgotaven les terres per a buscar-ne altres
- 30. Religió i art Eren politeistes: els déus s’identificaven amb forces de la natura. Creien en el paradís per al guerrer després de la batalla Manifestacions artístiques senzilles: orfebreria (passadors, sivelles, etc.)
- 31. L’ASSENTAMENT A L’IMPERI ROMÀ Segle III Entrada progressiva a l’Imperi De forma hostil Com a aliats, mitjançant pactes Segle IV Els huns desencadenen l’autèntica invasió El seu avanç cap a l’oest des d’Àsia central provoca la fugida en cadena dels pobles germànics, que entren a l’Imperi i n’ocupen per força els territoris La victòria del general romà Aeci sobre Àtila, rei dels huns, als Camps Catalàunics (451) frena l’avanç dels huns, però no evitarà la caiguda definitiva de l’Imperi d’Occident el 476