More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (8)
Similar to Prueba ciales (20)
Prueba ciales
- 1. EL LLEGAT GREC I ROM
- 2. La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i 辿s la base de la nostra cultura occidental. A Gr竪cia van n辿ixer la filosofia, el coneixement cient鱈fic, els cnons art鱈stics, els Jocs Ol鱈mpics i la democrcia com a forma de govern . Els romans, un poble eminentment pr ctic, ens van lleg ar construccions arquitect嘆niques, obres denginyeria, legislaci坦, concepci坦 urban鱈stica i, sobretot, la seva llengua. 15
- 3. Els grecs van crear una religi坦 amb un pante坦 de d辿us ( politeista ) i una mitologia, que despr辿s van ser adoptats pels romans . Els d辿us vivien com els 竪ssers humans, formaven fam鱈lies, sestimaven i es barallaven, per嘆 eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga. 15
- 4. Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans demprendre qualsevol acci 坦 important volien saber la voluntat dels d辿us. Els grecs consultaven els oracles , on una pitonissa responia, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur. A Roma el m辿s freq端ent era la interpretaci坦 del vol dels ocells ( auspicis ) pels ugurs . Els d辿us tamb辿 feien con竪ixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els presagis . 15
- 5. Gr竪cia 辿s el bressol del pensament racional ; va ser el primer lloc on es va intent ar explicar els fen嘆mens m辿s complicats per mitj de la ra坦 humana . Els 辿ssers humans podien ser capa巽os de comprendre i explicar el m坦n que els envoltava, sense haver de rec坦rrer als d辿us . 15
- 6. Els grecs identificaven la bellesa amb l harmon ia i la proporcionalitat ; per aix嘆 van crear els ordres o estils arquitect嘆nics. Les maneres diferents de disposar els elements de la fa巽ana dun edifici donen lloc als diversos ordres. Hi ha dos ordres principals, el d嘆ric i el j嘆nic ; lordre corinti 辿s una varietat del j嘆nic. 15
- 7. Els ordres arquitect嘆nics grecs bac Equ鱈 Collar鱈 Fust 1. ORDRE DRIC
- 8. Els ordres arquitect嘆nics grecs bac Equ鱈 Collar鱈 Fust 2. ORDRE JNIC Voluta
- 9. Els ordres arquitect嘆nics grecs bac Equ鱈 Collar鱈 Fust 3. ORDRE CORINTI Fulla dacant
- 10. 15
- 11. ART ROM
- 12. ANTECEDENTS: LART ETRUSC I LART GREC
- 13. Etruscos (780 aC) Cultos funerarios y orfebrer鱈a desarrollada
- 14. Influ竪ncia grega
- 15. ARQUITECTURA I URBANISME
- 16. Dentre les obres p 炭bliques romanes hem de destacar: Els edificis religiosos . Els dedicats a l administraci坦 i al govern . Els destinats a l oci . Les vies de comunicaci坦 . Els monuments commemoratius . 15
- 17. Les construccions romanes faran servir l arc i la volta . Tamb 辿 van fer servir la c炭pula , que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat. En la major ia de construccions van utilitzar el ma坦 cuit i una pasta semblant al ciment . En els edificis m辿s luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre . 15
- 18. Les comunicacions Les vies romanes
- 19. Via pia - Via del Capsacosta
- 20. 油
- 21. El transport de laigua: els aq端eductes
- 23. El circ
- 24. TEATRE
- 25. 油
- 26. ANFITEATRES
- 27. El Coliseu (amfiteatre Flavi) (80 dC)
- 28. BANYS PUBLICS O TERMES
- 29. Termes p炭bliques
- 31. Els temples
- 32. El pante坦 .
- 33. EDIFICIS PRIVATS
- 34. Les insules: les cases de la gent del poble
- 35. Les DOMUS: les cases dels rics
- 36. Partes duna Domus (6!) VESTIBULUM (vest鱈bulo): entrada, con la puerta de ingreso; ATRIUM (atrio): con varias habitaciones que lo rodeaban. En su parte superior hab鱈a una abertura que recib鱈a la luz y la lluvia. Era el impluvium. COMPLUVIUM (estanque): dep坦sito que recog鱈a las aguas lluvias. TABLINUM o TABULIMUN (galer鱈a): sala ornada con pinturas. Hac鱈a el papel de oficina del paterfamilias. PERISTYLUM (columnas alrededor): patio rodeado por un jard鱈n con plantas y estatuas. Lo rodeaban las habitaciones. EXEDRA : Sala de reuni坦n para sentarse y conversar.
- 37. Domus urea de 鰻艶姻坦
- 38. Les VIL揃LES: les cases de camp de luxe
- 39. ESCULTURA
- 40. Lescultura i la pintura buscaven la representaci 坦 de la bellesa ideal i el moviment . Per aix 嘆 , van cercar les proporcions ideals del cos hum i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cnon . 15
- 41. Esculturas realistes Busto de Caracalla Busto de Bruto Octavio Augusto Livia, esposa de Augusto Matrona romana
- 42. Julius Caesar Caesar Augustus
- 44. Roman Senator and His Wife
- 45. Narraci坦 de les conquestes Arco de Orange , 14-37 油油油油油 Detalle del Arco de Constantino. Roma Columna de Trajano Estatua de Octavio
- 46. La columna trajana: un llibre esculpit
- 48. PINTURA
- 49. Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals . Els temes m 辿s representats eren els mitol嘆gics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitect嘆niques de fantasia. Les pintures es feien amb la t竪cnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia m辿s vius els colors. 15
- 50. El cas de Pompeia (79aC)
- 51. Pompeya
- 52. Detall de la vil揃la dels misteris
- 53. Els terrissaires grecs van ser artesans h bils que van crear una gran varietat dobjectes. Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena descenes. Aquestes imatges ens han proporcionat una informaci坦 valuosa sobre la manera de vida dels grecs. 15
- 54. 油
- 55. MOSAIC
- 56. Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases. Els mosaics pod ien tenir una decoraci坦 geom竪trica o figurativa . Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura. 15
- 57. Mosaics romans
- 58. ROMA A LA PENNSULA IBRICA
- 59. LARRIBADA DELS ROMANS: 218 aC
- 60. 油
- 61. LA CONQUESTA
- 62. Etapes de la conquesta dHispnia per Roma
- 63. LA ROMANITZACI
- 65. 197 a.C A Hispania de Augusto s.I a.C. Finais s. III. Fases de la divisi坦 provincial
- 67. LA ROMANITZACI A CATALUNYA La TARRACONENSIS
- 68. 掘珂永檎鴛掘皆
- 69. En blanc, zona excavada de la ciutat romana
- 70. Atrium DOMVS 1
- 71. 油
- 72. 油
- 74. Termes p炭bliques
- 75. 油
- 76. Muralla
- 77. Porta de la muralla
- 78. 油
- 79. Moll del port
- 80. TARRACO (la capital) A la segona meitat del s. I aC se li va concedir l'estatut de col嘆nia de dret rom.
- 81. Temple
- 82. Porta muralla
- 83. TARRACO
- 84. Circ
- 85. Volta del circ
- 86. Amfiteatre
- 87. Mosaic de Medusa
- 88. Arc de Ber
- 89. 粥援端艶糸顎界岳艶
- 91. BARCINO Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 10 a.C., com a consecu竪ncia de les reformes territorials i administratives ordenades per August.
- 92. Temple
- 93. Porta muralla