ABUS EN EL CONSUM DE PANTALLES OCT22 part4.
0 likes12 views
Sessi坦 4: La seguretat a la xarxa I tu, Com controles?. Parlem de les TIC amb els i les adolescents de com controlen els perills a la xarxa. cesk GARA
More Related Content
Similar to ABUS EN EL CONSUM DE PANTALLES OCT22 part4. (20)
Recently uploaded (11)
ABUS EN EL CONSUM DE PANTALLES OCT22 part4.
- 1. 4a Part.
- 3. https://iusport.com/art/81139/como-integrar-un-equipo-de-esports Los miembros del equipo incluso practican durante 12 o 13 horas diarias. Hasta en su tiempo libre, muchos se encuentran entrenando un poco m叩s para tratar de acercarse lo m叩ximo posible a la perfecci坦n so単ada. 多Cu叩nto se paga en los esports? El salario de un jugador profesional puede oscilar entre los 1.000 y 5.000 euros al mes. Sin embargo, los mejores jugadores del planeta firman contratos al m叩s puro estilo del f炭tbol o el baloncesto, con n坦minas que pueden llegar hasta los 15.000 euros al mes, al margen de lo que ganen en premios. Actualmente divide sus fuentes de ingresos en sponsors (alianzas con Lenovo, Motorola, Trust Gaming y Twitch, entre otros), venta de merchandising, premios de torneos, derechos de marca en eventos y creaci坦n de contenido. En las siguientes l鱈neas te contamos c坦mo formar parte de la 辿lite gaming ingresando a un equipo de eSports. 1.Encuentra el t鱈tulo de videojuego que te apasiona. ... 2.Participa en competencias de menor categor鱈a. ... 3.Demuestra disciplina, perseverancia y compromiso. ... 4.Cuenta con los recursos apropiados. ... 5.Pr叩ctica y m叩s pr叩ctica.
- 6. https://www.centropromethea.com/2021/04/22/que-es-un-challenge/ 1. El refuerzo a trav辿s de los likes o me gusta. 2. La competici坦n por tener m叩s seguidores en las redes sociales. 3. Necesidad de aprobaci坦n por parte de los dem叩s (ser valientes, intr辿pidos, divertidos, etc.) 4. Falta de seguridad. 5. La presi坦n por parte de los iguales. 6. El sentimiento de pertenencia al grupo. 7. La falta de asertividad en estas edades. 8. El deseo de imitar a los referentes famosos que tambi辿n participan en ellos. 9. La b炭squeda de emociones. 10. Una posible llamada de atenci坦n cuando est叩n atravesando un bache an鱈mico y no saben c坦mo exteriorizarlo.
- 8. https://www.adolescenciayjuventud.org/publicacion/jovenes-en-la-manosfera/ Seg炭n el bar坦metro de juventud de la FAD (2021), uno de cada cinco varones entre 15 y 29 a単os en Espa単a consideran la violencia de g辿nero un invento ideol坦gico
- 9. No thas de sentir obligada a sexualitzar-te per obtenir m辿s LIKES No s坦n FANS s坦n CLIENTS #PerillOnlyFans No texpressis des del SEXE SORORITAT BLOQUEJA i DENNCIA a les persones que et sexualitzen EDUCAR (Netejar) la mirada sexualitzada RESPECTE RESPETO RESPECT RESPEKT Sexualitzar a les persones 辿s ACOSO Igualtat 辿s que dones i homes puguin mostrar-se igual a les Xarxes socials #FreeTheNipple Exposar-te sexualment pot tenir conseq端竪ncies irreversibles en el FUTUR opinar sobre els cossos de les noies a les xarxes tamb辿 辿s VIOLNCIA El PORNO 辿s FICCI Els teus continguts poden ser CENSURATS per exc辿s SEXUAL El SEXPREDING i el GROOMING s坦n delictes Saps que els teus COMENTARIS sexualitzadors poden sortir a la llum? S鱈 practiques el SEXTING EVITA ser identificat 揃PetitPedagog Actuem des del Rap, TRAP, Teatre, m炭sica, entitats....per actuar vers la sexualitzaci坦 a les xarxes socials
- 14. DIRT JUMP SLACKLINE GAMER SHUFFLE COSPLAY WORKOIUT AGILITY POL DANCE OTAKU KPOP BOOKTUBER BODYPAINTING TWERK BASKETBEAT ROLLER LOCKING #TalentJove...tend竪ncies urbanes
- 18. ... una guia preventiva que abord辿s les transformacions en lmbit digital en qu竪 estem immersos i ens permet辿s reflexionar sobre com evitar els perjudicis cap a les persones joves fent convergir els vessants de promoci坦 de la salut i d'educaci坦 ladquisici坦 dhabilitats i compet竪ncies tecnol嘆giques no pot ser l炭nica eina per afrontar les necessitats dels educands i les diverses problemtiques emergents associades a l炭s de dispositius i aplicacions digitals De m炭ltiples maneres, les eines tecnol嘆giques han anat entrant a les nostres vides i tamb辿 ho han fet a les aules o altres espais educatius -m辿s enll de les compet竪ncies digitals- duna manera, sovint, poc planificada i amb criteris dispars, i per imperatius tamb辿 del mercat. .els espais educatius haur鱈em dincorporar al nostre projecte educatiu concret quin espai hi t辿 el mitj digital, com volem acompanyar en el seu 炭s, quines posicions de m鱈nims adoptem o quins l鱈mits considerem importants marcar. Ser aix鱈 com, despr辿s, podrem donar resposta duna manera m辿s segura i coherent a les situacions que la prctica educativa ens presenti
- 19. La primera part Adolesc竪ncia en lera digital aborda quin impacte tenen els entorns digitals en aquest per鱈ode vital en clau de potencialitats i riscos, i ens planteja sis dimensions daquestes adolesc竪ncies (identitat, acc辿s, relacions, sobre utilitzaci坦, visi坦 cr鱈tica i participaci坦) La segona part Acompanyar i prevenir als espais educatius en lera digital se centra en la nostra tasca com a professionals i ofereix claus per desenvolupar la prevenci坦 en relaci坦 amb el mitj digital als nostres espais i als dels nostres educands.
- 21. En la seva construcci坦 com a persones linevitable virtualitat compleix diferents funcions: existim (existeixo); participem (grupalment); ens informem (assabentar-se i descobrir); ens relacionem (interacciono); reconeixem (fem magrada, entre daltres possibilitats) i ens reconeixen (ens fan magrada, validant-nos), expliquem (narrem), esdevenim autores i som protagonistes. Ladolesc竪ncia connectada es caracteritza llavors, en relaci坦 amb els entorns digitals, per: Ser digital: es pensa, saccedeix a la informaci坦, es defineix, safirma i actua amb daltres dimensions; Necessitar sentir que sest en l鱈nia i en connexi坦 a diverses realitats, que s辿s adolescent en la mesura que sest en l鱈nia; formant part de diferents grups (adolescents), bona part dels quals, virtuals. La vida grupal 辿s una vida en xarxa; Esdevenir visible: reconegut o reconeguda i en constant interacci坦 pel que fa a les seves accions
- 23. 1. Existir en l鱈nia 辿s existir, tamb辿. Es tracta, entre daltres, de fugir de la dicotomia m坦n virtual-m坦n real. Toca treballar dues realitats, complementries, fusionades i que actuen com a vasos comunicants. 2. La virtualitat esdev辿 real, i la realitat inherentment digital. Per tant, ja no t辿 sentit parlar en termes com a la vida real les coses s坦n diferents. Les xarxes socials no compleixen la seva funci坦 quan es viuen aquestes dues realitats com a independents. 3. Apareix una significaci坦 clarament relacional, amb un pes important pel que fa a la imatge (i a les capacitats per generar-la i dotar-la de contingut -habilitats, reconeixement, rellevncia, etc.-), i on cada vegada m辿s es dispersa la fina l鱈nia vermella que separa connectivitat amb disponibilitat. 4. Es conformen noves dimensions (noves formes de coneixement), que construeixen tend竪ncies i noves influ竪ncies (de mercat, professionals, referencials, etc.), que esdevenen nous receptacles (de malestars, de gesti坦 del temps, etc.), i noves fonts de relaci坦, diversi坦 i gesti坦 de la quotidianitat . IDENTITAT
- 24. UNA INFORMACI els adolescents disposen de molts dispositius, aix鱈 com de m炭ltiples perfils a xarxes o aplicacions, hi destinen molt de temps i no entenen els usos tecnol嘆gics sense connexi坦 a la xarxa. Tot i que a m辿s edat, hi ha m辿s diversitat dusos, la seva finalitat principal 辿s comunicativa i relacional, alhora que desenvolupar (de manera m辿s o menys conscient) una identitat digital. ser influenciador, videojugador o youtuber s坦n actualment ocupacions (i identitats) a les quals una gran part dels adolescents aspiren per a un futur immediat i com a projecte vital. UNA REFLEXI La creaci坦 de la identitat adolescent, en la majoria dels casos, estableix el vessant digital com a quelcom indeslligable de la seva realitat social global; com em mostro a les pantalles 辿s una extensi坦 de com soc, de la mateixa manera que ho 辿s com em mostro pel carrer, com em mostro quan vaig a linstitut o al cau, o fins i tot com em mostro en ocasions especials com sortides, trobades, festes i celebracions. la gran pres竪ncia de normes no escrites, estereotips, cosificaci坦, rellevncia de la imatge corporal, pressions grupals i normes del mercat, s坦n una font de pressi坦 i estr竪s per als m辿s joves
- 26. UNA INFORMACI Limpacte de les diferents escletxes digitals no sempre 辿s fcil didentificar ja que aquestes dif鱈cilment sesdevenen de manera a誰llada. Diferents categories enteses com a biol嘆giques, socials i/o culturals (com el g竪nere, lorigen, la ra巽a, lorientaci坦 del desig o identitat sexual, la religi坦, la classe social, etc.) s坦n cabdals per a la conformaci坦 de la identitat de les persones i en modifiquen el seu estar i la seva experi竪ncia en la societat, i es manifesten com un teixit interconnectat que en configura la dimensi坦 individual, col揃lectiva i social; 辿s a dir, no sexperimenten com a elements separats. En relaci坦 amb la nostra acci坦 educativa, 辿s important analitzar quins tipus doci, dins i fora de les pantalles, sincentiva per a cada g竪nere per orientar la tasca preventiva. UNA REFLEXI Hem de tenir en compte aquesta dimensi坦 no nom辿s quan treballem q端estions relacionades amb les desigualtats o exclusions, 辿s a dir, de manera especifica, sin坦 que hem de treballar per incorporar-la de forma sistemtica i transversal a tota la nostra tasca i en totes les nostres accions perqu竪 no es perpetu誰n, sense ser-ne conscients, aquelles desigualtats que volem eradicar. UN APUNT 揃 Revisar com es reparteixen els torns de paraula i qui ocupa lespai a lactivitat, laula, etc. aix鱈 com quin repartiment de tasques en relaci坦 amb els entorns digitals es preparen quan hi treballem. 揃 Visibilitzar situacions minoritzades (aquelles que habitualment els passen a les noies pel seu g竪nere, als adolescents LGTBI, a les persones que provenen daltres entorns culturals, a les persones amb discapacitats lleus, etc.) especialment en entorns digitals, tenint en compte la seva vulnerabilitat i el seu nivell dexposici坦 al grup. 揃 Donar valor a tasques de cura, reproducci坦 o sosteniment de lentorn social i digital. 揃 Q端estionar i rebatre els estereotips i els discursos dodi, presents tamb辿 en continguts multim竪dia. 揃 Revisar laccessibilitat de les eines digitals que proposem, aix鱈 com visibilitzar quan no s坦n accessibles i per qu竪.
- 27. RELACIONS 1. Sest en l鱈nia en el moment en qu竪 sest amb altres. 2. En qualsevol tecnologia la dimensi坦 relacional 辿s clau 3. El sentit comunitari. Cal entendre la xarxa com quelcom m辿s que una suma de perfils interconnectats. 4. Lexperimentaci坦, els errors o les situacions no esperades o desitjades s坦n una constant. 5. Les noves maneres de comunicar- nos, relacionar-nos i presentar-nos al m坦n que ens proposa Internet han esdevingut per a molts adolescents i joves font de felicitat, per嘆 al mateix temps font de problemes, Reflexionar sobre alguns valors com s坦n el respecte, la intimitat o la solidaritat, i con竪ixer alguns riscos ens pot ajudar a gestionar millor totes aquestes relacions.
- 28. UNA INFORMACI Moltes daquestes relacions solen ser viscudes des de lalarma adulta com un problema. I el ciberassetjament ha estat un concepte sovint recurrent. En aquest sentit, el fet que lassetjament es vehiculi a trav辿s de les pantalles 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i acompanyant a ladolescent en tot moment (amb el m嘆bil a la butxaca i en permanent connexi坦) i deixant un rastre dif鱈cil desborrar (el dret a loblit dinternet 辿s prcticament inexistent), pot amplificar i magnificar els seus efectes de manera exponencial. Aix鱈, mesures que anys enrere ens haguessin estat 炭tils (com per exemple, en casos extrems, un canvi de centre escolar) en lactualitat s坦n molt menys efectives o fins i tot no desitjables. UNA REFLEXI Des duna perspectiva adulta, les dues grans preocupacions respecte als mitjans digitals envers els adolescents s坦n laddicci坦 i la possibilitat de rebre algun tipus dagressi坦 per part de terceres persones. Tot i aix嘆, la gran majoria de riscos i problemtiques a les quals sexposen tenen molt m辿s a veure amb situacions quotidianes i que poden semblar, en una primera ullada, de menys importncia: mantenir una reputaci坦 digital, acc辿s a continguts pels quals no sha preparat per maduresa, conflictes que es van acumulant amb les seves amistats o companys, promoci坦 duna uniformitat dacord amb estereotips, i moltes daltres UN APUNT La conceptualitzaci坦 adulta de les prctiques i riscos que hi ha als entorns digitals per als adolescents, acostuma a estar molt allunyada -o plantejar-se daquesta forma- de la seva realitat quotidiana. Els parlem de situacions o conseq端竪ncies en les quals no es reconeixen o els semblen molt remotes o excepcionals (ja que acostumem a plantejar situacions extremes, des de visions alarmistes o exagerades) i sovint obviem aquelles que els s坦n m辿s pr嘆ximes i habituals; aix嘆 fa que no els proporcionem eines 炭tils per a les seves realitats. Per exemple, en comptes dexplicar-los que si pengen imatges o continguts compromesos poden tenir dificultats per trobar feina en un futur, fem-los reflexionar si s坦n aquestes les primeres imatges que voldrien transmetre a una persona que sinteressa en el seu perfil per a una futura amistat.
- 29. SOBREUTILITZACI 1. Afrontem sovint lexc辿s d炭s amb les pantalles duna manera dicot嘆mica: entre la normalitzaci坦 absoluta i la relaci坦 patol嘆gica. Ni tots els excessos s坦n normals ni tots s坦n addicci坦. 2. Laddicci坦 a Internet 辿s un tema complex. Manquen validacions consensuades vers el que es considera o no un 炭s que respongui als criteris daddicci坦. 3. Lexc辿s de temps invertit, la compulsivitat en l炭s o lexcessiva depend竪ncia poden ser caracter鱈stiques de ladolesc竪ncia digital i no un senyal inequ鱈voc daddicci坦, per嘆 no per aix嘆 hem de deixar de treballar-les; lexperi竪ncia no nom辿s ha de ser plaent, tamb辿 ha de procurar ser saludable. 4. Signes d炭s problemtic poden ser: 1. Un 炭s excessiu: associat amb la p竪rdua de la noci坦 del temps o amb laband坦 de necessitats bsiques, com menjar o dormir. 2. Amb s鱈ndrome dabstin竪ncia: inclouria, igual que en altres addiccions, sentiments de rbia, ira, tensi坦 o depressi坦 davant la impossibilitat daccedir a lordinador, la consola de jocs o connectar-se a la xarxa. 3. Es dona tolerncia: fa refer竪ncia al fet que els usuaris es van fent cada vegada m辿s tolerants o resistents a les gratificacions que obtenen per l炭s daquests dispositius o entorns digitals i, a mesura que avan巽a el temps, necessitarien ordinadors m辿s ben equipats, un programari m辿s avan巽at o m辿s hores davant de lordinador per sentir-se satisfets. 4. Hi ha repercussions negatives en la vida de la persona, tals com, discussions freq端ents, mentides, baixa realitzaci坦 personal, a誰llament social i fatiga. 5. s important distingir quan els dispositius o entorns digitals s坦n la causa de problemes o s坦n el s鱈mptoma daltres problemtiques subjacents
- 30. UNA INFORMACI Per parlar dusos no saludables dels entorns digitals, especialment aquells que descriuen situacions dexc辿s d炭s, lelement central que hem de tenir en compte (m辿s enll de quantitat dhores o intensitat d炭s) 辿s limpacte o conseq端竪ncies negatives per a la persona i el seu entorn: S NO PROBLEMTIC Tant per quantitat, com per freq端竪ncia o per motivaci坦, no produeix conseq端竪ncies negatives ni en el subjecte ni en el seu entorn. S PROBLEMTIC Associat a conseq端竪ncies negatives en lentorn educatiu, familiar o relacional, tot i que es mant辿 un ajustament en la vida quotidiana. S PATOLGIC/DEPENDNCIA/ADDICCI Es prioritza l炭s de les TIC per davant de situacions considerades de major importncia. Conseq端竪ncies greus tant per a la persona, com per al seu entorn. UNA REFLEXI El que s坦n senyals dalerta, han de poder ser percebuts pels seus protagonistes i relatats duna forma que ho puguin entendre. MESTIC PASSANT? 揃 Si tots els meus amics o amigues s坦n virtuals... 揃 Si estic pendent tota lestona de quan em connectar辿 揃 Si per estar tot el dia en connexi坦 baixo al cole, deixo lesport, surto menys... 揃 Si estic despert/a molta estona a la nit... 揃 Si a casa em genera moltes discussions... 揃 Si despr辿s dun problema no aprenc #emtornaapassar 揃 Si participo fent mal a alg炭 (compartint fotos o missatges que no toquen, posant magrades en situacions compromeses...). UN APUNT s important que distingim en quin punt es troben algunes situacions o problemtiques presents en el nostre grup deducands. Organitzar activitats preventives 辿s sempre positiu, per嘆 a vegades hi arribem tard. Si partim de problemtiques definides que ja hi ha a laula, el grup, lespai jove, el medi obert respondre a un conflicte amb una activitat preventiva, en comptes dabordar-lo com a tal, 辿s un error. Per una banda no estarem donant resposta a la situaci坦 i podrem fins i tot enquistar el conflicte per dos motius: confiar-nos creient que ja hi hem posat remei i que la persona o les persones que tenen el conflicte se sentin assenyalades i creguin que si es troben en aquesta situaci坦 辿s perqu竪 han fet les coses malament o fins i tot sho mereixen per no haver-ho sabut abans.
- 31. VISI CRTICA 1. La digitalitat comporta control. Sempre hi ha qui recull tota la nostra informaci坦. Una altra cosa 辿s fins on podem deixar que ens controlin 2. El repte 辿s afrontar la revoluci坦 digital tamb辿 des duna perspectiva cr鱈tica: darrere de tota aquesta nova esfera de construcci坦 didentitat, oci, relaci坦 i participaci坦 hi ha una gran idea de negoci. 3. Esdev辿 una bona i bonica oportunitat per treballar aspectes lligats a la protecci坦 de les nostres dades, drets i, per extensi坦, de la nostra privacitat 4. Aspectes com identitat digital, exposici坦, intimitat, etc. esdevenen refer竪ncies bsiques de treball. 5. s important que entenguin la petjada que genera la seva activitat a la xarxa. 6. Vincular-ho amb q端estions dhigiene digital que tingui tamb辿 en compte la seguretat pr嘆pia i de terceres persones en els entorns digitals
- 32. UNA INFORMACI Revisem cinc mites sobre seguretat: 1. Nom辿s passen coses negatives si em descarrego activament programes. 2. Mextrauen dades si em connecto a pgines de pagament, a continguts concrets, etc. 3. Soc una persona insignificant per a les empreses i hackers. 4. El meu dispositiu no cont辿 res dinter竪s. 5. El sistema operatiu 辿s segur. Tots s坦n falsos UNA REFLEXI El control a trav辿s de les pantalles pot no venir nom辿s a trav辿s dels gegants dInternet; aquests, alhora els ho posen fcil a daltres persones del nostre voltant. UN APUNT Per treballar preventivament les possibles problemtiques dels entorns digitals, podem fer-ho des de dues aproximacions: espec鱈fica o inespec鱈fica. La primera serien totes aquelles accions generals no relacionades directament amb les temtiques digitals per嘆 que es dirigeixen a treballar els factors (de risc) o les causes que fomentarien o propiciarien les problemtiques: per exemple, si creiem que la sobreexposici坦 辿s un risc, podem treballar a enfortir lmbit de la privacitat per se. O treballar a enfortir altres factors de protecci坦. La prevenci坦 espec鱈fica 辿s aquella que treballa directament sobre el fenomen i sacostuma a basar en la informaci坦 sobre els riscos, possibles conseq端竪ncies i possibles danys.
- 33. PARTICIPACI 1. Si entenem la xarxa com un espai de relaci坦, lentendrem tamb辿 com un espai de participaci坦. 2. Ara b辿, connectar-se i prou no implica participar-hi. Fer clics a campanyes solidries no ens fa ja de facto persones m辿s solidries. 3. Acceptar que lactivitat vital de les persones en l鱈nia es limita nom辿s a produir o consumir continguts digitals espec鱈fics en grans plataformes, empobreix lexperi竪ncia digital, aix鱈 com lesperit cr鱈tic. 4. Hem dentendre lespai digital com un bon canal on vehicular iniciatives, propostes, etc. sempre complementriament al que passi als espais f鱈sics (p炭blics i/o privats). 5. La proposta passa per pensar com incorporem la dimensi坦 digital a les nostres inquietuds com a ciutadans i ciutadanes. I de quina manera les podem utilitzar per exposar, explicar i amplificar el nostre missatge o la nostra iniciativa. 6. Lexperi竪ncia pot anar, fins i tot, m辿s enll de participar, sin坦 transformar i enriquir la societat.
- 34. UNA INFORMACI Habitualment les eines de participaci坦 no donen cabuda a les realitats adolescents; sigui pel seu llenguatge, els seus tempos o els mitjans que sutilitzen, o sigui per imperatius legals, els adolescents participen poc diniciatives que no estiguin vinculades estrictament a loci. UNA REFLEXI Si reprodu誰m l嘆giques que es basen nom辿s en el consum, o en la producci坦 dirigida al consum, no ens haur destranyar que les mximes aspiracions dadolescents siguin (simplificant un fenomen m辿s complex i que de contrapartida t辿 molts vessants positius) ser influenciadors (en temes que tenen a veure amb la moda, o els estils de vida) o ser youtubers (en temes relacionats amb els videojocs), noves figures que estan convertint-se en referents daquestes generacions. UN APUNT En les activitats dur a terme un tancament adequat 辿s un valor afegit. Recollir i recordar els punts forts i els aspectes rellevants que shan treballat, refor巽ar lassoliment dels objectius proposats i aclarir aspectes que poden haver resultat ambigus, narrodonir la intervenci坦. Recollint les intervencions i propostes del grup farem alhora un reconeixement a lesfor巽 i la feina feta. No es tracta dacabar amb sent竪ncies o mximes; es poden obrir noves preguntes i q端estions que permetin continuar reflexionant. s for巽a interessant que el recull sigui de les preguntes amb potencial transformador.
- 36. Informar-nos i formar-nos 辿s bsic, tant en habilitats i compet竪ncies digitals t竪cniques com en compet竪ncies metodol嘆giques, per嘆 es tracta dun proc辿s professional constant i progressiu. Treballar de manera educativa al voltant de les pantalles no ha dimplicar sempre saber-ne molt t竪cnicament . Quines pantalles farem servir, com les farem servir i quan les farem servir, a m辿s amb quina intencionalitat ? Quines utilitats i potencialitats tenen els entorns digitals per assolir els nostres objectius educatius? El model de refer竪ncia que transmetem es construeix a trav辿s de la nostra prctica efectuada des de la planificaci坦, per嘆 tamb辿 sarticula per totes aquelles coses que fem, conscients o no, les actituds que tenim, les maneres de parlar, etc. en els espais on treballem IDENTITAT DIGITAL PROFESSIONAL del projecte educatiu o acci坦 educativa en el qual ho inserim, tenint en compte tamb辿 les necessitats del grup deducands al qual ens referim, aix鱈 com les pautes preventives i dacompanyament digital que pretenguem proporcionar. No nom辿s tenen una pres竪ncia destacada aquelles pantalles o mitjans digitals amb una funci坦 educativa - les quals podem gestionar de forma positiva com a educadors; hi tenen una especial rellevncia en el dia a dia aquelles que els adolescents utilitzen quotidianament de manera integrada i porten a les activitats o als espais (especialment el m嘆bil, per嘆 tamb辿 tauletes, consoles porttils, reproductors de m炭sica, etc.). NORMATIVES gen竪ricament no 辿s quelcom consensuat amb lalumnat o els educands, i per tant 辿s una realitat viscuda com una imposici坦 per part del centre, lequip educatiu o de monitors, etc. ESTABLIR NORMATIVES AL VOLTANT DE LES PANTALLES s important preparar processos participatius (f嘆rums, debats, espais de reflexi坦...) amb tots els agents de la comunitat educativa (equips educatius, educands, fam鱈lies, i/o altres agents involucrats) USOS I PRCTIQUES DES DE LESPAI EDUCATIU haur鱈em de fer un plantejament integral com a centre/servei/equipament en all嘆 referit al nostre 炭s de les pantalles, procurant que sigui coherent amb la normativa que plantegem als educands.
- 37. TREBALLAR EL BON S DE LES PANTALLES Entenem per acompanyament digital estar al costat de leducand duna manera activa, 辿s a dir, participant en les activitats o accions digitals duna forma conjunta i consensuada. No es tracta 炭nicament de compartir lespai f鱈sic, sin坦 dinvolucrar-se conjuntament i construir un espai de relaci坦. En aquest acompanyament 辿s molt important que estigui present el respecte i lestimaci坦 expl鱈cita. Aix鱈, a mesura que es posi en prctica, aquest acompanyament anir convertint-se en un espai de relat i reflexi坦 Compartir dispositius per a diverses persones (sovint no en cal un per persona).compartida. REDUIR-NE ELS RISCOS Per detectar riscos i treballar-los, ens ser 炭til discernir entre: Els problemes que afecten a un mateix o a una mateixa: sedentarisme, p竪rdua dhores de descans, dificultat en els processos daprenentatge o concentraci坦, etc. Els problemes que involucren a daltres: assetjaments diversos, viol竪ncies de g竪nere, humiliacions, exclusi坦, etc. Els problemes relacionats amb la construcci坦 de la pr嘆pia identitat: intimitat/ privacitat, la pressi坦 est竪tica, lexposici坦 o la sobreexposici坦, etc. ABORDAR SITUACIONS NO PREVISTES Converses entre passadissos, temes dactualitat que sorgeixen a laula, consultes informals mentre es desenvolupen activitats, etc. s坦n espais idonis per treballar moltes de les temtiques vinculades als entorns digitals. Poder detectar inquietuds o preocupacions dels educands (escolta activa). Qu竪 cal evitar? 1. Desentendrens de conflictes que no shan donat exclusivament al medi educatiu 2. Efectuar judicis de valor precipitats. 3. Emprar un to paternalista o autoritari. 4. Culpabilitzar (o revictimitzar) les persones v鱈ctimes en casos dassetjament 5. o ciberassetjament, viol竪ncia masclista a trav辿s de les pantalles, etc. 6. Donar receptes iguals per a tothom. 7. Pensar que podem resoldre-ho tot.
- 38. ELPEP.INFO http://www.elpep.info/pantalles/ PREVENCI DE LADDICCI A LES PANTALLES https://www.althaia.cat/althaia/ca/assistencial/salut-mental/infanto-juvenil/llibret_tic_web.pdf SOBREPANTALLES www.sobrepantalles.net OH MY GOIG! EMPANTALLADES https://www.youtube.com/watch?v=iDx3ne4dVac PANTALLASAMIGAS www.pantallasamigas.net CESICAT.CENTRE DE SEGURETAT DE LA INFORMACI DE CATALUNYA https://ciberseguretat.gencat.cat/ca/inici REVISTA CONVIVES. http://convivesenlaescuela.blogspot.com/ EDUCAC. FAMLIA I PANTALLES https://www.educac.cat/families/familia-i-pantalles DOSSIER EDUCAR EN EL MN DIGITAL https://lab.cccb.org/ca/dossier/educar-en-el-mon-digital/ INTERNET SEGURA https://internetsegura.cat PORTAL FAMLIA I ESCOLA - EDUCACI EN LS DE LES TECNOLOGIES http://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/us-tecnologies/ MBILS A LES AULES? I TANT! https://drive.google.com/open?id=0B7N6-Q7V5LldZFV6MFo2NlE0Tlk COMODITAT O PRIVACITAT? QUIN S ES FA DE LES NOSTRES DADES I COM LES PODEM GESTIONAR https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/generacio-digital/comoditat-o- privacitat-quin-us-es-fa-de-les-nostres-dades-i-com-les-podem-gestionar/video/5558380/ JVENES, OCIO Y TIC. UNA MIRADA A LA ESTRUCTURA VITAL DE LA JUVENTUD DESDE LOS REFERENTES DEL TIEMPO LIBRE Y LAS TECNOLOGAS https://www.adolescenciayjuventud.org/publicacion/jovenes-ocio-tic/ DOSSIER REPTES DE LA PRIVACITAT http://lab.cccb.org/ca/dossier/reptes-de-la-privacitat/ ORIENTACIONES MANUAL PARA COMBATIR EL DISCURSO DE ODIO EN INTERNET A TRAVS DE LA EDUCACIN EN DERECHOS HUMANOS http://www.infocoponline.es/pdf/orientaciones.pdf ANONIMITZA卒T . MANUAL DE DEFENSA ELECTRNICA / ANONYMISE YOURSELF. ELECTRONIC SELF-DEFENCE HANDBOOK https://issuu.com/cccb/docs/manual_de_defensa-cat_-ang UNFOLLOW A LES VIOLNCIES MASCLISTES https://www.cnjc.cat/ca/unfollow-violencies-masclistes LA EDUCACIN EN DERECHOS HUMANOS http://www.infocoponline.es/pdf/orientaciones.pdf
- 39. POSTUPOPU pag20 OPENCLOUD pag26 A FAVOR O EN CONTRA pag32 JO NO, A MI NO EM PASSAR pag38 LA MEVA UBICACI, LA MEVA INFORMACI pag44 QUIN BARRI VOLEM? Pag50 SITUACI 1 AFRONTAR ELS REPTES COM A EQUIP pag58 SITUACI 2 ESDEVENIR REFERENTS DIGITALS pag64 SITUACI 3 COMPATIBILITZAR NORMATIVES I USOS DESITJATS pag70 SITUACI 4 PLANIFICACI pag76 SITUACI 5.1 FOMENTAR-NE UN BON S pag82 SITUACI 5.2 TREBALLAR PER REDUIR-NE ELS RISCOS pag86 SITUACI 5.3 ABORDAR SITUACIONS NO PREVISTES pag90
- 44. La meva por amb les TIC 辿s La meva por amb les TIC 辿s que la societat les estigmatitzi com a nocives i no es potenci誰n les bones praxis ...a quedar-me endarrere amb les tic. Em sento cada cop mes prehist嘆rica i hi ha moltes coses que no les entenc i em fa mandra posar-me. Per嘆 si no ho faig es com una voragine cada cop surten mes i mes complexes. La constant comparaci坦 i la sensaci坦 de no ser/tenir suficient. La pitjor part de les TIC per mi 辿s el fet que nom辿s es mostra la part positiva de la cara i molts cops pots tenir un molt mal dia i entrar a les Xarxes Socials i veure que a tothom li va b辿 i a tu no, et pot fer molt de mal i desmoralitzar ...de no poder controlar el temps que hi dedico. Noto que em crea un cert estr竪s degut al bombardeig d'informaci坦 i em pressiona encara mes en aconseguir els meus objectius ja que sobretot en Instagram em surt tota informaci坦 en relaci坦 en algunes coses que vull millorar a nivell personal. A mi ara mateix em preocupa el fet que es un m坦n que desconeixo, tant per edat com per motivaci坦 personal i aix嘆 em deixa molt fora de l'adolesc竪ncia Les cr鱈tiques al meu germ, ja que 辿s un personatge meditic. Em fa por de les TIC el no saber com arribar als joves i sentir que em trobo fora del seu m坦n, com si parl辿ssim en un altre idioma. La meva por es no saber estar sense les TIC
- 45. REALITAT No mostren inter竪s per res m辿s. Immobilitat i apatia Ens trobem amb mares i pares enganxats a m嘆bil aix鱈 辿s dif鱈cil que els fills no ho estiguin El mal 炭s o desconeixement que tenen Dificultats en prestar atenci坦 a daltres coses ...poder oferir alternatives El nuvi duna noia la controla constantment a trav辿s del m嘆bil En el pati no interaccionen entre ells i les classes sense les TIC no s坦n divertides Nom辿s volen allargar les estones de la TV a les xarxes socials es relaciones amb desconeguts, gent gran que abusa dells Esconderse en las redes para desconectar del mundo real. Dejarlas significa un ataque de ansiedad Notes als adolescents amb la immediatesa per tenir relacions socials....i apaguem la tv i qu竪 fem?
- 46. SUPERACI RESPECTE SOMIADORA AUTOEXIGENCIA FAMILIA SILENCI PEDAGOGIA .que he iniciat un canvi f鱈sic i estic complint amb les metes que em marco. Me gustar鱈a que el grupo supiese que soy vegana (y no me faltan prote鱈nas) :) M'agradaria que la resta del grup sabessin de mi que tinc un alt nivell d'autoexig竪ncia i que aix嘆 em dificulta diferents aspectes de la meva vida. M'agrada pujar muntanyes quan no hi ha ning炭, necessito sentir que estic jo sola i les meves gosses. s molt terap竪utic per mi No volia estudiar Pedagogia perqu竪 no m'agradava gens com est muntada l'escola ni el professorat per嘆 vaig caure de rebot i ara estic encantat. m'agradaria que el grup sab辿s que soc molt despistada .que m'encanta anar a la muntanya amb la meva gossa i les meves filles.
- 47. ...Gent Jove que arriba al kor !!!! Em va arribar al cor una noia amb qui vaig treballar i vaig fer molt vincle. Vam treballar la gesti坦 emocional i, en poc temps, va fer un canvi incre誰ble. Encara estem en contacte i se'n recorda de dinmiques que vam fer per treballar la rbia i la ira. Quan treballava de monitor de menjador, en el meu grup hi havia un nen amb TEA amb el qual vaig connectar molt grcies a la m炭sica, m辿s endavant aquest va ser el motiu del meu TFG. Doncs han passat molts nois i noies que he vinculat molt. Per嘆 destacaria a un jove que vaig treballar durant dos anys molt intensos, amb ell i la seva mare. Es un noi que a dia d'avui encara ve de tant en tant al centre a saludar. L'experi竪ncia amb una adolescent que va realitzar el seu proc辿s a la Casa d'Infants i em va arribar al cor per la seva intel揃lig竪ncia emocional i capacitat d'acceptar una realitat molt dura de la seva hist嘆ria vital i/o familiar. Tot i compartir amb ella un moment d'estar molt enfadada amb els adults, com no podia ser d'una altra manera, es percebia que se'n sortiria. Quan era educadora a un centre d'educaci坦 especial, em va marcar molt un jove diagnosticat d'Asperger. Amb ell vaig aprendre moltes coses de mi com a professional i com a persona. Encara seguim en contacte amb la seva mare.
- 54. ESPAI VIRTUAL DE TREBALL
- 55. METODOLOGIA TREBALL ABS DE PANTALLES Accions i estrat竪gies que podem desenvolupar per incidir en com sutilitzen les TIC en els nostres centres educatius amb adolescents i joves: 1. Elaborar, per part de lalumnat, un bingo amb les paraules pr嘆pies de les xarxes socials. 2. Con竪ixer les Apps i xarxes socials on es troben i utilitzen, fer mapa conceptual i reflexionar sobre que els motiva a fer-les servir. 3. Dissenyar un bingo amb les series i films que m辿s els hi ha agradat aquest any. 4. Reflexionar sobre la hipersexualitzaci坦 a les xarxes socials, desenvolupar un centre d'inter竪s a partir de la recerca de continguts digitals. 5. Parlar de les emocions a trav辿s de whatsapp i compartir-les en grup. 6. Dissenyar el challenge dun mes, amb lalumnat, ja sigui sobre m炭sica, activitat f鱈sica, tema diari,.... 7. Compartir not鱈cies sobre delictes que es cometen a les xarxes socials i reflexionar sobre les seves conseq端竪ncies penals. 8. Descobrir les professions vinculades a les TIC: referents, ingressos, compet竪ncies,.... 9. Vint coses que no ens agrada a les xarxes socials. 10. Identitat Digital: qu竪 saben sobre la identitat digital? Perfils que els agrada a les xarxes socials i per qu竪? Com els agrada que sigui la seva identitat digital (quin missatge o imatge volen donar),.... 11. Descobrir el Mood i com sexpressa a trav辿s dimatges a la xarxa. 12. Crear un llibre en paper o digital a partir de lexpressi坦 del mood en diferents situacions o contextos, com el llibre de lespai jove de Calonge. 13. Crear lespai fotogrfic Instagram corner en el nostre centre per treballar i descobrir el m坦n de la fotografia i la creativitat dexpressi坦 digital dels educands. 14. Test de La nomofobia i reflexionar sobre els resultats fent posada en com炭. Revisar preguntes i analitzar perqu竪 preocupa tant actualmente. 15. Panel sobre els delictes a les xarxes socials: quins coneixen, quines s坦n les seves conseq端竪ncies penals i en les v鱈ctimes,....bingo dels delictes a la xarxa. 16. Storytelling: Demanar als educands que comparteixen hist嘆ries de persones que els emociona o motiva que segueixen a les xarxes socials. 17. Dinmica magradaria qu竪 sabessis... a trav辿s de whatsapp. 18. De les pantalles a la realitat conjunt de propostes dinstagram que es poden fer presencialment en els vostres centres. 19. Diccionari Boomer: crear el nostre propi diccionari de paraules o frases que fan servir actualment els i les joves. 20. Parlar sobre la felicitat a trav辿s de les xarxes. 21. Realitzar les Activitats proposades per GUIA PREVENTIVA SOBRE ENTORNS DIGITALS ADREADA A PROFESSIONALS QUE TREBALLEN AMB ADOLESCENTS ----continuar----- ...demanar ajut al adolescents i joves...
- 56. Grcies al fet de compartir descobreixes coses que tagraden
- 57. 23:50 REPTE 1: ...de qu竪 tens por????
- 58. ....Compet竪ncia????... . Salut SexEducation Mood ...els Temps( a les xarxes socials) estan canviant.... Ocupabilitat Mobilitat Gastronomia Moda Estudis XarxesSocials
- 60. No thas de sentir obligada a sexualitzar-te per obtenir m辿s LIKES No s坦n FANS s坦n CLIENTS #PerillOnlyFans No texpressis des del SEXE SORORITAT BLOQUEJA i DENNCIA a les persones que et sexualitzen EDUCAR (Netejar) la mirada sexualitzada RESPECTE RESPETO RESPECT RESPEKT Sexualitzar a les persones 辿s ACOSO Igualtat 辿s que dones i homes puguin mostrar-se igual a les Xarxes socials #FreeTheNipple Exposar-te sexualment pot tenir conseq端竪ncies irreversibles en el FUTUR opinar sobre els cossos de les noies a les xarxes tamb辿 辿s VIOLNCIA El PORNO 辿s FICCI Els teus continguts poden ser CENSURATS per exc辿s SEXUAL El SEXPREDING i el GROOMING s坦n delictes Saps que els teus COMENTARIS sexualitzadors poden sortir a la llum? S鱈 practiques el SEXTING EVITA ser identificat 揃PetitPedagog Actuem des del Rap, TRAP, Teatre, m炭sica, entitats....per actuar vers la sexualitzaci坦 a les xarxes socials
- 63. 多 ?
- 64. ...coses que he apr竪s.... @Cesk_petitpedagog 1- No expliquis el que fas, demostra-ho ! 2- La passi坦 辿s la Clau de la professionalitat 3- La paci竪ncia et portar a l竪xit 4- Fem pedagogia perqu竪 tot es pot ensenyar...i tot es pot aprendre 5- Hem de ser capa巽os dexpressar-nos de 7 maneres diferents 6- les e-mocions i com connectem amb les persones a trav辿s de les TIC 7- Les TIC han de fer la feina que no podem fer. 8- ...i com en el rugby, per avan巽ar has de passar la pilota cap enrere. 9- ...i Veure El m坦n amb ulls dinfants !!