More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (13)
Similar to Barroc (20)
More from elisabetvalls1 (20)
Barroc
- 1. BARROC BARROC Vista general de la pla巽a de Sant Pere del Vatic, BERNINI, 1656- 67 Fa巽ana bas鱈lica Obel.lisc Pas intermedi columnata
- 2. Pla巽a de Sant Pere del Vatic, BERNINI, 1656-67 BARROC Fa巽ana bas鱈lica Pas intermediObel.lisc columnata s un clar exemple durbanisme amb plantejaments de perspectiva. Va ser concebuda com un gran acc辿s a lesgl辿sia que sobre dinmicament a la ciutat. La pla巽a va ser situada de forma relativament allunyada de la fa巽ana per permetre la contemplaci坦 global de ledifici. El tram intermedi, est disposat de forma divergent, per aproximar 嘆pticament la fa巽ana. En aquesta pla巽a shi congreguen milers de fidels per rebre la benedicci坦 papal. Cal destacar-hi dos elements urban鱈stics: OBEL.LISC S鱈mbol i lloc de reuni坦 dels fidels BRAOS OVALATS COLUMNATA Permeten una major visibilitat
- 3. Va ser concebuda com un gran acc辿s a lesgl辿sia que sobre dinmicament a la ciutat.
- 4. BARROC Apareixen frontons tringulars Esgl辿sia del Jes炭s, IL VIGNOLA i DELLA PORTA
- 5. Esgl辿sia de Santa Agn竪s a la pla巽a Navona, BORROMINI, 1653-57 BARROC
- 6. Dinamisme: predomini de la l鱈nia corva BARROC FORNCULES (espai concau per posar escultures) Fa巽ana de lesgl辿sia de la Santa Creu, RICARDI i PENNA Alternan巽a de ritmes a la fa巽ana
- 7. BARROC Fontana di Trevi, NICOLA SALVI i G. PANINI
- 8. BARROC Fa巽ana de lesgl辿sia San Carlo alle Quatro Fontane, RICARDI i PENNA
- 10. BARROC El David, BERNINI s un david duna for巽a expressada
- 12. BARROC
- 13. Apol.lo y DafneBERNINI - 1622,25 DAFNE, que en grec significa llorer, 辿s una ninfa estimada per APOL.LO, que un dia va jurar no pertanyer mai m辿s a cap home. Un dia Apol.lo la va sorprendre escoltant el seu cant i es va enamorar, per嘆 Dafne esva espantar i volia fugir. Comen巽a a c坦rrer , per嘆 no t辿 on anar. En el moment que Apol.lo toca el seu cos, aquest es recobreix duna escor巽a darbre, el cabells formen un dens ramatge i el cos es converteix en tronc. Queda fixada amb les seves arrels enfonsades a terra, r鱈gida i inm嘆bil
- 14. BARROC Apol.lo i Dafne, 1620, BERNINI Dafne fuig de la passi坦 dApol.lo i 辿s convertida en llorer.En el mateix instant que aquest la toca a la ninfa (Dafne). Bernini, capta el moment inicial de la metamorfosi i representa el punt culminant que concentra lemoci坦 dramtica de la llegenda. es transforma en un tronc darbre. La suau textura del cos de Dafne, contrasta amb laspror de larbre en el que sest transformant. Les l鱈nies corves i els ritmes en diagonal donen dinamisme a lobra, i moviment ascendent. Els bra巽os sestenen i els cabells onejen en laire. Les escasses vestidures es pleguen i sagiten al comps del cos.
- 15. BARROC Lextasi de Santa Teresa, BERNINI 1645-52 Santa Teresa ,resava i meditava amb tanta profunditat que arribava a l竪xtasi., incl炭s deien que levitava. s com la meditaci坦 budista, que quan mediten arriben a un 炭nic estat, el Karma, mitjan巽ant la meditaci坦 i la concentraci坦.
- 16. BARROC La Mare de D辿u de Loreto, CARAVAGGIO Caravaggio, 辿s el creador del TENEBRISME: s aquell tipus de pintura que t辿 un sol focus de llum, i aix嘆 fa que es crein contrastos de llum i foscor. Aquesta obra forma part entre daltres duns encrecs destinats a esgl辿sies de la ciutat de Roma, concretament aquesta per lesglesia de Sant Agust鱈. Sintensifiquen els colors obscurs, utilitzant lanomenada luce di bottega (llum de taller) que envaeix lespai, creant potents contrastos dil.luminaci坦. Pinta la temtica religiosa de forma popular, i cal tenir en compte la seva actitud mental davant lassumpte a representar: T鱈tol: La verge de Loreto Autor: Caravaggio Cronologia: 1603-1606 T竪cnica: Oli sobre tela T辿 molt en compte el COM i el QU.
- 17. Per diferenciar-se de lart lligat a la religi坦 protestant, als pa誰sos cat嘆lics els artistes desenvoluparan un estil exhuberant anomenat barroc. Els ngels cauen del cel, les figures de Jesucrist es retorcen a la creu, la roba es belluga i els cossos es contorsionen.
- 19. T鱈tol: Las Meninas Autor: Diego Vel叩zquez Cronologia: 1656 T竪cnica: Oli sobre tela
- 20. Las Meninas 1656, VELZQUEZ Jos辿 Nieto, laposentador de la cort La dama dhonor Marcela de Ulloa i el guardadames. Reflecteix el taller de lartista mentre pinta. Hi apareix la infanta Margarita dAusria i tot el seu seguici. Pinta tamb辿 als seus pares, els reis dEspanya: Felip lV i Mariana, que en el quadre estan al mateix lloc de lespectador. En el primer grup de tres figures, hi apareix la infanta Margarita dAustria i les dames de companyia: las meninas. La de lesquerra, li ofereix un b炭car daigua en un plat dor. En el segon grup de tres, hi apareix la nana macroc竪fala Maribrbola, el nan Nicolasito Pertusato i el gos que est suportant la trepitjada daquest.
- 21. Per entendre des d'un punt de vista hist嘆ric aquesta obra de Vel叩zquez cal remuntar-se una mica per veure el que estava succeint a finals del segle XVI i principis del XVII. Els Pa誰sos Baixos, eren immersos en la guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes, en la qual lluitaven per independitzar-se d'Espanya per motius religiosos i pol鱈tics. El 1590, amb Maurici de Nassau,la ciutat de Breda va ser presa per els espanyols. La treva dels dotze anys va mantenir el pa鱈s en calma entre 1609 i 1621.
- 22. La defensa dels holandesos va ser heroica. Van recon竪ixer la valentia dels seus enemics. Per aquest motiu van permetre que es retiressin formant en ordre militar, amb les seves banderes al front. Els generals espanyols van donar la ordre de que els ven巽uts fossin rigorosament respectats i tractats amb dignitat. Lenemic va ser tractat amb generositat, sense humiliaci坦. AQUEST S EL MOMENT HISTRIC QUE VA ESCOLLIR VELZQUEZ PER PINTAR EL SEU QUADRE.
- 23. T鱈tol: La rendici坦 de Breda o Les llances Autor: Diego Vel叩zquez Cronologia: 1634 T竪cnica: Oli sobre tela
- 24. BARROC La rendici坦 de Breda o Les llances 閣艶鉛噛援顎艶噛 Reflecteix la victoria dels espanyols contra els holandesos, despr辿s dun llarg setge de les tropes espanyoles. Representa el moment en que Justino de Nassau (general holand竪s perdedor) dona la clau de la ciutat. a Ambrosio de Spinola (guanyador). s una idea de respecte del vencedor cap al ven巽ut: lholand竪s sagenolla davant del seu guanyador. CAOS = DERROTA ORDRE = VICTRIA Cavall en 2n terme Banderes petites Poques llances i desordenades Cavall en 1r terme Banderes grans Llances altes i ben col.locades
- 25. BARROC La vella fregint ous, 1618,VELAZQUEZ NATURALISME TENEBRISTA Es tracta dun quadre de g竪nere: bodeg坦 amb figures o cuina molt usual a lEspanya del s. XVll i caracter鱈stic en el que sanomena letapa sevillana de Vel叩zquez. Apareix una vella (sogra del pintor) en el moment de fregir uns ous en una cassola de fang. Aixeca la mirada cap a un noi (ajudant del seu taller) situat a lesquerra que porta una ampolla de vi i un mel坦. A la dreta una natura morta, sencilla i ordenada: un morter, plat amb ganivet, ceba, gerres de cermica Al fons, un cistell que ens fa intuir lobscura paret. Composici坦 senzilla, de forma oval amb una gran curva que comen巽a en el cistell penjat a la paret i acaba a la cassola i el noi. Una gran diagonal comen巽a al cap i acaba a lultim objecte de la taula. Vel叩zquez utilitza el recurs de les mitges figures que semblen molt reals i pr嘆ximes a lespectador per implicar-lo en lacci坦. No hi ha moviment, sin坦 una gran quietud, com si haguessin estat sorpresos en un instant. La t竪cnica 辿s tenebrista (influ竪ncia de CARAVAGGIO), mostrant la naturalitat dels objectes. Cal valorar especialment la gran qualitat de textures oposades: Rugoses: mel坦 i cullera Polides: lou i el vidre Predominen els colors marrons i ocres i els diferents punts dels blancs Que contrasten amb lobscuritat dels fons
- 29. s el primer nu de la pintura espanyola. (El nu estava prohibit a Espanya i Vel叩zquez protegit per el rei, satreveix a pintar-lo) Cupido, refet i respectu坦s, t辿 a les seves mans una cinta rosa que simbolitza que lamor 辿s ven巽ut per la bellesa. Est aguantant un mirall en que shi reflexa Venus (deesa romana). El seu rostre es difumina per la distncia. Vel叩zquez 辿s capa巽 daconseguir profunditat colocant cossos i objectes uns darrere els altres: llen巽ols, el cos de la venus, el mirall, Cupido, la cortina en diagonal i la paret del fons.
- 33. La lli巽坦 danatomia del doctor Tulp, 1632, REMBRANDT