More Related Content
What's hot (20)
Similar to Realisme (20)
More from elisabetvalls1 (20)
Realisme
- 1. No puc pintar un ngel, perqu竪 no nhe vist cap Un intent constant dapropar-se a la realitat El REALISME, seguit del romanticisme, el situem al tercer 村 del segle XlX, entre 1850 i 1860. Pret辿n plasmar la realitat de la forma m辿s exacta possible a les obres d'art. La temtica es basar en pintar les classes socials m辿s corrents, populars, paisatges els artistes pinten tot el que tenen al seu entorn. Predominen paisatges t鱈pics i escenes de costums. MILLET COURBET DAUMIER
- 2. REALISME Millet fou el primer pintor que va cedir el protagonisme dels seus quadres als pagesos. Els pagesos volen simbolitzar tot aquells que viuen de la terra, i estan int鱈mament lligats a la naturalesa. Malgrat la duresa de la seva feina, encara conserven la dignitat.
- 3. Les espigolaires REALISME 1857 - Autor: Jean Fran巽oisMILLET T竪cnica: oli sobre tela. En un calur坦s dia destiu, tres pageses situades a primer terme, sobresurten dun camp de grans dimensions on el sol i el calor fan m辿s cansada la recollida de les espigues. Reflecteix la duresa de la vida al camp, una feina mon嘆tona on tots els dies s坦n iguals. Lhoritz坦 seleva per atorgar a la terra un protagonisme m辿s gran. Dues figures descriuen angles rectes, projectats cap a terra. Una altra al巽a el cos que acaba just a la l鱈nia dhoritz坦. Lobjectiu de lobra 辿s reflectir la vida del pag竪s amb el mxim realisme possible. El color del seu mocador sintegra en la grogor de la palla del fons.
- 4. REALISME ngelus 1857-59, Millet, oli sobre tela. Lngelus 辿s una pregaria que es feia al capvespre, quan shavia acabat la jornada. s una pregaria per demanar que tot el treball que han fet doni el seu fruit. Aixecament de la l鱈nia dhoritz坦. 1r pla: personatges 2n pla: camp i poble.
- 5. REALISME Descans al migdia , MILLET oli sobre tela.
- 7. REALISME Lenterrament dOrnans 1849, Gustave Courbet, oli sobre tela Representa el moment en que els assistents a un enterrament al poble natal de lartista es disposen a dir l炭ltim ad辿u al difunt. Lobjectiu de Courbet en aquest quadre era pintar un esdeveniment social, un fet quotidi que fins aquell moment lhome havia rebutjat: lenterrament dun home qualsevol. Savia perfectament que reproduir els fets tal com s坦n podia convertir-se en un acte provocatiu, per嘆 辿s la realitat i ning炭 pot canviar-la.
- 8. REALISME Lenterrament dOrnans 1849, Gustave Courbet, oli sobre tela c嘆fies Escolanets i clergues El gos Les mnigues Utilitza una gama cromtica molt reduida per El predomini del augmentar el negre es trenca dramatisme de amb el blanc de: lescena. La llum de la tela 辿s real, situa lescena a trenc dalba. Els personatges estan disposats sense cap tipus de jerarquia. L炭nic que ho trenca aquesta massa homog竪nia 辿s la creu. D坦na la sensaci坦 duna barrera negra que ens centra la nostra atenci坦. Lhoritzontalitat dels penya-segats del fons i els n炭vols es contraposa amb la verticalitat dels personatges.
- 9. Lestudi del pintor 1854, Gustave Courbet, oli sobre tela. s la hist嘆ria moral i f鱈sica dun taller. Hi ha totes les persones que em serveixen per al meu treball
- 10. Lartista 辿s el centre, integrat en el El poble, la mis竪ria, lapaisatge pobresa, la riquesa, els explotats El nen simbolitza la 1 inoc竪ncia. Una dona despullada que simbolitza la veritat. 2 Amics, treballadors i aficionats al m坦n de lart Hi podem diferenciar tres grans grups de persones Davant aquests dos mon contrastats el pintor es col.loca enmig, potser amb la intenci坦 de no oblidar res del que lenvolta.
- 11. Obra d'estil realista que actualment es troba al Museu d'Art Modern de Barcelona. Fortuny va adquir鱈 una gran fama de p炭blic i cr鱈tica que tingu辿 abast europeu, fins i tot es parlar de "fortunyisme". El seu estil 辿s el realisme per嘆 acr鱈tic, conformista, mostrant esce classes benestants, com ara la part central d'aquesta obra. La pinzellada de Fortuny destaca per la llibertat i pel preciosisme amb t竪cnica detallista i p pr嘆pia dels quadres de mides redu誰des.