Una mica historia (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)lpavon8
油
Aquesta presentaci坦 ha estat realitzada pels alumnes de 5竪 A de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
Una mica historia (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)lpavon8
油
Aquesta presentaci坦 ha estat realitzada pels alumnes de 5竪 A de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
"Una mica d'hist嘆ria" (de la Prehist嘆ria a l'Edat mitjana)rjardi
油
Aquesta presentaci坦 ha estat elaborada pels alumnes de 5竪 B de l'escola Sagrada Fam鱈lia de Viladecans, com a producte de la webquest "Una mica d'hist嘆ria"
2. NDEX
1-. L EDUCACI.
2-. LES MALALTIES MS HABITUALS. QUI FEIA DE METGE?
3-. ELS INVENTS.
4.- JOCS I DIVERSIONS.
5-. MONEDES.
6-. COMER I MONEDA
3. LEDUCACI
Ledat Mitjana va representar una davallada en tot el que fa refer竪ncia a la cultura i
LEDUCACI
Els monestirs es van convertir en l炭nic lloc daprenentatge ja que, per exemple, es
copiaven manuscrits antics i, al mateix temps, les poques escoles existents
pertanyien a lEsgl辿sia.
4. LEDUCACI
La m炭sica, la lectura i loraci坦 eren jocs
habituals en aquesta infncia que durava
poc, ja que molts es casaven al voltant
dels onze anys.
Tot i aix鱈, cada vegada anaven a
lescola m辿s nois que no estaven
destinats a la vida de monjo i ho feien a les
anomenades escoles palatines encara que
les classes tamb辿 eren impartides per clergues.
5. LEDUCACI
Hi havia:
-Escoles monacals que estaven dins dels monestirs.
-Escoles episcopals que pertanyien a una catedral.
-Escoles parroquials que ho eren duna parr嘆quia.
Les tres preparaven als nens, a partir dels 6 o 7 anys, per a
la vida religiosa ja fos per convertir-se en monjos o en
clergues.
Per altra banda, al castell, els fills dels nobles practicaven
lequitaci坦 i aprenien a ca巽ar i a fer servir armes com larc o
lespasa, o jugaven als escacs. Les nenes cosien.
6. LEDUCACI
Dels estaments no privilegiats, anaven a lescola molt pocs infants i poc temps,
perqu竪 la majoria dedat comen巽ava entorn dels dotze anys. La majoria passava dels
jocs a lofici del seu pare.
Les nenes feien de molineres o pastores i tamb辿 duien a terme les tasques
dom竪stiques (cuina, neteja, filat, teixit). Els nens treballaven com a camperols,
miners o pastors.
7. LEDUCACI
Tamb辿 hi havia escoles de benefici竪ncia que acollien nens interns.
A lescola anaven molt poques nenes i aquestes aprenien a cosir, a brodar, a llegir els
llibres religiosos i sels aprenien de mem嘆ria, una mostra m辿s de com les nenes han
tingut m辿s dif鱈cil lacc辿s al saber al llarg de la hist嘆ria.
8. L'EDUCACI
A partir de la Baixa Edat Mitjana i amb la major importncia de les ciutats,
augmentar el nombre dinfants que va a lescola:
-Els fills de la burgesia, sobretot els nens, ja que les nenes aprenien a cuinar o a fer
de mestra per si quedaven viudes o solteres poder educar als seus fills o altres
infants.
-A partir dels segles XIII i XIV, els nens aprenien els oficis artesanals, art鱈stics o el
comer巽, als tallers o les botigues. Sels pagava menys i feien les feines m辿s dures.
9. LEDUCACI
La pitjor vida la duien els infants pidolaires, que solien agrupar-se en petites bandes i
de vegades eren raptats i torturats per obligar-los a demanar almoines.
A partir del segle XII, les escoles episcopals s坦n les que tenen una major importncia i
seran les precursores de les futures Universitats.
10. LES MALALTIES
Per parlar de les malalties a l卒Edat Mitjana , cal tenir en compte com era la vida:
- Hi havia molta escassetat i fam
- No tenien aigua corrent ni potable
- El menjar lhavien de guardar en barrils plens de sal. No existien les neveres.
- Poques condicions higi竪niques.
- Poc coneixement per a tractar les enfermetats .
11. LES MALALTIES
Si haguessis nascut en una fam鱈lia medieval corrent , amb cinc o sis fills,
nom辿s dos o tres germans arribar鱈eu a ladolesc竪ncia.
La mortalitat infantil era molt alta.
La mort s'estenia per tot arreu, entre pobres i rics. Malalties,accidents i
infeccions mataven a moltes persones.
12. LES MALALTIES
Els m辿s rics tenien m辿s possibilitats per sobreviure a les enfermetats perqu竪
es lliuraven de les conseq端竪ncies de la fam.
Les dones morien sovint al donar a llum.
La mitjana de vida era de poc m辿s de trenta anys.
13. LES ENFERMETATS MS HABITUALS
De les enfermetats m辿s conegudes a lEdat Mitjana destaca la lepra i la pesta
negra.
14. LES MALALTIES MS HABITUALS
LA LEPRA era una malaltia infecciosa i contagiosa, tot i que era dif鱈cil de
transmetre. Afectava a la pell, als nervis i era molt fcil de veure degut a les
ferides que causava al malalt. Va comen巽ar a lfrica i es va estendre des
dEuropa fins la Xina.
15. LA PESTA NEGRA
Era una malaltia molt contagiosa que es transmetia per polls i puces de les rates
infectades (pesta bub嘆nica) o b辿 per la saliva duna persona malalta (pesta
pulmonar).
Els s鱈mptomes eren: febre alta, butllofes per les quals supura pus i sang, v嘆mits,
deliri
Els empestats feien servir una campanetanper avisar de la seva pres竪ncia.
16. El brot de la pesta negra
Al llarg de 4 anys, des de 1347 fins a 1351 , la pesta negra va matar a un ter巽
de la poblaci坦 d Europa i sia . Van morir uns 25 milions de persones.
Es diu pesta negra o mort negra perqu竪 el malalt presenta inicialment unes
taques fosques a la pell.
17. Lepid竪mia de la pesta negra
Es pensava que aquesta malaltia la portaven els gats i van comen巽ar a
exterminar-los. La cosa va empitjorar perqu竪 els gats es menjaven les rates i,
com que mataren els gats, el nombre de rates augmentava i tamb辿 el nombre
d'afectats per la malaltia.
18. QUI FEIA DE METGE?
Al llarg de l Edat Mitjana eren els mateixos monjos els que intentaven curar les
malalties ja que ells tenien el coneixement dels llibres grecs i romans de les seves
biblioteques.Als monestirs sacollia als malalts, peregrins i desnonats sent linici
dels hospicis i dels hospitals.
19. QUI FEIA DE METGE?
En situacions m辿s greus com les ferides de guerra (fletxes, talls, cops, .) primer
es netejava la ferida amb oli o vi i despr辿s es cremava amb un ferro roent per
impedir infeccions posteriors que, amb tota seguretat, serien mortals.
20. ELS INVENTS
Si b辿 es considera que lEdat Mitjana va ser un per鱈ode fosc i amb pocs avan巽os, el cert 辿s
que tamb辿 es van inventar estris, armes i objectes com:
MOL DAIGUA I DE VENT: els molins ja eren coneguts des del S.II a C. per嘆 eren
accionats per esclaus o animals.
LA FERRADURA.
LARADA DE REIXA I VERTADERA.
EL JOU, que facilitava el lligar els animals a larada pel front o les banyes i daquesta
manera evitar deixar-los sense respiraci坦.
21. ELS INVENTS
TELER HORITZONTAL que permetia anar m辿s rpid i treballar al mateix temps
dues persones.
EL CARRET.
LA XEMENEIA.
EL TRABUC, una arma de foc.
LA BALLESTA, que millorava lefectivitat de larc.
LES BOQUES DE FOC (primers canons).
22. ELS INVENTS
LA BRIXOLA, que de fet no 辿s un invent europeu sin坦 xin辿s, per嘆 que durant
lEdat Mitjana va arribar a Europa a trav辿s dels rabs.
LASTROLABI, tamb辿 portat pels rabs que calcula lhora de la sortida i posta de
sol i que permet orientar-se ja que indica la posici坦 de les estrelles.
ULLERES PER A LA VISTA CANSADA, invent del savi Robert Grosset棚te.
23. FOTOS DELS INVENTS
MOL DAIGUA I DE VENT LA FERRADURA LARADA DE REIXA I VERTADERA
JOU
TELER HORITZONTAL
EL CARRET
LA XEMENEIA LA BALLESTA
25. JOCS I DIVERSIONS
Per a la gent del camp els 炭nics dies desbarjo eren les festes religioses ja que eren
els 炭nics dies en que no treballaven. Eren ocasions per cantar, ballar, riure, jugar a les
cartes, veure baralles de galls, fer tir a larc o incl炭s jugar a pilota.
A la ciutat els m辿s petits jugaven amb baldufes, a la pilota, a la xarranca, les bales o
les tabes (es llen巽a a laire un os i es guanya o perd en funci坦 de com cau o com es
recull abans que caigui al terra).
26. JOCS I DIVERSIONS
Els senyors feudals dedicaven el seu temps lliure a activitats relacionades amb les
armes i la guerra: ca巽a, esgrima, lluita, tornejos, falconeria, escacs, o practicaven
esports com la palma (precursor del tennis) i la soule (una mena de rugbi).
27. JOCS I DIVERSIONS
Els fills dels artesans es divertien al taller del seu pare. Qualsevol cosa servia per
jugar: el fill del carnisser inflava una bufeta de porc per fer una pilota i la filla del
terrissaire jugava amb una cuineta de cermica.
28. COMER I MONEDA
Leix fonamental del comer巽 a lEdat Mitjana era el mercat o
la fira on es podien trobar des dels petits venedors
ambulants. (la lletera, els venedors de pastissos,etc ...) fins
els llocs fixos taulells o al mateix terra - on els botiguers
dipositaven els seus productes(pa, peix, teixits, objectes
decoratius,etc)
29. CONTINUEM AMB EL COMER I MONEDES
Tamb辿 hi havia grans comerciants que es despla巽aven de regi坦 en regi坦 o, fins i
tot, d un pa鱈s a un altre venen productes cada cop m辿s variats ja que al llarg de l
Edat Mitjana van comen巽ar a sorgir rutes comercials intercontinentals per l alta
demanda europea de b辿ns i mercaderies (oli d oliva, esp竪cies, seda, sal, pedra,
tints, ).
El comer巽 a trav辿s d aquestes rutes poques vegades era un comer巽 directe. La
major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de
quil嘆metres, fins a arribar a les riques corts europees o al mercat de la ciutat.
Aquest fet va provocar que les ciutats es desenvolupessin a les ribes dels rius o al
costat del mar.
31. EL DINER, LA MONEDA
Al llarg de l Edat Mitjana, si b辿 els camperols preferien el troc (el trueque, en
llengua castellana) per a l intercanvi de b辿ns,el desenvolupament del comer巽
exigia disposar d un medi per comptar mercaderies.
Al s. IX, Carlemany va instaurar un nou sistema monetari on una lliura equivalia a
20 sous, 20 sous equivalien a 12 denaris i 1 denari equivalia a una dotzena de
32. LES CIUTATS, CENTRES ECONMICS
A finals de lEdat Mitjana, ens trobem diversos tipus de ciutats en funci坦 del
desenvolupament del comer巽.
33. FINAL
Aquest treball est elaborat per Mia, Marta, Lucia i Jonathan. Ens ha costat
molt. Esperem que us hagi agradat. Esperem que apreneu una mica m辿s de la
vida durant lEdat Mitjana.