More Related Content
What's hot (20)
Similar to La vida quotidiana a l'edat mitjana (20)
More from Marigregor (20)
La vida quotidiana a l'edat mitjana
- 1. LA VIDAQUOTIDIANAA LEDAT MITJANA DE: MIA, MARTA, JONATHAN I LUC鱈A.
- 2. NDEX 1-. L EDUCACI. 2-. LES MALALTIES MS HABITUALS. QUI FEIA DE METGE? 3-. ELS INVENTS. 4.- JOCS I DIVERSIONS. 5-. MONEDES. 6-. COMER I MONEDA
- 3. LEDUCACI Ledat Mitjana va representar una davallada en tot el que fa refer竪ncia a la cultura i LEDUCACI Els monestirs es van convertir en l炭nic lloc daprenentatge ja que, per exemple, es copiaven manuscrits antics i, al mateix temps, les poques escoles existents pertanyien a lEsgl辿sia.
- 4. LEDUCACI La m炭sica, la lectura i loraci坦 eren jocs habituals en aquesta infncia que durava poc, ja que molts es casaven al voltant dels onze anys. Tot i aix鱈, cada vegada anaven a lescola m辿s nois que no estaven destinats a la vida de monjo i ho feien a les anomenades escoles palatines encara que les classes tamb辿 eren impartides per clergues.
- 5. LEDUCACI Hi havia: -Escoles monacals que estaven dins dels monestirs. -Escoles episcopals que pertanyien a una catedral. -Escoles parroquials que ho eren duna parr嘆quia. Les tres preparaven als nens, a partir dels 6 o 7 anys, per a la vida religiosa ja fos per convertir-se en monjos o en clergues. Per altra banda, al castell, els fills dels nobles practicaven lequitaci坦 i aprenien a ca巽ar i a fer servir armes com larc o lespasa, o jugaven als escacs. Les nenes cosien.
- 6. LEDUCACI Dels estaments no privilegiats, anaven a lescola molt pocs infants i poc temps, perqu竪 la majoria dedat comen巽ava entorn dels dotze anys. La majoria passava dels jocs a lofici del seu pare. Les nenes feien de molineres o pastores i tamb辿 duien a terme les tasques dom竪stiques (cuina, neteja, filat, teixit). Els nens treballaven com a camperols, miners o pastors.
- 7. LEDUCACI Tamb辿 hi havia escoles de benefici竪ncia que acollien nens interns. A lescola anaven molt poques nenes i aquestes aprenien a cosir, a brodar, a llegir els llibres religiosos i sels aprenien de mem嘆ria, una mostra m辿s de com les nenes han tingut m辿s dif鱈cil lacc辿s al saber al llarg de la hist嘆ria.
- 8. L'EDUCACI A partir de la Baixa Edat Mitjana i amb la major importncia de les ciutats, augmentar el nombre dinfants que va a lescola: -Els fills de la burgesia, sobretot els nens, ja que les nenes aprenien a cuinar o a fer de mestra per si quedaven viudes o solteres poder educar als seus fills o altres infants. -A partir dels segles XIII i XIV, els nens aprenien els oficis artesanals, art鱈stics o el comer巽, als tallers o les botigues. Sels pagava menys i feien les feines m辿s dures.
- 9. LEDUCACI La pitjor vida la duien els infants pidolaires, que solien agrupar-se en petites bandes i de vegades eren raptats i torturats per obligar-los a demanar almoines. A partir del segle XII, les escoles episcopals s坦n les que tenen una major importncia i seran les precursores de les futures Universitats.
- 10. LES MALALTIES Per parlar de les malalties a l卒Edat Mitjana , cal tenir en compte com era la vida: - Hi havia molta escassetat i fam - No tenien aigua corrent ni potable - El menjar lhavien de guardar en barrils plens de sal. No existien les neveres. - Poques condicions higi竪niques. - Poc coneixement per a tractar les enfermetats .
- 11. LES MALALTIES Si haguessis nascut en una fam鱈lia medieval corrent , amb cinc o sis fills, nom辿s dos o tres germans arribar鱈eu a ladolesc竪ncia. La mortalitat infantil era molt alta. La mort s'estenia per tot arreu, entre pobres i rics. Malalties,accidents i infeccions mataven a moltes persones.
- 12. LES MALALTIES Els m辿s rics tenien m辿s possibilitats per sobreviure a les enfermetats perqu竪 es lliuraven de les conseq端竪ncies de la fam. Les dones morien sovint al donar a llum. La mitjana de vida era de poc m辿s de trenta anys.
- 13. LES ENFERMETATS MS HABITUALS De les enfermetats m辿s conegudes a lEdat Mitjana destaca la lepra i la pesta negra.
- 14. LES MALALTIES MS HABITUALS LA LEPRA era una malaltia infecciosa i contagiosa, tot i que era dif鱈cil de transmetre. Afectava a la pell, als nervis i era molt fcil de veure degut a les ferides que causava al malalt. Va comen巽ar a lfrica i es va estendre des dEuropa fins la Xina.
- 15. LA PESTA NEGRA Era una malaltia molt contagiosa que es transmetia per polls i puces de les rates infectades (pesta bub嘆nica) o b辿 per la saliva duna persona malalta (pesta pulmonar). Els s鱈mptomes eren: febre alta, butllofes per les quals supura pus i sang, v嘆mits, deliri Els empestats feien servir una campanetanper avisar de la seva pres竪ncia.
- 16. El brot de la pesta negra Al llarg de 4 anys, des de 1347 fins a 1351 , la pesta negra va matar a un ter巽 de la poblaci坦 d Europa i sia . Van morir uns 25 milions de persones. Es diu pesta negra o mort negra perqu竪 el malalt presenta inicialment unes taques fosques a la pell.
- 17. Lepid竪mia de la pesta negra Es pensava que aquesta malaltia la portaven els gats i van comen巽ar a exterminar-los. La cosa va empitjorar perqu竪 els gats es menjaven les rates i, com que mataren els gats, el nombre de rates augmentava i tamb辿 el nombre d'afectats per la malaltia.
- 18. QUI FEIA DE METGE? Al llarg de l Edat Mitjana eren els mateixos monjos els que intentaven curar les malalties ja que ells tenien el coneixement dels llibres grecs i romans de les seves biblioteques.Als monestirs sacollia als malalts, peregrins i desnonats sent linici dels hospicis i dels hospitals.
- 19. QUI FEIA DE METGE? En situacions m辿s greus com les ferides de guerra (fletxes, talls, cops, .) primer es netejava la ferida amb oli o vi i despr辿s es cremava amb un ferro roent per impedir infeccions posteriors que, amb tota seguretat, serien mortals.
- 20. ELS INVENTS Si b辿 es considera que lEdat Mitjana va ser un per鱈ode fosc i amb pocs avan巽os, el cert 辿s que tamb辿 es van inventar estris, armes i objectes com: MOL DAIGUA I DE VENT: els molins ja eren coneguts des del S.II a C. per嘆 eren accionats per esclaus o animals. LA FERRADURA. LARADA DE REIXA I VERTADERA. EL JOU, que facilitava el lligar els animals a larada pel front o les banyes i daquesta manera evitar deixar-los sense respiraci坦.
- 21. ELS INVENTS TELER HORITZONTAL que permetia anar m辿s rpid i treballar al mateix temps dues persones. EL CARRET. LA XEMENEIA. EL TRABUC, una arma de foc. LA BALLESTA, que millorava lefectivitat de larc. LES BOQUES DE FOC (primers canons).
- 22. ELS INVENTS LA BRIXOLA, que de fet no 辿s un invent europeu sin坦 xin辿s, per嘆 que durant lEdat Mitjana va arribar a Europa a trav辿s dels rabs. LASTROLABI, tamb辿 portat pels rabs que calcula lhora de la sortida i posta de sol i que permet orientar-se ja que indica la posici坦 de les estrelles. ULLERES PER A LA VISTA CANSADA, invent del savi Robert Grosset棚te.
- 23. FOTOS DELS INVENTS MOL DAIGUA I DE VENT LA FERRADURA LARADA DE REIXA I VERTADERA JOU TELER HORITZONTAL EL CARRET LA XEMENEIA LA BALLESTA
- 25. JOCS I DIVERSIONS Per a la gent del camp els 炭nics dies desbarjo eren les festes religioses ja que eren els 炭nics dies en que no treballaven. Eren ocasions per cantar, ballar, riure, jugar a les cartes, veure baralles de galls, fer tir a larc o incl炭s jugar a pilota. A la ciutat els m辿s petits jugaven amb baldufes, a la pilota, a la xarranca, les bales o les tabes (es llen巽a a laire un os i es guanya o perd en funci坦 de com cau o com es recull abans que caigui al terra).
- 26. JOCS I DIVERSIONS Els senyors feudals dedicaven el seu temps lliure a activitats relacionades amb les armes i la guerra: ca巽a, esgrima, lluita, tornejos, falconeria, escacs, o practicaven esports com la palma (precursor del tennis) i la soule (una mena de rugbi).
- 27. JOCS I DIVERSIONS Els fills dels artesans es divertien al taller del seu pare. Qualsevol cosa servia per jugar: el fill del carnisser inflava una bufeta de porc per fer una pilota i la filla del terrissaire jugava amb una cuineta de cermica.
- 28. COMER I MONEDA Leix fonamental del comer巽 a lEdat Mitjana era el mercat o la fira on es podien trobar des dels petits venedors ambulants. (la lletera, els venedors de pastissos,etc ...) fins els llocs fixos taulells o al mateix terra - on els botiguers dipositaven els seus productes(pa, peix, teixits, objectes decoratius,etc)
- 29. CONTINUEM AMB EL COMER I MONEDES Tamb辿 hi havia grans comerciants que es despla巽aven de regi坦 en regi坦 o, fins i tot, d un pa鱈s a un altre venen productes cada cop m辿s variats ja que al llarg de l Edat Mitjana van comen巽ar a sorgir rutes comercials intercontinentals per l alta demanda europea de b辿ns i mercaderies (oli d oliva, esp竪cies, seda, sal, pedra, tints, ). El comer巽 a trav辿s d aquestes rutes poques vegades era un comer巽 directe. La major part de les mercaderies canviaven de propietari cada poques desenes de quil嘆metres, fins a arribar a les riques corts europees o al mercat de la ciutat. Aquest fet va provocar que les ciutats es desenvolupessin a les ribes dels rius o al costat del mar.
- 30. Entre les rutes m辿s famoses destaca la (RUTA DE LA SEDA).
- 31. EL DINER, LA MONEDA Al llarg de l Edat Mitjana, si b辿 els camperols preferien el troc (el trueque, en llengua castellana) per a l intercanvi de b辿ns,el desenvolupament del comer巽 exigia disposar d un medi per comptar mercaderies. Al s. IX, Carlemany va instaurar un nou sistema monetari on una lliura equivalia a 20 sous, 20 sous equivalien a 12 denaris i 1 denari equivalia a una dotzena de
- 32. LES CIUTATS, CENTRES ECONMICS A finals de lEdat Mitjana, ens trobem diversos tipus de ciutats en funci坦 del desenvolupament del comer巽.
- 33. FINAL Aquest treball est elaborat per Mia, Marta, Lucia i Jonathan. Ens ha costat molt. Esperem que us hagi agradat. Esperem que apreneu una mica m辿s de la vida durant lEdat Mitjana.