Presentaci坦 amb la que es va acompanyar L鱈dia Puigvert a la xerrada "Estrat竪gies per a l竪xit educatiu a Europa", que va oferir el passat juny de 2011 a Aula Blanes.
Junts a laula? Present i futur del model deducaci坦 comprensiva a CatalunyaFundaci坦 Jaume Bofill
油
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la prctica a les escoles. Ens preguntem per quina ra坦 hi ha una prctica generalitzada de segregaci坦 per grups de nivells en els centres educatius del nostre pa鱈s. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin 辿s l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
La dimensi坦 social com a context dels projectes escolars ComeniusNeus Lorenzo
油
Social context and common challenges at International school projects. Strategies for developing European Comenius projects, and teaching citizenship. Presentation at "jornada de valoritzaci坦 dels projectes escolars europeus Comenius", Barcelona, November 2009
Sessio 3 _2011_M嘆dul 3."El centre, una organitzaci坦 que acull."Neus Lorenzo
油
Sessi坦 3 del M嘆dul 3 "El centre, una organitzaci坦 que millora ".
-->El centre educatiu i l'atenci坦 a la diversitat. Models d'acci坦 i d'avaluaci坦.La diversitat en leducaci坦: realitat individual i patrimoni col揃lectiu. Plans datenci坦 a la diversitat: pla dacollida de centre, pla dacci坦 tutorial i altres documents daplicaci坦. La comissi坦 datenci坦 a la diversitat en loptimitzaci坦 dels recursos del centre per a latenci坦 inclusiva de la diversitat de lalumnat
Junts a laula? Present i futur del model deducaci坦 comprensiva a CatalunyaFundaci坦 Jaume Bofill
油
Una pregunta es troba a l'origen del llibre que teniu a les mans. Junts a l'aula? revela el desencontre que existeix entre els models establerts i la prctica a les escoles. Ens preguntem per quina ra坦 hi ha una prctica generalitzada de segregaci坦 per grups de nivells en els centres educatius del nostre pa鱈s. Aquesta pregunta s'ha anat desgranant, complexificant i reformulant per tal de disseccionar amb rigor i cura quin 辿s l'estat del model educatiu comprensiu a Catalunya.
La dimensi坦 social com a context dels projectes escolars ComeniusNeus Lorenzo
油
Social context and common challenges at International school projects. Strategies for developing European Comenius projects, and teaching citizenship. Presentation at "jornada de valoritzaci坦 dels projectes escolars europeus Comenius", Barcelona, November 2009
Sessio 3 _2011_M嘆dul 3."El centre, una organitzaci坦 que acull."Neus Lorenzo
油
Sessi坦 3 del M嘆dul 3 "El centre, una organitzaci坦 que millora ".
-->El centre educatiu i l'atenci坦 a la diversitat. Models d'acci坦 i d'avaluaci坦.La diversitat en leducaci坦: realitat individual i patrimoni col揃lectiu. Plans datenci坦 a la diversitat: pla dacollida de centre, pla dacci坦 tutorial i altres documents daplicaci坦. La comissi坦 datenci坦 a la diversitat en loptimitzaci坦 dels recursos del centre per a latenci坦 inclusiva de la diversitat de lalumnat
El documento describe Web 2.0 como una forma de entender Internet que permite a los usuarios participar y contribuir de forma m叩s f叩cil a la organizaci坦n y flujo de informaci坦n a trav辿s de nuevas herramientas tecnol坦gicas, lo que facilita un acceso m叩s centralizado y sencillo a los contenidos as鱈 como su propia construcci坦n y clasificaci坦n.
El documento describe Web 2.0 como una forma de entender Internet que permite a los usuarios participar y construir contenido de forma m叩s f叩cil a trav辿s de nuevas herramientas tecnol坦gicas, lo que hace que la organizaci坦n y flujo de informaci坦n dependan del comportamiento de las personas que acceden a ella.
El documento describe las actividades del Laboratorio para Sistemas Cognitivos, Perceptivos y Emocionales Sint辿ticos (SPECS) en la Universidad Pompeu Fabra. El laboratorio se enfoca en modelar y simular procesos cerebrales como el condicionamiento cl叩sico usando redes neuronales artificiales y robots. El objetivo final es desarrollar sistemas aut坦nomos con capacidades cognitivas y afectivas.
Energia Pel Futur - Setmana Ciencia 18-11-09CRP Baix Ebre
油
Ad
Exit tortosa
1. Prctiques educatives recomanades per la comunitat
cient鱈fica International que afavoreixen l竪xit escolar de tot
lalumnat
IV Jornada dEscola Inclusiva
17 dabril de 2010
2. Actuacions que Actuacions que
generen generen
efici竪ncia i efici竪ncia, per嘆
equitat no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
per嘆 no efici竪ncia efici竪ncia ni
equitat
4. Figura 2.22
Cultivos transg辿nicos
El ma鱈z transg辿nico deber鱈a prohibirse
Grupos de conservaci坦n del medio ambiente est叩n demandando que se proh鱈ba el
cultivo del ma鱈z transg辿nico. Este ma鱈z se ha dise単ado para que no le afecte un
poderoso herbicida que mata las plantas de ma鱈z convencionales. Este nuevo
herbicida matar叩 la mayor parte de las malas hierbas que crecen en los campos de
ma鱈z.
Los conservacionistas dicen que estas hierbas son el alimento de animales peque単os,
sobretodo insectos, y que el uso de este herbicida con el ma鱈z transg辿nico ser叩 malo
para el entorno. Por otro lado, los defensores de el ma鱈z transg辿nico dicen que un
estudio cient鱈fico ha demostrado que esto no va a pasar.
Aqu鱈 est叩n los detalles del estudio cient鱈fico mencionado:
- El ma鱈z se plant坦 en 200 campos de todo el pa鱈s.
- Cada campo se dividi坦 en dos. En una mitad se plant坦 el ma鱈z transg辿nico tratado
con el nuevo herbicida, y en la otra mitad el ma鱈z convencional tratado con el
herbicida convencional.
- El n炭mero de insectos hallados en el ma鱈z transg辿nico, tratado con el nuevo
producto, es el mismo que el tratado con el producto convencional.
5. El ma鱈z se plant坦 en 200 campos de todo el pa鱈s. 多Por qu辿 los
cient鱈ficos utilizan m叩s de un campo?
a. Para que muchos agricultores puedan probar el nuevo ma鱈z
transg辿nico
b. Para ver cuanto ma鱈z transg辿nico pueden cultivar
c. Para cubrir el m叩ximo de tierra posible con ma鱈z transg辿nico
d. Para contemplar distintas condiciones de crecimiento del ma鱈z
.
10. Actuacions que Actuacions que
generen generen
efici竪ncia i efici竪ncia, per嘆
equitat no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
per嘆 no efici竪ncia efici竪ncia ni
equitat
11. Actuacions que
generen efici竪ncia i Actuacions que
equitat generen
Recerca de la
efici竪ncia, per嘆
comunitat cient鱈fica
internacional no equitat
Actuacions que Actuacions que
generen equitat, no generen ni
per嘆 no efici竪ncia efici竪ncia ni
equitat
20. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
21. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
22. Model de Harvard:
La diversitat, imprescindible per
assolir un aprenentatge de
qualitat
Declaracions de Larry Summers, quan era president
de Harvard:
El nostre argumenta que ajuntar estudiants de
diferents contextos, incloent diferents 竪tnies, t辿
avantatges educatives vitals per a tots els i les
estudiants, i els preparar millor per a servir com a
l鱈ders duna societat multicultural.
23. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
24. Qu竪 辿s el Projecte Includ-ed?
Projecte Integrat de la prioritat 7 del
VI Programa Marc de la Comissi坦 Europea
en 14 pa誰sos de la Uni坦 Europea.
Projecte Integrat? Programa Marc de la CE
Perqu竪 combina una gran INCLUD-ED 辿s l炭nic projecte
quantitat dactivitats i recursos integrat centrat en leducaci坦
per a aconseguir objectius obligat嘆ria a Europa.
cient鱈fics ambiciosos i ben
definits. A m辿s sespera que
tingui un efecte estructurador en
el teixit de la recerca Europea.
26. Objectiu principal
Analitzar estrat竪gies educatives que
contribueixen a la cohesi坦 social i
estrat竪gies educatives que
condueixen a lexclusi坦 social, en el
context de la societat europea del
coneixement, donant elements clau i
l鱈nies dacci坦 per a millorar les
pol鱈tiques socials i educatives.
27. Estructura
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRCTIQUES EN RELACI A RESULTATS.
Projecte 1 Projecte 2
Sistemes educatius a la Prctiques
UE25 que augmenten/ educatives
disminueixen l竪xit efectives a Europa
educatiu
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACI I EXCLUSI/INCLUSI SOCIAL.
Projecte 5
Projecte 3 Projecte 4
Politiques educatives
Relaci坦 entre la exclusi坦 Grups vulnerables en connectades amb
educativa i les rees de diverses provisions pol鱈tiques socials
la societat educatives daltres 叩rees
CLUSTER 3 .- COHESI SOCIAL DES DABAIX.
Projecte 6
Projectes locals per a la cohesi坦
social
29. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educaci坦n generalista
como eslab坦n de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
30. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educaci坦n generalista
como eslab坦n de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
Slavin 1992 (creator of Success for All): Ability grouping is
ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines
democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
31. STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural
inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educaci坦n generalista
como eslab坦n de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
Slavin 1992 (creator of Success for All): Ability grouping is
ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines
democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability
grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability
grouping or ability grouping only for some subjects.
37. STREAMING consisteix en
adaptar el curr鱈culum a
diferents grups dalumnat en
base a la seva capacitat dins
duna escola.
European Commission. (2006). Communication from the
Commission to the Council and to the European Parliament.
Efficiency and equity in European education and training systems.
Brussels, September 2006. COM(2006) 481. (p.19)
38. STREAMING (separaci坦 per nivells): El professorat
addicional sutilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat
gitana, immigrants, nivell socioecon嘆mic baix,...), almenys en
algunes rees instrumentals
39. STREAMING
Basat en la Difer竪ncia
M辿s dun professor/a
Separats
Grups Homogenis
(mateixa aula o diferent; grups de
refor巽 i suport segregat)
40. TIPUS DE STREAMING:
1. Organitzaci坦 de les activitats de laula
segons els nivells
2. Grups de refor巽 i suport segregat de laula
ordinria
3. Curr鱈culum individualitzat exclusor
4. Elecci坦 exclusora
50. ZDP: distncia
entre all嘆 que una
persona pot fer
individualment i all嘆
que pot fer amb els
dem辿s
(mediat pel llenguatge)
51. INTERACCIONISME
SIMBLIC
La persona (self) es
constitueix a trav辿s de
la interacci坦 social,
mediada per llenguatge
i s鱈mbols
Persona = jo + mi
Persona: es dileg
permanent entre el jo i
el mi
52. ROGOFF
Participaci坦
guiada: interacci坦 amb
diverses persones
La interacci坦n con otras
personas ayuda a los ni単os en
su desarrollo, guiando su
participaci坦n en actividades
relevantes, contribuyendo a
adaptar la su comprensi坦n a las
nuevas situaciones,
estructurando los intentos de
solucionar los problemas ()
Rogoff, B. 1993
53. ROGOFF
Interaccions heterog竪nies
entre iguals
Los compa単eros con los que no existe una
cierta familiaridad promueven el desarrollo de
una mejor comprensi坦n o establecimientos de
nexos entre puntos de vista alternativos
Rogoff, B. 1993.
54. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
55. Congressos i seminaris
a Bilbao, Nicosia, Nottingham,
Helsinki, Malta, Dublin...
Investigadors/es, administraci坦, sindicats, partits
pol鱈tics, professorat, alumnat, associacions de
familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
56. EU Cluster meeting on Education and Social Inclusion
Representatives from Departments of Education
58. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to
integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society.
Integration must be based on the principles of equal opportunities in education,
ensuring equal access to quality education. Any solutions whether temporary or
permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also
considers that, in order to improve integration into society of children of migrants,
it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
59. Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to
integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society.
Integration must be based on the principles of equal opportunities in education,
ensuring equal access to quality education. Any solutions whether temporary
or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament
also considers that, in order to improve integration into society of children of
migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular
activities.
60. FP6 -028603- 2
SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7
Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
61. Estructura
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRCTIQUES EN RELACI A RESULTATS.
Projecte 1 Projecte 2
Sistemes educatius a la Prctiques
UE25 que augmenten/ educatives
disminueixen l竪xit efectives a Europa
educatiu
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACI I EXCLUSI/INCLUSI SOCIAL.
Projecte 5
Projecte 3 Projecte 4
Politiques educatives
Relaci坦 entre la exclusi坦 Grups vulnerables en connectades amb
educativa i les rees de diverses provisions pol鱈tiques socials
la societat educatives daltres 叩rees
CLUSTER 3 .- COHESI SOCIAL DES DABAIX.
Projecte 6
Projectes locals per a la cohesi坦
social
62. ESTAT DE LA QESTI:
TIPUS DE PARTICIPACI DE LA COMUNITAT
1. >
Les fam鱈lies s坦n informades sobre les activitats, funcionament i
decisions.
INFORMATI >
No prenen part de les decisions.
VA >
Assist竪ncia a reunions.
2. >
Participaci坦 en els processos de presa de decisions de
lescola.
CONSULTIV >
Impacte limitat i participaci坦 bsicament consultiva.
A >
Participaci坦 dorganismes legals.
>
Participaci坦 en els processos de presa de decisions a trav辿s de
3. DECISIVA la representaci坦 en els 嘆rgans de presa de decisions.
>
Contribueix a fer el seguiment de lescola (rendir comptes).
4. Participaci坦 en el proc辿s daprenentatge de lalumnat a
>
EVALUATIV lescola.
A connexi坦 dintre lavaluaci坦 de lalumnat. de lescola
Ajudar en de lescola fora
>
63. Transformaci坦 de les diferents interaccions
daprenentatge del context
FREIRE VYGOTSKY