Presentaci坦 per a estudiar la unitat 14 de Coneixement del Medi de Segon de Primria, segons el projecte Els Camins del Saber, editorial Santillana - Voramar
The document compares and contrasts aspects of appearance such as hair, vehicles, and clothing between the rich and poor both during the time period of The Outsiders novel and currently. It notes that historically the rich had longer hair styles for men and shorter for women, driving luxury brands like Ferrari and Cadillac, and wearing distinct fashions, while the poor had shorter hair and less expensive cars and clothes.
The document compares and contrasts aspects of appearance such as hair, vehicles, and clothing between the rich and poor both during the time period of The Outsiders novel and currently. It notes that historically the rich had longer hair styles for men and shorter for women, driving luxury brands like Ferrari and Cadillac, and wearing distinct fashions, while the poor had shorter hair and less expensive cars and clothes.
Mercantilism was an economic doctrine prominent in Europe between the 16th-18th centuries that advocated for government control over foreign trade to ensure national prosperity and security. It promoted a positive trade balance and led to colonial expansion and frequent wars between European powers competing for resources and trade advantages. While criticized by Adam Smith and others, mercantilist policies influenced European economic thought and imperialism until the 19th century. The document also discusses different types of modern barter systems as an alternative form of exchange.
Descriu com era la vida a l'edat mitjana. Presentaci坦 d'introducci坦 del centre d'inter竪s "Marco Polo" a l'etapa d'educaci坦 infantil de l'Escola Santa Anna de Barcelona
Grcies a aquesta presentaci坦 tindreu un suport per poder explicar els temes m辿s importants sobre el imperi rom.
Els temes que tracten aquesta presentaci坦 s坦n la hist嘆ria, els or鱈gens, l\'ex竪rcit...
Este documento presenta informaci坦n sobre varios monumentos romanos en Catalu単a, incluyendo la muralla de Emp炭ries del siglo I a.C., el templo romano de Augusto en Barcelona del siglo II d.C., el puente del Diablo en Martorell del siglo I d.C. que formaba parte de la V鱈a Augusta, la cantera de piedra en M竪dol que se usaba para construir edificios en Tarragona, y el anfiteatro de Tarragona del que no se conocen las dimensiones exactas. El documento concluye agradeciendo la
Este documento presenta un itinerario de cuatro monumentos rom叩nicos en Catalu単a: el monasterio de Sant Daniel de Girona, el monasterio de Sant Joan de les Abadesses en Ripoll竪s, el Museo Picasso de Barcelona y el Arco de Bar cerca de Tarragona. Brevemente describe la ubicaci坦n y caracter鱈sticas principales de cada monumento.
Este documento presenta res炭menes breves de varios sitios y estructuras arqueol坦gicas romanos en Catalu単a, incluyendo las murallas de Girona y Tarragona, una necr坦polis romana en Brcino, el Arco de Ber, y el Acueducto de les Ferreres cerca de Tarragona.
Este documento presenta informaci坦n sobre varios monumentos romanos en Catalu単a, incluyendo la muralla de Emp炭ries del siglo I a.C., el templo romano de Augusto en Barcelona del siglo II d.C., el puente del Diablo de origen romano entre Martorell y Castellbisbal, la cantera de piedra de M竪dol cerca de Tarragona, y el anfiteatro de Tarragona. El documento introduce estos monumentos y proporciona breves descripciones de cada uno, destacando detalles como los materiales de construcci坦n y las func
Este documento resume brevemente varios sitios y estructuras romanos en Catalu単a, incluyendo el Arco del Triunfo cerca de Tarragona, el templo romano en Vic, las murallas romanas de Tarragona, el teatro romano en Tarragona y el puente del Diablo entre Martorell y Castellbisbal sobre el r鱈o Llobregat. Concluye agradeciendo a los oyentes por su atenci坦n.
1. FAIG INPUT
LA CIUTAT ROMANA
CLAUDIA PINA, RAL GARCA, NRIA SANZ, ALBA OLIV I RUBN MONTAS.
RUBEN
2. NDEX
En aquest power point veurem:
1. INFO DE LA CIUTAT ROMANA
POBLACI
6. DIVISI DE LA
2.
FUNDACI DE ROMA
8. IMATGES
3.
4.
ESTIL DE LA CIUTAT ROMANA
MATERIALS NECESSRIS
5.
MONARQUIA DE ROMA
ALBA
9. MONARQUIA
11. ACOMIADAMENT
3. FUNDACI DE
ROMA
Per嘆 els romans van crear una
llegenda, en la que es diu que va ser
creada per ROMUL I RMOL que se
suposa que van ser uns beb竪s que la seva
mare els va abandonar i van ser criats
per una lloba.
I daqu鱈 be que a Italia Luperca hi ha
lescultura de la lloba amb els nens.
CLAUDIA
4. CIUTAT
ROMANA
Normalment les ciutats romanes estaven
envoltades duna muralla, l'炭nica cosa que no era
admesa dins de la ciutat era el Colisseu on els
romans I gladiadors iniciaven batalles per a
divertir a lemperador.
Normalment al mig de la
ciutat, es trobava
la casa dels m辿s rics I emperadors,
El temple es trobava bastant a prop de la casa
del emperador
El circ a les afores, (si nhi havia)
Just despr辿s de la muralla hi havia un pont per
unir altres terrenys, i ciutats .
RAUL
5. ESTIL DE LA CIUTAT ROMANA
Lestil de la ciutat romana 辿s el que ara
anomenem com a estil romnic:
Aquest estil 辿s caracteritzat per la seva
estructura i la definici坦 dels seus
elements.
En un principi l'estil fou molt funcional i
auster, utilitzant sobretot pedra trencada.
NURIA
6. MATERIALS I PERSONES
MATERIALS:
Els materials que sutilitzaven llavors per a
construir tots els monuments eren:
Formig坦: solia ser la base de les
construccions
Pedra: grcies a que era un material molt
resistent i dur
Ma坦: el ma坦 sutilitzava per construir les
parets
Estuc/guix: el guix era per recobrir les
parets de ma坦.
Marbre va ser el material genetal per
decorar
alba
ALBA
7. GOBERNADOR DE ROMA
El governador de roma va ser julio cersar durant un temps i despres el seu regnat va ser
ell deu fill el heredor del seu tro.
En aquell moment va ser quan es va divir la poblaci坦.
CLAUDIA
8. DIVISIONS DE LA POBLACI
Durant un temps la poblaci坦 es va dividir en les opinions que tenia la gent i es dividia en
3 gens:
10 persones eren sobre la curia
Uns altres 10 persones eren una tribu
I 10 m辿s eren tribus que constitu誰en a una civita
RAUL
9. MONARQUIA DE ROMA
El naixamentde la ciutat va estar
governada per un rei, escollit per un
consell dancians. Els reis m鱈tics s坦n
ROMUL I RMOL , i uns quants m辿s..
L'炭ltim d'ells va ser Lucio Tarquinio, va
ser enderrocat en lany 509 aC que va
ser quant es va establir la rep炭blica
RUBEN
10. VIDEO
http://www.youtube.com/watch?featu
Aquest v鱈deo explica m辿s o menys que feien en
re=player_detailpage&v=CaenbApE
el temps doci als romans en ledat antiga. Diu
S-w
que el que feien abans i el que fem ara va m辿s o
menys molt relacionat per exemple el coliseu en
la nostra 竪poca seria el camp de f炭tbol.
alba
12. CRDITS
GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI I
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT MOLT
EFECTES ESPECIALS: RAL
REALITZACI DEL POWER POINT:
ALBA I CLAUDIA
INFOGRAFIA: NRIA
IMATGES INTERNET I RUBEN
REALITZACI DEL POWER POINT:
ALBA, NRIA, RUBN, RAL I CLAUDIA