More Related Content
What's hot (20)
Similar to Feudalisme (20)
Feudalisme
- 1. LA SOCIETAT FEUDAL 3 grans grups Els que combaten Els que preguen Els qui treballen La noblesa Els eclesistics Serfs i camperols minoria majoria
- 2. ELS QUE COMBATEN Eren els nobles o laristocrcia Guerrers dofici Propietaris de les terres Vivien en castells Tenien tot el poder en els seus territoris
- 3. A m辿s, feien grans menjars, feien torneigs on els cavallers senfrontaven entre ells i, com a distracci坦, ca巽aven... Per arribar a ser cavallers Patges Escuders Cavallers
- 4. Dins de la noblesa (tots eren cavallers) : - magnats : comtes, ducs, marquesos... - vescomtes,barons... - cavallers ELS QUE PREGUEN LEsgl辿sia cada cop tenia m辿s poder, ja que Europa era prcticament cristiana. Era l 炭nic element dunitat entre tothom. Cada cop la gent seguia m辿s les directrius de lEsgl辿sia, i volia aconseguir la salvaci坦 de la seva nima. Per aix嘆, feien donacions molts cops de les seves propietats a lEsgl辿sia en el moment de la seva mort i daquesta manera obtenir els favors i les pregries per obtenir el pas cap el Parad鱈s...
- 5. El clergat era un estament privilegiat . El clergat Clergat secular Clergat regular Molt important fou St. Benet de N炭rsia. Capellans de les parr嘆quies Ora et labora abats abadesses
- 6. El clergat regular viu en els monestirs . En els monestirs hi ha dues parts fonamentals: Lesgl辿sia El claustre Al voltant del claustre hi havia les depend竪ncies principals del monestir: La sala capitular (on es reunien els monjos) El menjador o refertor La biblioteca El celler Dormitoris .....................
- 7. Organitzaci坦 de les terres Les possessions dels senyors sorganitzaven en tres parts: Reserva senyorial Part comunal Part r炭stica (depend竪ncies i terres del senyor ) ( zona de camps, boscos. que podien utilitzar els pagesos..) ( terres concedides per part del senyor als camperols) Els senyors tenien la propietat, el domini i el control de totes les seves terres.
- 8. ELS QUI TREBALLEN S坦n el 90% de la poblaci坦 = vida dura, inc嘆moda i miserable. - Havien de pagar una quantitat com a lloguer duna part de la terra dl senyor. - Havien de treballar per al senyor, sigui a la reserva sigui al castell (les corvees ) - Havien de pagar per utilitzar la zona comunal ( banalitats ) -Havien de pagar a lesgl辿sia la desena part de la collita ( el delme ) A m辿s de pagar totes aquestes quantitats, amb el seu treball shavien de mantenir.
- 9. EL FEUDALISME JURDIC s la relaci坦 de vassallatge entre un senyor i un vassall. Un rei podia donar a un noble, vassall seu, com a pagament per un servei realitzat, un benefici , que era, generalment, una terra (i tot el que hi havia en ella). Aquests beneficis tenien unes obligacions per part del vassall vers el senyor. La categoria de la terra m辿s generalitzada era la de f辿u , on el vassall que el rebia tenia obligacions militars i econ嘆miques cap el seu senyor. Per fer-se vassall, es feia una cerim嘆nia anomenada de lhomenatge . En qu竪 consistia ? En primer lloc, el senyor i el vassall sagafaven de les mans ( inmixtio manuum ) Despr辿s, posaven les mans sobre levangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor ( sacramentum )
- 10. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava ( osculum ). I a continuaci坦 el senyor li donava un objecte o quelcom representatiu que corroborava lhomenatge ( investidura ) El vassall havia de donar al senyor, consell ( consilium ) i ajudar-lo amb les armes ( auxilium ) quan fos necessari. Aquesta cerim嘆nia es feia tamb辿 amb altres nobles inferiors socialment. Per aix嘆, sha dit que en el feudalisme tothom 辿s vassall de tothom .