�ݺ�ߣ

Editor's Notes

• #2: Us presentaré a gran trets aquest model que compartim l’equip del servei d’atenció a la diversitat i altres persones amb les que treballem plegats en diverses accions com la Maria de l’area tac, la Glòria de currículum o el Miquel amb el que hem que hem preparat el que hara us exposaré. Parteix del reconeixement de la diferència entre els alumnes (en la seva manera d'aprendre, en la forma en què perceben i processen la informació, en les seves habilitats socials, en els seus interessos i preferències, fortaleses i dificultats) per cercar estratègies metodològiques, recursos i respostes didàctiques que permetin que tots els alumnes tinguin oportunitats de fer aprenentatges valuosos. S'enfoca en reduir les barreres en els contextos educatius perquè els processos d'aprenentatge siguin accessibles a tots els estudiants, per dissenyar entorns d'aprenentatge que permetin satisfer les necessitats del major nombre d'aprenents que els permetin accedir, participar i avançar per assolir els objectius en l'aprenentatge.
• #3: Si hi ha una realitat que sempre està present a totes les aules, també a les vostres, és la diversitat . A totes les aules hi ha alumnes amb capacitats, interessos, fortaleses, dificultats, necessitats, estils d'aprenentatge, habilitats de relació... diferents. La diversitat és la norma, no la excepció i està present a tot arreu.
• #4: Aquest és un fet que tots els mestres en actiu veuen en el seu dia a dia. El problema que tenim és com atendre-la? Perquè el plantejament que veiem es fa avui encara a moltes aules i centres educatius no parteix del reconeixement d'aquesta diversitat sino de la homogeneïtat i el tractament diferenciat per uns quants, pels que no segueixen o tenen més dificultats, com si fossin els unics “diferents” i clar han de fer coses diferents, inclús sovint treballar en espais diferents. I aquí ens agradaria aturar-nos una estoneta per compartir un vídeo que ens planteja un interrogant sobre el que voldriem reflexionar.
• #5: La pregunta final que fa Tod Rosse és important. Diu: sabem que tenim un problema però no sabem perquè... quina part d'aquest problema es tan sols degut a un mal disseny? El que dona sentit a la feina de qualsevol professional de l'educació és la nostra implicació, el compromís que diariament posem per generar oportunitats d'aprenentatge per a tots els nostres alumnes i la il.lusió per aprendre també en aquest procés: reflexionant sobre la pròpia pràctica, dialogant i treballant en xarxa.
• #6: I per això veiem clar que cal un mestre dissenyador, un mestre que coneix, dona veu i escolta els seus alumnes, que reconeix la diversitat i la té en compte des del principi, quan pensa i dissenya propostes per l'aula. Els dissenyadors analitzen la diversitat de problemes que es troben a cada situació per cercar respostes possibles en funció de les necessitats. Els mestres dissenyadors procuren crear entorns d'aprenentatge rics, amb recursos i estratègies variades, flexibles per donar resposta a les necessitats dels seus alumnes, perquè puguin participar i gaudir avançant en el propi aprenentatge, juntament amb els seus companys.
• #7: encara és molt habitual avui que en preparar les propostes que es fan a l’aula, els docents a partir del currículum, ens preguntem per a què i què volem que els alumnes aprenguin. Pensem en els objectius (l’alumne haurà de ser capaç d’argumentar, d’elaborar un text...), en els continguts i la manera en la que comprovaran el grau de consecució dels alumnes del que s’han proposat. Pensem també quan i com: decidim una seqüència d’activitats i ens valem del nostre bagatge pedagògic, dels coneixements que tenim, de les experiències que tenim o coneixem... per decidir les estratègies metodològiques, els recursos... que utilitzarem Amb això dissenyem les situacions d’aprenentatge que fem a l’aula que estan pensades pel nivell d’un alumne suposadament mitjà. Es tracta d’un model de programació d’aula tancada, basat en propostes homogènies, per la mitjana i per aquells alumnes que estan fora d’aquesta mitjana preparem adaptacions o ampliacions i fins i tot per alguns programacions paralel.les. Els plantejaments basats en l'homogeneïtat, creen barreres a l'aprenentatge de molts alumnes. Afecta no només als alumnes més vulnerables sinó a molts altres amb estils variats que troben que el que es fa no esta dissenyat tenint en compte les necessitats d'aprenentatge. Son els estudiants els que han d' adaptar-se a les propostes i quan no poden, es fan propostes i materials personalitzats a les necessitats de cada estudiant, semblant a quan s'adaptaven els edificis que es dissenyaven sense tenir en compte la diversitat d'usuaris. Hi ha altres models (com el Disseny Universal per a l'Aprenentatge» (DUA)) que parteix del reconeixement de la diferència entre els alumnes i s'enfoca en reduir les barreres en els contextos educatius perquè els processos d'aprenentatge siguin accessibles a tots els estudiants, per dissenyar entorns d'aprenentatge que promoguin contextos i estratègies flexibles que permetin satisfer les necessitats del major nombre d'aprenents i que els permetin accedir, participar i avançar per assolir els objectius en l'aprenentatge. També es tenen presents les decisions curriculars i es posen en marxa els recursos i estratègies que cada docent té però a més d’això i abans de dissenyar les propostes d’aula es te present la diversitat d’alumnes de l’aula, el coneixement que tenim d’ells, les seves fortaleses i debilitats, els interessos, les seves característiques de manera per dissenyar entorns d’aprenentatge flexibles i prou rics com, a partir d’aquest coneixement dels alumnes, es puguin incorporar eines i estrategies que minimitzin les barreres a la participació i l’aprenentatge que poden trobar. El que persegueix és que des de l’inici, des del moment en que dissenyem el que fem a l’aula pensem en facilitar recursos i estratègies metodològiques que permetin satisfer les necessitats del major nombre d'aprenents tot. Dissenyant universalment, per a tots, no hi caldran tantes adaptacions tot i que segur que podem trobar alumnes que necessiten una mirada més personalitzada, que ens portarà a fer un pla individualtizat i prendre decisions sobre actuacions més específiques pel seu progrés però fins i tot aquestes haurien d’estar enfocades a que pugui cada vegada més tenir oportunitats de participar i aprendre en les propostes generals de l’aula i amb els seus companys
• #8: El DUA proposa uns principis que es basen en: Aportacions de les teories de l'aprenentatge, en el que ens mostren sobre com construim l’aprenentatge Els avenços en la investigació en neurociència cognitiva que també ens ajuden a entendre més el funcionament del cervell i com aprenem El potencial de la tecnologia per a dotar de flexibilitat els contextos i processos d'ensenyament-aprenentatge, per reduir les barreres a la participació i l'aprenentatge de molts alumnes. El paper de la tecnologia com una aliada al servei de l’enriquiment dels contextos educatius amb la intenció de buscar oportunitats d’èxit per tots els alumnes de l’aula.
• #9: Ningú aprèn si no vol, si abandona o no se sent capaç, si no sent que es creu en les seves possibilitats i te oportunitats d’èxit. Per això és fonamental pensar maneres, recursos i estrategies per promoure la implicació i la motivació de tots en el propi aprenentatge. Parlem de la implicació però es tracta de cercar-la, de tenir-la present en el moment que prenem decisions sobre el que farem a l’aula. La manera de presentar les propostes, cercant que tinguin sentit pels alumnes, que allò que han de cercar, seleccionar i construir sigui rellevant per ells i tingui una finalitat autèntica. Que diferent, per exemple, és que si estudiem el poble per exemple enlloc de repartir-se els punts d’interès per exemple i fer una presentació pel mestre i presentar-la als companys han de preparar una guía per uns alumnes que ens visitaran o per explicar als de una altra escola que han de veure si venen a visitar-nos. Tenir possibilitats d’elecció , en funció dels nostres propis interessos en la manera de fer les tasques (entrevista, escrit...), també augmenta les ganes d’aprendre. Cal incorporar la veu dels aprenents, allò que els importa i interessa, les seves preguntes sobre un tema, Però com ja hem dit abans hi ha altres coses que intervenen. Per aprendre hem de sentir que som capaços de fer allò que hem de fer, hem de sentir que som autònoms, que tenim maneres de fer-ho, hem de saber que s’espera de nosaltres, tenir expectatives positives i conèixer els objectius, les metes que hem d’assolir�� per avaluar els nostres progresos i gaudir de l’emoció d’aprendre, hem de cooperar, col.laborar i treballar amb els companys perquè aprenem amb els altres, l’aprenentatge és social Promoure aquests aspectes des del disseny comporta, tenint present la diversitat, pensar quines necessitats poden tenir per fer les tasques autònomament, per tenir èxit i facilitar-ho
• #10: A vegades per afavorir la participació de tots només cal donar temps o utilitzar estratègies que l’afavoreixin. Sovint a les aules es plantegen temes o preguntes i els alumnes han d’expressar a continuació la seva opinió, fer les seves aportacions. Sovint parlen els mateixos, alguns no poden elaborar un discurs ràpidament, o tenen inseguretat, baixa autoestima i por al que pensaran als altres i es retreuen i callen... Si l’objectiu és tenir les seves aportacions podem pensar maneres que ho facilitin.�� mural digital. més temps i ajuts, multiples formats... O cercar la col.laboració�� i despres de plantejar el tema deixar un temps per pensar i anotar individualment, compartir-ho per parelles o en petis grups amb els companys i fer una recollida final...
• #11: La tecnologia també pot proporcionar suports a l’usuari per algunes de les tasques escolars que millorin la seva producció tant en quantitat com en qualitat. Afavoreixen l'autonomia davant certes tasques organitzadors gràfics, anotacions, ajuts que donen oportunitats que fan que tots puguin resoldre –les tasques. Clearly, edpuzzle i anotacions, kaizena, popplet
• #12: possibilitat d'assajar per tenir èxit soundcloud, movenote, tutorials, llocs on anar quan tens dubtes, educreations,
• #13: Els alumnes perceben i comprenen la informació que se'ls presenta de forma variada. No només els que tenen alguna discapacitat sensorial, trastorn d'aprenentatge (dislèxia) o diferències culturals o d'idioma sinó que tots tenim estils d'aprenentatge variats, captem la informació de formes variades. Per això, per dissenyar universalment cal tenir present i promoure la flexibilitat en la forma de representar i de presentar un contingut, i es refereix tant als materials que es posen a l’abast dels alumnes perquè rebin la informació com a la manera que els educadors la �� presenten (text i oral majoritàriament)
• #14: Estem parlant de proporcionar la informació en una varietat de formats (text, gràfics o dibuixos, mitjans audiovisuals i digitals, formats d'actuació com representacions, curts...), que la mateixa informació pugui arribar per diferents canals sensorials.
• #15: Fins i tot i comptant en les múltiples opcions que tenim avui a l’abast gràcies als avenços tecnològics la informació pot arribar en un format que pugui ser ajustat per l'alumne (engrandir o llegir el text, amplificar el so..). Podem preveure ja en el disseny i posar a disposició dels alumnes ajuts per a la comprensió i l’expressió. Utilitzar materials i estratègies variades de suport com l'ús d'organitzadors gràfics també milloren la comprensió de tots alumnes. Aquesta multiplicitat de representacions no només fan que la informació sigui accessible a alumnes amb discapacitat sinó que són més accessibles a tots. Es garanteix millor que alumnes amb una àmplia varietat d'habilitats i experiències tinguin accés a la informació del contingut i que, per tant, hi hagi una millor sintonia entre les capacitats dels alumnes i el context educatiu. text escrit a oral no només pensant en alumnes amb baixa visió sino els que tenen dificultats en el procès lector que no ha d’afectar a altres continguts, alumnes nouvinguts... neteja de distraccions, canvi de tipologia contrast, possibilitat de ressaltar...
• #16: També hi ha formes variades d'aprendre, de planificar i de mostrar el que sabem i proporcionar evidències del propi aprenentatge. Habilitats variades, facilitat per explicar i narrar oralment o per escrit, o per expressar-se més visualment avaluació
• #17: las tac obren un gran ventall d'opcions per personalitzar l'aprenentatge i donar respostes més ajustades a les necessitats dels alumnes, perquè tots puguin participar en una mateixa proposta tot i que el ritme d'aprenentatge, la qualitat de les respostes siguin de nivell variat. No centrat en els dèficits de l'alumne, programacions paralel.les, estant a l'aula però com un bolet fent coses que no tenen res a veure, o treient-los de l'aula. afavoreixen metodologies flexibles, centrades en l'activitat de l'alumne, potencien el treball creatiu i fomenten l'aprenentatge col.laboratiu i en xarxa (implicació de l'alumne, aprenentatge social, atenció i motivació) Les noves tecnologies poden propiciar noves metodologies que donin una resposta ordinària a l’alumnat que ara requereix intervencions extraordinàrie