狠狠撸

Unitat 4
Principis immediats
LLEESS
PPRROOTTEE脧脧NNEESS
22oonnaa ppaarrtt

Repassem el que hem treballat
飦� Funcions de les prote茂nes:
- Transport
- Estructural
飦� Classificaci贸 de les prote茂nes:
- Holoprote茂nes: Formades nom茅s per prote茂nes. Ex:
Col路l脿gen
- Heteroprote茂nes: Formades per prote茂nes + un grup no
proteic (grup prost猫tic). Ex: glucoprote茂nes

Activitat 4. Per a que deuen
servir????
飦� L'Alba ha sentit parlar molt de les prote茂nes, i en coneix
algunes, per貌 no t茅 massa clar per a que serveixen. El pare diu
que cal menjar ous per que duen moltes prote茂nes, per貌 alhora
a l'escola la professora els ha ensenyat que els m煤sculs tamb茅
estan formats per prote茂nes.
飦� Com que l'Alba 茅s molt curiosa ha buscat per internet on m茅s
podia trobar prote茂nes, i ha descobert que les ungles, els ossos,
tots tenen prote茂nes, a m茅s a m茅s la insulina que fa servir l'avi
tamb茅茅s una prote茂na. Tamb茅 ho s贸n algunes de les defenses
del nostre cos i alguns dels antibi貌tics que fem servir. Fins i tot
a les crostes de les ferides hi han prote茂nes.
飦� Finalment l'Alba ha trobat una p脿gina que no ha ent茅s massa
b茅, i que parlava d'enzims i lipoprote茂nes.

1)Ajuda a l'Alba a estructurar la informaci贸 trobada,
es a dir, de tot el que ella ha recopilat podries
trobar quins diferents usos/funcions tenen les
prote茂nes?
Prote茂nes de .... Funci贸 Nom Altres exemples
Dels ous
Dels m煤sculs
De les ungles
Dels ossos
Les crostes de les
ferides
Inuslina
Les defenses del cos
Els antibi貌tics
Enzims
De la sang Lipoprote茂nes

Correcci贸 4. Per a que deuen
servir????
Prote茂nes de .... Funci贸 Nom Altres exemples
Dels ous Reserva energ猫tica Ovoalbumina Cas茂na
Dels m煤sculs Contracci贸 Actina i miosina Flagelina
De les ungles Estructural Queratina Elastina
Dels ossos Estructural Col路lagen Glicoprote茂nes
Les crostes de les
ferides Homeost脿tica Trombina i fibrinogen
De la sang/sava Hormonal Inuslina Tiroxina
Les defenses del cos Defensa Immunoglobulines
Els antibi貌tics Defensa
Enzims Enzim脿tica Catalases, lipases
De la sang Transport Lipoprote茂nes hemoglobina

Funcions de les prote茂nes
飦� Funci贸 estructural: formen estructures capaces de
soportar gran tensi贸 continuada, com un tend贸 o
l'armadura proteica d'un 贸s o un cart铆lag. Tamb茅
poden soportar tensi贸 de forma intermitent, com
l'elastina de la pell o d'un pulm贸. A m茅s a m茅s,
formen estructures cel路lulars, com la membrana
plasm脿tica o els ribosomes (org脿nuls cel路lulars).

飦� Moviment i contracci贸: l'actina i la miosina formen
estructures que produeixen movimient. Mouen els
m煤sculs estriats i llisos. L'actina genera movimient
de contracci贸 en molts tipus de c茅l路lules animals. A
nivell cel路lular, trobem en els flagels d'alguns
bacteris la prote茂nes flagelina, que els permet,
gr脿cies al moviment de contracci贸, el
despla莽ament de la cel路lula.
Contracci贸 muscular

飦� Transport: algunes prote茂nes tenen la capacitat de
transportar subst脿ncies, com ox铆gen
(hemoglobina) o l铆pids (lipoprote茂nes), o
electrons.
飦� L'hemoglobina dels gl贸buls vermells transporta
ox铆gen.

Un cas particular: Lipoprote茂nes
飦� Com ja sabem , el colesterol
茅s un l铆pid. Els esterols i els
acilglic猫rids no s贸n solubles
en sang (principalment aigua)
i per tant han de ser
transportats des del fetge cap
a la resta del cos per unes
prote茂nes especials,
anomenades lipoprote茂nes.
飦� Acostumem a sentir parlar de
colesterol bo i colesterol
dolent, per貌 aquest terme no
茅s massa correcte, doncs de
colesterol nom茅s n'hi ha d'un
tipus!!!!

飦� Aix铆 doncs, a que deu fer refer猫ncia aix貌 de colesterol b贸
(LDL) i colesterol dolent (HDL)?
飦� Doncs estem fent refer猫ncia al tipus de lipoprote茂na que
transporta aquest colesterol. Hi ha unes lipoprote茂nes de
baixa densitat (LDL) que provoquen l'acomulaci贸 del
colesterol en les parets dels vasos de les art猫ries
(arteriosclerosi), mentre que les lipoprote茂nes d'alta
densitat (HDL) fan l'acci贸 contr脿ria.

飦� Reserva energ猫tica: prote茂nes grans, generalment
amb grups fosfat, serveixen per acomular i produ茂r
energia, si se necessita. 脡s el cas de
l'ovoalb煤mina que trobem a la clara de l'ou, o la
cas茂na de la llet, o les prote茂nes que trobem a les
llavors de les plantes.

飦� Funci贸 homeost脿tica: consisteix en regular les
constants del medi intern, tals com el pH o la
quantitat d'aigua, gr脿cies a les seves capacitats
amortidores.
飦� Destacarem entre totes la trombina i el
fibrinogen que participen en la coagulaci贸
sangu铆nia.
Trombina
Fibrinogen

飦� Funci贸 defensiva: les inmunoglobulines
(anticossos de defensa) s贸n prote茂nes produ茂des
per els limfocits B, i implicades en la defensa del
organisme.
飦� Les immunoglobulines s'associen a les
subst脿ncies estranyes que no es reconeixen com
a propies de l'organisme (ant铆gens: subst脿ncies
que provoquen la formaci贸 d'anticossos) per a
neutralitzar-les.
飦� Dins d'aquest grup tamb茅 hi podriem afegir els
antibi貌tics secreten determinats bacteris i fongs,
per evitar la proliferaci贸 d'altres organismes
(compet猫ncia).

飦� Funci贸 hormonal: algunes prote茂nes funcionen
com a missatgers de senyals a llarga dist脿ncia,
generant una resposta en els organs diana.
飦� Les hormones (algunes hormones s贸n lip铆diques,
com les hormones esteroidees) s贸n subst脿ncies
transportades pel medi intern de l'organisme
(plantes, animals, etc...) que actuen sobre
determinades c猫l路lules a les que estimulen per a
que duguin terme una determinada reacci贸. Entre
les hormones proteiques podem destacar la
tiroxina produ茂da en el tirodes, la insulina del
p脿ncrees i l'hormona del criexement produ茂da a
la hip貌fisi.

飦� Funci贸 enzim脿tica: els enzims funcionen com a
biocatalizadors, ja que controlen les reacciones
metab贸liques, disminuint l'energ铆a d'activaci贸
d'aquestes reaccions.
飦� Podriem destacar les lipases, les proteases, la
maltasa, la catalasa, entre moltissimes d'altres.
Catalasa

Activitat recordatoria
飦� Exercici 52, p脿g. 78
飦� Exercicis: Ex. 31, 32, 33, 34 i 35 p脿gina 76

狠狠撸

Presentaci贸 part 2

Recommended

More Related Content

What's hot (20)

Viewers also liked (20)

Similar to Presentaci贸 part 2 (20)

More from martaperezmurugo (20)

Recently uploaded (10)

Presentaci贸 part 2