More Related Content
What's hot (17)
Viewers also liked (13)
Similar to Alimentvsnutrient (20)
Alimentvsnutrient
- 1. Aliments vs nutrients Nutrients. Són les substà ncies que ens proporcionen l'energia que necessitem per a mantenir-nos vius i la matèria que precisem per a créixer i desenvolupar-nos. Els nutrients són les substà ncies quÃmiques que constitueixen els aliments i, també, les quals constitueixen la matèria del nostre cos. Exemples de nutrients són la glucosa, els aminoà cids, els à cids grassos, etc. Aliments. Són els productes dels quals obtenim els nutrients necessaris per a la vida. Aliment és doncs tot allò que mengem o bevem i que dóna lloc a nutrients. Exemples d'aliments són la fruita, la carn, la llet, els ous, etc.
- 2. Definicions Nutrició . En sentit estricte és el conjunt de reaccions quÃmiques mitjançant les quals l'organisme obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments. Per exemple l'obtenció d'energia en la cèl·lula a partir de la glucosa. Aquest conjunt de reaccions és un procés que es dóna de forma automà tica, directa i independent de la nostra voluntat. En sentit ampli la funció de ²Ô³Ü³Ù°ù¾±³¦¾±Ã³ comprèn també tots els processos que acompanyen a l'anterior, és a dir l'alimentació, la digestió, la respiració, la circulació i l'excreció. Alimentació. És l'acció de prendre i ingerir aliments, és a dir el menjar i el beure. L'alimentació és un procés discontinu, voluntari i, per tant, educable.
- 3. Glúcids Glúcids. La seva funció és aportar energia (4kcal/g) excepte en el cas de la cel·lulosa, constituent de l'anomenada "fibra vegetal", la missió de la qual és regular el trà nsit intestinal grà cies que augmenta el volum de la femta. Es distingeixen els glúcids senzills o sucres com són la glucosa, sacarosa i fructosa de les fruites i la lactosa de la llet; i els glúcids complexos o fècules com el midó dels cereals, de les llegums i de les patates. En el transcurs de la digestió el midó és descompost en centenars de glucoses per l'acció dels enzims digestius "amilases"
- 4. LÃpids LÃpids. La seva funció principal és aportar energia (9kcal/g). Altres funcions són constituir estructures (membrana plasmà tica, greixos protectors dels ronyons, etc.), constituir reserves energètiques (teixit adipós), aïllant tèrmic (pannicle adipós) i afavorir reaccions (vitamines lipÃdiques). Els més coneguts són els triglicèrids i els à cids grassos de les grasses animals i dels olis vegetals i el colesterol, molt abundant en el rovell dels ous. En el transcurs de la digestió les grasses o triglicèrids es descomposen en glicerina i à cids grassos per l'acció dels enzim digestius "lipases"
- 5. Proteïnes Proteïnes. Realitzen moltes funcions. Les dues principals són constituir estructures (com les proteïnes actina i miosina de la musculatura i la proteïna col·lagen dels ossos, cartÃlags, tendons i lligaments) i constituir els enzims que són les molècules que regulen la digestió dels aliments i totes les reaccions quÃmiques internes de les cèl·lules. Altres funcions són constituir els anticossos, constituir algunes hormones com l'hormona del creixement i l'hormona insulina, i servir com font d'energia en cas de extrema necessitat (4kcal/g) com l'albúmina de la sang. En el transcurs de la digestió les proteïnes es descomposen en decenes d'aminoà cids per l'acció dels enzims digestius "proteases"
- 6. Aigua Aigua. La seva principal funció és constituir el mitjà en el qual es realitzen totes les reaccions quÃmiques pròpies dels éssers vius. A més de constituir el mitjà intern de les cèl·lules, també es troba constituint el lÃquid intercel·lular i el mig intern circulant dels animals, com és la sang i la limfa, i el mig intern de les plantes, l'anomenada saba. És doncs el mitjà que transporta tots els nutrients. Es troba en tots els aliments en major o menor proporció.
- 7. Sals minerals Substà ncies minerals. Són substà ncies inorgà niques que ocupen distintes funcions com constituir estructures esquelètiques (el fosfat de calci i el carbonat de calci dels ossos), mantenir la sanitat del mitjà intern (el clorur sòdic i el clorur potà sic de la sang) i intervenir en la constitució de substà ncies quÃmiques especÃfiques (com el ferro de l'hemoglobina i el iode de l'hormona tiroxina).
- 8. Necessitats de nutrients. Segons la quantitat que es precisa de cada tipus de nutrient es distingeixen els macronutrients, que són els que es precisen en grans quantitats, ja que serveixen per aportar energia i per construir estructures corporals, i els micronutrients, que són els que es precisen en molt petites quantitats, però que sense ells no és possible viure ja que són els que regulen reaccions quÃmiques especÃfiques. Els macronutrients són per exemple els sucres, les fècules, els triglicèrids o greixos, les proteïnes i l'aigua. Els micronutrients són les vitamines i alguns elements minerals com el iode, el ferro, el liti, etc.
- 9. L'energia dels aliments A l'interior de les cèl·lules els nutrientes poden combinar-se amb l'oxigen i desprendre's diòxid de carboni, aigua i energia. Aquesta energia se sol expressar en calories o en quilocalories. Una caloria és la quantitat de calor necessà ria per a elevar un grau centÃgrad la temperatura d'un gram d'aigua. Una quilocaloria és 1000 calories. Si s'ingereix massa aliment l'energia sobrant s'emmagatzema en forma de lÃpids, ja que és el tipus de molècules que guarda més energia per unitat de pes. Les necessitats energètiques varien amb l'edat. Entre els 15 i els 18 anys es dóna el mà xim que és de 2500 kcal/dia en les dones i 3000 kcal/dia en els homes. També và ria segons l'activitat. Per exemple assegut és de 100 kcal/hora, passejant és de 160 kcal/hora i caminant rà pid és de 320 kcal/hora).
- 10. Dietes saludables i equilibrades. S'entén per dieta el conjunt de tipus d'aliments que normalment ingerim aixà com la seva quantitat i proporció. Es considera que una dieta és bona quan és completa i equilibrada. 1. Completa vol dir que conté tots els nutrients que necessitem (glúcids, lÃpids, proteïnes, aigua i substà ncies minerals). 2. Equilibrada vol dir que la proporció entre els nutrients és l'adequada. Les necessitats nutricionals varien d'una persona a una altra i són molt difÃcils d'avaluar, però si amb una dieta normal el seu estat de salut és bo i el seu pes és correcte, es pot deduir que les necessitats nutricionals d'aquest individu s'ajusten a la mitjana.
- 11. Prevenció de les malalties provocades per la mal ²Ô³Ü³Ù°ù¾±³¦¾±Ã³ 1. Ingerir tots els tipus d'aliments sense deixar cap. És a dir ingerir almenys un poc dels que ens agraden menys i evitar ingerir massa dels que ens agraden més. 2. Ingerir la quantitat precisa per a no engreixar-se ni aprimar-se. És convenient pesar-se amb certa regularitat. En persones en creixement sempre deu donar-se un augment de pes. 3. No abusar dels dolços ni dels greixos. En canvi és necessari ingerir cada dia fibra vegetal (present en verdures i fruites) per a facilitar el trà nsit intestinal i la defecació. 4. Alternar la carn amb el peix com fonts de proteïnes. Un excés de proteïnes animals pot provocar malalties com la gota (dolor articular per excés d'urats). 5. No abusar dels ous ni de les grasses animals pel seu alt contingut en colesterol que pot dipositar-se en l'interior de les artèries i provocar infarts.
- 12. Prevenció de les malalties provocades per la mal ²Ô³Ü³Ù°ù¾±³¦¾±Ã³ (2) 6. Consumir fruites i amanides ja que, com normalment s'ingereixen crues, són molt riques en vitamines. Aquestes substà ncies també estan presents en les verdures, en les carns i els peixos, però com són molt sensibles a la calor, es destrueixen al bullir aquests aliments. 7. Repartir els menjars al llarg del dia, procurant que el desdejuni sigui abundós i el sopar escà s si poc després es va a dormir, i mantenir la regularitat horà ria dels menjars. 8. Beure de 1,5 a 2 litres d'aigua cada dia 9. No abusar de la sal (menys de 3g al dia) per a evitar problemes renals i de pressió arterial. 10. Evitar els destil·lats alcohòlics (ginebra, brandi, etc.) ja que són molt tòxics pel fetge. 11. En cas de diarrees ingerir molts lÃquids, arròs, i pastanaga bullits, peix bullit i poma bullida o iogurt. Evitar els aliments crus i els rics en fibra. 12. En cas de estrenyiment es recomana les verdures, les prunes i el pa integral.