ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Tema 1 
Repàs de 
biomolècules 
BIOLOGIA 2N BATXILLERAT 
CURS 2014-2015
ҳÚٳ 
Monosacàrids 
L’enllaç glu(i)cosídic 
Disacàrids 
Polisacàrids principals i funcions 
Importància energètica dels ú
LÍPIDS 
Característiques principals dels í辱 
Els àcids grassos: característiques i funcions 
í辱 saponificables 
í辱 no saponificables
ҳÚٳ
Monosacàrids 
Monosacàrids importants: 
glucosa 
ribosa 
galactosa 
ribulosa 
fructosa 
desoxiribosa 
N-acetilglucosamina
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
Casos peculiars
2-(Acetylamino)-2-deoxy-D-glucose 
N-acetilglucosamina 
IUPAC name 
Químicament, la N-acetilglucosamina és 
un amino sucre. 
On la trobem? 
Black: glucose; blue: amine; red: acetyl 
A la quitina (artròpodes) 
Glicosaminoglicans 
Glucoesfingoí辱 
Glicoproteines (MEC)
L’enllaç glu(i)cosídic 
In chemistry, a glycosidic bond 
is a type of covalent bond that 
joins a carbohydrate (sugar) 
molecule to another group, 
which may or may not be 
another carbohydrate.
BIO2 - T1a ұú
ANNEX 
Human salivary amylase 
ENZIMS: que ens comencin a sonar
Disacàrids 
IUPAC name 
(2R,3R,4S,5S,6R)-2-[(2S,3S,4S,5R)-3,4- 
dihydroxy-2,5-bis(hydroxymethyl)oxolan-2- 
yl]oxy-6-(hydroxymethyl)oxane-3,4,5-triol 
Formats per la unió de dos monosacàrids, amb l’enllaç O-glucosídic, en 
principi per qualsevol parell de –OH. 
Structure of sucrose (saccharose) 
Structure of beta-D-Lactose 
C12H22O11 
C12H22O11 
342.30 g/mol 
342.30 g/mol 
1.587 g/cm3 
1.525 g/cm3
cloroform (CHCl3) 
benzè (C6H3)
Polisacàrids principals 
Són polímers! 
Funcions principals: 
 Magatzems d’energia  Midó i glicogen 
 Estructural  Cel·lulosa i quitina
Midó 
• Poc soluble en aigua. 
• Reserva energètica vegetal. 
Format per dues molècules: 
Amilosa Amilopectina 
La proporció entre aquests dos components 
varia segons l'organisme en el qual es trobi.
Glicògen 
Reserva energètica animal. Molt semblant a l’amilopectina 
però amb més ramificacions.
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
Un amiloplast és un tipus de plast 
(orgànuls cel·lulars eucariotes) que 
es troba només en les cèl·lules 
vegetals. No té clorofil·la i es 
caracteritza pel contingut de 
grànuls de midó.
La fruita té ó?
Cel·lulosa 
Semblant a l’amilosa però amb unions de milers de β-glucoses (que estan girades 
180º unes respecte les altres). 
Cadenes rectes = Molts ponts d’hidrogen entre cadenes = 
= Gran consistencia = difícil digestió
Cel·lulosa 
Aquesta consistència la fa ser la base de la paret cel·lular dels vegetals i la fa 
poc digerible. Alguns bacteris i fongs la poden digerir. És el component 
bàsic de la “fibra vegetal”.
Quitina 
Formada per N-acetilglucosamines 
Base de la paret cel·lular dels Fongs i de l’exoesquelet dels Artròpodes
Importància energètica (ҳÚٳ) 
Principal font d’energia per a la major part dels 
éssers vius 
Per a alguns són l’única font d’energia, per 
exemple, els bacteris fermentadors; i per a 
algunes cèl·lules, com les neurones del cervell. 
Per extreure energia d’un glúcid, primer cal 
trencar els enllaços entre monosacàrids; després, 
passar-los a glucosa (menys la fructosa). 
No és imprescindible la presència d’oxigen 
(fermentacions) : LAC 
Donen menys energia que els í辱 (≈la meitat) 
però en ser la glucosa hidrosoluble, el transport 
és més ràpid.
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
Enantioformes
Glucosa Fructosa Galactosa Ribosa
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
Conformacions ALFA-BETA
BIO2 - T1a ұú
Disacàrids a 
recordar
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú
BIO2 - T1a ұú

More Related Content

What's hot (20)

Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules. Bioelements i biomolècules.
Bioelements i biomolècules.
Manel miguela
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CATBiologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. ұú. CAT
Moty Martell
Bio1r_Unitat3_ұú
Bio1r_Unitat3_ұúBio1r_Unitat3_ұú
Bio1r_Unitat3_ұú
tiotavio
Bioelements
BioelementsBioelements
Bioelements
Manel miguela
dzDZèܱ
dzDZèܱdzDZèܱ
dzDZèܱ
Jordi Bas
Tema 5 proteines
Tema  5 proteinesTema  5 proteines
Tema 5 proteines
conchi
Biologia PAU. Bioquímica. í辱. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. í辱. CATBiologia PAU. Bioquímica. í辱. CAT
Biologia PAU. Bioquímica. í辱. CAT
Moty Martell
Bio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_ProteinesBio1r_Unitat3_Proteines
Bio1r_Unitat3_Proteines
tiotavio
Presentació 3era part
Presentació 3era partPresentació 3era part
Presentació 3era part
martaperezmurugo
Presentació part 2
Presentació part 2Presentació part 2
Presentació part 2
martaperezmurugo
Les proteïnes 1a part
Les proteïnes 1a partLes proteïnes 1a part
Les proteïnes 1a part
martaperezmurugo
La química de la vida
La química de la vidaLa química de la vida
La química de la vida
agustcullell
1. què és la vida
1. què és la vida1. què és la vida
1. què és la vida
Xènia Redondo Díaz
T2 catabolisme
T2 catabolismeT2 catabolisme
T2 catabolisme
montsejaen

Viewers also liked (6)

35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
Dani Ribo
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Oriol Baradad
Los lípidos-BiologíaLos lípidos-Biología
Los lípidos-Biología
juanjoblancochelsea
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
montsejaen
Biomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medioBiomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medio
Biomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medio
UNAP
Paginas de matematicasPaginas de matematicas
Paginas de matematicas
espanol
35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i35. La membrana plasmàtica i
35. La membrana plasmàtica i
Dani Ribo
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranososBiologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Biologia 2n Batxillerat. U09. La membrana plasmàtica. Orgànuls membranosos
Oriol Baradad
Los lípidos-BiologíaLos lípidos-Biología
Los lípidos-Biología
juanjoblancochelsea
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
T1 metabolisme i enzims 2n bat (1)
montsejaen
Biomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medioBiomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medio
Biomoléculas inorgánicas y orgánicas 1° medio
UNAP
Paginas de matematicasPaginas de matematicas
Paginas de matematicas
espanol

Similar to BIO2 - T1a ұú (20)

Glucids
GlucidsGlucids
Glucids
lluisdegibert
Tema 4 proteines
Tema 4 proteinesTema 4 proteines
Tema 4 proteines
montsejaen
ú
úú
ú
montsejaen
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.pptLes biomolècules i el metabolisme-1.ppt
Les biomolècules i el metabolisme-1.ppt
mfontg
Tema 2 composició química de la matèria
Tema 2   composició química de la matèriaTema 2   composició química de la matèria
Tema 2 composició química de la matèria
Stela P. Romero
Tema 2 ú
Tema 2 úTema 2 ú
Tema 2 ú
dexperimentals.an
Catabolisme
CatabolismeCatabolisme
Catabolisme
Núria Guixa Boixereu
T4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrofT4 anabolisme heteròtrof
T4 anabolisme heteròtrof
montsejaen
Apunts nutrició
Apunts nutricióApunts nutrició
Apunts nutrició
Apuntes Inefc
ұú def
ұú defұú def
ұú def
CC NN
Glucids i lipids ppt
Glucids i lipids pptGlucids i lipids ppt
Glucids i lipids ppt
Núria Guixa Boixereu

More from Quim Eppendorf (9)

Pac 1 presentació
Pac 1   presentacióPac 1   presentació
Pac 1 presentació
Quim Eppendorf
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
Quim Eppendorf
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
Quim Eppendorf
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4   microbiologia (1a part)-alumnesTema 4   microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Quim Eppendorf
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Quim Eppendorf
Bio2 t2b metabolisme (ú)
Bio2   t2b metabolisme (ú)Bio2   t2b metabolisme (ú)
Bio2 t2b metabolisme (ú)
Quim Eppendorf
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
Bio2   t2a metabolisme (introducció)Bio2   t2a metabolisme (introducció)
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
Quim Eppendorf
S1 - Disseny experimental
S1 - Disseny experimentalS1 - Disseny experimental
S1 - Disseny experimental
Quim Eppendorf
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
Quim Eppendorf
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)Tema 4   Microbiologia (2a part+treball)
Tema 4 Microbiologia (2a part+treball)
Quim Eppendorf
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
BIO2 - T2b - Catabolisme de ұú i í辱
Quim Eppendorf
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4   microbiologia (1a part)-alumnesTema 4   microbiologia (1a part)-alumnes
Tema 4 microbiologia (1a part)-alumnes
Quim Eppendorf
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnesBio2   t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Bio2 t2c metabolisme (anabolisme)-alumnes
Quim Eppendorf
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
Bio2   t2a metabolisme (introducció)Bio2   t2a metabolisme (introducció)
Bio2 t2a metabolisme (introducció)
Quim Eppendorf
BIO2 - Presentació del curs
BIO2 -  Presentació del cursBIO2 -  Presentació del curs
BIO2 - Presentació del curs
Quim Eppendorf

BIO2 - T1a ұú

  • 1. Tema 1 Repàs de biomolècules BIOLOGIA 2N BATXILLERAT CURS 2014-2015
  • 2. ҳÚٳ Monosacàrids L’enllaç glu(i)cosídic Disacàrids Polisacàrids principals i funcions Importància energètica dels ú
  • 3. LÍPIDS Característiques principals dels í辱 Els àcids grassos: característiques i funcions í辱 saponificables í辱 no saponificables
  • 5. Monosacàrids Monosacàrids importants: glucosa ribosa galactosa ribulosa fructosa desoxiribosa N-acetilglucosamina
  • 9. 2-(Acetylamino)-2-deoxy-D-glucose N-acetilglucosamina IUPAC name Químicament, la N-acetilglucosamina és un amino sucre. On la trobem? Black: glucose; blue: amine; red: acetyl A la quitina (artròpodes) Glicosaminoglicans Glucoesfingoí辱 Glicoproteines (MEC)
  • 10. L’enllaç glu(i)cosídic In chemistry, a glycosidic bond is a type of covalent bond that joins a carbohydrate (sugar) molecule to another group, which may or may not be another carbohydrate.
  • 12. ANNEX Human salivary amylase ENZIMS: que ens comencin a sonar
  • 13. Disacàrids IUPAC name (2R,3R,4S,5S,6R)-2-[(2S,3S,4S,5R)-3,4- dihydroxy-2,5-bis(hydroxymethyl)oxolan-2- yl]oxy-6-(hydroxymethyl)oxane-3,4,5-triol Formats per la unió de dos monosacàrids, amb l’enllaç O-glucosídic, en principi per qualsevol parell de –OH. Structure of sucrose (saccharose) Structure of beta-D-Lactose C12H22O11 C12H22O11 342.30 g/mol 342.30 g/mol 1.587 g/cm3 1.525 g/cm3
  • 15. Polisacàrids principals Són polímers! Funcions principals:  Magatzems d’energia  Midó i glicogen  Estructural  Cel·lulosa i quitina
  • 16. Midó • Poc soluble en aigua. • Reserva energètica vegetal. Format per dues molècules: Amilosa Amilopectina La proporció entre aquests dos components varia segons l'organisme en el qual es trobi.
  • 17. Glicògen Reserva energètica animal. Molt semblant a l’amilopectina però amb més ramificacions.
  • 20. Un amiloplast és un tipus de plast (orgànuls cel·lulars eucariotes) que es troba només en les cèl·lules vegetals. No té clorofil·la i es caracteritza pel contingut de grànuls de midó.
  • 22. Cel·lulosa Semblant a l’amilosa però amb unions de milers de β-glucoses (que estan girades 180º unes respecte les altres). Cadenes rectes = Molts ponts d’hidrogen entre cadenes = = Gran consistencia = difícil digestió
  • 23. Cel·lulosa Aquesta consistència la fa ser la base de la paret cel·lular dels vegetals i la fa poc digerible. Alguns bacteris i fongs la poden digerir. És el component bàsic de la “fibra vegetal”.
  • 24. Quitina Formada per N-acetilglucosamines Base de la paret cel·lular dels Fongs i de l’exoesquelet dels Artròpodes
  • 25. Importància energètica (ҳÚٳ) Principal font d’energia per a la major part dels éssers vius Per a alguns són l’única font d’energia, per exemple, els bacteris fermentadors; i per a algunes cèl·lules, com les neurones del cervell. Per extreure energia d’un glúcid, primer cal trencar els enllaços entre monosacàrids; després, passar-los a glucosa (menys la fructosa). No és imprescindible la presència d’oxigen (fermentacions) : LAC Donen menys energia que els í辱 (≈la meitat) però en ser la glucosa hidrosoluble, el transport és més ràpid.

Editor's Notes

  • #11: Formation of methyl glucoside :Glucoseandethanolcombine to formethylglucosideandwater. The reaction often favors formation of the α glycosidic bond as shown due to theanomeric effect.
  • #36: Maltose: two units of glucose joined with an α(1→4) Sucrose: GLU + FRU Celobiose: GLU+GLU con hidrólisis incompleta