ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

BIO2 - T1a Glúcids

•Download as PPTX, PDF•
•
Quim Eppendorf
Quim Eppendorf

Primera part del tema de Biomolècules: Glúcids

1 of 39
Downloaded 20 times
Tema 1 Repàs de biomolècules BIOLOGIA 2N BATXILLERAT CURS 2014-2015
ҳÚٳ Monosacàrids L’enllaç glu(i)cosídic Disacàrids Polisacàrids principals i funcions Importància energètica dels glúcids
LÍPIDS Característiques principals dels lípids Els àcids grassos: característiques i funcions Lípids saponificables Lípids no saponificables
ҳÚٳ
Monosacàrids Monosacàrids importants: glucosa ribosa galactosa ribulosa fructosa desoxiribosa N-acetilglucosamina
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
Casos peculiars
2-(Acetylamino)-2-deoxy-D-glucose N-acetilglucosamina IUPAC name Químicament, la N-acetilglucosamina és un amino sucre. On la trobem? Black: glucose; blue: amine; red: acetyl A la quitina (artròpodes) Glicosaminoglicans Glucoesfingolípids Glicoproteines (MEC)
L’enllaç glu(i)cosídic In chemistry, a glycosidic bond is a type of covalent bond that joins a carbohydrate (sugar) molecule to another group, which may or may not be another carbohydrate.
BIO2 - T1a Glúcids
ANNEX Human salivary amylase ENZIMS: que ens comencin a sonar
Disacàrids IUPAC name (2R,3R,4S,5S,6R)-2-[(2S,3S,4S,5R)-3,4- dihydroxy-2,5-bis(hydroxymethyl)oxolan-2- yl]oxy-6-(hydroxymethyl)oxane-3,4,5-triol Formats per la unió de dos monosacàrids, amb l’enllaç O-glucosídic, en principi per qualsevol parell de –OH. Structure of sucrose (saccharose) Structure of beta-D-Lactose C12H22O11 C12H22O11 342.30 g/mol 342.30 g/mol 1.587 g/cm3 1.525 g/cm3
cloroform (CHCl3) benzè (C6H3)
Polisacàrids principals Són polímers! Funcions principals:  Magatzems d’energia  Midó i glicogen  Estructural  Cel·lulosa i quitina
Midó • Poc soluble en aigua. • Reserva energètica vegetal. Format per dues molècules: Amilosa Amilopectina La proporció entre aquests dos components varia segons l'organisme en el qual es trobi.
Glicògen Reserva energètica animal. Molt semblant a l’amilopectina però amb més ramificacions.
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
Un amiloplast és un tipus de plast (orgànuls cel·lulars eucariotes) que es troba només en les cèl·lules vegetals. No té clorofil·la i es caracteritza pel contingut de grànuls de midó.
La fruita té ó?
Cel·lulosa Semblant a l’amilosa però amb unions de milers de β-glucoses (que estan girades 180º unes respecte les altres). Cadenes rectes = Molts ponts d’hidrogen entre cadenes = = Gran consistencia = difícil digestió
Cel·lulosa Aquesta consistència la fa ser la base de la paret cel·lular dels vegetals i la fa poc digerible. Alguns bacteris i fongs la poden digerir. És el component bàsic de la “fibra vegetal”.
Quitina Formada per N-acetilglucosamines Base de la paret cel·lular dels Fongs i de l’exoesquelet dels Artròpodes
Importància energètica (ҳÚٳ) Principal font d’energia per a la major part dels éssers vius Per a alguns són l’única font d’energia, per exemple, els bacteris fermentadors; i per a algunes cèl·lules, com les neurones del cervell. Per extreure energia d’un glúcid, primer cal trencar els enllaços entre monosacàrids; després, passar-los a glucosa (menys la fructosa). No és imprescindible la presència d’oxigen (fermentacions) : LAC Donen menys energia que els lípids (≈la meitat) però en ser la glucosa hidrosoluble, el transport és més ràpid.
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
Enantioformes
Glucosa Fructosa Galactosa Ribosa
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
Conformacions ALFA-BETA
BIO2 - T1a Glúcids
Disacàrids a recordar
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids
BIO2 - T1a Glúcids

More Related Content

BIO2 - T1a Glúcids

  • 1. Tema 1 Repàs de biomolècules BIOLOGIA 2N BATXILLERAT CURS 2014-2015
  • 2. ҳÚٳ Monosacàrids L’enllaç glu(i)cosídic Disacàrids Polisacàrids principals i funcions Importància energètica dels glúcids
  • 3. LÍPIDS Característiques principals dels lípids Els àcids grassos: característiques i funcions Lípids saponificables Lípids no saponificables
  • 5. Monosacàrids Monosacàrids importants: glucosa ribosa galactosa ribulosa fructosa desoxiribosa N-acetilglucosamina
  • 9. 2-(Acetylamino)-2-deoxy-D-glucose N-acetilglucosamina IUPAC name Químicament, la N-acetilglucosamina és un amino sucre. On la trobem? Black: glucose; blue: amine; red: acetyl A la quitina (artròpodes) Glicosaminoglicans Glucoesfingolípids Glicoproteines (MEC)
  • 10. L’enllaç glu(i)cosídic In chemistry, a glycosidic bond is a type of covalent bond that joins a carbohydrate (sugar) molecule to another group, which may or may not be another carbohydrate.
  • 12. ANNEX Human salivary amylase ENZIMS: que ens comencin a sonar
  • 13. Disacàrids IUPAC name (2R,3R,4S,5S,6R)-2-[(2S,3S,4S,5R)-3,4- dihydroxy-2,5-bis(hydroxymethyl)oxolan-2- yl]oxy-6-(hydroxymethyl)oxane-3,4,5-triol Formats per la unió de dos monosacàrids, amb l’enllaç O-glucosídic, en principi per qualsevol parell de –OH. Structure of sucrose (saccharose) Structure of beta-D-Lactose C12H22O11 C12H22O11 342.30 g/mol 342.30 g/mol 1.587 g/cm3 1.525 g/cm3
  • 15. Polisacàrids principals Són polímers! Funcions principals:  Magatzems d’energia  Midó i glicogen  Estructural  Cel·lulosa i quitina
  • 16. Midó • Poc soluble en aigua. • Reserva energètica vegetal. Format per dues molècules: Amilosa Amilopectina La proporció entre aquests dos components varia segons l'organisme en el qual es trobi.
  • 17. Glicògen Reserva energètica animal. Molt semblant a l’amilopectina però amb més ramificacions.
  • 20. Un amiloplast és un tipus de plast (orgànuls cel·lulars eucariotes) que es troba només en les cèl·lules vegetals. No té clorofil·la i es caracteritza pel contingut de grànuls de midó.
  • 22. Cel·lulosa Semblant a l’amilosa però amb unions de milers de β-glucoses (que estan girades 180º unes respecte les altres). Cadenes rectes = Molts ponts d’hidrogen entre cadenes = = Gran consistencia = difícil digestió
  • 23. Cel·lulosa Aquesta consistència la fa ser la base de la paret cel·lular dels vegetals i la fa poc digerible. Alguns bacteris i fongs la poden digerir. És el component bàsic de la “fibra vegetal”.
  • 24. Quitina Formada per N-acetilglucosamines Base de la paret cel·lular dels Fongs i de l’exoesquelet dels Artròpodes
  • 25. Importància energètica (ҳÚٳ) Principal font d’energia per a la major part dels éssers vius Per a alguns són l’única font d’energia, per exemple, els bacteris fermentadors; i per a algunes cèl·lules, com les neurones del cervell. Per extreure energia d’un glúcid, primer cal trencar els enllaços entre monosacàrids; després, passar-los a glucosa (menys la fructosa). No és imprescindible la presència d’oxigen (fermentacions) : LAC Donen menys energia que els lípids (≈la meitat) però en ser la glucosa hidrosoluble, el transport és més ràpid.

Editor's Notes

  1. Formation of methyl glucoside  : Glucose and ethanol combine to form ethyl glucoside and water. The reaction often favors formation of the α glycosidic bond as shown due to the anomeric effect.
  2. Maltose: two units of glucose joined with an α(1→4)  Sucrose: GLU + FRU Celobiose: GLU+GLU con hidrólisis incompleta