More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (6)
Similar to ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS (20)
Recently uploaded (10)
ELS NUTRIENTS I ELS APARELLS IMPLICATS
- 1. Institut Rambla Prim TEMA 3. LOCALITZACI DESTRUCTURES ANATMIQUES BSIQUES 1. NIVELLS DORGANITZACI DE LA MATRIA Els 辿ssers vius , igual que els inerts estan constitu誰ts per mat竪ria. Aquesta mat竪ria esta organitzada en diferents nivells, segons complexitat dorganitzaci坦. La difer竪ncia entre els 辿ssers vius i la mat竪ria inerta no est en la seva composici坦. Els toms del cos hum o dels organismes unicel揃lulars s坦n els mateixos que componen els planetes, les roques i les estrelles. En realitat, la difer竪ncia entre un 辿sser viu i un 辿sser no viu no est en els materials, sin坦 en com sorganitzen aquests materials. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 2. Institut Rambla Prim 2. LA FUNCI DE NUTRICI Cal tenir clara la difer竪ncia entre nutrici坦 i alimentaci坦: Lalimentaci坦 consisteix en proporcionar al cos els aliments (s嘆lids o l鱈quids) que s坦n productes dorigen agr鱈cola, ramader...els consum daquests aliments proporciona al nostre organisme els nutrients necessaris per viure. La nutrici坦 consisteix en obtenir els nutrients que hi ha als aliments a partir dun conjunt de processos qu鱈mics i fer-los arribar a totes les c竪l揃lules perqu竪 aquestes puguin funcionar. Per aconseguir aix嘆 intervenen: Laparell digestiu, circulatori, respiratori i excretor Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 3. Institut Rambla Prim ELS NUTRIENTS Entre els nutrients que proporcionen els aliments destaquen, per la seva importncia, els grups seg端ents: els gl炭cids, els l鱈pids, les prote誰nes, les vitamines i els minerals. L'aigua no 辿s ben b辿 un nutrient per嘆 el cos en necessita; sense aigua no es podria viure m辿s de tres dies. Tampoc 辿s un nutrient la fibra vegetal per嘆 serveix per netejar els intestins i arrossegar els residus Les funcions dels nutrients Per qu竪 mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments? Mengem per tres raons 1) Mengem per tenir energia (FUNCI ENERGTICA) Energia per mourens (caminar, c嘆rrer, mastegar, etc) Energia per les nostres activitats internes (el cervell, els budells, cor, etc.) 2) Mengem per cr辿ixer i renovar-nos (FUNCI ESTRUCTURAL) Cr辿ixer. Quan mengem aportem al nostre cos nutrients necessaris per cr辿ixer. Calci pels ossos, prote誰nes per als m炭sculs. A ladolesc竪ncia es veu clar que creixem dun any per laltre. Per嘆 atenci坦 si mengem massa podem cr辿ixer a lample i engreixar-nos. Renovar-nos. Cada segon 500 milions de c竪l揃lules es moren, per tant, cada segon shan de crear noves c竪l揃lules per substituir-les. Necessitem nutrients per fabricar aquestes noves c竪l揃lules .3) Mengem per tenir salut (FUNCI REGULADORA) Hi ha nutrients important鱈ssims que no ens fan cr辿ixer, ni ens aporten energia. Els ingerim perqu竪 s坦n necessaris per regular reaccions bioqu鱈miques necessries per mantenir una bona salut. Per exemple, La vitamina C de les taronges ens ajuda a mantenir actives les nostres defenses contra refredats i la grip. Tamb辿 ens ajuda a que les ferides cicatritzin b辿. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 4. Institut Rambla Prim El iode que es troba al peix de mar, la sal iodada, els ous i la llet ens protegeix contra la fatiga, la perduda de cabell, la depressi坦 i una inflamaci坦 del coll anomenada goll (bocio en castell) TIPUS DE NUTRIENTS Els gl炭cids o hidrats de carboni (tamb辿 sucres) Els gl炭cids s坦n la font d'energia m辿s important de les nostres c竪l揃lules. De les tres funcions (energ竪tica, estructural i reguladora) els gl炭cids nom辿s tenen funci坦 energ竪tica Els l鱈pids o greixos Els l鱈pids desenvolupen les tres funcions dels nutrients (energ竪tica, estructural i reguladora) . Els l鱈pids m辿s abundants s坦n els greixos, que compleixen una funci坦 energ竪tica i formen dip嘆sits de reserva a les c竪l揃lules del teixit adip坦s (acumulaci坦 de greix sota la pell). Hi ha altres l鱈pids, com els que formen part de les membranes cel揃lulars, la funci坦 dels quals 辿s estructural. Hi ha l鱈pids en algunes algunes vitamines i hormones, que tenen una funci坦 reguladora. Son importants per mantenir una bona salut Les prote誰nes Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 5. Institut Rambla Prim Les prote誰nes tenen una funci坦 estructural perqu竪 s坦n els components principals de lestructura de les c竪l揃lules. La carn est composada per prote誰nes principalment. Tamb辿 desenvolupen funcions reguladores de la salut Tamb辿 ens poden aportar energia. nicament si no es disposa de gl炭cids o de l鱈pids es recorre a les prote誰nes per obtenir energia. L'aigua L'aigua 辿s un nutrient essencial Laigua 辿s el component m辿s abundant de l'organisme. Serveix per: - refrigerar el cos - 辿s el vehicle de despla巽ament de les substncies per lorganisme - ajuda a eliminar els residus - 辿s el mitj on es produeixen les reaccions qu鱈miques de les c竪l揃lules. Els minerals Els minerals desenvolupen una funci坦 estructural, com el calci i el f嘆sfor, que constitueixen lestructura dels ossos. Altres minerals compleixen una funci坦 reguladora, com el ferro, que forma part de lhemoglobina (mol竪cula encarregada del transport d'oxigen a la sang). Per a la realitzaci坦 de moltes reaccions qu鱈miques cel揃lulars cal la pres竪ncia de minerals, com el calci, el ferro, el magnesi, etc. Les vitamines Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 6. Institut Rambla Prim Les vitamines tenen una funci坦 reguladora. Necessitem les vitamines per tenir salut. Actuen en quantitats molt petites. Algunes d'elles lorganisme no les pot fabricar, per aix嘆 s'han de prendre amb els aliments. Les vitamines s'alteren amb la llum i la calor Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 7. Institut Rambla Prim Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, ledat, el pes i, sobretot, de lactivitat que fa. 3. L'APARELL DIGESTIU Funcions L'aparell digestiu t辿 com a funci坦 transformar els aliments en substncies nutritives simples perqu竪 el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformaci坦 s'anomena digesti坦. Parts de l'aparell digestiu L'aparell digestiu est format pel tub digestiu i per les glndules digestives. El tub digestiu 辿s un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts. Les glndules digestives s坦n petits 嘆rgans que segreguen sucs digestius. Aquests sucs ajuden a descompondre els aliments en substncies nutritives simples, per tal que puguin passar a la sang. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 8. Institut Rambla Prim La boca. s l'entrada del tub digestiu. La boca cont辿: les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren. La llengua. s un m炭scul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva La faringe. Comunica la boca amb l'es嘆fag. L'es嘆fag. s un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'est坦mac. L'est坦mac. s un eixamplament del tub digestiu. Hi t辿 lloc la part principal de la digesti坦. L'intest鱈 prim. T辿 vuit metres de llarg. A l'intest鱈 prim les substncies digerides passen a la sang. L'intest鱈 gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus. Les glndules salivals produeixen la saliva. L'est坦mac t辿 glndules gstriques, produeixen els sucs gstrics. El fetge produeix la bilis, un suc digestiu que s'aboca a l'intest鱈 prim. El pncreas produeix el suc pancretic, saboca a l'intest鱈 prim. L'intest鱈 prim t辿 glndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals. La digesti坦 dels aliments Durant la digesti坦 els aliments es transformen en substncies nutritives simples. La transformaci坦 辿s de dos tipus: mecnica, que 辿s la produ誰da pel moviment i trituraci坦 dels aliments, i la qu鱈mica, que 辿s la produ誰da pels sucs digestius. Les fases de la digesti坦 s坦n les seg端ents: Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 9. Institut Rambla Prim A la boca els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva. La saliva. La saliva comen巽a el proc辿s de descomposici坦 dels aliments en substncies nutritives simples. A l'est坦mac, l'aliment es barreja amb els sucs gstrics i es converteix una massa l鱈quida. L'est坦mac remou l'aliment durant prop d'una hora. A l'intest鱈 prim, l'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancretic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substncies nutritives simples, que passen a la sang a trav辿s de les parets de l'intest鱈. Les substncies que no s'assimilen passen a l'intest鱈 gros. A l'intest鱈 gros, els aliments no assimilats s坦n condu誰ts cap a l'anus s'expulsen a l'exterior. A l'intest鱈 gros s'absorbeix l'aigua dels aliments. L'aparell digestiu transforma els aliments en substncies nutritives simples, que passen a la sang per ser transportades per tot el cos. 4. APARELL RESPIRATORI Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 10. Institut Rambla Prim L'aparell respiratori hum. s l'aparell encarregat de captar l'oxigen (O2) de l'aire i de desprendre el di嘆xid de carboni (CO2) que es produeix durant la respiraci坦 mitocondrial. Anatomia de l'aparell respiratori hum. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 11. Institut Rambla Prim 1. Orificis nasals. S坦n dos orificis que comuniquen l'exterior amb les finestres nasals, a l'interior de les quals hi ha uns p竪ls que filtren l'aire i unes glndules secretores de moc que retenen la pols i humitegen l'aire. 2. Fosses nasals. S坦n dos mplies cavitats situades sobre la cavitat bucal. En el seu interior presenten uns replecs anomenats cornets, que frenen el pas de l'aire, afavorint aix鱈 la seva humidificaci坦 i escalfament. 3. Faringe. Conducte d'uns 14cm que permet la comunicaci坦 entre les fosses nasals, la cavitat bucal, l'o誰da mitj (a trav辿s de les trompes d'Eustaqui), la laringe i l'es嘆fag. 4. Boca. Permet l'entrada d'aire per嘆 sense el filtrat de pols i l'humidificaci坦 que proporcionen les fosses nasals. 5. Llengua. Aquest 嘆rgan estreny l'aliment contra el paladar per introduir els aliments. 6. Epiglotis. s una lleng端eta que quan 辿s empesa per un bol alimentici s'abat sobre la glotis tancant-la i impedint aix鱈 que l'aliment s'introdueixi dintre de la trquea. 7. Laringe. s un curt conducte d'uns 4cm de longitud que cont辿 les cordes vocals. 8. Cordes vocals. S坦n dos replecs musculars i fibrosos que hi ha a l'interior de la laringe. L'espai que hi ha entre elles es denomina glotis i d坦na pas a la trquea. Constitueixen l'嘆rgan fonador dels humans. 9. Cart鱈lag tiroide. s el primer cart鱈lag de la trquea. Est m辿s desenvolupat en els homes. En aquests provoca una promin竪ncia en el coll denominada la nou del coll i una veu m辿s greu. 10. Es嘆fag. s un conducte de l'aparell digestiu que es troba darrere de la trquea. 11. Trquea. Conducte d'uns 12cm de longitud i 2cm de dimetre, constitu誰t per una s竪rie de cart鱈lags anulars tancats per darrere per fibres musculars, per a evitar aix鱈 frecs amb l'es嘆fag quan per aquest passen aliments. 12. Pulmons. El dret t辿 tres l嘆buls i l'esquerre nom辿s dos. 13. Art竪ria pulmonar. Cont辿 sang pobra en oxigen i rica en di嘆xid de carboni que es mou des del cor cap als pulmons. 14. Vena pulmonar. Cont辿 sang rica en oxigen i pobra en di嘆xid de carboni que es mou des dels pulmons cap al cor. 15. M炭sculs intercostals externs. S坦n els que aixequen les costelles per augmentar el volum de la cavitat torcica i aix鱈 produir l'inspiraci坦. 16. Costelles 17. Pleures. S坦n dues membranes que envolten els pulmons. L'espai que hi ha entre elles est ple de l'anomenat l鱈quid pleural. La seva finalitat 辿s evitar el frec entre els pulmons i les costelles. 18. Cavitat torcica. s la cavitat formada per les costelles i l'est竪rnum on s'allotgen els pulmons. 19. Bronquis. S坦n els dos conductes en els que es bifurca la trquea 20. Bronqu鱈ols. S坦n les ramificacions dels bronquis. Les 炭ltimes ramificacions originen els anomenats capil揃lars bronquials que finalitzen en els sculs pulmonars, que s坦n cavitats amb nombroses expansions globoses denominades alv竪ols pulmonars. Considerant els dos pulmons hi ha uns 500 milions d'alv竪ols. 21. Cavitat card鱈aca. s on s'allotja el cor. 22. Diafragma. s tracta d'una membrana musculosa que durant la inspiraci坦 descendeix permetent la dilataci坦 pulmonar i durant l'espiraci坦 ascendeix afavorint el buidatge dels pulmons. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 12. Institut Rambla Prim La respiraci坦 externa en els humans. La respiraci坦 externa o ventilaci坦 compr竪n les tres seg端ents etapes: 1. Inspiraci坦. En ella els m炭sculs intercostals externs es contrauen i pugen les costelles i l'est竪rnum, i el diafragma descendeix. Tot aix嘆 augmenta la capacitat de la caixa torcica, provocant que els pulmons es dilatin i entri aire ric en O2. 2. Intercanvi de gasos. En ella l'aire ric en O2 arriba fins els alv竪ols pulmonar, les parets dels quals s坦n tan fines que permeten l'intercanvi gas坦s. Com estan recoberts de fins capil揃lars sanguinis que contenen sang carregada de CO2 i pobre en O2, el CO2 passa a l'interior dels alv竪ols i l'O2 passa a la sang que hi ha en els capil揃lars sanguinis. 3. Expiraci坦. En ella els m炭sculs intercostals externs es relaxen i les costelles i l'est竪rnum baixen, i el diafragma ascendeix. Tot aix嘆 disminueix la capacitat de la caixa torcica, provocant que els pulmons es contreguin i, per tant, que surti aire ric en CO2. Les malalties de l'aparell respiratori. Les principals s坦n: Insufici竪ncia respirat嘆ria. Disminuci坦 de la capacitat pulmonar per a intercanviar gasos. Pot ser causada pels dip嘆sits de quitr del tabac sobre la superf鱈cie respirat嘆ria, per asma, per infeccions, etc. Asma bronquial. Contracci坦 sobtada dels m炭sculs bronquials generalment deguda a una reacci坦 al揃l竪rgica. Provoca una sensaci坦 d'ofec molt desagradable. Edema pulmonar. Infiltraci坦 d'un l鱈quid ser坦s que envaeix l'interior dels pulmons provocant insufici竪ncia respirat嘆ria. Infart de pulm坦. Dolor molt fort al pit provocat per emb嘆lia pulmonar, 辿s a dir per un cogul que obstrueix un vas que aporta sang als teixits pulmonars. Malalties infeccioses. V鱈riques. Les principals s坦n refredat i grip. Bacterianes. Segons el tram afectat es diferencien les seg端ents malalties: sinusitis, amigdalitis, faringitis, laringitis, Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 13. Institut Rambla Prim bronquitis, pleuritis (pleures), pulmonia o pneum嘆nia. A m辿s cal citar la tuberculosi (infecci坦 produ誰da pel bacil de Koch que d坦na lloc a la formaci坦 de cavernes en els pulmons) i la tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits). 5. APARELL CIRCULATORI Funcions L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Est format pel cor i els vasos sanguinis. La funci坦 del cor 辿s impulsar la sang pels vasos sanguinis. La sang La sang 辿s un l鱈quid vermell坦s que circula per l'interior dels vasos sanguinis que recorren tot el nostre organisme. En el nostre cos tenim cinc litres de sang. Algunes de les seves funcions s坦n transportar substncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties. Composici坦 de la sang Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 14. Institut Rambla Prim La sang est formada per un l鱈quid anomenat plasma i per c竪l揃lules sangu鱈nies que suren en el plasma. El plasma 辿s un l鱈quid groguenc constitu誰t bsicament per aigua. Transporta substncies nutritives i substncies residuals. Les c竪l揃lules sangu鱈nies s坦n: 揃 Els gl嘆buls vermells. Tenen forma de disc i s坦n vermellosos. Transporten l'oxigen i el di嘆xid de carboni. 揃 Els gl嘆buls blancs. Tenen forma irregular i s坦n gaireb辿 transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip. 揃 Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. S坦n les responsables de la coagulaci坦 de la sang quan es produeix un tall a la pell. La sang 辿s un l鱈quid vermell坦s que circula pel nostre organisme. Est format pel plasma i les c竪l揃lules sangu鱈nies. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 15. Institut Rambla Prim Els vasos sanguinis Els vasos sanguinis s坦n conductes de parets elstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: art竪ries, venes i capil揃lars. Les art竪ries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes. Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes. Els capil揃lars s坦n vasos molt fins que comuniquen les art竪ries amb les venes. En els capil揃lars es produeix l'intercanvi de substncies entre la sang i les c竪l揃lules. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 16. Institut Rambla Prim El cor i la circulaci坦 de la sang El cor 辿s un m炭scul de la mida del puny situat entre els pulmons. Grcies al seu moviment de contracci坦 i dilataci坦, fa circular la sang pels vasos sanguinis. El cor t辿 quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aur鱈cules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aur鱈cules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb for巽a cap a l'exterior. En el cos hi ha dos circuits sanguinis diferents, el pulmonar i el general. En el circuit pulmonar, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor. Als pulmons, la sang expulsa el di嘆xid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire. En el circuit general, la sang va del cor cap a les diferents parts del cor (cap, extremitats, intestins, ronyons, etc.) i torna de nou al cor. En el circuit general, la sang proporciona substncies nutritives i oxigen a les c竪l揃lules. Les c竪l揃lules transformen aquestes substncies en energia, i generen substncies residuals i di嘆xid de carboni que aboquen a la sang, la qual s'encarregar d'expulsar-les del cor. El funcionament del cor Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 17. Institut Rambla Prim El cor bomba la sang interrompudament i a gran velocitat. Per bombar la sang, el cor es contreu i es dilata r鱈tmicament. La successi坦 d'una contracci坦 i una dilataci坦 constitueix un batec. En un minut, el cor batega unes 70 vegades, tal com pots observar si et poses la m sobre el pit. Observa la continuaci坦 com funciona el cor: El cor est relaxat i but de sang. Entra sang a les aur鱈cules. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 18. Institut Rambla Prim Les aur鱈cules es contreuen i impulsen la sang als ventricles. Els ventricles es contreuen i expulsen la sang del cor. L'aparell circulatori est format `pel cor i els vasos sangui-nis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. 6.L'APARELL EXCRETOR Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I Funcions L'aparell excretor, tamb辿 anomenat aparell urinari, s'encarrega de filtrar la sang: recull les substncies residuals que transporta la sang juntament amb una mica d'aigua, i expulsa aquestes substncies del cos en forma d'orina. Est format pels ronyons i les vies urinries.
- 19. Institut Rambla Prim Els ronyons Els ronyons s坦n dos 嘆rgans en forma de mongeta situats a la part posterior de l'abdomen. La seva funci坦 辿s filtrar la sang i formar l'orina. La sang entra en els ronyons per una art竪ria, que es ramifica en m炭ltiples capil揃lars, els quals es reuneixen de nou en una vena, que surt dels ronyons. En els capil揃lars dels ronyons, la sang expulsa les substncies residuals i una moca d'aigua, les quals formen l'orina. Perqu竪 els ronyons funcionen correctament, conv辿 beure molta aigua. A m辿s, 辿s poc saludable retenir molta estona l'orina a la bufeta. Les vies urinries Les vies urinries s'encarreguen d'expulsar del cos l'orina que es formen als ronyons. S坦n les seg端ents: Els ur竪ters, que s坦n dos tubs que uneixen els ronyons amb la bufeta de l'orina. La bufeta de l'orina, que 辿s una cavitat on s'acumula l'orina. Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I
- 20. Institut Rambla Prim La uretra, que 辿s el conducte que comunica la bufeta amb l'exterior. L'extrem de la uretra est envoltat per un m炭scul circular, anomenat esf鱈nter, que est contret per impedir que l'orina surti. Quan es relaxa, es produeix l'expulsi坦 de l'orina. L'excreci坦 Abril 2016 Ci竪ncies aplicades I A m辿s de l'orina, el cos elimina altres substncies: Quan respirem, eliminem un tipus de substncies residuals, el di嘆xid de carboni. Per la pell eliminem tamb辿 substncies residuals en forma de suor. Per l'anus eliminem aquelles substncies dels aliments que no hem digerit.