ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Dibuixa l'esquema d'una pila basada en la reacció:
Cu(s) + 2 Ag+
(aq)  Cu2+
(aq) + 2 Ag(s)
Calcula la fem de la pila
Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34V, Eo
(Ag+
/Ag)= +0'80V
Oxidació (ànode) pol (-) :
Cu(s)  Cu2+
(aq) + 2 e-
Reducció (càtode) pol (+) :
2 Ag+
(aq) + 2 e-
 Ag(s)
Eo
pila
= Eo
càtode
– Eo
ànode
Eo
pila
= 0'8 – 0'34 = 0'46 V
Representació de la pila:
Cu(s) | Cu2+
(aq) || Ag+
(aq)| Ag(s)
A partir de la representació de la pila
Pt| Fe2+
(aq), Fe3+
(aq) || Cl2
(g)| Cl-
(aq)|Pt
Eo
(Fe3+
/Fe2+
)= +0'77V, Eo
(Cl2
/Cl-
)= +1'36V
Oxidació (ànode) pol (-) :
Fe2+
(aq)  Fe3+
(aq) + e-
Reducció (càtode) pol (+) :
Cl2
(g) + 2 e-
 2 Cl-
(aq)
Eo
pila
= Eo
càtode
– Eo
ànode
Eo
pila
= 1'36 – 0'77 = 0'59 V
Reacció global:
2 Fe2+
(aq) + Cl2
(g)  2 Cl-
(aq) + 2 Fe3+
(aq)
Esquema, representació, semireaccions, càtode i ànode, fem,
moviment dels ions en el pont salí, polaritat del electrodes
d'una pila que funcione amb Pb
2+
/Pb i amb Zn
2+
/Zn
Eo
(Pb2+
/Pb)= - 0'13V, Eo
(Zn2+
/Zn)= - 0'76V.
El parell redox de major potencial
de reducció serà el càtode, conté
l'oxidant més fort, que es reduirà.
Serà el Pb2+
Redució (càtode) pol (+) :
Pb2+
(aq) + 2 e-
 Pb(s)
Oxidació (ànode) pol (-) :
Zn(s)  Zn2+
(aq) + 2 e-
Eo
pila
= Eo
càtode
– Eo
ànode
= -0'13 - (-0'76) = 0'63 V
Representació de la pila: Zn(s) | Zn2+
(aq) || Pb2+
(aq)| Pb(s)
Reacció global: Pb2+
(aq) + Zn(s)  Zn2+
(aq) + Pb(s)
Indica els agents oxidant i reductor més forts: Fe3+
, NO3
-
,
H2
O2
, Ag, Cl-
,
Eo
(Cl2
/Cl-
)= +1'36 V, Eo
(O2
/H2
O2
)= +0'68 V, Eo
(Ag+
/Ag)= +0'80 V,
Eo
(Fe3+
/Fe2+
)= +0'77 V, Eo
(H2
O2
/H2
O)= +1'77 V, Eo
(NO3
-
/NO)= +0'96 V,
Primerament identificarem les espècies que poden actuar com a
oxidants (poden disminuir el seu Nox) i les espècies que poden actuar
com a reductors (poden augmentar el seu Nox).
Oxidants: Fe3+
, NO3
-
, H2
O2
Reductors: H2
O2
, Ag, Cl-
S'observa que el H2
O2
pot actuar de les dues formes.
L'oxidant més fort serà el de major potencial de reducció ( NO3
-
>
H2
O2
> Fe3+
). El reductor més fort serà el de menor potencial de
reducció:(H2
O2
> Ag > Cl-
)
Nota: Hem considerat que el NO3
-
i el H2
O2
es troben en medi àcid, ja
que el seu potencial depèn de [H+
]
Prediu si les següents reaccions són espontànias en el sentit en
el que estan escrites les equacions:
a) Cl2
(g) + 2 Br-
(aq)  2Cl-
(aq) + Br2
(g)
b) Zn2+
(aq) + Sn(s)  Zn(s) Sn2+
(aq)
c) 2 H+
(aq) + 2 I-
(aq)  H2
(g) + I2
(aq)
L'espontaneïtat està determinada per
Oxidant més fort + Reductor més fort  Oxidant més dèbil + Reductor més dèbil
Sent l'oxidant més fort l'espècie amb més tendència a reduir-
se o siga la d'un potencial de reducció més alt
I el reductor més fort l'espècia amb més tendència a oxidar-
se o siga la d'un potencial de reducció més baix.
També poden determinar l'espontaneïtat calculant la fem de la
possible pila que es formaria. Si Epila
> 0 serà espontània.
a) Eo
(Cl2
/Cl-
)= +1'36V, Eo
(Br2
/Br-
)= +1'07V
El Cl2
és l'oxidant més fort i el Br-
el reductor més fort
Cl2
(g) + 2 Br-
(aq)  2Cl-
(aq) + Br2
(g) espontània
A més Cl2
Cl-
(càtode) i Br-
Br2
(ànode) Epila
= 1'36-1'07= 0'29V
b) Eo
(Zn2+
/Zn)= -0'76V, Eo
(Sn2+
/Sn)= - 0'14V
El Sn2+
és l'oxidant més fort i el Zn el reductor més fort.
Zn2+
(aq) + Sn(s)  Zn(s) + Sn2+
(aq) no espontània
A més Zn2+
Zn (càtode) i SnSn2+
(ànode) Epila
= -0'76-(-0'14)= -0'62V
c) Eo
(I2
/I-
)= +0'54V, Eo
(H+
/H2
)= 0V
El I2
és l'oxidant més fort i el H2
el reductor més fort
2 H+
(aq) + 2 I-
(aq)  H2
(g) + I2
(aq) no espontània
A més H+
H2
(càtode) i I-
I2
(ànode) Epila
= 0-0'54= -0'54V
Indica quina/es de les següents espècies (F-
, Cl2
, H+
, Cu2+
, Fe2+
i
Zn2+
) pot oxidar als ions I-
a I2
.
Eo
(Cl2
/Cl-
)= +1'36 V, Eo
(F2
/F-
)= +2'87 V, Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34 V, Eo
(Fe3+
/Fe2+
)=
+0'77 V, Eo
(Zn2+
/Zn)= -0'76 V, Eo
(Fe2+
/Fe)= -0'44 V, Eo
(I2
/I-
)= +0'54 V
Per a oxidar als ions I- necessiten un oxidant, primerament e
independent del seu potencial hem d'eliminar les espècies que
siguen reductores. El F-
és un reductor. El Fe2+
pot actuar com a
reductor i oxidar-se a Fe3+
, però tambè pot actuar com a
oxidant i reduir-se a Fe.
Poden oxidar als ions I-
els oxidants que tinguen un potencial de
reducció major que el de par Eo
(I2
/I-
)= +0'54 V.
Observant els valors deduim que només el Cl2
podria oxidar als
ions I-
.
Nota: El Fe2+
no pot oxidar al I-
,però el Fe3+
si que podria.
Raona què passarà si:
a)Agitem una dissolució de Fe3+ amb una cullera de plata
b) Mesclem una dissolució de Ag
+
amb una dissolució de Zn
2+
c) Agitem una dissolució de HCl amb una cullera de coure.
d) Removem una dissolució de HNO
3
amb una vareta de coure.
Eo
(Cl2
/Cl-
)= +1'36 V, Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34 V, Eo
(Ag+
/Ag)= +0'80 V,
Eo
(Fe3+
/Fe2+
)= +0'77 V, Eo
(Zn2+
/Zn)= -0'76 V, Eo
(NO3
-
/NO)= +0'96 V,
En tots els casos per a que passe alguna cosa (hi haja reacció)
caldrà que reaccionen un oxidant amb un reductor i que el
potencial de reducció de l'oxidant (càtode) siga major que el
potencial de reducció del reductor (ànode)
a) El Fe
3+
és un oxidant i la Ag un reductor però com
Eo
(Fe3+
/Fe2+
)= +0'77 V < Eo
(Ag+
/Ag)= +0'80 V, no hi ha reacció
b) Tant el Ag
+
com el Zn
2+
són només oxidants. No hi ha
reacció.
c) La dissolució de HCl conté un oxidant el H+
i un reductor el
Cl-
. El Cu és un reductor i només podria reaccionar amb el H+
però com Eo
(H+
/H2
)= 0'0 V < Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34 V. No hi ha reacció
d) La dissolució de HNO3
conté dos oxidants el H+
i el NO3
-
,
qualsevol dels dos podria oxidar al Cu. Ja hem vist en c) que el
H+
no podia, però com Eo
(NO3
-
/NO)= +0'96 V > Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34 V
Si que hi ha reacció.
Nota: El potencial del NO3
-
depén del pH, i el valor de 0'96 V és
en medi àcid. Una sal de NaNO3
, amb un pH=7 no donaria un
potencial per al nitrat tant elevat i possiblement no
reaccionaria amb el Cu.
Indica què es forma al càtode i a l'ànode durant l'electròlisi de:
a) Sal fosa de NaCl
b) Dissolució aquosa de NaNO3
c) Dissolució aquosa de AgI
d) Dissolució aquosa de CuF2
e) Dissolució aquosa de MgSO4
utilitzant electrodes de Cu.
Durant l'electrolis es descarrega al càtode (pol -) el catió més
oxidant (del de major potencial)
I a l'ànode (pol +) l'anió més reductor (el de menor potencial).
En aquest procès entran en competència tant els ions de la sal
com els del dissolvent e inclòs l'electrode metàl·lic utilitzat com
ànode pot oxidar-se.
a) NaCl  Na+
+ Cl-
Càtode (-): Na+
+ 1 e-  Na
Ànode (+): 2 Cl-
 Cl + 2e-
b) NaNO3
 Na+
+ NO3
-
A més l'aigua proporciona H2
O  H+
+ OH-
Càtode es descarrega l'ió positiu (Na+
o H+
) més oxidant. Com
Eo
(H+
/H2
)=-0'42V > Eo
(Na+
/Na)=-2'71V, es descarregarà H+
2H+
+ 2e-  H2
Ànode es descarrega l'ió negatiu (NO3
-
o OH-
), però l'ió nitrat
NO3
-
no pot oxidar-se més, per tant es descarregarà OH-.
4OH-
 O2
+ H2
O + 4e-
c) AgI Ag+ + I-
A més l'aigua proporciona H2
O  H+
+ OH-
Càtode es descarrega l'ió positiu (Ag+
o H+
) més oxidant. Com
Eo
(Ag+
/Ag)=+0'80V > Eo
(H+
/H2
)=-0'42V, es descarregarà Ag+
Ag+
+ e-  Ag
Ànode es descarrega l'ió negatiu (I-
o OH-
) més reductor. Com
Eo
(I2
/I-
)= +0'54V < Eo
(O2
/OH-
)=+0'81V, es descarregarà I-
2I-
 I2
+ 2e-
d) CuF2
 Cu2+
+ 2F-
A més l'aigua proporciona H2
O  H+
+ OH-
Càtode es descarrega l'ió positiu (Cu2+
o H+
) més oxidant. Com
Eo
(Cu2+
/Cu)=0'34V > Eo
(H+
/H2
)=-0'42V, es descarregarà Cu2+
Cu2+
+ 2e-  Cu
Ànode es descarrega l'ió negatiu (F-
o OH-
), més reductor. Com
Eo
(O2
/OH-
)=+0'81V < Eo
(F2
/F-
)= +2'87V , es descarregarà OH-
4OH-
 O2
+ H2
O + 4e-
e) MgSO4
 Mg2+
+ SO4
2-
A més l'aigua proporciona H2
O  H+
+ OH-
Càtode es descarrega l'ió positiu (Mg2+
o H+
) més oxidant. Com
Eo
(H+
/H2
)=-0'42V > Eo
(Mg2+
/Mg)=-2'37V, es descarregarà H+
2H+
+ 2e-  H2
Ànode es descarrega l'ió negatiu (SO4
2-
o OH-
) més reductor u
oxidar-se l'electrode de Cu. El SO4
2-
no pot descarregar-se ja
que no pot oxidar-se més. Com
Eo
(Cu2+
/Cu)= +0'34V < Eo
(O /OH-
)=+0'81V, s'oxida el Cu
Per dos cisternes electrolítiques conectades en sèrie circula la
mateixa càrrega.Si en la 1ª es descarreguen 0'4 mol de Zn2+
¿quants mols d'Al3+
es descarreguen en la 2ª?
Les semireaccions de descàrrega del Zn2+
i de l'Al3+
són:
Zn2+
+ 2e- → Zn Al3+
+ 3e- → Al
I seguint l'estequiometria
Com circula la mateixa càrrega Q, si dividim les dos
expressions:
Q
n
F
Almol
Q
n
F
Znmol AlZn ++
=⇔=
++
32
3
1
2
1 32
+
==⇒= +
+
+ 3
27'0
3
4'0·2
3
2
3
2
3
Almoln
n
n
Al
Zn
Al
Per una cisterna que conté CaCl2
fos, passa un corrent de 0’452
A durant 1’5 hores. Descriu els processos que tenen lloc al
càtode i a l'ànode i calcula la massa de Ca que es dipositarà i el
volum de Cl2
en C.N. Que s'alliberarà.
Al càtode es produirà la reducció del Ca2+
Ca2+
+ 2e- → Ca
La càrrega Q que circula és
Q= I·t = 0’452 · 1’5 · 3600 = 2440’8 C
Seguint l'estequiometria es compleix
CadegMnm
Cademoln
n
Q
n
F
Camol
r 505'01'40·0126'0·
0126'0
8'244096500·2
1
2
1
===
=⇒=⇒=
A l'ànode es produirà l'oxidació del Cl-
:
2 Cl-
+ 2e- → Cl2
Seguint l'estequiometria es compleix
2
2
2
28'04'22·0126'0/4'22·
0126'0
8'244096500·2
1
2
1
CldeLmolLnV
Cldemoln
n
Q
n
F
Clmol
===
=⇒=⇒=
En l'electròlisi d'una dissolució aquosa de CuSO4
. Calcula:
a) El temps que ha de circular un corrent de 2 A per a que es
dipositen 25 g de Cu.
b) Volum d'oxigen que s'allibera a 25ºC i 1 atm
Al càtode es descarrega el Cu2+
Cu2+
+ 2e- → Cu
Segons l'estequiometria es compleix:
s
I
Q
ttIQ
CQ
Q
mol
F
Cumol
Cumol
mol
g
g
M
m
n
Q
n
F
Cumol
Cu
Cu
Cu
37635
2
75270
;·
7527039'0·96500·2;
39'0
2
1
39'0
5'63
25
;
2
1
====
===
====
A l'ànode es descarrega el OH-
4OH-
 O2
+ H2
O + 4e-
Seguint l'estequiometria es compleix
2
2
2
8'4
1
298·082'0·195'0··
195'0
7527096500·4
1
4
1
2
2
2
22
OL
P
TRn
V
Odemoln
n
Q
n
F
Omol
O
O
O
OO
===
=⇒=⇒=

More Related Content

What's hot (19)

PPT
Les reaccions químiques
beamoralperez05
PPT
Reaccions de Precipitació
angelscarrera
PPT
Precipitacio
Escola Arrels
ODP
Àcids i Bases
avillalbs
PDF
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
PDF
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
PDF
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
PPT
La Reacció QuíMica
guest474000
ODP
10. El llenguatge de la química
Amador Calafat
PPT
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
mmarti61
ODT
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
Jose Maria Bleda Guerrero
PPT
Taula periòdica dels elements
Jose Maria Bleda Guerrero
PPT
Mètode de l'ió-electró
Fernando Recreo
PPT
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsic
David Mur
PPT
Ajustament de reaccions REDOX en medi àcid
David Mur
PDF
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
marc_crack
PPT
La Reacció QuíMica
tic.formacio
PPT
Formulació inorgànica 4t
joandomenge
Les reaccions químiques
beamoralperez05
Reaccions de Precipitació
angelscarrera
Precipitacio
Escola Arrels
Àcids i Bases
avillalbs
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
La Reacció QuíMica
guest474000
10. El llenguatge de la química
Amador Calafat
T Ema 6 Equilibris Precipitacio2batx
mmarti61
ACTIVITATS TEMA ESTRUCTURA ATÒMICA I TAULA PERIÒDICA
Jose Maria Bleda Guerrero
Taula periòdica dels elements
Jose Maria Bleda Guerrero
Mètode de l'ió-electró
Fernando Recreo
Ajustament de reaccions REDOX en medi bàsic
David Mur
Ajustament de reaccions REDOX en medi àcid
David Mur
Microsoft word -_2a_prova_final_2010
marc_crack
La Reacció QuíMica
tic.formacio
Formulació inorgànica 4t
joandomenge

Viewers also liked (20)

ODT
Pauacidobasesolubilitat
Jose Maria Bleda Guerrero
ODT
Exercicis de formulació orgànica amb solució
Jose Maria Bleda Guerrero
PPT
EQUILIBRI QUÍMIC
Jose Maria Bleda Guerrero
ODT
Paucinetica2016
Jose Maria Bleda Guerrero
DOC
𳦳پٲٱԱç
Jose Maria Bleda Guerrero
DOC
Selectivitattermoquimica
Jose Maria Bleda Guerrero
DOC
Equilibripau2016
Jose Maria Bleda Guerrero
PPT
Qui 1 bat_u6_presentacions
mosansar
PPT
Formulacio inorgànica
Rafael Navarro Márquez
DOC
Provespauestructuraatomica
Jose Maria Bleda Guerrero
PDF
Ca manzano eje_central
Alfonso Cañedo
PDF
El vivero de árboles frutales y sus secretos por JM Rovira
Carles Folch Castell
DOCX
Valencia y número de oxidación ariel
cristianariel13
PDF
SEMBRANDO UN ÁRBOL PERENNE FRUTAL AYUDAMOS A DISMINUIR LA CONTAMINACIÓN AMBIE...
Segundo Moncada Ortega
PPT
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
mmarti61
PPSX
Compuestos de coordinacion
Miller Ruidiaz
PPT
Espectrometría de Masa
Ivonne Lopez
ODP
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Pauacidobasesolubilitat
Jose Maria Bleda Guerrero
Exercicis de formulació orgànica amb solució
Jose Maria Bleda Guerrero
EQUILIBRI QUÍMIC
Jose Maria Bleda Guerrero
Selectivitattermoquimica
Jose Maria Bleda Guerrero
Qui 1 bat_u6_presentacions
mosansar
Formulacio inorgànica
Rafael Navarro Márquez
Provespauestructuraatomica
Jose Maria Bleda Guerrero
Ca manzano eje_central
Alfonso Cañedo
El vivero de árboles frutales y sus secretos por JM Rovira
Carles Folch Castell
Valencia y número de oxidación ariel
cristianariel13
SEMBRANDO UN ÁRBOL PERENNE FRUTAL AYUDAMOS A DISMINUIR LA CONTAMINACIÓN AMBIE...
Segundo Moncada Ortega
Tema 4 Equilibri Quimic 2 BATX
mmarti61
Compuestos de coordinacion
Miller Ruidiaz
Espectrometría de Masa
Ivonne Lopez
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
Ad

Similar to Problemas Redox (20)

PPT
aplicacions REDOX.ppt
MontseMajolero
PPT
Q2 u5electrolisi
Josep Broch
DOCX
Reaccions de transferència d'electrons
Luis_Coronel
PDF
presentacíon power poing Equilibri redox.pptx.pdf
immaguell
PPSX
Piles
Emma Fuentes
PPS
Física i Química a l'abast de tothom. curs estiu, juny 2012
ʱϳí
PDF
ilpac Equilibri III Reaccions redox.Activitatspdf
jolopezpla
PPT
Reaccions
Lurdes Morral
PPT
Formulacio InorgàNica V2003
guest0ff04d
PPT
La Reacció QuíMica
tic.formacio
PPT
Piles
Josep Broch
PPTX
El coure en les monedes
CRP del Tarragonès
PDF
Formulacio
Pilar Gonzalez
PPT
Piles i bateries2
IES Vilamarxant
PPT
Formulacio1 Hidroxids
Ignasi PedemonteAuquer
PDF
Recomanacions quimica i
VicentPA
PPT
Formulacio1 Oxids 1
Ignasi PedemonteAuquer
PPT
Algunes Reaccions Quimiques
Jordi Gallardo
PDF
Quim11sl
crubio500
PDF
Reaccions químiques 2
jvsirerol
aplicacions REDOX.ppt
MontseMajolero
Q2 u5electrolisi
Josep Broch
Reaccions de transferència d'electrons
Luis_Coronel
presentacíon power poing Equilibri redox.pptx.pdf
immaguell
Física i Química a l'abast de tothom. curs estiu, juny 2012
ʱϳí
ilpac Equilibri III Reaccions redox.Activitatspdf
jolopezpla
Reaccions
Lurdes Morral
Formulacio InorgàNica V2003
guest0ff04d
La Reacció QuíMica
tic.formacio
El coure en les monedes
CRP del Tarragonès
Formulacio
Pilar Gonzalez
Piles i bateries2
IES Vilamarxant
Formulacio1 Hidroxids
Ignasi PedemonteAuquer
Recomanacions quimica i
VicentPA
Formulacio1 Oxids 1
Ignasi PedemonteAuquer
Algunes Reaccions Quimiques
Jordi Gallardo
Quim11sl
crubio500
Reaccions químiques 2
jvsirerol
Ad

More from Jose Maria Bleda Guerrero (16)

PDF
Dinamica1batxiller
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Energia, calor i temperatura
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Tema7laterraalunivers2part
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Tema7 laterraalunivers
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
FORCES I PRESSIÓ
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Taller pressió
Jose Maria Bleda Guerrero
ODT
Comoidentifcartipodecompuesto
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Formulació d'àcids i sals
Jose Maria Bleda Guerrero
DOC
Reproducció asexual en les plantes
Jose Maria Bleda Guerrero
RTF
Esquema enllaç químic 4 eso
Jose Maria Bleda Guerrero
ODT
Propietat i enllaç químic
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
Problemesdinamica
Jose Maria Bleda Guerrero
ODP
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
Jose Maria Bleda Guerrero
Dinamica1batxiller
Jose Maria Bleda Guerrero
Energia, calor i temperatura
Jose Maria Bleda Guerrero
Tema7laterraalunivers2part
Jose Maria Bleda Guerrero
Tema7 laterraalunivers
Jose Maria Bleda Guerrero
FORCES I PRESSIÓ
Jose Maria Bleda Guerrero
Comoidentifcartipodecompuesto
Jose Maria Bleda Guerrero
Formulació d'àcids i sals
Jose Maria Bleda Guerrero
Reproducció asexual en les plantes
Jose Maria Bleda Guerrero
Esquema enllaç químic 4 eso
Jose Maria Bleda Guerrero
Propietat i enllaç químic
Jose Maria Bleda Guerrero
Problemesdinamica
Jose Maria Bleda Guerrero
PROBLEMAS DE CINEMÁTICA
Jose Maria Bleda Guerrero

Problemas Redox

  • 1. Dibuixa l'esquema d'una pila basada en la reacció: Cu(s) + 2 Ag+ (aq)  Cu2+ (aq) + 2 Ag(s) Calcula la fem de la pila Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34V, Eo (Ag+ /Ag)= +0'80V Oxidació (ànode) pol (-) : Cu(s)  Cu2+ (aq) + 2 e- Reducció (càtode) pol (+) : 2 Ag+ (aq) + 2 e-  Ag(s) Eo pila = Eo càtode – Eo ànode Eo pila = 0'8 – 0'34 = 0'46 V Representació de la pila: Cu(s) | Cu2+ (aq) || Ag+ (aq)| Ag(s)
  • 2. A partir de la representació de la pila Pt| Fe2+ (aq), Fe3+ (aq) || Cl2 (g)| Cl- (aq)|Pt Eo (Fe3+ /Fe2+ )= +0'77V, Eo (Cl2 /Cl- )= +1'36V Oxidació (ànode) pol (-) : Fe2+ (aq)  Fe3+ (aq) + e- Reducció (càtode) pol (+) : Cl2 (g) + 2 e-  2 Cl- (aq) Eo pila = Eo càtode – Eo ànode Eo pila = 1'36 – 0'77 = 0'59 V Reacció global: 2 Fe2+ (aq) + Cl2 (g)  2 Cl- (aq) + 2 Fe3+ (aq)
  • 3. Esquema, representació, semireaccions, càtode i ànode, fem, moviment dels ions en el pont salí, polaritat del electrodes d'una pila que funcione amb Pb 2+ /Pb i amb Zn 2+ /Zn Eo (Pb2+ /Pb)= - 0'13V, Eo (Zn2+ /Zn)= - 0'76V. El parell redox de major potencial de reducció serà el càtode, conté l'oxidant més fort, que es reduirà. Serà el Pb2+ Redució (càtode) pol (+) : Pb2+ (aq) + 2 e-  Pb(s) Oxidació (ànode) pol (-) : Zn(s)  Zn2+ (aq) + 2 e- Eo pila = Eo càtode – Eo ànode = -0'13 - (-0'76) = 0'63 V Representació de la pila: Zn(s) | Zn2+ (aq) || Pb2+ (aq)| Pb(s) Reacció global: Pb2+ (aq) + Zn(s)  Zn2+ (aq) + Pb(s)
  • 4. Indica els agents oxidant i reductor més forts: Fe3+ , NO3 - , H2 O2 , Ag, Cl- , Eo (Cl2 /Cl- )= +1'36 V, Eo (O2 /H2 O2 )= +0'68 V, Eo (Ag+ /Ag)= +0'80 V, Eo (Fe3+ /Fe2+ )= +0'77 V, Eo (H2 O2 /H2 O)= +1'77 V, Eo (NO3 - /NO)= +0'96 V, Primerament identificarem les espècies que poden actuar com a oxidants (poden disminuir el seu Nox) i les espècies que poden actuar com a reductors (poden augmentar el seu Nox). Oxidants: Fe3+ , NO3 - , H2 O2 Reductors: H2 O2 , Ag, Cl- S'observa que el H2 O2 pot actuar de les dues formes. L'oxidant més fort serà el de major potencial de reducció ( NO3 - > H2 O2 > Fe3+ ). El reductor més fort serà el de menor potencial de reducció:(H2 O2 > Ag > Cl- ) Nota: Hem considerat que el NO3 - i el H2 O2 es troben en medi àcid, ja que el seu potencial depèn de [H+ ]
  • 5. Prediu si les següents reaccions són espontànias en el sentit en el que estan escrites les equacions: a) Cl2 (g) + 2 Br- (aq)  2Cl- (aq) + Br2 (g) b) Zn2+ (aq) + Sn(s)  Zn(s) Sn2+ (aq) c) 2 H+ (aq) + 2 I- (aq)  H2 (g) + I2 (aq) L'espontaneïtat està determinada per Oxidant més fort + Reductor més fort  Oxidant més dèbil + Reductor més dèbil Sent l'oxidant més fort l'espècie amb més tendència a reduir- se o siga la d'un potencial de reducció més alt I el reductor més fort l'espècia amb més tendència a oxidar- se o siga la d'un potencial de reducció més baix. També poden determinar l'espontaneïtat calculant la fem de la possible pila que es formaria. Si Epila > 0 serà espontània.
  • 6. a) Eo (Cl2 /Cl- )= +1'36V, Eo (Br2 /Br- )= +1'07V El Cl2 és l'oxidant més fort i el Br- el reductor més fort Cl2 (g) + 2 Br- (aq)  2Cl- (aq) + Br2 (g) espontània A més Cl2 Cl- (càtode) i Br- Br2 (ànode) Epila = 1'36-1'07= 0'29V b) Eo (Zn2+ /Zn)= -0'76V, Eo (Sn2+ /Sn)= - 0'14V El Sn2+ és l'oxidant més fort i el Zn el reductor més fort. Zn2+ (aq) + Sn(s)  Zn(s) + Sn2+ (aq) no espontània A més Zn2+ Zn (càtode) i SnSn2+ (ànode) Epila = -0'76-(-0'14)= -0'62V c) Eo (I2 /I- )= +0'54V, Eo (H+ /H2 )= 0V El I2 és l'oxidant més fort i el H2 el reductor més fort 2 H+ (aq) + 2 I- (aq)  H2 (g) + I2 (aq) no espontània A més H+ H2 (càtode) i I- I2 (ànode) Epila = 0-0'54= -0'54V
  • 7. Indica quina/es de les següents espècies (F- , Cl2 , H+ , Cu2+ , Fe2+ i Zn2+ ) pot oxidar als ions I- a I2 . Eo (Cl2 /Cl- )= +1'36 V, Eo (F2 /F- )= +2'87 V, Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34 V, Eo (Fe3+ /Fe2+ )= +0'77 V, Eo (Zn2+ /Zn)= -0'76 V, Eo (Fe2+ /Fe)= -0'44 V, Eo (I2 /I- )= +0'54 V Per a oxidar als ions I- necessiten un oxidant, primerament e independent del seu potencial hem d'eliminar les espècies que siguen reductores. El F- és un reductor. El Fe2+ pot actuar com a reductor i oxidar-se a Fe3+ , però tambè pot actuar com a oxidant i reduir-se a Fe. Poden oxidar als ions I- els oxidants que tinguen un potencial de reducció major que el de par Eo (I2 /I- )= +0'54 V. Observant els valors deduim que només el Cl2 podria oxidar als ions I- . Nota: El Fe2+ no pot oxidar al I- ,però el Fe3+ si que podria.
  • 8. Raona què passarà si: a)Agitem una dissolució de Fe3+ amb una cullera de plata b) Mesclem una dissolució de Ag + amb una dissolució de Zn 2+ c) Agitem una dissolució de HCl amb una cullera de coure. d) Removem una dissolució de HNO 3 amb una vareta de coure. Eo (Cl2 /Cl- )= +1'36 V, Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34 V, Eo (Ag+ /Ag)= +0'80 V, Eo (Fe3+ /Fe2+ )= +0'77 V, Eo (Zn2+ /Zn)= -0'76 V, Eo (NO3 - /NO)= +0'96 V, En tots els casos per a que passe alguna cosa (hi haja reacció) caldrà que reaccionen un oxidant amb un reductor i que el potencial de reducció de l'oxidant (càtode) siga major que el potencial de reducció del reductor (ànode) a) El Fe 3+ és un oxidant i la Ag un reductor però com Eo (Fe3+ /Fe2+ )= +0'77 V < Eo (Ag+ /Ag)= +0'80 V, no hi ha reacció b) Tant el Ag + com el Zn 2+ són només oxidants. No hi ha reacció.
  • 9. c) La dissolució de HCl conté un oxidant el H+ i un reductor el Cl- . El Cu és un reductor i només podria reaccionar amb el H+ però com Eo (H+ /H2 )= 0'0 V < Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34 V. No hi ha reacció d) La dissolució de HNO3 conté dos oxidants el H+ i el NO3 - , qualsevol dels dos podria oxidar al Cu. Ja hem vist en c) que el H+ no podia, però com Eo (NO3 - /NO)= +0'96 V > Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34 V Si que hi ha reacció. Nota: El potencial del NO3 - depén del pH, i el valor de 0'96 V és en medi àcid. Una sal de NaNO3 , amb un pH=7 no donaria un potencial per al nitrat tant elevat i possiblement no reaccionaria amb el Cu.
  • 10. Indica què es forma al càtode i a l'ànode durant l'electròlisi de: a) Sal fosa de NaCl b) Dissolució aquosa de NaNO3 c) Dissolució aquosa de AgI d) Dissolució aquosa de CuF2 e) Dissolució aquosa de MgSO4 utilitzant electrodes de Cu. Durant l'electrolis es descarrega al càtode (pol -) el catió més oxidant (del de major potencial) I a l'ànode (pol +) l'anió més reductor (el de menor potencial). En aquest procès entran en competència tant els ions de la sal com els del dissolvent e inclòs l'electrode metàl·lic utilitzat com ànode pot oxidar-se. a) NaCl  Na+ + Cl- Càtode (-): Na+ + 1 e-  Na Ànode (+): 2 Cl-  Cl + 2e-
  • 11. b) NaNO3  Na+ + NO3 - A més l'aigua proporciona H2 O  H+ + OH- Càtode es descarrega l'ió positiu (Na+ o H+ ) més oxidant. Com Eo (H+ /H2 )=-0'42V > Eo (Na+ /Na)=-2'71V, es descarregarà H+ 2H+ + 2e-  H2 Ànode es descarrega l'ió negatiu (NO3 - o OH- ), però l'ió nitrat NO3 - no pot oxidar-se més, per tant es descarregarà OH-. 4OH-  O2 + H2 O + 4e- c) AgI Ag+ + I- A més l'aigua proporciona H2 O  H+ + OH-
  • 12. Càtode es descarrega l'ió positiu (Ag+ o H+ ) més oxidant. Com Eo (Ag+ /Ag)=+0'80V > Eo (H+ /H2 )=-0'42V, es descarregarà Ag+ Ag+ + e-  Ag Ànode es descarrega l'ió negatiu (I- o OH- ) més reductor. Com Eo (I2 /I- )= +0'54V < Eo (O2 /OH- )=+0'81V, es descarregarà I- 2I-  I2 + 2e- d) CuF2  Cu2+ + 2F- A més l'aigua proporciona H2 O  H+ + OH- Càtode es descarrega l'ió positiu (Cu2+ o H+ ) més oxidant. Com Eo (Cu2+ /Cu)=0'34V > Eo (H+ /H2 )=-0'42V, es descarregarà Cu2+ Cu2+ + 2e-  Cu
  • 13. Ànode es descarrega l'ió negatiu (F- o OH- ), més reductor. Com Eo (O2 /OH- )=+0'81V < Eo (F2 /F- )= +2'87V , es descarregarà OH- 4OH-  O2 + H2 O + 4e- e) MgSO4  Mg2+ + SO4 2- A més l'aigua proporciona H2 O  H+ + OH- Càtode es descarrega l'ió positiu (Mg2+ o H+ ) més oxidant. Com Eo (H+ /H2 )=-0'42V > Eo (Mg2+ /Mg)=-2'37V, es descarregarà H+ 2H+ + 2e-  H2 Ànode es descarrega l'ió negatiu (SO4 2- o OH- ) més reductor u oxidar-se l'electrode de Cu. El SO4 2- no pot descarregar-se ja que no pot oxidar-se més. Com Eo (Cu2+ /Cu)= +0'34V < Eo (O /OH- )=+0'81V, s'oxida el Cu
  • 14. Per dos cisternes electrolítiques conectades en sèrie circula la mateixa càrrega.Si en la 1ª es descarreguen 0'4 mol de Zn2+ ¿quants mols d'Al3+ es descarreguen en la 2ª? Les semireaccions de descàrrega del Zn2+ i de l'Al3+ són: Zn2+ + 2e- → Zn Al3+ + 3e- → Al I seguint l'estequiometria Com circula la mateixa càrrega Q, si dividim les dos expressions: Q n F Almol Q n F Znmol AlZn ++ =⇔= ++ 32 3 1 2 1 32 + ==⇒= + + + 3 27'0 3 4'0·2 3 2 3 2 3 Almoln n n Al Zn Al
  • 15. Per una cisterna que conté CaCl2 fos, passa un corrent de 0’452 A durant 1’5 hores. Descriu els processos que tenen lloc al càtode i a l'ànode i calcula la massa de Ca que es dipositarà i el volum de Cl2 en C.N. Que s'alliberarà. Al càtode es produirà la reducció del Ca2+ Ca2+ + 2e- → Ca La càrrega Q que circula és Q= I·t = 0’452 · 1’5 · 3600 = 2440’8 C Seguint l'estequiometria es compleix CadegMnm Cademoln n Q n F Camol r 505'01'40·0126'0· 0126'0 8'244096500·2 1 2 1 === =⇒=⇒=
  • 16. A l'ànode es produirà l'oxidació del Cl- : 2 Cl- + 2e- → Cl2 Seguint l'estequiometria es compleix 2 2 2 28'04'22·0126'0/4'22· 0126'0 8'244096500·2 1 2 1 CldeLmolLnV Cldemoln n Q n F Clmol === =⇒=⇒=
  • 17. En l'electròlisi d'una dissolució aquosa de CuSO4 . Calcula: a) El temps que ha de circular un corrent de 2 A per a que es dipositen 25 g de Cu. b) Volum d'oxigen que s'allibera a 25ºC i 1 atm Al càtode es descarrega el Cu2+ Cu2+ + 2e- → Cu Segons l'estequiometria es compleix: s I Q ttIQ CQ Q mol F Cumol Cumol mol g g M m n Q n F Cumol Cu Cu Cu 37635 2 75270 ;· 7527039'0·96500·2; 39'0 2 1 39'0 5'63 25 ; 2 1 ==== === ====
  • 18. A l'ànode es descarrega el OH- 4OH-  O2 + H2 O + 4e- Seguint l'estequiometria es compleix 2 2 2 8'4 1 298·082'0·195'0·· 195'0 7527096500·4 1 4 1 2 2 2 22 OL P TRn V Odemoln n Q n F Omol O O O OO === =⇒=⇒=