Historia roma
- 1. ART ROM
- 2. CONTEXT HISTRIC MONARQUIA >> 753-510 aC Formaci坦 de la ciutat de Roma sota el domini dels etruscos (618-510) Pen鱈nsula Itlica dividida: etruscos a la zona septentrional; llatins, sabins Laristocrcia romana acaba amb la monarquia etrusca i sinicia
- 3. CONTEXT HISTRIC REPBLICA >> 510 aC 27 dC Roma es converteix en un estat fort i pr嘆sper Poder exercit pel Senat Expansi坦 cap a nous territoris: Domini del Mare Nostrum Guerres p炭niques (Roma vs- Cartago)
- 4. CONTEXT HISTRIC IMPERI >> 27 dC 476 dC Romanitzaci坦: expansi坦 de les formes, el dret i la llengua llatina per la totalitat de les terres conquerides. Els per鱈odes art鱈stics es coneixeran per les Dinasties que els van encarregar.
- 5. EXPLICACI MTICA DE LORIGEN DE ROMA Despr辿s de la Guerra de Troia: Enees, Anquises i Ascani fugen cap a la Pen鱈nsula Itlica Ascani fund la ciutat dAlba Longa, inici duna dinastia reial que acab quan Numitor fou derrocat per Amuglius Rea Silvia (filla de Numitor) suneix a Mart i neixen dos bessons: R嘆mul i Rem. Amuglius oblig a abandonar els bessons a les aig端es del T鱈ber on foren recollits per una lloba que els cri. Ja adults, R嘆mul i Rem ajuden a Numitor a recuperar el poder i m辿s tard, fundaren Roma. Finalment, R嘆mul mat el seu germ i es convert鱈 en rei de Roma.
- 6. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA RELIGI ROMANA Influ竪ncia daltres religions Gr竪cia: mitologia i formes de representaci坦 de les divinitats Etrusca: culte privat als penates, lares i manes Divinitzaci坦 de lemperador Cap al final de lImperi influ竪ncia de religions orientals
- 7. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CULTURA ROMANA ROMANITZACI Expansi坦 del llat鱈 arreu de lImperi Rom Dret civil rom vigent en alguns aspectes fins a lactualitat Urbanisme Llegat literari
- 8. LART ETRUSC Durant el primer per鱈ode de la seva hist嘆ria , Roma estava sota domini de la monarquia etrusca. Aquesta 竪poca result clau en la formaci坦 i definici坦 de la cultura i el carcter rom.
- 9. LART ETRUSC 1. s de la volta i larc 2. Planificaci坦 urban鱈stica (exemple Marza Botto) 1. s del sistema hipodmic o ortogonal heretat dels campaments militars. 2. Delimitaci坦 dels eixos principals segons criteris astron嘆mics: Pomerium. De Nord a Sud: Cardo DEst a Oest: Decumanus Fortificaci坦 i abituallament de la ciutat
- 10. LART ETRUSC 3. Culte als morts Necr嘆polis Pintura parietal amb la t竪cnica del fresc a linterior de les tombes Representacions en aixovar funerari
- 11. PLSTICA ETRUSCA Art funerari Tant les pintures murals que decoren les tombes com els relleus que trobem als sarc嘆fags tenen el mateix objectiu: glorificar el difunt i representar-lo en vida.
- 12. PLSTICA ETRUSCA Pintura Denota certa influ竪ncia grega pel que fa al predomini de la l鱈nia. Malgrat tot, no se segueix cap convenci坦 pict嘆rica ni ordre en la composici坦. Apareixen escenes de caire funerari, de la vida quotidiana i fins i tot hist嘆riques.
- 13. ESCULTURA ETRUSCA Escultura Arcaica i frontal. Hieratisme t鱈pic del primer per鱈ode grec. Materials: terracota policromada i bronze. Escassa utilitzaci坦 de la pedra. Sorgeix el retrat com a g竪nere escult嘆ric independent. El costum de fer mscares funerries ser molt ben acollit per Roma, que ladoptar de seguida.
- 14. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM Eclecticisme Anonimat dels artistes MONARQUIA Austeritat Arcaisme REPBLICA Influ竪ncies: etrusques, gregues i hel揃len鱈stiques (Gr竪cia i sia Menor) Espoli sistemtic i tallers de copistes Rebuig del p炭blic per les obres dart gregues ja que no coincidien amb lausteritat pr嘆pia dels romans.
- 15. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM IMPERI Amb August es renova i sembelleix la ciutat de Roma: imatges amb funci坦 propagand鱈stica i programtica. Art com a manifestaci坦 didees pol鱈tiques, socials i hist嘆riques. Art per enfortir lestat i sobretot, lemperador.
- 16. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TCNIQUES CONSTRUCTIVES MATERIALS Predomini de la pedra fins 竪poca imperial Tuf local, Peper鱈, travert鱈 Generalitzaci坦 del marbre en 竪poca imperial en detriment de la pedra local (marbre blanc majoritriament, per嘆 tamb辿 de colors importat de les canteres dsia Menor)
- 17. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TCNIQUES CONSTRUCTIVES Maneres de construir els murs (opus siliceum, opus cuadratum, opus caementicium, opus latericium, opus spicatum). OPUS SILICEUM OPUS OPUS OPUS OPUS CUADRATUM INCERTUM RETICULATUM LATERICIUM
- 18. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TCNIQUES CONSTRUCTIVES TCNIQUES CONSTRUCTIVES Gran eclecticisme: els romans sabien aprendre dels territoris que conquerien. La seva arqutiectura n辿s una mostra. s dels ordres arquitect嘆nics grecs. A partir d竪poca imperial el d嘆ric o tosc i el j嘆nic gaireb辿 desapareixen com a elements de suport. Es generalitza l炭s del corinti.
- 19. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LARQUITECTURA ROMANA: MATERIALS I TCNIQUES CONSTRUCTIVES s. I aC creaci坦 de lordre corinti can嘆nic s dels tres ordres arquitect嘆nics alhora amb finalitat decorativa s de larc, la b嘆veda i la c炭pula (conegut per etruscos i grecs) que juntament amb lopus caementicium va fer possible la construcci坦 dedificis t竪cnicament molt complexos.
- 20. ARQUITECTURA PBLICA RELIGIOSA EL TEMPLE Temple: templum espai sagrat P嘆rtic profund Elevat sobre podi amb escalinata Importncia de la fa巽ana marcada per lescalinata Planta rectangular o circular seguint el model del tholos grec
- 21. ARQUITECTURA PBLICA RELIGIOSA EL TEMPLE Tipus de temples: 1. Sobre podi amb columnes a la part anterior (fa巽ana) amb 3 cel揃les (tr鱈ada capitolina: J炭piter, Juno i Minerva) Les parets laterals sallarguen fins a la fa巽ana. 2. Sobre podi. Les parets laterals sallarguen des de la fa巽ana fins a la part posterior. Trobem dues columnes a cadascun dels costats curts. 3. Sobre podi. Adaptaci坦 del peristil grec. Mitjan巽ant columnes exemptes o columnes adossades.
- 22. PANTE, Roma
- 24. ARQUITECTURA PBLICA CIVIL EDIFICIS LDICS EL TEATRE Deriva del teatre grec. No sempre es recolza a la falda dun tur坦 Usos del teatre: Representacions Actes de culte
- 25. ARQUITECTURA PBLICA CIVIL EDIFICIS LDICS LAMFITEATRE Espectacles cruents (lluita de gladiadors, gladiadors i feres i naumquies) Edifici netament rom Caracter鱈stiques: Arena ovalada (de vegades amb estances a sota) Arena separada de les graderies pel pulpitum Graderies construides mitjan巽ant b嘆vedes, arcs i opus caementicium Part superior amb p嘆rtic amb seients de fusta Consoles per col揃locar les velae Seients del pulpitum reservats pels arist嘆crates i senadors: individuals i amb nom
- 26. COLOSSEU, Roma
- 27. ARQUITECTURA PBLICA CIVIL EDIFICIS LDICS CIRC Carreres de cavalls (bigues, quadrigues) Planta allargada amb curvatura pronunciada en un dels extrems PULMINAR zona on seien les autoritats Arena dividida en dos per lespina on es col揃locaven esttues de divinitats o abituallament del circ TERMES Costum del bany molt est竪s (procedent de Gr竪cia) s higi竪nic i l炭dic Construcci坦 mitjan巽ant lopus caementicium Laigua de les termes arribava pels dip嘆sits de la ciutat o b辿 mitjan巽ant els aq端eductes.
- 28. MONUMENTS PBLICS: FUNCI PROGRAMTICA I COMMEMORATIVA SIMBIOSI ESTRUCTURES ARQUITECTNIQUES I ESCULTURA ARC Cobert de relleus Part superior coronada per esttues de divinitats o fam鱈lia imperial. En 竪poca republicana, general vencedor i fam鱈lia. Tipologia m辿s coneguda 辿s larc de triomf Commemora vict嘆ries militars per嘆 tamb辿 Commemorar noves vies L鱈mit entre territoris COLUMNA Coberta de relleus o no F嘆rum Coronada per escultura de lemperador o general vencedor Relleus hist嘆rics: representaci坦 de batalles
- 29. ESCULTURA Importncia del relleu hist嘆ric, funerari i retrat ESCULTURA IDEAL Divinitats, herois, atletes i tot tipus de figura mitol嘆gica C嘆pies romanes dels esquemes grecs Es troba en relleu i escultura exempta s del bronze, el marbre i la pedra Mides superiors al natural: les mides grans denoten representaci坦 de la divinitat
- 30. ESCULTURA ESCULTURA EXEMPTA Materials diversos, els m辿s abundants bronze i marbre Escultura policromada (cera sobre marbre i pigments als Detalls fins s. II dC, despr辿s nom辿s es polia el marbre per donar-li brillantor. Escultura p炭blica que sexhibia en llocs p炭blics i tamb辿 privada.
- 31. ESCULTURA RETRAT G竪nere caracter鱈stic dels romans Mscares dels difunts per tenir un record (de cera en 竪poca republicana i de pedra o marbre en 竪poca imperial, depenent del poder adquisitiu del comitent). mbit dom竪stic i funerari Categories de retrat Privat P炭blic: la manera que lemperador fos conegut pel vast imperi (moneda i retrats) Estils: Verista o helen鱈stic. Retrat fision嘆mic, psicol嘆gic, sint竪tic, fictici- retrospectiu Relleu i escultura exempta
- 32. ESCULTURA RELLEU HISTRIC Commemoraci坦 de les vict嘆ries En 竪poca republicana el comitent podia ser un general; en 竪poca imperial lemperador o la seva fam鱈lia. Funci坦 propagand鱈stica Es troba a: Arcs triomfals Columnes Ares o altars monumentalitzats Temtica: exaltaci坦 de les virtuts de lemperador (apoteosi, decursio, escenes de sacrifici, lluites, adventus i profectio Estil: Eclecticisme: gust per les formes clssiques A finals de limperi destaca un estil medieval: simetria, esquematisme i hieratisme
- 33. COLUMNA TRAJANA
- 36. PINTURA Decoraci坦 de les parets interiors de les cases T竪cnica del fresc Sobre la paret es disposa una capa destuc (barreja de guix i cal巽). Sobre la capa encara humida sapliquen els pigments barrejats amb aigua. Quan la capa preparat嘆ria i els pigments sassequen saplica una capa de pols de marbre per donar brillantor i duresa a la pintura. Es conserva poca pintura Grcies a les restes de pintura trobades a Pompeia (ciutat devastada per lerupci坦 del Vesuvi), els historiadors de lart han pogut establir una perioditzaci坦 o catalogaci坦 de la pintura romana.
- 37. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS 1r Estil Pompei o dincrustacions: Creaci坦 duna arquitectura fict鱈cia mitjan巽ant plaques de marbre i pilastres sobre lestuc que fins i tot, sobresurten de la paret. Sinclouen alguns detalls de vegetaci坦. 2n Estil Pompei o arquitect嘆nic: imitaci坦 despais arquitect嘆nics que permetien eixamplar lespai f鱈sic. Lespai arquitect嘆nic es complementa amb detalls de jardins i pintura figurativa.
- 38. ELS QUATRE ESTILS POMPEIANS 3r Estil Pompei o ornamental: Decoraci坦 lineal sobre fons foscos. La decoraci坦 consta demmarcats de figures i paisatges. 4t Estil Pompei o dil揃lusionisme arquitect嘆nic: Eixamplament dels espais arquitect嘆nics mitjan巽ant lil揃lusionisme arquitect嘆nic. La figura humana pren mxim protagonisme.
- 39. PINTURES DE LA VIL揃LA LVIA 2n Estil Pompei
- 40. MOSAIC Decoraci坦 mitjan巽ant lopus teselatum: peces de marbre, pedra, cermica o pasta de vidre dun cent鱈metre quadrat aproximadament i de forma for巽a regular i policromades. T竪cnica originria de Gr竪cia El mosaics cobrien parets i paviments Les tessel揃les sinserien sobre una capa destuc, cal巽 o morter.