L'edat antiga. De l'aparici坦 de l'escriptura a la fi de l'Imperi Rom.Joan Picas i Casanovas
油
Explicaci坦 senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident. Es tracta l'aparici坦 de l'escriptura, Mesopotmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'ndia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga 赫姻竪界庄温, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
L'edat antiga. De l'aparici坦 de l'escriptura a la fi de l'Imperi Rom.Joan Picas i Casanovas
油
Explicaci坦 senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident. Es tracta l'aparici坦 de l'escriptura, Mesopotmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'ndia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga 赫姻竪界庄温, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
La civilizaci坦n griega se desarroll坦 en la pen鱈nsula balc叩nica y las islas del mar Egeo desde el 3000 a.C. hasta el siglo I a.C., cuando fue conquistada por Roma. Los griegos se organizaron en ciudades-Estado independientes llamadas polis, como Atenas y Esparta. Atenas floreci坦 en los siglos V-IV a.C. gracias a su democracia y cultura, pero entr坦 en declive despu辿s de las Guerras del Peloponeso. M叩s tarde, Macedonia conquist坦 Grecia bajo Filipo
El documento resume la historia y cultura de la antigua Grecia. Se divide en cinco per鱈odos hist坦ricos principales: la 辿poca arcaica, la 辿poca cl叩sica, el imperio de Alejandro Magno y el helenismo. Describe las polis griegas, la expansi坦n colonial, las guerras m辿dicas, Atenas y Esparta, y el desarrollo de la filosof鱈a, arte, arquitectura y democracia en la civilizaci坦n griega.
La ciudad de Atenas hoy y como era en el siglo V a. C. Reconstrucci坦n de sus edificios y espacios m叩s importantes. El espacio circundante: El Pireo y los Muros Largos.
Este documento presenta informaci坦n sobre las civilizaciones minoica y mic辿nica, las cuales fueron las primeras civilizaciones griegas. Luego describe la 辿poca oscura y la 辿poca arcaica, cuando surgieron las polis o ciudades-estado griegas. Finalmente, explica la expansi坦n griega a trav辿s de la colonizaci坦n del Mediterr叩neo occidental y el mar Negro entre los siglos VIII y VI a.C.
El 12 de gener de 1706 ha estat el m辿s cruel i luctu坦s de la Hist嘆ria de Vila-real (Plana Baixa): 253 ve誰ns perderen la vida a mans de les tropes borb嘆niques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de Val竪ncia fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolici坦 dels Furs i el Dret Civil Valenci per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almod鱈 de Xtiva per decissi坦 del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
2. Pirmide de societat
CIUTADANS
FAMILIARS DE CIUTADANS
METECS I FAMILIARS
ESCLAUS
3. CIUTADANS Eren nom辿s el 10 % de
la poblaci坦 de la polis
Eren els homes nascuts de pare i mare atenesos.
Els ciutadans podien ser rics
o pobres per嘆 tenien un dret
que els diferenciava de la
resta dhabitants.
DRET DE
CIUTADANIA
Els ciutadans podien intervenir en
el govern de la polis, 辿s a dir votar i
ser votats.
DEMOCRCIA
4. FAMILIARS DE CIUTADANS
Es tracta de lestament format per les dones i els fills i filles dels ciutadans.
Les dones mai podien participar en pol鱈tica ni en el
govern de la polis. Es dedicaven principalment a la
direcci坦 de la llar.
Els d辿us han adaptat la naturalesa de la dona a les
tasques i a la cura de la casa. Tu, que ets una
dona, thaurs de quedar a casa i haurs de pujar els
teus fills.
TIL. Segle IV a.C. (fil嘆sof grec)
Llegeix lapartat de la fam鱈lia de la pgina 185 i
contesta a les preguntes seg端ents:
Qui dominava a la dona durant la seva vida?
Qu竪 passava amb els nens i les nenes fins als 7
anys?
I a partir dels 7 anys, qu竪 diferenciava als nens
de les nenes?
5. METECS I FAMILIARS
Es tracta dels estrangers (homes, dones i fills) que vivien a la polis dAtenes.
Els metecs es dedicaven al comer巽, a lartesania i tamb辿
formaven part de lex竪rcit aten竪s.
Els ciutadans atenesos els permetien viure amb tranquil揃litat a
canvi de pagar uns impostos.
Far鱈em b辿 d'interessar-nos pels metecs, perqu竪 signifiquen
per a nosaltres una de les fonts principals
d'ingressos, s'alimenten ells mateixos i paguen un impost
de resid竪ncia.
Els metecs, tot i que eren habitant
lliures, no tenien el dret de ciutadania, 辿s a XENOFONT. Segle IV a.C.(escriptor grec)
dir el dret a votar i a participar en la
pol鱈tica de la polis dAtenes.
6. ESCLAUS
La major part de la poblaci坦 dAtenes era poblaci坦 esclava.
A Atenes es podia ser esclau per...
Presoners de Guerra.
Fills desclaus.
Venda desclaus a lgora dAtenes
Per haver com竪s algun delicte.
Entre els esclaus distingirem entre els esclaus
dom竪stics, encarregats de les feines de la llar; i els esclaus
que treballaven al camp i a les mines.
Els esclaus no tenien cap tipus de dret. Eren propietat dels
seus amos sempre. Fins i tot els grecs no els consideraven ni
persones, sin坦 objectes o instruments parlants.
L'esclau 辿s un instrument viu. Son 辿ssers inferiors i la utilitzaci坦 de
la seva for巽a f鱈sica 辿s la cosa millor que en podem aprofitar. S坦n
esclaus per naturalesa. L'esclavitud 辿s justa.
TIL. Segle IV a.C.(fil嘆sof grec)